1) COMPETICIÓ. Lliga Espanyola.
2) MARCADOR I GOLEJADORS: Barça 1 (Piqué) – Madrid 2.
3) TV O RÀDIO. Tv a ca la Rosita a Colldejou.
4) EL TITULAR DE PREMSA. Hi ha lliga!!!!????
4) EL TÒPIC/LA DADA/L’ANÈCDOTA. S’acaba la ratxa de no
derrotes culers; el rècord queda establert en 39 partits sense perdre./Quasi
ple absolut del camp, van quedar unes tres-centes localitats buides. Millor
entrada!/Abans del partit es va homenatjar a Johan Cruyff, havent-hi tots els vicepresidents
del Barça a la llotja junt amb la família del jugador./
5) ELS JUGADORS.
-EL MILLOR: Rakitic.
-EL PITJOR: Neymar.
-L’INDULTAT: Piqué.
6) L’ENTRENADOR: equivocat! Quan el Barça es mostrava amb
opcions de donar la cara al partit va canviar a Rakitic –el millor- i el partit
es va trencar del tot. Probablement, hauria estat millor donar entrada a un
altre jugador al mig i treure a Neymar que ahir no va aportar res. Minva
física. Els jugadors va semblar que no arribaven sencers al tram final. Com que
hem de nodrir a les seleccions... Qui se’n ressent més? el Barça.
7) L’ÀRBITRE. Horrorós! No va xiular una falta claríssima
feta per Ramos que hauria suposat la segona groga al jugador. No va veure una
agressió a Alves i va anular malament un golàs de Bale de cap.
8) ELS EQUIPS.
-EL RIVAL. Dues fases. A la primera part;
a la europea. Aguantar ben posicionats al darrere encara que això suposés no
passar de mig camp. A la segona part; a rematar-ho. Fer pujar els laterals per
crear superioritat amb els de davant i rematar el partit. Corrent endavant són
un gran equip i molt difícil d’aturar.
-EL BARÇA.
-VIRTUTS. A la
primera part; els ítems de sempre: pressió, toc, possessió, encara que amb poca
arribada.
-DEFECTES. A la
segona part; començar els primers minuts igual però amb el gol, displicència.
Ens conformem, separem les línies, no pressionem, no precisió en les passades,
caiguda física, Messi perdut a mig camp, no arriben pilotes als de dalt, Neymar
desaparegut, Suàrez barallant-se sense pilota. Fem el canvi, entra Arda i el
partit es trenca del tot!
-DUBTES. Atlético a
sis punts i Madrid a set. Encara hi ha un calaix suficient per poder guanyar la
lliga, però l’emoció augmenta. Veurem com afrontem aquest final de temporada.
Ves que no enganxem una mala ratxa que ens faci fora dels títols, ara que ens
els juguem.
9) QUÈ DIU O QUÈ DIR A LA CAVERNA. Victòria justa d’aquest
–ahir almenys- gran Madrid. Felicitats! Si juguen –i us deixen jugar- amb
aquesta seriositat i rigor, el Madrid pot optar a tot, més a Europa amb
eliminatòries. Queden 7 jornades: 21 punts. El Barça té aquesta distància més
el gol average guanyat vers els dos. Els que han de superar el repte per
guanyar la lliga són els rivals. Ja m’agrada veure-ho com ho veu el Barça que
té els rivals per darrera, no com els rivals que tenen el líder per davant a
vuit i set punts. Vés que l’homenatge sigui que havent mort en Johan el Madrid
guanyi la lliga a la darrera jornada com va fer el Barça de Cruyff! Seria una
coincidència de destins que superaria les fabulacions de la realitat. Assaboriu
la victòria i tant de bo sigui una flor que no faci estiu. Un dels mèrits d’en
Cruyff va ser fer del Barça un equip de vencedor. Fins llavors el Barça salvava
la temporada –mediocrament- guanyant el Madrid. Vés que ara el Madrid només
pugui tenir el cap al alt per haver guanyat el Barça a casa seva. Capritxos del
destí! Quin munt de fatuuuuu!
10) PRONÒSTIC/PROPER RIVAL. Pronòstic errat. El proper rival
és l’Atlético a la Xampions. Costarà molt però esperem donar més i millor la
cara i haguem après la lliçó. Els colchoneros ens plantejaran un partit molt
semblant al Madrid i això incomoda molt el Barça. Primer juguem a casa, així
que és imprescindible agafar avantatge. El millor: que no ens marquin. 1-0.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada