De nou, hem tornat a la nostra segona casa per tancar l’estiu amb el cap de setmana de l’Acústica. I encara que sembli mentida, 15 anys després, seguim descobrint raconets impagables de l’Empordà i la Costa Brava, de la mateixa manera que descobrim músics nous brutals i xalem amb els grups que més estimem. Un cartell inigualable!
DIJOUS 290819
D’una tirada, hem fet cap a la cala d’Aiguafreda a Begur. Deixes l’autopista i et vas endinsant per carreteres que s’endimonien fins arribar a la costa de Begur. Baixes una escala i enllaces al camí de ronda que et duu primer a la cala d’Aiguafreda. No hi platja, de fet, es com una mena d’embarcador i pots ajaure’t damunt del ciment o de les roques, però val molt la pena. L’aigua és cristal•lina, netíssima, tot i que alguna medusa emprenyadora tombava per allà. Al fons hi ha un ‘xiringuito’ on pots comprar beguda, fer el vermut i fins tot picar alguna cosa.
Des d’allà, el camí de ronda s’enfila i va vorejant l’escarpada costa amb pujades i baixades. Sobta veure com la gent deix la tovallola en qualsevol racó, essencialment damunt de les roques. Finalment, fas cap a Sa Tuna; una meravella de raconet que sembla dissenyat pels Déus. De fet arribes al llogarret tot passant entre les cases. Ja a la platja la vista de les mateixes amb l’antiga torre vigia no et deixarà indiferent. La platja és de còdols, així que val la pena anar preparat amb unes bones sabates d’aigua. Una curiositat del nom: fixem-nos que es diu Sa Tuna. Si, en aquesta zona s’utilitza l’article salat. Els estudiosos diuen que en Jaume I va emportar-se gent de l’Empordà per repoblar Mallorca. O sigui que és originari d’aquí!
A dinar hem anat a Begur; una vila impecable, a la que si pots, en el silenci del migdia, val la pena molt tombar i deixar-se embriagar per l’aire senyorial que respira. Les cases dels indianos avui són un veritable patrimoni, així com les diverses torres que s’han conservat. La vista de la vila amb el poble al fons i el castell a dalt de tot és impagable. Hem dinat a l’Autèntic uns magnífics creps salats amb una amanida en una terrasseta molt acollidora.
A mitja tarda hem arribat a Figueres. Els nostres amics de La Barretina ens han rebut amb els braços oberts. Quin goigs veure’ls de nou i passar aquesta nova estada a casa seva. Dutxeta, desfer la maleta i tomet pel centre impecable de la ciutat. Les places a petar de gent gaudint de la fresca! A les 21h hem vist el primer dels concerts: el de la Suu. Mola molt la frescor amb la que parla del dia a dia i de les relacions. Després hem anat a sopar a Les Voltes; tot un descobriment! En acabar, ens hem arribat a la Plaça Catalunya per rememorar els grans èxits de Queen amb Momo tribut a Queen. El gran plat de la nit però ha estat el ‘concertassu’ que ens ha ofert la Pegatina a la Rambla. Quina energia que desprenen; altament encomanadissa!
DIVENDRES 300819
Ens hem llevat d’hora i ens hem posat de camí. Hem visitat de nou -27 anys després- les ruïnes d’Empúries. Quina passada! Veure in situ com dues de les grans civilitzacions de la història van triar casa nostra per establir-hi sengles ciutats m’encurioseix. Hi ha una de les imatges més icòniques del recinte a la part alta; l’estàtua d’Esculapi mirant al mar. De les restes en general poc en queda en peu, especialment de l’assentament grec. Del romà en destaquen tot un conjunt de mosaics increïblement conservats d’una de les cases senyorials.
Des del mateix lloc on hem deixat el cotxe hem pogut accedir a la platja que hi ha al final. Un banyet merescut després de la caminada, amb el poble de l’Escala al fons. De fet, refrescats, és on hem anat a dinar; al restaurant l’Escull. Menjar peix allà i concretament anxoves és un privilegi.
Per no decaure del tot, ens hem arribat a sant Martí d’Empúries, una joia de poblet a tocar de les ruïnes, on hi destaca un dels campanars més misteriosos de la contrada amb 4 fornícules que tenen les corresponents 4 campanes. Interessant donar-hi un tomet sense presses per copsar-se bé la dedicació que la seva gent hi ha posat en deixar el poble impecable.
A la tarda ha arrencat l’Acustiqueta, amb la Dàmaris Gelabert omplint la Rambla. Pel que fa l’Acústica en si em quedo amb dos descobriments: TimonRepublik i Anegats (molt recomanables).
Pel que fa als grups més consolidats, em quedo amb la força i reivindicació incessant de la Dahrma. A l’escenari hi ha pujat la germana de la Dolors Bassa per recitar el poema del Jordi Cuixart que el grup havia musicat. Hem aprofitat el foradet que hi ha hagut entre concerts per anar a sopar al restaurant Les Voltes; una descoberta. I cap a la Rambla a buscar lloc; l’hem trobat ben a la vora i em pogut gaudir dels grans moments de l’actuació del grup valencià Zoo en un dels darrers concerts que donaran abans de tancar-se per fer un disc nou. Així ha arribat un dels grans moments de l’any. De nou la plaça Catalunya com altres anys havia passat amb Sidonie, Projecte Mut, Adrià Puntí, Doctor Prats o Aspencat ha estat màgic. El concert que ens ha ofert Dorian ha estat una meravella; un compendi de l’indie d’avui. Hi ha hagut moments brillantíssims en l’actuació i és que tenen un directe impecable! Ens mancava per acabar l’estiu un concert memorable com aquest. Recomano ferventment que escolteu el darrer disc ‘Justicia universal’. La nit l’ha tancat Oques grasses a la Rambla! He dormit súper feliç!
DISSABTE 310819
Ens hem llevat una mica tard i a diferència dels altres dies hem triat anar cap a l’interior en comptes de cap a la platja. Ens hem anat aturant a Avinyonet de Puigventós, Vilanant, Cistella, Vilarig, La Vajol i Agullana (on hem dinat de conya a la Societat). Tots ells són poblets que desprenen una potència única ben a prop de la frontera amb França. Terres i paratges que un altre dia foren testimoni de la fugida del feixisme. Pobles on la majoria de cases s’han conservat gràcies a l’esforç dels seus propietaris i on esglésies, porxades, fonts, finestrals, places i monuments han conservat a la vegada una força i una màgia úniques. Ara que els estiuejants ja han anat tornant cap a les residències habituals, val molt la pena seure en els milers de raconets bonics que hi ha als pobles per sentir aquell silenci i aquella pau del dia a dia.
De nou a Figueres, tarda de Bar amb el Barça ensopegant contra l’Osasuna i xerradeta paral·lela amb la família de la Barretina. Dutxa i cap a l’Acustiqueta. El Pot petit ha arrasat a la Rambla. Són un veritable fenomen entre la canalla. Darrer dia del mes i darrer dia de l’Acústica, amb una vesprada dedicada a escoltar en els diversos escenaris la Sandra Roy i la Sandra Bautista a la balconada del teatre, la Clara Peya a la Palmera i el Ramon Mirabet a l Catalunya. Soparet de fi de festa a la Barretina amb aquell pastís de carn que et talla respiració i cap als concerts grans. La Rambla s’ha omplert com mai s’havia vist, superant fins i tot la pitjor vegada amb el concert de Xarango de fa uns anys, per ballar i cantar amb Fangoria. Entre la calor i la gentada realment ha estat una mica inquietant. L’Acústica ha crescut molt; potser ha arribat l’hora de posar algun límit en l’aforament no sigui cas que una desgràcia taqui de negre el festival. De la mateixa manera crec que no estaria de més limitar l’entrada d’ampolles i vidre (crítiques constructives). Per abandonar una mica la claustrofòbia de l’ambient, hem anat a escoltar Iseo (molen molt). La nit, el certamen, el capde i l’estiu els hem tancat amb el concert fi de festa de Buhos; són transfusors d’alegria. No ho negaré; hem dormit plans.
Un any més Figueres, Acústica, Empordà, Barretina... gràcies per aquest regal! Ens hem carregat d’energia per afrontar amb més força el curs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada