SITUACIÓ
El Corpus Christi (en llatí «cos de Crist») és una
festa de l'Església Catòlica destinada a
venerar l'Eucaristia.
ES
COMMEMORA
És una festa d'origen medieval que va ser
instituïda pel papa Urbà IV l'any 1264. Havia de servir a
l'Església per a la veneració pública del sagrament de l'eucaristia, exaltant
la doctrina del cos de Crist, enfront dels que la negaven. S’exaltava un dels
dogmes de l’església catòlica; aquell que afirma que dijous sant, en el
transcurs del sant sopar amb els deixebles, Jesús va instituir el sagrament de
l’Eucaristia, tot donant un sentit nou als aliments del pa i el vi, ja presents
en els sopars jueus de l’època. Per això se li va atorgar un caràcter
d'ostentació més propi de les festes paganes, que no d'una solemnitat
cristiana. La festa pròpiament dita va arrelar ràpidament en els diferents
estaments de la societat medieval i ha arribat fins als nostres dies malgrat
haver perdut part del caràcter religiós.
QUAN CAU
S’escau el dijous següent de l’octava de Pasqua Granada o el
diumenge després. Això vol dir que arriba just al temps de les ginestes, de les
roselles i el blat, imatge associada al pa de l’Eucaristia. És una festa mòbil
dins del calendari litúrgic que la
situa el dijous següent a l'octava de Pentecosta.
EL CORPUS A
CATALUNYA
Catalunya fou un dels indrets on es va celebrar primer aquesta
diada: Vic (1318), Girona i Barcelona (1320)... La primera processó es va fer a
Tours (França) i la segona fou a Barcelona. Eren unes processons espectaculars.
Partien d’un rigorós protocol i tenien una àmplia participació popular, amb
presència de tot tipus de símbols, estendards, ciris, danses, representacions
bíbliques, gegants i animals fabulosos. Al final dels seguicis hi solien anar
les autoritats i la Custòdia amb el Santíssim Sagrament (l’hòstia, el pa
consagrat). La història ha testimoniat que a partir de segle XVIII bona part
dels elements populars foren suprimits, perdent les processons l’antiga
fastuositat.
Aquesta festa ve lligada a la nostra terra amb altres
celebracions folklòriques com la Patum de Berga, les catifes florals i l’ou com
balla.
Terrassa |
UN RACÓ PER
A LA HISTÒRIA
Corria el 1640 quan a Catalunya va tenir lloc la Revolta dels
Segadors i va esclatar el dia de Corpus (Corpus de Sang). La Guerra dels
Segadors és el conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de
Catalunya entre els anys 1640 i 1652, i que tingué com a efecte més perdurable
la signatura del Tractat dels Pirineus de l'any 1659 entre Espanya i França,
que alienava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent i
una part del comtat de Cerdanya, que passaren així a mans franceses. El 7 de
juny del mateix any, en el que es coneix com el Corpus de Sang, "La
Revolta dels Segadors" es va iniciar a Sant Andreu de Palomar el 1640,
quan els somatents de Sant Celoni de Blanes i pagesos de la Catalunya interior
que baixaven a contractar-se per la sega van decidir marxar contra les forces
del "conde-duque de Olivares", que es mantenien a Catalunya bo i
acabada la guerra contra el francès i que saquejaven poblacions i violaven
drets bàsics dels seus habitants.
«Corpus de Sang», d'Antoni Estruch i Bros (1907) |
LES
TRADICIONS
LA PATUM DE BERGA La Patum de Berga és una festa tradicional
i popular que se celebra a la ciutat de Berga, capital de la comarca del
Berguedà, durant la festivitat de Corpus. Consisteix en diferents
representacions al carrer i amb la participació ciutadana, a les quals n'és
característica la presència de foc i pirotècnia. Actualment consta de la dansa
dels turcs i cavallets, les maces, el salt de guites, el ball de l’àliga, el
ball dels nans vells, el ball de nanos nous, el ball de gegants, el salt de
plens amb els diables i l’apoteosi del foc i el tirabol o ballada final. L'any
1983 va ser declarada per la Generalitat de Catalunya festa tradicional
d'Interès Nacional i el 25 de novembre de 2005 fou declarada «Obra Mestra del
Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat» per la UNESCO i, per aquest motiu,
elegida permanent en Patrimoni cultural immaterial d'Espanya.
Patum de Berga |
CATIFES FLORALS Pels carrers per on ha de passar la processó
del Corpus s’estenen catifes de murtra o de flors, sobretot de ginesta i
clavells. Al pas de la Sagrada Forma també se sol llençar des dels balcons
ginesta. A Catalunya, Sitges és la població amb més tradició en catifes.
Catifes Reus |
LES ENRAMADES Són guarniments de carrers i places amb
branques, garlandes de verd i catifes florals que es fan pel maig i juny, principalment
el dia de Corpus. Són una manifestació de l’esclat de la primavera.
Enramada |
L’OU COM BALLA Costum barceloní –que s’ha anat estenent a
altres pobles- que consisteix a col·locar damunt d’un raig d’un brollador
guarnit amb flors un ou buit que puja, baixa, salta i balla per efecte de l’impuls
de l’aigua. L’origen és incert però sembla que és una tradició lligada al
Corpus per la semblança de l’ou amb el Cos blanc de Crist en l’acte de l’elevació
en la missa.
Ou com balla a Reus |
A REUS
Des fa molts anys dos són els dies de celebració a la nostra
ciutat: el dijous previ al Corpus i el diumenge de Corpus. El dijous ver marcat
pel toc de les campanes de la Prioral i la sortida dels gegants i els nanos
pels carrers del centre i sobretot el Mercadal. Mentrestant, la gent menja coca amb cireres. A la Plaça del Castell, al
ganzell de la Prioral s’hi col·loca des de fa un temps, una font engalanada amb
l’ou com balla. El gruix fort dels actes culmina el diumenge de Corpus amb la
processó de la Sagrada Forma que surt i torna a la Prioral passant per diversos
carrers del centre. Al seu pas, la processó, amb part del Seguici Festiu de la
ciutat (Àliga, Gegants i Nanos), anirà passant per damunt des catifes que
diverses entitats han fet al Fossar Vell, el carrer Monterols, al Palloll...
UN POEMA DE
CORPUS
La missa matinal
la diuen allà dalt
aixis que es fa de dia.
La missa de l'estiu
el capella la diu
amb les portes obertes.
S'oeix de tots costats
quan enflaira els serrats
el ginestar de Corpus.
El caçador es deleix.
De fora estant l'oeix
amb un genoll a terra.
Al bell punt d'alçar Déu,
li bota allà al bell peu
la llebre endiastrada.
S'esventa el gos lladrant,
la llebre fuig botant,
i el caçador al darrera.
"Corres i correràs.
Mai més t'aturaràs".
Aquesta és la sentència.
"Doncs, corro i correré.
Mai mes m'aturaré.
Alegre és la sentencia".
S'allunyen amb el vent,
perdent-se en un moment
els crits, la fressa, el rastre...
Passen dies i nits...
Pela marges reflorits
ha tornat Corpus Christi.
La missa matinal
ta diuen alia dalt,
les portes són obertes.
En un vent de visió
passa el mal caçador
entre lladrucs i fressa.
Se gira i veu l'altar,
I a peu el capella,
i en alt veu l'Hòstia Càndida.
Passa i es perd al lluny...
La boirina de Juny
cenyeix I'horitzó immobil.
Roden les estacions
revénen els plançons:
cada any, cada any ve Corpus.
Cada any torna a passar;
cada any torna a mirar,
cada any, la missa augusta.
Cada any els capellans
tenen més cabells blancs
i aixequen més els braços.
Cada any l'Hòstia es va
alçant,
el temple es va aixafant
i l'Hòstia puja, puja...
Passen més anys i més,
el capella no hi es:
l'Hòstia va sola en l'aire.
Amunt... amunt... amunt...
La volta perd el junt,
la llum del cel s'hi filtra.
L'Hòstia s'hi va acostant...
El temple es va esquerdant..
El caçador no para.
Ve un any, la volta cau
i s'obre el gran cel blau
damunt de l'Hòstia blanca,
que s'alça lentament...
Al ser l'estiu vinent
floreix el temple en runes.
Se'n va pujant al cel...
El caçador, amb anhel.
cada any, cada any la mira.
L'Hòstia per'na al zenit,
Té l'espai infinit,
i ell, per caça, encisat,
té el temps, l'eternitat.
El Mal Caçador de JOAN MARAGALL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada