Tota la nit ha estat plovent, fins i tot amb
llamps i trons. El dia però s’ha llevat amb una certa alegria, així que hem
agafat el cotxe i per la bonica carretera que uneix l’Hospitalet amb Móra, ens
hem dirigit a Ginestar. A dalt del Coll de Fatxes i a tocar de Tivissa ens ha
plogut. El cel realment era un espectacle; els núvols eren realment
amenaçadors.
.jpg)
A tocar de les 13 hores hem arribat a Ginestar
i ens hem dirigit al Mas del Marc. Allà el Manolo i la Iolanda ja estaven mans
a l’obra per donar forma a la fideuà. Ens vam reunir per celebrar el
trenta-sisè aniversari de la Iolanda. Mentrestant , al replà del maset, la
menudalla i la Dakota s’entretenien, tot esperant l’hora de dinar. Al fons, a l’altra
banda de l’Ebre es veien les cortines d’aigua com s’acostaven. I si, van
arribar coincidint amb el començament del pica pica. Un xàfec fort, intens i
curt; típic de la primavera (tot i que estem ja a mitjans de maig). Així, va
arribar l’hora de la veritat; l’hora de la festa: l’hora de la fideuà, que per
cert vam acompanyar d’un excel·lent allioli gentilesa de la senyora Sendra. La
gran fita va ser acompanyar el dinar amb vins de la pròpia finca Mas Sendra. I de
postres una orgia de pastissos escandalosament bons i l’entrega dels presents a
l’homenatjada.
.jpg)
.jpg)
A la tarda vam poder comprovar en primera
persona com baixava de ple el riu Ebre a l’embarcador de Ginestar. Els més
menuts van xalar llençant pedres a l’aigua. Després, els homenots, ens vam
dedicar a fer uns tocs de pilota per fer baixar el dinar.
Al final, la tarda va
aguantar. Iblama
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada