He descobert una terra desconeguda, de turons suaus, amb boscos de roure i pins, de camps sembrats, torrents d’aigua, poblets de campanars esvelts, amb molta història -i prehistòria-. Una terra de gent trempada, segura, amb aquell punt irònic i foteta; amable. Terra de bon carn, sobretot de bon embotit i bons formatges. Una terra que és diferent! Una comarca única per descobrir!
DIVENDRES 20. REUS-COLLSUSPINA.
Hem pujat Igualada amunt i Manresa per fer cap a aquesta esplèndida comarca jove del Moianès. Quan el sol estava a punt de pondre’s hem arribat al nostre destí Collsuspina. En concret, ens hem allotjat als impecables apartaments de Can Vilafort, davant per davant de Can Xarina. Quin sorpresa! Hi hem estat conya. Àmplia estança amb vistes al poble i esmorzar impecable inclòs als matins. Sense més dilació hem desfet les maletes.
Encara hem tingut una estoneta per donar una volteta per aquest acollidor poble. Després soparet i a gaudir una bona estona de sofà i tv, i desconnexió. Com mola a mitja nit obrir el balconet i respirar aquella pau i aquella fresqueta.
DISSABTE 21. COLLSUSPINA-MOIÀ-ESTANY-MMVV (DORIAN).
Ens hem llevat amb un dia tapant-se per moments. Hem baixat a Can Xarina per degustar el magnífic esmorzar en el menjador fabulós de l’antiga masia de volta catalana. Embotits de la terra i pa amb tomàquet i all ben fregat damunt de la llesca.
I cap a l’oest. Abans la pluja no caigués hem comprat un pa artesanal de pagès i ens hem arribat a Moià, la capital de la nova comarca. La veritat és que és una vila que sorprèn al viatger i és que al voltant de la majestuosa església de santa Maria s’hi conserven edificis d’una bellesa imponent, incomparable de diferents èpoques. És la vila de dos fills il•lustres catalans. El primer Rafael Casanova (conseller en cap de la Generalitat durant el final de la guerra de Successió). El segon és el tenor Francesc Viñas (i la seva admiració per Richard Wagner, tal com ho mostra el palauet on va viure).
D’allà, per una carretera que s’ha anat empinant, hem fet cap a Estany. Precisament, la carretera deambula per on antigament hi havia hagut aquest immens estany avui assecat. Sobten els centenars de plataners a banda i banda de la sinuosa carretera. Arribats allà, un xàfec ens ha sorprès. Cap problema! Hem entrat al Museu i Monestir agustinià d’Estany. Impressiona sobretot el claustre romànic amb escenes als capitells impecables de la vida de Jesús. El símbol però se l’emporta l’escena d’una noia pentinant-se i després petonejant-se; un misteri així com moltes altres al·legorie d’animals.
Amb el xàfec passat hem tornat a Collsuspina per dinar. Més pluja i llamps i trons; la tarda perillava però com en un miracle s’ha anat aixecant. Finalment, ens hem decidit i hem baixat al Mercat de Música Viva de Vic. Tomet per aquesta bellíssima ciutat amb concerts en tot racó útil i sopar al nou Bar mentre contemplàvem una nova derrota del Barça. A les 23:15h els Dorian han pujat a l’escenari i els hem pogut veure de nou tres setmanes després del concert de Figueres. Ha estat magnífic i a més ens han signat els dos darrers cd’s que han tret i hem comprat.
DIUMENGE 22. RUTA COVES DEL TOLL-GRANERA-CASTELLTERÇOL. Ens hem llevat amb aquella sacietat d’haver passat una gran nit a la plaça Major de Vic i els Dorian. La vintena de km que separen Vic de Collsuspina ens els hem passat cantant els seus temes. De fet ha estat la banda sonora de l’estiu 2019! Després d’esmorzar bé una bona truiteta a Can Xarina, ens hem posat en camí de les Coves del Toll. Camps, prats, animals, pobles i masos a la vora! 4,5 km fins arribar a aquest indret màgic. Allà ens hem refrescat una mica i hem fet la visita guiada; un recorregut de 250 metres per l’interior d’una espectacular cova mil•lenària. Brutal! Després, hem donat una volta pel poblat prehistòric reconstruït. Per completar la ruta circular hem remuntat el torrent del Bassot enmig d’un bosc preciós de roures i pins.
Després de quasi 6 km hem fet cap al carrer Major de Collsuspina. Com hem dinat! Migdiadeta bona i viatget fins a Granera i Castellterçol per conèixer el terme una mica millor. La vista des de Granera és realment espectacular, amb el poble aixecant-se als peus del castell. Hi ha alguns raconets amb encant i la carretera és espectacular.
Del poble de Prat de la Riba n’és bonic visitar-ne la casa natal i donar un tom del nucli antic i l’església de sant Fruitós. El cel ens ha volgut regalar una posta brutal damunt dels nostres caps.
Darrer sopar a la cuineta de l’apartament, brindis i a fer la maleta.
DILLUNS 23. COLLSUSPINA-REUS I tal com vam venir hem marxat, amb un dia clar i via Manresa. Així, després d’esmorzar i acomiadar-nos de la Família de Can Xarina hem recorregut una bona estona els boscos i els prats impecables de la zona. Tot un descobriment al cor de la nostra estimada terra: Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada