Des de que vaig veure aquesta frase en una xarxa social, ‘Protegiu les nostres filles. Eduqueu els vostres fills’ no me la puc treure del cap. I és que estem vivint uns moments terribles amb agressions sexuals i homòfobes de tot tipus i violacions dia per altre. Fot fredat! La justícia tampoc és que hi ajudi gaire, igual que la classe política. Com molts altres temes les agressions a les dones mai s’han resolt. Les dones -majoritàriament- en el seu dia a dia no estan el 100% segures. I en el fons de la qüestió, tal com marca la frase, és més un tema d’educació més que no pas de protecció (que també, òbviament). Les famílies cada dia contribueixen menys en l’educació dels seus fills i a les escoles i als instituts s’empra més temps a ensenyar que a educar. Al meu entendre sobren assignatures clàssiques i falten més moments per parlar de molts temes que s’ignoren per l’edat i la manca d’experiència, tals com la mort, el respecte, l’amor, la tolerància, la vida, la religió, el sexe... Si a això hi afegim que avui en dia tot és a un cop de clic per a bé i per mal, doncs problema doblat. És la generació del ‘ho vull -i ja-, clic i ho tinc’ sense límits i tot val. Només cal veure qui són els seus referents: els ‘youtubers’ i els ‘tiktokers’. Són noies i nois que ho tenen tot, independentment de l’esforç que facin i dels resultats que tinguin. Ells veuen, ells fan! De la mateixa manera que poden imitar a un youtuber o seguir els mateixos passos que una coreografia del Tik tok, són capaços d’imitar qualsevol animalada que pugui sortir en una pantalla com en un videojoc (‘liar-se a tiros’, saquejar un comerç en una manifestació...), o creure’s que el sexe real és que surt al porno. No hi ha límit. No hi ha límit ni tampoc frustració. Tot s’ha banalitzat quan era el moment de posar límits. És la mateixa fórmula: ho veig, m’agrada/m’intriga, ho imito i ho faig, com dic sense límits, sense pensar en el mal que es pugui fer, sense pensar en les conseqüències que pot tenir una decisió. Si ho ajuntem tot tenim una combinació explosiva. Per tant; mares, pares, avis, mestres, professors, polítics... dediquem-nos a educar sinó això serà pitjor que la pitjor de les plagues!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada