APARTATS

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris manifestacions.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris manifestacions.. Mostrar tots els missatges

2 d’oct. 2018

PRIMER ANIVERSARI DEL REFERÉNDUM D’AUTODETERMINACIÓ DE CATALUNYA 011018


COLLDEJOU 300918



A la plaça Sitjar hem tingut un record pel Referèndum i hem retut un especial homenatge a la gent que el va fer possible, sota la presidència de l’urna del poble. Primer es penjà de l’Ajuntament la pancarta ‘Republiquem’ de l’AMI i després es procedí a la lectura de la carta enviada per Jordi Cuixart i el manifest conjunt reivindicatiu i de record.



Les paraules de l’alcalde van fer evident en el record que Colldejou fou una de les meses que no es van poder carregar malgrat el boicot informàtic i on un munt de gent de la nostra contrada va poder exercir el seu dret a vot, gràcies al cens universal.



No hi ha dubte que aquell dia Colldejou va donar una lliçó no només de perseverança i compromís amb la democràcia i la llibertat. L’esperit que va sobrevolar i unir les nostres ànimes hauria de perviure per sempre més. Els ‘Segadors’ va tancar l’acte.



Un honor!


REUS

300918



Ja de nit férem cap a la Mercadal per participar en la marxa de torxes. Amb les pancartes a punt i alguna que altra urna ben present, s’encengueren les torxes.







Prèviament, s’havia quedat per anar a encartellar la ciutat; és clau que la gent no oblidi com ens va tractar l’1 d’Octubre la policia nacional i la guàrdia civil (en minúscules perquè no han tingut ni la mínima decència de demanar perdó). Vam pujar carrer Monterols amunt i Llovera fins a la Llbertat, a tocar de la comissaria dels nacionals. Allà es van enganxar enganxines als voltants i es van llençar avions de paper contra la porta, on als peus s’hi va posar una de les urnes.




Ben a la vora, entre els manifestants hi havia un individu dels seus gravant en vídeo. Unes imatges que després han estat utilitzades per parlar d’’asedio’ i un reguitzell de mentides més. Al tuiter han bloquejat tots els comentaris que poguessin ser de signe contrari al seu i s’ha convertit en un plany per res i una confabulació més contra els que pensen diferent del règim. Val a dir que a la vora hi havia Mossos i en cap moment van bellugar ni un dit; senyal que de ‘asedio’ res. Més mentides i més conxorxa de la caverna feixista del règim.





011018


Ens hem llevat amb vent, una mica de fred però sota un dia radiant. A quarts de dotze hem anat a sumar-nos a la manifestació que cada dia fan les àvies i avis per la República a la Mercadal. En total, comptades amb els dits, érem 435 persones, tot i que a mesura que ens acostàvem al migdia n’érem moltes més. Hem donat els tres tombs habituals a la plaça arribant a ajuntar-se el cap i la cua de la marxa. A tocar de la casa Navàs s’hi ha situat un individu vestit amb la samarreta d’Espanya per provocar la bona gent. Lo bo del cas és que tothom l’ha ignorat. Al final ha marxat cap al Pallol resignat. Allà no hi pintava res i menys en aquest dia. Si un indepe ho fes en una mani dels ‘rojigualdos’ segur que marxaria cap a casa calent.








A la tarda, la gent s’ha retrobat a les escoles/centres de votació Pompeu Fabra, Prat de la Riba, Vila-seca, Baix Camp, Joan Rebull i Teresa Miquel. Des d’allà s’han iniciat diferents marxes que han acabat confluint a la Mercadal. 





Allà, retrobats tots, s’ha fet l’acte central amb una plaça plena a vessar. Reconeixement a tota aquella gent que ho va permetre fer, reconeixement als centres participatius, als que se’ls hi ha entregat una placa commemorativa i reconeixement, als ara ja no tan anònims, com els amos del gimnàs o del taller que es van negar a atendre els bàrbars dels cossos policials, bombers i advocats. Moments de flor d pell i més amb els ‘Segadors’. 

















Lectura del manifest, record pels atacs a Mont-roig i a la mani, la qual ha resseguit en sortir el mateix tram de l’any passat. Així que, passant pel carrer Jesús hem fet cap al raval, per on hem passat per davant del mega protegit Hotel Gaudí, plaça Catalunya, Doctor Robert i plaça Llibertat. La caserna de la PN estava més protegida amb tanques  i un cordó policial i antiavalots a punt. La petició del poble ben clara: ‘en comptes de comissària volem una biblioteca’. Poc a poc, la manifestació s’ha anat dissolent.






