SIMPLEMENT
Érem al Lloar,
una tarda plujosa de Març. Acabàvem de dinar, quan de sobte, inesperadament, la
Neus es va aixecar de la taula i amb la complicitat de l’Eduard que jugava amb
la Montsant, ens va dir que es casaven...
simplement!
La sala va esclatar
en aplaudiments. Mentre ella aclaria certs aspectes l’Eduard va trencar un
trosset de paper de les tovalles de la taula i se’l va col·locar arrodonit al
voltant del seu dit, en forma d’anell. Amb simplicitat volia fer evident –entre
rialles- que era feliç amb la decisió presa. Simplement se’ls veia feliços!
Simplement, em
llevo cada mati i et veig al meu costat i em prenc les coses d’una altra manera.
A l’hivern sento la teva escalfor.
A l’estiu em fas evident l’alegria de la
vida en el que compartim.
Simplement vivim!!!!!!!!!!
I en aquest viure, m’alena saber-te al meu costat, omplint
els buits dels cops que deixa el dia a dia.
Gràcies
simplement per donar un exemple de vida. Gràcies per fer-nos partíceps a tots
nosaltres de la vostra felicitat. La vostra felicitat és la nostra felicitat.
Volem caminar i poder fer molts cims al vostre costat, plegats. Volem
simplement dir-vos que us feu estimar: Neus, Eduard i Montsant! I que us
estimem!
Isaac Blanch Martí
Colldejou 08 de Setembre de 2012
LA
CRÒNICA DE L’ENLLAÇ
___________________________________________________________
I
va arribar el gran dia: el 08 de setembre de 2012. A tocar de les 19 hores la
Neus, l’Eduard i la Montsant baixaven amb la resta de la família –amb un
vestits llampants- en direcció al casal. La gent els va anar saludant al seu
pas.
A
la sala tot estava a punt. A dalt de l’escenari hi havia una carpa amb dues
cadires i al costat un piano i una guitarra a punt de ser tocats. A sota, a la
pista les cadires per poder seure i veure la cerimònia, al fons el pica a pica
a punt i en el lateral la zona de les begudes.
Al
baixar de les escales fet de fusta i folrat amb papers de diari, una mena
portada de diari simulada per on els convidats i qui volgués hi podia posar per
fer-se les fotos de rigor.
Amb
una miqueta de retràs van entrar els nuvis i la Montsant. Estaven alegres. Van
passar per entremig de la gent i van accedir fins a dalt de l’escenari
situant-se a l’interior de la carpa. La cerimònia llavors va començar. L’Speaker
Richi va donar el tret de sortida. A dalt de l’escenari hi va haver una
recitació de poema acompanyat del so d’una flauta travessera i una lectura
emotiva en representació dels amics. Arribava l’hora del casament en si. Va
pujar l’Albert i després de llegir el que li pertocava llegir per llei va dir
unes paraules emotives pròpies. Els nuvis van ser casats sota l’atenta mirada
dels testimonis i es van poder besar. Llavors va arribar un dels moments més
emotius i amb més participació per part del públic. En Joan Gaya i la Tere ens
van tocar el Camins de Sopa de Cabra
i la gent del públic va cantar-ne la lletra. La primera part de la cerimònia
arribava al seu final.
Llavors
va iniciar-se la part més gamberra. A
dalt de l’escenari hi van aparèixer un monjo, una monja i un capellà i es va procedir
a escenificar una cerimònia religiosa amb anells, corbata i lligacama i tot (que
després van repartir entre els assistents). Va ser el moment divertit de la
nit. Finalment, entre la confusió del públic van aparèixer unes ballarines de
cabaret per fer-se amb el ram de la núvia.
Entre
enhorabones es va donar el tret de sortida al pica pica. Hi havia tot tipus de
montaditos, entrepanets, coques, pizzes, croquetes... i com no podia ser d’una
altra manera tot tipus de begudes. Per cert, el recordatori de les Noces va ser
un got dissenyat especialment per a l’ocasió per l’Eduard i la Neus. Ah, i
després fideuà, vi i cava per tothom.
El
punt culminant de la teca va ser però amb el pastís que va ser coronat amb els Vitxets
i la Mulassa. Després de les pertinents tallades simbòliques de part de la
parella es va repartir pastís i cava.
Acte
seguit es va fer entrega dels gegants, la Mulassa i el ram entre els assistents.
Per nosaltres el moment més emotiu el vam viure amb l’entrega del ram a la
Marta i l’Albert.
Llavors vam repassar les videtes dels nous casats amb una sessió de video. I
bé a partir d’aquí es va procedir al muntatge de la disco-mòbil mentre el
mestre Galcerà ens oferia diferents balls amb el seu acordió i el senyor
Samanté ens feia ballar bufant un plàstic.
Com
a bon ball vam ballar el ball del fanalet i partir de llavors es va donar inici
a la música enllaunada fins a altes hores de la matinada.
*FOTOS: Xell Gaya i Iblama
4 comentaris:
Gràcies Izaac per aquest reportatge tan genial!!!!
Celebro de cor que t'agraaaaaaaaaaadi!
Més que genial! és una meravella!!!!! ets un crack!!! la setmana vinent et truco i quedem xq em passis les fotos.
Mua! i mil gràcies!
Per cert els senyor Sementé, alias Àngel pinta, no bufa un plàstic toca la pinta! és el rei de la pinta!jo porto 32 anys provant-ho i no l'he aconseguida fer sonar ni una sola vegada! un altre crack!
Publica un comentari a l'entrada