CRÒNIQUES FUTBOLERES. TEMPORADA. 2018-2019. LLIGA (J:32). HUESCA 0 - BARÇA 0.

1. COMPETICIÓ. Lliga. Jornada 32.
2. MARCADOR i GOLEJADORS. HUESCA 0 - BARÇA 0.

3. ‘EL ENTORNO’. Setmana en la que ha prevalgut evidentment la Xampions per sobre la Lliga. Bon resultat a Old Trafford i a donar oportunitats a la Lliga; clar que si! La tornada serà dimarts i segur que serà dura, tot i el 0-1 a favor!
4. QUÉ M’HA CRIDAT L’ATENCIÓ? Hem jugat amb l’equipació rosa i no ens ha portat malastruc del tot. Per primer cop hem visitat l’Alcoraz, un camp que fa patxoca, per una ciutat com Huesca de poc més de 52.000 habitants. Ter Steguen ha mantingut la porta a zero i Dembelé ha tornat a ser titular després de lesió. Debuts de Todibo, Wague i Riqui Puig a la Lliga.
5. EL BARÇA i L’EQUIP TÈCNIC. 3-5-2. Ter (capità). Defensa:  Todibo (condicionat per la tarja però bé), Murillo (bé de cap), Umtiti (experiència i regularitat). Mig: Wague (millor en atac), Vidal (dur), Aleña (poc atrevit), Riqui (desvergonyit, màgic) i Malcom (un pal avui, massa enrere). Davant: Boateng (nul) i Demebelé (elèctric).
Plantejament sorprenent però ben estudiat que ha permès ocupar millor el camp atenent les baixes. Han jugat jugadors que amb temps poden tenir un futur prometedor. M’agradaria un dia veure el Barça titular jugar de manera similar a veure com es mouen!
6. LA CARA I LA CREU.
-‘GALLINA DE PIEL’. Umtiti. Ha recuperat el to i ha donat la talla que d’ell s’espera.
-‘ERES MUY MALO’. Boateng. No aporta res!
-L’INDULTAT. Riqui. Té un ‘desparpajo’ que el fan ser un jugador diferent. Prometedor!
7. EL RIVAL. Així com al Camp Nou i al Bernabeu van fer bons partits, no sé si serà suficient per salvar-los de la segona divisió. No volen la pilota i tenen molt poca precisió. Massa pobre per aspirar a mantenir-se, tot i que té jugadors de perfil interessant. Avui era un dia per ser més valent!
8. LA MOVIOLA. Cuadra Fernàndez. Partit còmode i ben portat pel col•legiat. Cap jugada conflictiva. Ben assistit a les bandes.
9. LA VEU DEL SOCI. Tarda de dissabte, de vacances de setmana santa, després de dinar... Buf! Amb ganes de veure però els debutants i sobretot la gran esperança de futur que és Riqui Puig, així com el retorn de Dembelé. No hem abaixat els braços i hem donat la cara.
10. A LA CAVERNA. Punt sumat; un punt menys per assolir la lliga! L’Atlético ha guanyat i suma tres punts, de manera que ens en retallen dos. Es posen a 9 a falta de 18 punts en joc; és a dir 6 partits que resten per acabar.

CRÒNIQUES FUTBOLERES. BALANÇ TEMPORADA 2016-2017

És de justícia que comenci aquest article felicitant al Real Madrid com a campió de la Lliga espanyola i de la Xampions. Des de l’òrbita culer ens cal fer una profunda reflexió i és que ens hem mullat amb els xàfecs de sempre. Fora del camp investigacions a Messi, Neymar, Laporta, Rossell,  amb empresonament de Sandro Rossell  –que és lamentable per cert-. A dins del camp, bàsicament concloure que no hem estat regulars i malgrat tot ens enduem la Copa del Rei (Barça 3 – Alavès 1); l’únic trofeu que s’allunya de la regularitat. No obstant, cal fer present el desencís de la gent que ni tant sols ho va celebrar. Només calia veure els punts neuràlgics de la culerada mig buits directament. I és que les coses ja no s’han fet bé abans de començar i hem anat seguint una deriva d’alineacions, esquema i joc que han estat un viu reflex de la inoperància de la banqueta i la inoperància de determinats jugadors. El màxim responsable d’aquest desori ha estat en Luis Enrique. Ha fet el que va fer Cruyff quan va caure en el deliri. L’holandès va creure que guanyaria lligues amb Escaich, Korneiev, Richard Witschge, Pablo i altres “matats”. Luis Enrique es pensava que guanyaria sense lateral dret titular i amb un mig del camp sempre habitualment amb inferioritat, vell i sense alternatives. Hem pecat de plantilla excessivament curta. Els millors: la porteria amb Ter Stegen i la davantera amb el trident (i sobretot el pas endavant que ha fet Neymar). Veure Sergi Roberto fent de lateral dret ha estat una pena, quan era ell la millor alternativa a mig del camp, vist que Iniesta ja no està per jugar massa estona seguida. El fitxatge més reexit: Umtiti. La resta han passat pel camp sense pensa ni glòria. Ens tenen agafada la matrícula al mig del camp sobretot. És tan senzill com col·locar sempre un membre més que nosaltres. I fer constantment un dos per un al mig i a les bandes. Llavors la solució que donava el Lucho era fer baixar Messi al mig. Amb això perdíem punx i combinació al davant; jo no dic que un 4-4-2 fos un mal sistema. S`hi acabava convertint si els jugadors que juguen només estan per a la construcció i no estan per aguantar 90 minuts.  A part que duen una càrrega de partits inhumana. Els millors partits van venir amb el 3-4-3. Per què? Doncs perquè solíem posar 4 migcampistes com déu mana i si Messi acompanyava una mica... ideal; acabava sent una mena de 3-5-2. No hem aportat solucions ni hem sabut buscar alternatives viables i sòlides sempre que ens posaven davant aquest hàndicap.  I el més greu: mai han jugat 11 jugadors fixos. Sempre s’han introduït canvis que han desgavellat el conjunt. Tot i així hem viscut dos moments que han semblat títols; tristament com “antes”. El primer la remuntada contra el París Saint Germain per 6-1 i després la victòria al Bernabeu. Si, haurem estat dels pocs que hem guanyat al Madrid i a casa seva 2-3. S’acaba l’era Luis Enrique amb 9 títols i amb la sensació que hem anat de més a menys. La gent s’ha anat desmotivant i fins i tot ell semblava haver llençat la tovallola. Pels títols, el joc i per la claredat amb la que ha parlat: gràcies. Amb tot hem d’anar pensant que ja tenim un entrenador nou que no és altre que l’Ernesto Valverde. Formes diferents i tarannà diferent! Veurem com li escau el lloc. El millor és que és un bon estratega i que aposta per l’espectacle i el bon futbol. Tot i que no deix de ser un entrenador que ha tingut a les seves mans equips de segona línia, en lligues secundàries. Un repte! Ara caldrà esperar per saber cap a on tira i quina resposta té dels jugadors. A descansar una mica de futbol que ja toca!

ESPANYOL 0 - BARÇA 3. CF. LLIGA: JORNADA 35.

CRÒNIQUES FUTBOLERES.

TEMPORADA. 2016-2017

1. COMPETICIÓ. Lliga. Jornada 35.

2. RESULTAT.  ESPANYOL 0 - BARÇA 3 (Suàrez 2 i Rakitic).

3. EL CONTEXT. Partit jugat a Cornellà en el cap de setmana del pont de l’1 de maig. El Barça ha jugat pressionat després de la victòria del Madrid.

4. QUÉ M’HA CRIDAT L’ATENCIÓ? Insults d’una minoria contra Shakira tractant-la de puta i que el seu fill no és d’ella. Esperem que el comitè intervingui. Al mateix temps un afeccionat del FCB es va treure una pistola de fogueix en mig del partit. El Barça no ha perdut encara a Cornellà. Flores i Luis Enrique, en una manca d’esportivitat total, ni s’han saludat. Molt mal exemple!

