FESTA MAJOR DE PORRERA - SANT FRANCESC D'ASSÍS 09-12112

Ja he perdut el compte però fa més de dos-cents anys que veig passar els dies i veig passar les hores, els segons, les tardes, les nits, com surt el sol, com es pon... La lluna damunt del Molló, el perxe immòbil, el pont nou... I passen els dies i de tant en tant em distrec amb el que diu la gent en passar, en alguna que altra crescudeta del Cortiella... A la primavera, mira; es bonic veure el verdet sota meu. Aquelles plugetes... Jo més m’estimo la tardor. Amb una mica de sort es capaç de baixar aigua de banda a banda de riu i això fa la mar de goig: dona vida!. Almenys un cop l’any –si tot va bé- una nevadeta acaba d’engalar l’entorn. De veritat però el que m’agrada és quan el poble s’omple de gent per la festa major. Quan el poble es fa petit i les cases de nou curullen amb gent d’aquí i d’allà que tard o d’hora diuen de fer una passejadeta pel Pont Vell o treuen el cap pel Perxe per fer-nos una foto plegats. M’agrada que els gegants s’aturin en la volta perquè quedem immortalitzats per sempre en el repartiment de coques. M’agrada sentir les espurnes dels dimonis del correfoc. M’agrada que la gent recolzi els braços creuats damunt la pedra vella i parli de política, de la família... I de tant en tant faig el silenci i em quedo tibat com una pedra tot escoltant com dues persones es canten a cau d’orella el seu amor (tot i que sant Antoni des de la muntanya m’ho recrimina). M’agrada ser-ne testimoni, m’agrada ser la imatge i el referent. M’agrada ser el testimoni mut del pas dels anys. M’agrada ser Porrera! 

DIVENDRES 091112. PREGÓ, ESPECTACLE DE FOC I FESTA AL CASAL

Poc a poc les places i els llocs més emblemàtics del poble es van buidar de cotxes –tot i que sempre en queda algun de tossut i poc solidari- i es van iniciar els actes de la Festa Major 2012. A la plaça de la Constitució, des de la balconada de l’ajuntament, es va llegir un pregó escrit especialment per a l’ocasió per en Lluís Llach. 

Bona nit vilatans de Porrera. Com cada any fem aquest acte per pregonar la nostra Festa Major, i convidar-vos a participar durant aquests dies a totes les activitats que es faran al nostre poble.

Durant la nostra Festa Gran, ens reunim pels carrers de Porrera la gent que hi vivim tot

l’any, dia a dia, amb gent de famílies que ara viuen fora però que s’hi senten arrelades.

Familiars i amics que quan arriben aquestes dates senten la necessitat d’acostar-se a les seves arrels, i retrobar les seves antigues llars i cases.

També venen visitants que tenen ganes de conèixer-nos i que han triat al nostre poble

per a passar aquests dies. A tots, benvinguts i el desig de que estigueu bé amb nosaltres, els porrerencs, que també tenim ganes de passar-ho bé.

Aquest any, la festa Major de Porrera s’escau en uns moments difícils i engrescadors per a Catalunya. Diguem-ho clar: plens d’esperances pels uns i d’incerteses pels altres.

Aquesta festa ha de servir per recordar-nos a tots els que vivim aquí, que pensem el que pensem i vinguem d’allà on vinguem, tots i cadascun de nosaltres formem part d’aquest poble. Encara millor, tots i cadascun de nosaltres “som” aquest poble. “Fem” aquest poble.

Vindran temps de debats, decisions i potser conflictes. Cadascú de nosaltres actuarà

segons les seves conviccions i creences, i el país prendrà el camí que la seva majoria

decideixi. Però avui, que comencem la festa Major del nostre poble, ens hauríem de

conjurar tots plegats perquè, sigui el que sigui allò que hagi d’arribar, sapiguem trobar

la manera en que el respecte a la majoria, impliqui també el respecte a la minoria, i que la raó de l’altre, fins i tot si és contraria, formi part de la nostra raó col·lectiva.

Hem de recordar, ara més que mai, que Porrera és un viu exemple de convivència entre gent d’aquí i gent vinguda d’arreu, que més enllà de procedències, orígens, estatus socials, accents i parles, han sabut trobar, en moments molt difícils, la manera de conviure i fer poble. “Fer” poble i “Ser” poble.

Això és el que us volem dir des del balcó d’aquest Ajuntament, la casa de tots:

Porrera és i seguirà essent el poble de tots.

Així doncs, bona Festa Major i que sigueu feliços, que l’esperit de convivència

d’aquests dies continuï i es perllongui fins a l’any vinent, quan ens retrobem sota aquest balcó per a cridar plegats i ben alt:

visca Porrera.

Lluís Llach.

A les 20:30 hores, a la plaça de l’Església els Diables de Falset ens van fer una bonica exhibició de focs amb diferents enceses. Llavors van baixar fins al pont vell -tot aturant-se entremig sota el rellotge Assens per fer una esceseta- on van fer la veritable encesa. De fet foren diverses enceses amb diverses figures. Tanmateix t’ho miressis d’es d’on t’ho miressis fou espectacular. Fins i tot i va haver focs artificials encesos des del mateix pont.

Arribava l’hora de sopar i d’agafar forces per la llarga nit. Entremig un bon ram de pluja va mullar els carrers. I si, a tocar de les 24 hores ens vam trobar al casal per assistir a una llarga vetllada amb dos grups musicals (the Krav Manga i Estocats) i dj (John’s brothers i Adolfdj). A la barra es repartien enganxines per deixar ben clar l’estat civil dels assistents (festa del semàfor). La nit fou certament curta!

DISSABTE 101112. TASTA PORRERA, BALLS I DJ.

Ben d’hora la Batuka de Porrerres i els Grallers de Porrera van fer les matines sorollosament pels carrers del poble.

El matí va ser una mica ennuvolat. Tanmateix ben d’hora la gent dels Cellers de Porrera (http://www.cellersdeporrera.com/wordpress/) va anar muntant la gran carpa de amb les respectives pardetes, la carpa de la botiga i la dels menjars, junt amb les taules per poder estar més còmode. Total que la plaça Catalunya bullia al migdia. Mentrestant, els més petits van poder divertir-se amb els inflables que van col·locar a la carrer Rosend Giol. A les onze del matí quedava inaugurat el IV Tasta Porrera 2012. La Fira estava dividida en dues parts: Vi i Menjar. En l’apartat vitivinícola hi van participar els cellers de Porrera Balmaprat (Dempeus 2008), Ardèvol i Associats (Anjolí 2012), Cal Pla (Mas d’en Comte Blanc i Celler Cal pla 2008), Castellet (Empit 2009), l’Encastell (Roquers 2009), Joan Simó (Les Eres 2007), Vall-Llach (Idus 2009), Cims de Porrera (Solanes 2007), Clos-Dominic (Vinyes Baixes 2008), Domainez Magrez (Sine Nomime 2006), Merum Prioratí (Ardiles 2006), Sangenís i Vaqué (Clos Monlleó 2006), Ferrer Bobet (Vinyes Velles 2010) i el cellers de Porreres amb Can Feliu (Alè de Merlot 2007) i Mesquida Mora (Acrollam rosat 2011). *Entre parèntesi he posat els vins que més m’han agradat de cada celler.

En l’apartat culinari van oferir-nos diferents menjars el Cafè Antic (truita en suc), Cal Carlets (Romesco amb popets), la Cooperativa (Galtes al vi), la Icona del Pont Vell (Cargols), Lo Teatret (Conill amb caragols) i els Caçadors (Estofat de senglar). I excepcionalment la Gent de Porreres ens va oferir el plat Frit de Porreres.

De veritat que és una festa molt maca de viure! Acabes amb ganes d’anar a dormir una bona becaina.

I si, a la tarda, després d’un bon descans va continuar la festa al casal. Mentre es preparava el ball es van diverses tirades de Bingo amb sort ben diversa. I a les 19:30 hores, l’orquestra Enigma ens va oferir un ball tarda ben animat. Després de sopar ens van amenitzar la segona part del ball amb una primera sessió més amb cançons per ballar i una segona sessió amb música més moguda. En acabar va iniciar-se la disco-mòbil fins ben entrada la matinada.

DIUMENGE 111112. REPARTIMENT COQUES, MISSA I TEATRE.

Al matí, la gent es va posar els vestits de catalans i catalanes per participar del repartiment de coques per totes les cases de Porrera. Els més menuts ho viuen d’una manera molt especial ja que se senten protagonistes. N’hi ha que reparteixen coques, n’hi ha que ballen al so de la música i n’hi ha que toquen petits timbalets. La qüestió es acompanyar els gegants (la Garranxa i lo Molló) en aquest cercavila pels costeruts carrers del poble. Hi van col·laborar la Colla de Gegants i Grallers de Porrera, la Batuka de Porreres i altra gent d’ambdós pobles. L’objectiu era repartir les coques de sucre per totes les cases del poble i al mateix temps fer força soroll per fer llevar la gent que encara dormia. És un esmorzar ben especial, sobretot si acompanyes la coca de sucres amb xocolata ben calenta. I és que aquest va ser el premi per tots els participants. En finalitzar el repartiment, es va obsequiar amb melindros, coca i xocolata al casal.

Mentrestant, a l’església començava la Missa en honor al patró de sant Francesc d’Assís. Aquesta celebració es fa sabent que la collita ja és al sac i ben lligada; en acció de gràcies. En aquest cas la verema ja està feta! A mitja celebració precisament es van fer les ofrenes a l’altar. Entre altres productes, es van oferir els típics de la zona com la vinya, avellanes i ametlles, junt amb altres fruits tardorans com caquis. La missa va ser acompanyada per l’Orfeó Porrerà i al final de la mateixa es van poder sentir les notes i es van poder cantar el Goig de sant Francesc.

Arribava l’hora del vermut i de dinar. La temperatura havia baixat respecte als dies anteriors així que moltes xemeneies van començar a fumejar.

A les 16 hores es van enfrontar empatant la U.E.Porrera 0 i La Riba 0, en partit de la lliga de la Quarta Catalana. El Porrera es manté en la dotzena posició.

A les 18:30 la gent es va tornar a reunir al Casal. Allà la Coral de sant Miquel de Mont-roig del Camp (http://coralsantmiquelmont-roig.blogspot.com.es/) ens va representar la bonica història Terra de Serments. Una representació a tres bandes. S’hi intercalen com a tres escenaris. En un s’hi fa la representació en si de les escenes, en l’altra hi ha la coral i en un tercer apartat s’hi fan projeccions per il·lustrar la història.

DILLUNS 121112. DIA DEL GOS

Els més afortunats encara han pogut allargar la festa fins aquest dilluns. Al matí, el poble ha convidat a un esmorzar popular als rentadors. Mentrestant s’ha entretingut la canalla fins a l’hora de dinar amb cucanyes. A la tarda, s’ha projectat una pel·lícula per als més menuts.

Es diumenge, ja és de nit. I la gent, amb els cotxes carregats fins dalt, s’acomiada de Porrera per tornar al dia a dia, sota un cel que amenaça pluja. Han estat uns dies per recordar. Sap greus pels més petits que fent girar la mà per damunt del vidre embafat s’acomiaden dels seus amics. Ara si que tardaran a veure’s! Potser fins a l’estiu vivent! Ara és l’hora del fred i de l’hivern! Massa estones per pensar i recordar... Pensaments de Lo Pont Vell. Iblama