INTERNACIONAL
Atemptats jIhaidistes de Brussel·les.
S’ha dit tot ja dels atemptats. Jo vull fer una reflexió més enllà o diferent
del que s’ha dit. Crec que el missatge que donen l’Hollande, la Merkel o els
representants belgues de contraatacar els atacs és un error. La violència
genera més violència. Estem en guerra, no hi ha dubte, però aquesta guerra no
s’acabarà amb més bombes i destrucció. S’han d’asseure, escoltar i negociar.
Només així és pot assolir la pau definitiva. És una pena pels 34 morts que hi
hagut a Brussel·les, pels de París, pels de Nova York, pels de Madrid... però
no podem oblidar els morts de sirians, nigerians, afganesos, iraquians... No es
pot oblidar res! Aquesta gent no mata perquè si, ve deuen tenir una raó. I el
món va començar a canviar des de que es Europa i els EUA van decidir envair
diferents zones com Afganistan, Irak... Es van eliminar els líders i es va
voler imposar una manera de governar segons les lleis occidentals. Imposició i
expoli. Si a això li sumes que les generacions més joves que han estat vivint a
l’Europa més moderna se senten desintegrades i humiliades, acabes tenint alguna
de les respostes. No s’ha escoltat el que senten aquests joves i s’ha volgut
colonitzar el món islàmic i ells han reaccionat d’una manera sorprenent:
atemptats en llocs populars, immolant-se, fent estavellar avions... I no és a
la babalà. Estan molt ben cohesionats i organitzats, i més ho han fet per mitjà
de les xarxes socials i internet. A més són gent que no els hi importa morir. Per
contra aquests que es creuen els nous gurús de l’islam consideren que han de
ser els nous amos del món i que per fer-ho s’han de carregar tot enemic
possible d’ells mateixos i dels de fora. Volem que l’Islam domini el món. Cal
una profundíssima reflexió per arribar a la pau i sense concessions per part
dels uns i els altres no hi ha res a fer. Ah i una altra cosa: coordinació. Si
els diferents cossos de seguretat no es coordinen és impossible fer una força
potent i comuna. El que passa a Bèlgica i els serveix d’intel·ligència
diferents que hi ha és impensable en la societat en la que vivim. No pot ser
que hi hagi sis cossos de seguretat i cadascú vagi a la seva. Per cert;
dissabte sant ens assabentem que hi ha hagut un nou atemptat a Iran d’Estat
Islàmic. Hi ha hagut uns 30 morts i molts ferits. Clar però com que passa allà
no té la repercussió que han tingut els de Brussel·les. Doncs no! Són igual
d’execrables i penosos. Això no s’acabarà bé! Per rematar-ho al Pakistan 70
morts més en una immolació en un parc. No hi ha dret!
Visita d’Obama a l’Habana i
Argentina. Realment ha estat una imatge molt potent veure en Castro i l’Obama
plegats a l’Habana, i a més tocaran els Rollings i gratis. No sé fins a quin
punt es postureig o realitat però el que si és cert és que han acostat
posicions i han parlat per acabar amb un embargament ridícul. Ara que el gran
gest no serà altre que eliminar Guantànamo. Fins llavors pensaré que és pur
postureig. Igual que a l’Argentina. Allà a la seva dona i a ell els han fet
ballar tangos. Falta acabar de consumar-ho! Són gestos però manquen fets! En
qualsevol cas ja han fet més que molts altres.
NACIONAL
Sánchez i Iglesias es donen una
segona oportunitat. Han decidit que es tornaran a reunir i es trobaran. Només
de veure i sentir el Rajoy i molts membres del seu govern, només amb això ja
n’hi hauria prou per llimar impureses i arribar a un acord. De moment em mostro
content amb el criteri mostrat per Podemos. Ells van prometre un referèndum i
els electors els van votar. Veurem realment el que aguanten i en que cedeixen
per fer fora Rajoy i agafar les regnes del nou govern. Molt em temo però que
acabarem anant a noves eleccions. I amb noves eleccions em sembla –penso
malament- que molta gent davant la inestabilitat i desentesa mostrada optaran
per donar de nou el vot al PP. Espanya és així!
Cas Noos. Hem entrat en la
declaració d’una de les treballadores suposadament administrativa, que en
realitat treballava d’assistent a casa dels Urdangarín. Doncs bé la dona va
declarar que li pagaven en negre. Es farà llarga l’espera però desitjo que els
hi caigui una de bona. I també m’agradaria que algú es plantegés de què
serveixen els reis i la monarquia. No hi ha sentiments ni res. Quant més és té
més es vol. Vés aquest paio de l’Urdangarín; un tio que havia triomfat en el
món de l’esport, que era admirat... es retira i es dedica a crear empreses
trampa. I la seva dona... filla del rei, amb calers fins dalt. S’hi casa! Us
creieu que una muller desconeix les activitats del seu home? Va home va! Ens
volen fer creure el que és increïble. Van robar el que van poder i van fer els
“trapis” que els hi ha donat la gana, i més pensant-se que tenien una mena
d’immunitat. Doncs au! Us han enganxat i ara hauríeu de pagar pel que heu fet.
CATALUNYA
Aquest dijous sant s’ha vist
trasbalsat amb la mort de Johan Cruyff de càncer de pulmó. S’han dit un munt de
coses d’ell i m’agradaria donar-ne la meva visió particular. Com a jugador poca
cosa he vist la veritat, tot i així la fita del 0-5 contra el Madrid fou
brutal. No cal saber massa per dir que ha estat un dels jugadors més importants
de la història del futbol, a l’alçada de Di Stefano, Cubala, Maradona... Ara
d’aquí a considerar que és el millor.. En qualsevol cas, va arribar a Barcelona
i va suposar un veritable terrabastall, tot i que no vam poder gaudir-ne massa.
Si que el vam gaudir i patir com a entrenador. Avui li devem l’estil que ha
impregnat la Masia i el món culer. El sistema que va importar ho va fer de
l’Ajax i de la taronja mecànica (selecció holandesa). Moltes han estat les
virtuts: el 3-4-3, defensar tenint la pilota als peus, la figura de
l’organitzador pivot “4”... però de tot em quedo amb una cosa: que ens va
inculcar la mentalitat guanyadora. A partir de Cruyff el Barça ha deixat de ser
un equip de segona que es conformava en salvar la temporada guanyant el Madrid.
No només els vam guanyar sinó que vam ser capaços de passar-los-hi la mà per la
cara. Vam passar a ser un gran de la Lliga Espanyola i vam conquerir Europa
guanyant la Copa. I ho vam fer amb un estil diferent de la resta; els altres
jugaven a futbol, nosaltres buscàvem passar-nos-ho bé i buscar l’excel·lència.
I és que molta gent va deixar d’anar al Liceu per anar al Camp Nou per veure
les filigranes de Laudrup, la solvència de Koeman i la bogeria de Stoixkov. I a
més va fixar els seus ulls en un noi de la pedrera que es convertiria en els
seus ulls i en el seu cor damunt del camp: Pep Guardiola, el seu alumne
avantatjat. Quants partits els van resoldre els jugadors des de damunt del
camp. Cruyff va entendre que els jugadors havien de ser polivalents i va
inculcar que per fer-ho bé havien de mamar-ho des de ben menuts. D’aquí que es
treballés en el futbol base, en la Masia. Van ser uns anys brutals, extasiants,
plaents. Però tot té un final i el final de Cruyff va arribar quan es va pensar
que podia dominar tot el club i que es podia marcar la diferència amb jugadors
de segona. Si el punt culminant va ser la final de la Copa d’Europa de Wembley,
el cicle es va tancar a Atenes. Un gran estudiós del futbol com en Capello ens
va estudiar i ens va anul·lar per complet el sistema del Dream Team. Allà es
finiquitava la figura de Cruyff i el Drem Team. S’havia d’haver fet saba nova,
i no es va fer. Va començar una divisió del club terrible, que ens va tornar a
enfonsar en la misèria dels ismes i els posicionaments divisors. Johan gràcies
per la feina feta! Et recordarem!
Generalitat. Junts pel Sí acusa la
CUP d’“excés de gesticulació”. Amb altres paraules “postureo”. Sembla clar que
les discrepàncies entre els dos grups són constants. Per sobre de tot,
altrament, tenen clar que hi ha Catalunya i que estan obligats a entrendre’s.
La llàstima és que això transcendeix i els mitjans ho fan públic i fan que la
gent dubti. I de tot plegat sempre n’hi ha que hi suquen pa. L’Arrimadas augura
un Govern "captiu" si no es desentén de les demandes de desobediència
de la CUP. A ells aquesta discrepància els hi va molt bé per esgarrapar vots
indecisos. En les darreres enquestes recordar que els que pugen més són
Catalunya si que es pot i una mica C’s. El gran repte de JxSi i la Cup hauria
de ser acostar-se al màxim a CSQP. La clau de volta la tenen ells. Si els convencem
per fer un front comú davant d’Espanya la força que tindríem seria
impressionant.
Accident Freginals. Un bus que tornava de València de matinada va patir un accident a l'AP-7 a l'alçada de Freginals; resultat 13 morts. Ve el president
d’Itàlia –i així ho avisa- per estar al costat de les víctimes italianes i
només es rebut per Puigdemont i el govern català. Realment el govern espanyol
ha quedat retratat. En Rajoy estava de vacances i va decidir que no venia a
rebre en Renzi. “Planton” Doncs bé, el govern de la Generalitat en ple va donar
la cara i si que el va rebre. Els comentaris del president italià vers
Catalunya han estat molt benvinguts. T’ho miris des de la perspectiva amb la
que t’ho miris és un ridícul més del govern matusser d’en Rajoy. Fins i tot la
representant del govern espanyol Llanos de Luna va decidir que marxava en veure
el panorama. De fet hi ha tantes coses estranyes! Seguint amb les
investigacions de l’accident dues altres incongruències. Com pot ser que no
veiessin la lesió pulmonar del conductor. Ara l’home està en estat crític. Hi
ha coses que no s’entenen. Tampoc s’entén que no s’obligui a dur el cinturó de
seguretat posat a dins dels busos. Pel que es veu les 13 persones que van morir
no el duien cordat. Així mateix la majoria de ferits si que el duien.
Obligatorietat per a tothom ja! Mentrestant, els Mossos d'Esquadra creuen que
el conductor de Freginals es va adormir o es va distreure. Una feina realment
feixuga i més en hores nocturnes. Des de Trànsit s’està promovent una nova
campanya per controlar que la gent es comporti adequadament al volant: no
utilitzi mòbils, no es distregui, no vagi pel carril del mig... Trànsit
intentarà controlar molt més les nostres carreteres i és que aquesta setmana
santa està sent especialment tràgica amb morts i accidents, concretament de
motos.
1 any de la tragedia de Germanwings.
Després de la plantada a Tortosa d’en Rajoy, aquest s’ha afanyat a fer cap a
Barcelona aquest dimecres per retre un sentit homenatge a les víctimes. Es van veure
fredament Rajoy i Puigdemont. Foto donant-se la mà i ja ens veurem. Com
darrerament en Rajoy com que es considera que no es president passa de segons
què. I com que es deu veure més fora que dins crec que el que pensa és que ja
s’ho trobaran ells. És aquella dita castellana del “para lo que me queda en
convento me cago dentro”. La Fiscalia
presenta dues denúncies per tuits catalanòfobs després de la tragèdia de
Germanwings. Menys mal que encara hi ha una mica de sentit comú davant de les
passades de rosca de la penya.
Barcelona. Els estudis del tramvia
avalen l'enllaç per la Diagonal, que perdrà dos carrils. Quin pollastre es
muntarà! Si ja de per si entrar i sortir de Barcelona és caòtic a partir
d’aleshores pot ser un drama. No crec que sigui una bona solució! Si convé que
facin pagar per entrar a Barcelona –per la gent que ve de fora- però eliminar
el que ara funciona bé ho trobo una animalada. En un altre ordre de coses l'Ajuntament
de Barcelona retirarà la Medalla d'Or a la infanta Cristina i l'hi donarà a
Muriel Casals. Totalment d’acord. Em trec el barret amb la decisió. Més val
donar-li a una dona que va entregar la seva vida per lluitar per defensar
Catalunya que per una vividora del “cuento” borbonota encobridora.
Montserrat. Vaga Cremallera. En els
temps que corren cobrar ja és un privilegi. És una vergonya que els
treballadors del cremallera en dies assenyalats com ahir facin vaga i toquin
els ous a la gent que té tres dies de vacances i ha decidit pujar a la muntanya
santa. Que reclamin i negociïn però que no emprenyin la resta de gent que no en
tenim cap culpa. No cobreu, doncs conformeu-vos una mica que hi ha moltes
persones que segueixen a l’atur i no cobren ni un cèntim.
Ryanair. Anuncia un ERO per retallar
la jornada i el sou del personal. Aquesta empresa es va deixar que aterrés –mai
més ben dit- a casa nostra i comerciés els vols de baix cost. Volar amb ells
realment és una experiència religiosa. Vas estret, retards, problemes amb les
bosses de mà. Tot el que vulguis. Veus el propietari i penses que està mig
tarat. El tió ha aconseguit copsar el món dels vols barats a mig Europa amb
casos extrems com volar fins a Londres per 1euro. I ara que ens trobem? Primer
que han deixat de banda els aeroports com els de Reus i Girona als que donaven
una vidilla imprescindible. Caldria veure les responsabilitats clar, ja que
segur que els governs també hi tenen a veure del transvassament de vols al Prat.
En segon lloc va aconseguir una clàusula perquè si no cobria les despeses que
ell considerava la Generalitat havia de cobrir-ho amb diners públics. I ara ens
ve amb retallades. Per mi ja se’n podria anar a pastar fang. Per què no es
potencien companyies de cost baix catalanes o espanyoles abans que fer la gara
gra a aquest Oleary impresentable?
Setmana Santa. Hospitalet. Al final
els legionaris han fet una manifestació processó protesta a l’Hospitalet.
L’ajuntament ho havia prohibit i ells amb la parròquia de la Immaculada
concepció s’han passat pel forro la no autorització i els han fet desfilar.
S’ha parlat que és una falta de llibertat de pensament i d’expressió. Jo la
veritat no ho hauria prohibit. Què facin el que vulguin! Si volen exaltar la
legió, allà ells. Ells mateixos queden retratats. Una altra cosa és que això
sigui una tradició d’aquí o no. Em sembla que no. A Reus es canten saetes el
dimecres sant. Ja em diràs. Això és una tradició catalana? No. Però es deix fer
i es fa. L’únic que demano és el mateix respecte pel fet i la tradició
catalana. Us imagineu en un pas de Sevilla que cantessin una sardana o una
cançó catalana? Tolerància si, però d’anada i tornada.
Cas Maristes. Els maristes demanen
al jutge que arxivi les 14 denúncies ja que han prescrit. Lamentable! Lluny de
tirar endavant i arribar fins a les darreres conseqüències ara diuen que ha
prescrit? Primer volien presentar-se com acusació particular, ara volen que
s’arxivi. Va home va! Això és un escàndol. No serà que hi ha alguna cosa més al
darrere? O algú més? Tant de bo es pugui esclarir bé el tema, es depurin
responsabilitats i es faci justícia.
LOCAL
Tarragona 2017. Segon ‘no’ a
construir el Palau d’Esports. El que està succeint amb molts ajuntaments és un
escàndol. Com que ara les vaques són flaques costa molt adjudicar una obra i
amb pressupostos tancats. Abans tot anava a l’ample i molts estaven ben atents
a parar la mà. La famosa denúncia que va fer en Maragall així ho explicitava.
S’ha de reconèixer que els ciutats es van arreglar molt però segur que darrere
moltíssima gent en va xupar. Doncs bé, lligant amb el que deia, ara ens trobem
que a un any vista dels jocs del Mediterrani, és la segona negativa que rep
Tarragona per fer el Palau. Seguint la dinàmica pots comptar que es farà de
qualsevol manera ràpid i amb goteres.
Reus. La direcció de l'Hospital de
Sant Joan reconeix un dèficit d'1,16 milions d'euros. Comencen a sortir a la
llum temes que ja es veien venir. Era una evidència que la construcció de
l’Hospital nou no era del tot aigua clara. Com tampoc ho sembla des de fora la
Fira. Teníem un hospital al centre de Reus i hem passat a tenir-lo als afores.
I és més; està mig buit. En cap moment s’han ocupat la totalitat de les
habitacions. Calia una obra faraònica tant gran? Doncs bé una obra tant gran
necessita un manteniment i una gestió molt grans i ara es comencen a enganxar-se
els dits amb el tema. I és que el dèficit comença a ser estratosfèric. En
surten més que no n’entren. Amb el temps em fa l’efecte que començarem a veure
botigues que tanquen a la fira i tornen al centre i a la llarga ves que no
haguem de veure una reformulació de l’hospital. Menys mal que el Cicle de
Cinema Infantil en Català tanca amb 1.550 espectadors a la ciutat. Al Palace,
avui únic cinema –i gràcies- a la ciutat s’han fregat les mans.
Mor el reusenc Pere Virgili. Aquest
dimecres, ha mort el reusenc Pere Virgili Sardà a l’edat de 91 anys. Virgili
estava vinculat al Bravium Teatre, entitat en la qual va exercir de tresorer i
va participar molt activament. DEP. A tota aquella gent que ha treballat
d’alguna manera per la ciutat el meu humil reconeixement sigui de l’àmbit que
sigui.
Una reusenca esquiva per poc els
atemptats de Brussel·les. La reusenca Montse Benavent i la seva família -marit
i dos fills de 6 i 7 anys- es troben sans i estalvis al seu pis de Brussel·les,
però amb una sensació d'incertesa. És ben evident que hi ha un destí per bé o
per mal. Aquesta família ha tornat a néixer i ens n’alegrem. Com també m’alegro
que Reus se solidaritzi amb les víctimes de Brussel·les i guardi un minut de
silenci a la Mercadal.
Contenidors cremats. S’han detingut
dos homes en relació amb els 18 contenidors cremats a la ciutat. Bretolades que
van en consonància amb el moment estrany que estem vivint. És una mica estrany
que els arrestats siguin dos marroquins de 51 i 34 anys respectivament . Sense
entrar en més interpretacions ja em diran que fan aquests dos paios cremant
contenidors. Els pensaments malintencionats en aquest cas poden ser fàcils de
tenir; setmana santa, context internacional... Esperem que solament sigui una bretolada.
Setmana santa reusenca. Tres han
estat els moments cabdals: les tres Gràcies i la Processó del Silenci. Per un
reusenc sense cap mena de dubte la processó del sant Crist i la final
escenificació de les Tres Gràcies és un d’aquells moments de pell de gallina.
Quan es fa el silenci i veus el sant Crist de la Sang girant a dreta, mig i
esquerra impressiona.
Cooperativa Cambrils. Els afectats
de la Cooperativa de Cambrils demanaran responsabilitats judicials per la
situació de l'entitat. Ja està bé. Com més forts i més pressió es pugui fer
millor. A veure si els pobres cooperants poden recuperar els diners invertits.
Alcover. Han netejat les franges
protectores de les urbanitzacions amb un ramat de cabres. Al final tot torna i
si és coherent més. Abans era un fet normal aquest, avui en dia ho trobem com
una excepcionalitat però s’ha de reconèixer el mèrit que té. No estaria de més
que en moltes coses ens fixéssim en els nostres avantpassats. Molt hauríem
d’aprendre d’ells.
Colldejou. En una setmana variable,
passada per aigua primer i amb calor al final, i amb els rierols baixant
animats, hem gaudit d’uns dies de vacancetes al poble. Molta gent ha rondat per
Colldejou enguany; hi ha hagut força ambient. Dins els actes més litúrgics, el
mossèn, fent mans i mànigues, ha pogut organitzar els diferents actes. Rams,
darrer sopar, divendres sant i resurrecció. Es va muntar un monument ben bonic
a l’interior de l’església, s’ha fet el via creu, els oficis, s’ha guardat un
respecte immens al sant Crist i se n’ha celebrat la resurrecció amb un berenar
pica pica a l’ajuntament vell. Realment, l’estil del nou mossèn Vives s’ha
deixat notar des del primer dia. És una persona que et fa viure molt més les
celebracions. Es deix notar més humà, t’interpel·la... està molt bé la manera
que té de treballar, tot i que algunes opinions que mostra serien una mica
discutibles però gent com ell et fan venir de gust anar a l’església. El
dissabte la botiga ha bullit amb l’adquisició de les mones per part dels padrins.
Unes mones que han estat entregades als fillols seguint el ritual el diumenge
de pasqua. El dilluns qui menys qui menys s’ha dedicat a dinar amb els amics o
la família per provar aquestes gustoses creacions.
Porrera. Com cada any s’ha penjat el
cartell d’allotjaments exhaurits. Qui ha vist i qui veu Porrera. És
reconfortant! El vi ha reconduït aquest poblet i l’ha convertit en una mena de
centre neuràlgic del sector vitivinícola, amb una àmplia oferta d’allotjament,
restauració... Tot i que al primer tram es va veure força gent pel poble, en el
darrer tram s’ha notat molt la diferència. Gent que hi ve a passar uns dies de
vacances –i que sempre et permet trobar algun famoset- o altres com jo que
venim a entregar mones i a recollir-ne. Estic content d’exercir de padrí amb el
Pau, el Manel i l’Adela i de poder encara recollir les meves mones de mans de
la padrina Mercè i padrí Ricardo. A nivell litúrgic el moment més especial ha
arribar amb el Via Creu matinal i nocturn pels carrers costeruts del poble amb
la talla de fusta del sant Crist i la posterior vetlla. L’endemà les caramelles
a peu de plaça van ser cantades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada