APARTATS

28 de març 2016

ELS PUNTS SOBRE LES ÍS. SETMANA 21-270316



INTERNACIONAL
Atemptats jIhaidistes de Brussel·les. S’ha dit tot ja dels atemptats. Jo vull fer una reflexió més enllà o diferent del que s’ha dit. Crec que el missatge que donen l’Hollande, la Merkel o els representants belgues de contraatacar els atacs és un error. La violència genera més violència. Estem en guerra, no hi ha dubte, però aquesta guerra no s’acabarà amb més bombes i destrucció. S’han d’asseure, escoltar i negociar. Només així és pot assolir la pau definitiva. És una pena pels 34 morts que hi hagut a Brussel·les, pels de París, pels de Nova York, pels de Madrid... però no podem oblidar els morts de sirians, nigerians, afganesos, iraquians... No es pot oblidar res! Aquesta gent no mata perquè si, ve deuen tenir una raó. I el món va començar a canviar des de que es Europa i els EUA van decidir envair diferents zones com Afganistan, Irak... Es van eliminar els líders i es va voler imposar una manera de governar segons les lleis occidentals. Imposició i expoli. Si a això li sumes que les generacions més joves que han estat vivint a l’Europa més moderna se senten desintegrades i humiliades, acabes tenint alguna de les respostes. No s’ha escoltat el que senten aquests joves i s’ha volgut colonitzar el món islàmic i ells han reaccionat d’una manera sorprenent: atemptats en llocs populars, immolant-se, fent estavellar avions... I no és a la babalà. Estan molt ben cohesionats i organitzats, i més ho han fet per mitjà de les xarxes socials i internet. A més són gent que no els hi importa morir. Per contra aquests que es creuen els nous gurús de l’islam consideren que han de ser els nous amos del món i que per fer-ho s’han de carregar tot enemic possible d’ells mateixos i dels de fora. Volem que l’Islam domini el món. Cal una profundíssima reflexió per arribar a la pau i sense concessions per part dels uns i els altres no hi ha res a fer. Ah i una altra cosa: coordinació. Si els diferents cossos de seguretat no es coordinen és impossible fer una força potent i comuna. El que passa a Bèlgica i els serveix d’intel·ligència diferents que hi ha és impensable en la societat en la que vivim. No pot ser que hi hagi sis cossos de seguretat i cadascú vagi a la seva. Per cert; dissabte sant ens assabentem que hi ha hagut un nou atemptat a Iran d’Estat Islàmic. Hi ha hagut uns 30 morts i molts ferits. Clar però com que passa allà no té la repercussió que han tingut els de Brussel·les. Doncs no! Són igual d’execrables i penosos. Això no s’acabarà bé! Per rematar-ho al Pakistan 70 morts més en una immolació en un parc. No hi ha dret!

Visita d’Obama a l’Habana i Argentina. Realment ha estat una imatge molt potent veure en Castro i l’Obama plegats a l’Habana, i a més tocaran els Rollings i gratis. No sé fins a quin punt es postureig o realitat però el que si és cert és que han acostat posicions i han parlat per acabar amb un embargament ridícul. Ara que el gran gest no serà altre que eliminar Guantànamo. Fins llavors pensaré que és pur postureig. Igual que a l’Argentina. Allà a la seva dona i a ell els han fet ballar tangos. Falta acabar de consumar-ho! Són gestos però manquen fets! En qualsevol cas ja han fet més que molts altres.

NACIONAL
Sánchez i Iglesias es donen una segona oportunitat. Han decidit que es tornaran a reunir i es trobaran. Només de veure i sentir el Rajoy i molts membres del seu govern, només amb això ja n’hi hauria prou per llimar impureses i arribar a un acord. De moment em mostro content amb el criteri mostrat per Podemos. Ells van prometre un referèndum i els electors els van votar. Veurem realment el que aguanten i en que cedeixen per fer fora Rajoy i agafar les regnes del nou govern. Molt em temo però que acabarem anant a noves eleccions. I amb noves eleccions em sembla –penso malament- que molta gent davant la inestabilitat i desentesa mostrada optaran per donar de nou el vot al PP. Espanya és així!

Cas Noos. Hem entrat en la declaració d’una de les treballadores suposadament administrativa, que en realitat treballava d’assistent a casa dels Urdangarín. Doncs bé la dona va declarar que li pagaven en negre. Es farà llarga l’espera però desitjo que els hi caigui una de bona. I també m’agradaria que algú es plantegés de què serveixen els reis i la monarquia. No hi ha sentiments ni res. Quant més és té més es vol. Vés aquest paio de l’Urdangarín; un tio que havia triomfat en el món de l’esport, que era admirat... es retira i es dedica a crear empreses trampa. I la seva dona... filla del rei, amb calers fins dalt. S’hi casa! Us creieu que una muller desconeix les activitats del seu home? Va home va! Ens volen fer creure el que és increïble. Van robar el que van poder i van fer els “trapis” que els hi ha donat la gana, i més pensant-se que tenien una mena d’immunitat. Doncs au! Us han enganxat i ara hauríeu de pagar pel que heu fet.

CATALUNYA
Aquest dijous sant s’ha vist trasbalsat amb la mort de Johan Cruyff de càncer de pulmó. S’han dit un munt de coses d’ell i m’agradaria donar-ne la meva visió particular. Com a jugador poca cosa he vist la veritat, tot i així la fita del 0-5 contra el Madrid fou brutal. No cal saber massa per dir que ha estat un dels jugadors més importants de la història del futbol, a l’alçada de Di Stefano, Cubala, Maradona... Ara d’aquí a considerar que és el millor.. En qualsevol cas, va arribar a Barcelona i va suposar un veritable terrabastall, tot i que no vam poder gaudir-ne massa. Si que el vam gaudir i patir com a entrenador. Avui li devem l’estil que ha impregnat la Masia i el món culer. El sistema que va importar ho va fer de l’Ajax i de la taronja mecànica (selecció holandesa). Moltes han estat les virtuts: el 3-4-3, defensar tenint la pilota als peus, la figura de l’organitzador pivot “4”... però de tot em quedo amb una cosa: que ens va inculcar la mentalitat guanyadora. A partir de Cruyff el Barça ha deixat de ser un equip de segona que es conformava en salvar la temporada guanyant el Madrid. No només els vam guanyar sinó que vam ser capaços de passar-los-hi la mà per la cara. Vam passar a ser un gran de la Lliga Espanyola i vam conquerir Europa guanyant la Copa. I ho vam fer amb un estil diferent de la resta; els altres jugaven a futbol, nosaltres buscàvem passar-nos-ho bé i buscar l’excel·lència. I és que molta gent va deixar d’anar al Liceu per anar al Camp Nou per veure les filigranes de Laudrup, la solvència de Koeman i la bogeria de Stoixkov. I a més va fixar els seus ulls en un noi de la pedrera que es convertiria en els seus ulls i en el seu cor damunt del camp: Pep Guardiola, el seu alumne avantatjat. Quants partits els van resoldre els jugadors des de damunt del camp. Cruyff va entendre que els jugadors havien de ser polivalents i va inculcar que per fer-ho bé havien de mamar-ho des de ben menuts. D’aquí que es treballés en el futbol base, en la Masia. Van ser uns anys brutals, extasiants, plaents. Però tot té un final i el final de Cruyff va arribar quan es va pensar que podia dominar tot el club i que es podia marcar la diferència amb jugadors de segona. Si el punt culminant va ser la final de la Copa d’Europa de Wembley, el cicle es va tancar a Atenes. Un gran estudiós del futbol com en Capello ens va estudiar i ens va anul·lar per complet el sistema del Dream Team. Allà es finiquitava la figura de Cruyff i el Drem Team. S’havia d’haver fet saba nova, i no es va fer. Va començar una divisió del club terrible, que ens va tornar a enfonsar en la misèria dels ismes i els posicionaments divisors. Johan gràcies per la feina feta! Et recordarem!

Generalitat. Junts pel Sí acusa la CUP d’“excés de gesticulació”. Amb altres paraules “postureo”. Sembla clar que les discrepàncies entre els dos grups són constants. Per sobre de tot, altrament, tenen clar que hi ha Catalunya i que estan obligats a entrendre’s. La llàstima és que això transcendeix i els mitjans ho fan públic i fan que la gent dubti. I de tot plegat sempre n’hi ha que hi suquen pa. L’Arrimadas augura un Govern "captiu" si no es desentén de les demandes de desobediència de la CUP. A ells aquesta discrepància els hi va molt bé per esgarrapar vots indecisos. En les darreres enquestes recordar que els que pugen més són Catalunya si que es pot i una mica C’s. El gran repte de JxSi i la Cup hauria de ser acostar-se al màxim a CSQP. La clau de volta la tenen ells. Si els convencem per fer un front comú davant d’Espanya la força que tindríem seria impressionant.

Accident Freginals. Un bus que tornava de València de matinada va patir un accident a l'AP-7 a l'alçada de Freginals; resultat 13 morts. Ve el president d’Itàlia –i així ho avisa- per estar al costat de les víctimes italianes i només es rebut per Puigdemont i el govern català. Realment el govern espanyol ha quedat retratat. En Rajoy estava de vacances i va decidir que no venia a rebre en Renzi. “Planton” Doncs bé, el govern de la Generalitat en ple va donar la cara i si que el va rebre. Els comentaris del president italià vers Catalunya han estat molt benvinguts. T’ho miris des de la perspectiva amb la que t’ho miris és un ridícul més del govern matusser d’en Rajoy. Fins i tot la representant del govern espanyol Llanos de Luna va decidir que marxava en veure el panorama. De fet hi ha tantes coses estranyes! Seguint amb les investigacions de l’accident dues altres incongruències. Com pot ser que no veiessin la lesió pulmonar del conductor. Ara l’home està en estat crític. Hi ha coses que no s’entenen. Tampoc s’entén que no s’obligui a dur el cinturó de seguretat posat a dins dels busos. Pel que es veu les 13 persones que van morir no el duien cordat. Així mateix la majoria de ferits si que el duien. Obligatorietat per a tothom ja! Mentrestant, els Mossos d'Esquadra creuen que el conductor de Freginals es va adormir o es va distreure. Una feina realment feixuga i més en hores nocturnes. Des de Trànsit s’està promovent una nova campanya per controlar que la gent es comporti adequadament al volant: no utilitzi mòbils, no es distregui, no vagi pel carril del mig... Trànsit intentarà controlar molt més les nostres carreteres i és que aquesta setmana santa està sent especialment tràgica amb morts i accidents, concretament de motos.

1 any de la tragedia de Germanwings. Després de la plantada a Tortosa d’en Rajoy, aquest s’ha afanyat a fer cap a Barcelona aquest dimecres per retre un sentit homenatge a les víctimes. Es van veure fredament Rajoy i Puigdemont. Foto donant-se la mà i ja ens veurem. Com darrerament en Rajoy com que es considera que no es president passa de segons què. I com que es deu veure més fora que dins crec que el que pensa és que ja s’ho trobaran ells. És aquella dita castellana del “para lo que me queda en convento me cago dentro”. La Fiscalia presenta dues denúncies per tuits catalanòfobs després de la tragèdia de Germanwings. Menys mal que encara hi ha una mica de sentit comú davant de les passades de rosca de la penya.

Barcelona. Els estudis del tramvia avalen l'enllaç per la Diagonal, que perdrà dos carrils. Quin pollastre es muntarà! Si ja de per si entrar i sortir de Barcelona és caòtic a partir d’aleshores pot ser un drama. No crec que sigui una bona solució! Si convé que facin pagar per entrar a Barcelona –per la gent que ve de fora- però eliminar el que ara funciona bé ho trobo una animalada. En un altre ordre de coses l'Ajuntament de Barcelona retirarà la Medalla d'Or a la infanta Cristina i l'hi donarà a Muriel Casals. Totalment d’acord. Em trec el barret amb la decisió. Més val donar-li a una dona que va entregar la seva vida per lluitar per defensar Catalunya que per una vividora del “cuento” borbonota encobridora.
Montserrat. Vaga Cremallera. En els temps que corren cobrar ja és un privilegi. És una vergonya que els treballadors del cremallera en dies assenyalats com ahir facin vaga i toquin els ous a la gent que té tres dies de vacances i ha decidit pujar a la muntanya santa. Que reclamin i negociïn però que no emprenyin la resta de gent que no en tenim cap culpa. No cobreu, doncs conformeu-vos una mica que hi ha moltes persones que segueixen a l’atur i no cobren ni un cèntim.

Ryanair. Anuncia un ERO per retallar la jornada i el sou del personal. Aquesta empresa es va deixar que aterrés –mai més ben dit- a casa nostra i comerciés els vols de baix cost. Volar amb ells realment és una experiència religiosa. Vas estret, retards, problemes amb les bosses de mà. Tot el que vulguis. Veus el propietari i penses que està mig tarat. El tió ha aconseguit copsar el món dels vols barats a mig Europa amb casos extrems com volar fins a Londres per 1euro. I ara que ens trobem? Primer que han deixat de banda els aeroports com els de Reus i Girona als que donaven una vidilla imprescindible. Caldria veure les responsabilitats clar, ja que segur que els governs també hi tenen a veure del transvassament de vols al Prat. En segon lloc va aconseguir una clàusula perquè si no cobria les despeses que ell considerava la Generalitat havia de cobrir-ho amb diners públics. I ara ens ve amb retallades. Per mi ja se’n podria anar a pastar fang. Per què no es potencien companyies de cost baix catalanes o espanyoles abans que fer la gara gra a aquest Oleary impresentable?

Setmana Santa. Hospitalet. Al final els legionaris han fet una manifestació processó protesta a l’Hospitalet. L’ajuntament ho havia prohibit i ells amb la parròquia de la Immaculada concepció s’han passat pel forro la no autorització i els han fet desfilar. S’ha parlat que és una falta de llibertat de pensament i d’expressió. Jo la veritat no ho hauria prohibit. Què facin el que vulguin! Si volen exaltar la legió, allà ells. Ells mateixos queden retratats. Una altra cosa és que això sigui una tradició d’aquí o no. Em sembla que no. A Reus es canten saetes el dimecres sant. Ja em diràs. Això és una tradició catalana? No. Però es deix fer i es fa. L’únic que demano és el mateix respecte pel fet i la tradició catalana. Us imagineu en un pas de Sevilla que cantessin una sardana o una cançó catalana? Tolerància si, però d’anada i tornada.

Cas Maristes. Els maristes demanen al jutge que arxivi les 14 denúncies ja que han prescrit. Lamentable! Lluny de tirar endavant i arribar fins a les darreres conseqüències ara diuen que ha prescrit? Primer volien presentar-se com acusació particular, ara volen que s’arxivi. Va home va! Això és un escàndol. No serà que hi ha alguna cosa més al darrere? O algú més? Tant de bo es pugui esclarir bé el tema, es depurin responsabilitats i es faci justícia.

LOCAL
Tarragona 2017. Segon ‘no’ a construir el Palau d’Esports. El que està succeint amb molts ajuntaments és un escàndol. Com que ara les vaques són flaques costa molt adjudicar una obra i amb pressupostos tancats. Abans tot anava a l’ample i molts estaven ben atents a parar la mà. La famosa denúncia que va fer en Maragall així ho explicitava. S’ha de reconèixer que els ciutats es van arreglar molt però segur que darrere moltíssima gent en va xupar. Doncs bé, lligant amb el que deia, ara ens trobem que a un any vista dels jocs del Mediterrani, és la segona negativa que rep Tarragona per fer el Palau. Seguint la dinàmica pots comptar que es farà de qualsevol manera ràpid i amb goteres.

Reus. La direcció de l'Hospital de Sant Joan reconeix un dèficit d'1,16 milions d'euros. Comencen a sortir a la llum temes que ja es veien venir. Era una evidència que la construcció de l’Hospital nou no era del tot aigua clara. Com tampoc ho sembla des de fora la Fira. Teníem un hospital al centre de Reus i hem passat a tenir-lo als afores. I és més; està mig buit. En cap moment s’han ocupat la totalitat de les habitacions. Calia una obra faraònica tant gran? Doncs bé una obra tant gran necessita un manteniment i una gestió molt grans i ara es comencen a enganxar-se els dits amb el tema. I és que el dèficit comença a ser estratosfèric. En surten més que no n’entren. Amb el temps em fa l’efecte que començarem a veure botigues que tanquen a la fira i tornen al centre i a la llarga ves que no haguem de veure una reformulació de l’hospital. Menys mal que el Cicle de Cinema Infantil en Català tanca amb 1.550 espectadors a la ciutat. Al Palace, avui únic cinema –i gràcies- a la ciutat s’han fregat les mans.

Mor el reusenc Pere Virgili. Aquest dimecres, ha mort el reusenc Pere Virgili Sardà a l’edat de 91 anys. Virgili estava vinculat al Bravium Teatre, entitat en la qual va exercir de tresorer i va participar molt activament. DEP. A tota aquella gent que ha treballat d’alguna manera per la ciutat el meu humil reconeixement sigui de l’àmbit que sigui.

Una reusenca esquiva per poc els atemptats de Brussel·les. La reusenca Montse Benavent i la seva família -marit i dos fills de 6 i 7 anys- es troben sans i estalvis al seu pis de Brussel·les, però amb una sensació d'incertesa. És ben evident que hi ha un destí per bé o per mal. Aquesta família ha tornat a néixer i ens n’alegrem. Com també m’alegro que Reus se solidaritzi amb les víctimes de Brussel·les i guardi un minut de silenci a la Mercadal.
Contenidors cremats. S’han detingut dos homes en relació amb els 18 contenidors cremats a la ciutat. Bretolades que van en consonància amb el moment estrany que estem vivint. És una mica estrany que els arrestats siguin dos marroquins de 51 i 34 anys respectivament . Sense entrar en més interpretacions ja em diran que fan aquests dos paios cremant contenidors. Els pensaments malintencionats en aquest cas poden ser fàcils de tenir; setmana santa, context internacional... Esperem que solament sigui una bretolada.

Setmana santa reusenca. Tres han estat els moments cabdals: les tres Gràcies i la Processó del Silenci. Per un reusenc sense cap mena de dubte la processó del sant Crist i la final escenificació de les Tres Gràcies és un d’aquells moments de pell de gallina. Quan es fa el silenci i veus el sant Crist de la Sang girant a dreta, mig i esquerra impressiona.
Cooperativa Cambrils. Els afectats de la Cooperativa de Cambrils demanaran responsabilitats judicials per la situació de l'entitat. Ja està bé. Com més forts i més pressió es pugui fer millor. A veure si els pobres cooperants poden recuperar els diners invertits.
Alcover. Han netejat les franges protectores de les urbanitzacions amb un ramat de cabres. Al final tot torna i si és coherent més. Abans era un fet normal aquest, avui en dia ho trobem com una excepcionalitat però s’ha de reconèixer el mèrit que té. No estaria de més que en moltes coses ens fixéssim en els nostres avantpassats. Molt hauríem d’aprendre d’ells.

Colldejou. En una setmana variable, passada per aigua primer i amb calor al final, i amb els rierols baixant animats, hem gaudit d’uns dies de vacancetes al poble. Molta gent ha rondat per Colldejou enguany; hi ha hagut força ambient. Dins els actes més litúrgics, el mossèn, fent mans i mànigues, ha pogut organitzar els diferents actes. Rams, darrer sopar, divendres sant i resurrecció. Es va muntar un monument ben bonic a l’interior de l’església, s’ha fet el via creu, els oficis, s’ha guardat un respecte immens al sant Crist i se n’ha celebrat la resurrecció amb un berenar pica pica a l’ajuntament vell. Realment, l’estil del nou mossèn Vives s’ha deixat notar des del primer dia. És una persona que et fa viure molt més les celebracions. Es deix notar més humà, t’interpel·la... està molt bé la manera que té de treballar, tot i que algunes opinions que mostra serien una mica discutibles però gent com ell et fan venir de gust anar a l’església. El dissabte la botiga ha bullit amb l’adquisició de les mones per part dels padrins. Unes mones que han estat entregades als fillols seguint el ritual el diumenge de pasqua. El dilluns qui menys qui menys s’ha dedicat a dinar amb els amics o la família per provar aquestes gustoses creacions.

Porrera. Com cada any s’ha penjat el cartell d’allotjaments exhaurits. Qui ha vist i qui veu Porrera. És reconfortant! El vi ha reconduït aquest poblet i l’ha convertit en una mena de centre neuràlgic del sector vitivinícola, amb una àmplia oferta d’allotjament, restauració... Tot i que al primer tram es va veure força gent pel poble, en el darrer tram s’ha notat molt la diferència. Gent que hi ve a passar uns dies de vacances –i que sempre et permet trobar algun famoset- o altres com jo que venim a entregar mones i a recollir-ne. Estic content d’exercir de padrí amb el Pau, el Manel i l’Adela i de poder encara recollir les meves mones de mans de la padrina Mercè i padrí Ricardo. A nivell litúrgic el moment més especial ha arribar amb el Via Creu matinal i nocturn pels carrers costeruts del poble amb la talla de fusta del sant Crist i la posterior vetlla. L’endemà les caramelles a peu de plaça van ser cantades.