Lamentar i condemnar tots els actes de violència que hi pugui haver hagut enlloc.
Des d’aquell 1 d’octubre que no som els mateixos. Les imatges d’aquell dia amb animals pegant, arrossegant, estirant dels cabells de mans de la indigna policia nacional i la guàrdia civil, passant per damunt dels Mossos, per voler tancar les escoles electorals, no ho oblidarem mai. Ja ho va dir algun general d’infaust record: Barcelona calia bombardejar-la cada 50 anys! Ara enlloc de bombes, porres! No totes les ordres han d’acatar-se i menys aquests. Si haguessin tingut un bri de dignitat s’hi haurien negat. Ells amb violència van tancar 92 centres, els Mossos 140 sense cap violentació. Com s’ha vist diuen a dins una ràbia injustificada que van calmar contra el poble indefens que només volia votar. Són fills d’un odi que les mares demoníaques del règim del PPSOEC’S han inculcat a tota aquesta turba cateta i ignorant que se’ls escolta i se’ls creu a ulls clucs. Després d’estar mantenint tot un país com aquest i essent tractats com una colònia, encara hem d’aguantar que ens ‘premiïn’ amb cops, violència gratuïta, presó, exili, represàlies... Molts ja hem desconnectat d’un país corrupte des de la corona als poders de l’estat, hereu d’una dictadura feixista -que perdura-, violent, ‘embustero’, de l’’a por ellos’ als que són diferents d’ells, en el que no hi ha separació de poders i on el ‘poder’ ‘lo tiene todo atado y bien atado’.  Si noi; no oblidarem, ni perdonarem!

23 d’oct. 2017

MANIFESTACIÓ A FAVOR DE L’ALLIBERAMENT DELS JORDIS 211017


A dos quarts de tres ja érem al parc de sant Jordi a punt per sortir en comitiva. Fins a 10 busos, per cert molt moderns, vam sortir de Reus. Al voltant d’unes 600 persones ens vam desplaçar a la capital. Ens van deixar a Balmes 13, a tocar de la Catalunya; ja es veia que seríem molta gent. Vam anar trencant fins al passeig de Gràcia. Entre la gentada molta premsa; cridava especialment l’atenció el munt de premsa internacional enviada expressament per cobrir tot el que succeeix a Catalunya. Sort en tenim d’ells ja que han estat molt més fidels a la realitat que no pas la premsa manipulada i manipuladora afí al règim. Prop dels sets de premsa, gent famosa, polítics i artistes com en Mas, l’alcalde de Tortosa, el Domènech o el Juanjo Puigcorbé entre altres. Voluntaris repartien uns papers allargassats amb el lema ‘llibertat’ i missatges dirigits a Europa ‘save Europe’ o ‘help Catalonia’. Així mateix es repartien papers amb les cares dels Jordis sobre fons blanc. La creativitat de la gent es va veure ben reflectida en multitud de pancartes i cartells casolans fets a mà a casa. Eren quarts de cinc i Gràcia ja estava plena esperant l’arrencada dels actes. Dues capçaleres hi va haver. Una de les institucions i l’altra la de la classe política. En aquesta hi eren la presidenta Forcadell i el president Puigdemont, així com polítics de tot l’arc parlamentari menys els farsants del PP-C’soe. Com sempre els parlaments van arrencar tard es veu que per un problema tècnic amb la llum. Els nous presidents d’Òmnium i l’ANC van agafar el torn de la paraula. I bé, parlaments sentits amb mots de Benedetti i sobretot llegint els textos que ja havien deixat escrits els Jordis preveient els fets. Com sempre hi va haver un moment de pell de gallina. Aquest va ser quan la Maria del Mar Bonet va interpretar el tema ‘Que volen aquesta gent? L’emoció va inundar el passeig. Quedarà per a la història la cara desencaixada del Xavier Domènech corpresa. Un altre dels moments de pell de gallina va venir quan es va fer el silenci i des de la capçalera es van aixecar les mans enlaire fins a dalt de tot de la punta dels Jardinets. Entremig helicòpters de la policia espanyola sobrevolant la concentració més baixos del que és normal a mode de provocació. La gent els va premiar amb xiulades i salutacions al seu nivell, però sobretot aixecant els papers al cel perquè s’assabentessin del que reclamem: que volem l’alliberament de Jordi Sànchez i el Jordi Cuixart. Que hi hagi presos política a Espanya és una xacra en ple segle XXI. I que aquest govern no hagi estat capaç de dialogar més enllà de la violència, les amenaces i les mentides. El poble català està més unit que mai i això es nota als carrers i en la vida. Acceptem la discrepància i la diferència; el que no acceptem es la imposició, la mentida, la injustícia, l’empresonament de gent innocent, la violència i la coacció. Per això allà ens tindran les vegades que faci falta.
Passats els discursos, la mani va arrencar lentament cap a la Gran Via on es dissolia. En total més de tres hores i 450.000 persones segons la Guàrdia Urbana per reclamar justícia i llibertat. Amb paciència i units ho aconseguirem!

GALERIA D'IMATGES _______________________