5. EL BARÇA

-5.1. MVP. Suàrez. Per haver recuperat el gol després de 5 partits.

-5.2. MILLOR QUE S’HAGUÉS QUEDAT A CASA. --

-5.3. L’INDULTAT. Rakitic. Per aportar gol (ja en van 9) des de la segona línia i per aportat un lideratge necessari al mig en la formació i destrucció de les jugades. 

-5.4. L’EQUIP.  

5.4.1 PORTER. Poc exigit ja que ha comptat amb un bon plantejament defensiu.

5.4.2 DEFENSA. Defensa ben cohesionada i ja consolidada. No han permès gaires atacs pericos. Han rebut l’ajut necessari del mig del camp, suficient com per crear superioritat al rival i fer-los desesperar. Han ajudat a deixar la porteria a 0.

5.4.3 MIG. De nou poblat i amb moltes ajudes. Busi, Gomes, Raki, Messi i estan molt a l’aguait Sergi Roberto.

5.4.4 DAVANTERA. Recuperem el trident després dels 3 injustos partits de Neymar. Veure’l per la banda dreta és un autèntic plaer

-5.5. L’ENTRENADOR. La intensitat de l’equip, les ajudes i el bon posicionament damunt del camp han desgastat el rival i a la segona part els hi hem passat per sobre.

6.EL RIVAL. Pobre! No ha estat rival pel Barça i tal com indiquen els números no mereix ser equip europeu. Li falta acabar de ser un equip més constant i més competitiu. Ho pot aconseguir amb aquest entrenador si li deixen una mica més de temps. Ahir van aguantar mitja part. A la segona els errors els van penalitzar massa.

7. L’ÀRBITRE. Va ser un partit dur però va saber estar a l’alçada.

8. A LA CAVERNA. Tot continua igual i tot a favor per un Madrid que volen que sigui campió. Han permès que Ramos jugui només un partit després de ser sancionat quan a Ney li van caure 3 partits en el tram més decisiu de la lliga. Marcelo juga tranquil•lament i decideix el partit envers el València en el darrer minut. No s’utilitza la mateixa vara de mesurar. Barça: a estar a punt per lluitar fins al final per si cometen un error!

BARÇA: BALANÇ TEMPORADA 2015-2016

Les expectatives que s’havien creat amb aquest equip s’han vist complertes en aquesta temporada de clubs que just ha acabat fa unes setmanes. Ha estat un any complicat per la culerada, més si tenim en compte la sanció injusta que no ens va deixar fitxar i no ens va deixar comptar amb Aleix Vidal i Arda Turan fins al Gener. L’Equip va assolir un rècord impressionant a nivell mundial, va estar 39 partits seguits sense perdre. Va ser capaç de guanyar la Supercopa d’Europa i el Mundialet de clubs abans d’acabar l’any. Aquest final temporada 2016 el tanquem amb la Lliga espanyola i la Copa del Rei. Per tant un bon any! Els jugadors han sabut mantenir el tipus al llarg de tota la temporada amb partits apoteòsics com el 0-4 al Bernabeu (que sembla haver-se oblidat massa ràpid). En la lliga vam aconseguir un calaix de punts suficient per permetre’ns ensopegar sense haver de patir massa; tot i que ja se sap que això de patir pels culers... Si noi; vam patir força abans no vam tenir el títol al sac en la darrera jornada. I és que Atlético i Real Madrid van anar de menys a més i van plantar cara fins a darrera hora. No en va ambdós es van jugar la Xampions que al final es va endur en la tanda de penals el Madrid (felicitats, per cert!). Jugadors com Suàrez, Messi, Busi o Rakitic han arribat molt justets al final de temporada. Ah, i no oblidem que Messi va estar un mes lesionat, desestabilitzacions als jutjats amb els casos Neymar, Messi i Masche, sancions per les estelades...

Per mi el millor jugador de tota la temporada ha estat Iniesta. En el nou rol de capità no només ha dirigit l’equip amb solvència sinó que també ha ajudat a donar aquells moments de màgia imprescindibles al Camp Nou. En la porteria hem estat bé. En Bravo en els darrers temps va  encaixar alguns gols fàcils; va semblar que podia haver fet més. En defensa queda clar que en Piqué i Mascherano s’han combinat excel·lentment. Als laterals ha fet un millor paper Àlves (que ha anunciat que deix el Barça) que Alba però aquesta precisament ha estat una de les línies més fluixes en defensa. Per banda ens han arribat moltes centrades que han acabat en gol. Els laterals han rendit més de cara a porteria contrària que en defensa. El mig camp ha estat ben regulat per Busi. Ell sempre ha estat el generador del joc i el trencador dels atacs rivals. En molts partits l’hem vist massa sol i és que en Rakitic i l’Andrés no ho poden fer tot. La sensació és que ha faltat aquell punt ràbia al mig i en molts partits un altre jugador que reforcés el mig. En la construcció crec que hem depès massa de Messi, fent-lo baixar amb excés a mig camp, convertint el sistema en un 4-4-2. Clar; amb Messi al mig, davant perdem precisió, remat i intimidació. Els tres del davant –quan han jugat davant- han sabut aportar alguna cosa diferent al Barça. La MSN (Messi, Suàrez i Neymar) ha donat aquell plus i ha marcat la diferència. Amb Messi lesionat, Neymar va prendre la responsabilitat amb Munir i Suàrez al costat. En cap moment hi hagut un pla B. Si de cas s’ha intentat fer alguna cosa diferent posant a Piqué de davanter centre. Aquesta és una de les primordials queixes que es pot fer a Luis Enrique: no tenir un pla b i més sabent que els grans equips vindrien al Camp Nou a tancar-se i esperar la seva oportunitat. A mi no em serveix allò del el millor pla b és fer millor el pla a. Durant un partit poden passar un munt de coses i hem de poder tenir la manera de millorar-ho (recordem la fórmula Larson). En la final de Copa es va veure que jugar amb dos puntes davant és una bona alternativa (si són ràpids clar), i això que vam jugar amb deu. Doncs res que finalitza la temporada a nivell de clubs i em sento content amb el paper que ha fet el meu equip. Ara comença el ball d’altes i baixes. Veurem que passa. És evident que hi ha jugadors que no aporten res en aquest equip i als que estaria bé trobar una sortida i altres que caldria mimar perquè segueixin al club. Veurem la feina de despatxos d’en Robert i els entrenadors; serà vital i més després de les competicions d’estiu.

TEMPORADA 2013-2014

COMPETICIÓ: Lliga Espanyola.
MARCADOR: Barça 6 (Adriano, Messi 2, Alexis, Pedro i Neymar) – Rayo 0.
TÒPIC/TÍPIC. Tot ha sortit rodó!

EN VERD. Cesc, per la temprança a mig camp i les passades letals.

EN VERMELL. La celebració de Ney i Alves.

EL DE NEGRE: correcte. No ha tingut cap jugada complicada.
LA CONTRA. Un Barça jugant a mig gas ha estat capaç de fer-li sis gols al Rayo però podria haver-ne fet com a mínim dos més (les pilotes han acabat al pal). El Rayo ha vingut a jugar a futbol obert i amb toc i això al Barça li ha anat la mar de bé ja que hem tingut espais i moltes ocasions. Una vegada més el fet de voler fer els gols entrant fina a la cuina ha fet que el nostre equip no fes molts més gols. A veure si d’una vegada per totes entenem que Messi és decisiu en 20 metres. Si li dones més cau s’ofega. Una posició a mig camp que la pot ocupar fàcilment Cesc, Iniesta o Xavi

A LA CAVERNA. Ara bé el que és més bo. Veurem realment les aspiracions dels grans. Em fa una mica de por la golejada perquè no ens faci confiar en excés.  El City té un equipàs i no donarà les facilitats que ha donat el Rayo. Ah, i davant són contundents, compte a deixar-los passar massa cap a la porteria.

LA FOTO DEL MUNDO DEPORTIVO