Ja fa uns anys que així ho he viscut a la meva pell. Fins sant Pere -i durant- tens aquella il·lusió tant diferent de la resta que et fa viure aquests moments amb una màgia diferent, tinguis l'edat que tinguis. I és un fet que el temps passa súper ràpid d'aquí endavant. No te n'adones i de sobte et plantes al mes de setembre, havent d'oblidar-se de cop de la festa, del no temps, de les vacances. Per això doncs que a viure l'estiu que són dos dies! Iblama
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada