.JPG)
He estat tocant la pedra del monument a la llibertat
aixecat al Coll de la Vajol. Aquella pau, aquell silenci... aquelles paraules
sentides d’en Pau Picasso i en Pau Casals que hi romanen escrites. Aquell
sentiment lligat a una terra catalana maltractada que molts van haver de deixar
enrere per tenir una mica de dignitat a les seves vides.
Penso en aquella
corrua de la injustícia. En el pobre Lluís Companys i com molts altres que
acabarien morint en mans dels feixistes. I el món no deia res. Ens va girar
l’esquena tothom. Em venen al cap Antonio Machado, Federico Garcia Lorca i
tants altres. Sento una enorme impotència. Sento ràbia i penso en l’avi Paco i
tots els nostres pobres AVIS. L’Opció va ser marxar o quedar-se i acotxar el cap,
restar en silenci i viure -si es que se n’hi pot dir viure a pràcticament ni
poder comunicar-te amb els teus en la llengua que t’han ensenyat els pares-. Ja
se’n van cuidar de tapar els ànims dels més grans. I així es morí el generalet
just poc abans dels meu naixement. Els “constitucionales”
o “els padres de la constitución” es
van encarregar de construir el que anomenem “Estado
de Derecho”. Van fer una constitució a la seva mida. No eren dictadors però
sabien ben bé el que havien de fer: no deixar cap fissura per on la nostra
terra catalana pogués traspuar. La realitat però ha demostrar que Catalunya
sempre ha d’anar un pas endavant que la resta de l’Estat. La maquinària estatal
espanyola ha anat teixint un vestit a la seva mida. I nosaltres ho hem anat
entomant tot, acatant el que dictaminaven des de la capital del Estado. Hem
pagat mes del que ens han tornat i al mateix temps seguim tenint infraestructures
obsoletes, ens deixen sense corredor del mediterrani, no ens connecten el port
de Barcelona per pocs metres, hem de pagar autopistes, ens volen retallar el
català, ens diuen que la llengua que es parla a la franja és el Lapao... i a
més encara ens hem de sentir dir lladres i puta Catalunya.
M’agradaria d’aquí un temps poder tornar a la Vajol i
recordar tota aquella pobra gent que va haver de patir la humiliació de l’exili
i m’agradaria poder dir-los amb alegria que per fi la seva terra catalana
estimada ja és lliure i que la primera pedra d’aquest dilatat esforç la van
posar tots aquells que foren executats per la barbàrie, per aquells que van
haver de deixar casa seva i per tots aquells que van plantar cara al feixisme i
han defensat fins ara la terra, la cultura i la pàtria catalana. Visca
Catalunya Lliure! Mas Porrera 250913
Avui
fa 73 anys que el feixisme franquista va afusellar el president legítim de la
Generalitat de Catalunya Lluís Companys (Tarròs 1882-Barcelona 1939).
"Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar i tornarem
a vèncer." Discurs de Lluís Companys el març de
1936, després de ser alliberat de la presó, on hi era després d’haver proclamat
l’Estat Català l’octubre de 1934.
França i Alemanya han demanat perdó
per haver entregat Companys als feixistes. Espanya encara no ha fet ni un pas
per restaurar la memòria del president assassinat.
