CALÇOTADA ALS RACONS

Ara potser si que serà l'última. Aquest any no em puc queixar!
Ens va fer un dia explèndit. Bufava una lleu brisa però era suportable.
A la una vam arribar als racons. Vam acabar de coure la carn; els calçots ja els havien cuit abans la Rosita, en Joan i l Xell.



Entre ditades al pot de la salsa vam preparar un petit aperitiu, mentre arribàven la família de la Cristina. Tots plegats, al porxo, entre sol i ombra, vam fer el vermut.


Acte seguit vam asseure'ns a la taula dins de la casa i vam procedir a pelar, sucar i menjar els calçots. Eren molts gustosos i de mida no massa gran. Ideals! Acte seguit la carn! Buffff! I finalment, el tortell de nata i el braç de gitano. Per cert! la Cristina va fer els anys. Així que li va tocar bufar les espelmes corresponents! No direm la xifra; jeje!

Després de dinar vam anar a donar un tomb pels voltants i vam poder veure la destrossa del temporal de vent de fa unes setmanes. Fa fredat!


I així vam anar passant la tarda, jugant amb l'Úrsula a futbol, emprenyant al "cachorro" i escoltant alguna que altra batalleta dels presents. Això si! a mida que es feia fosc la gent s'anava acostant més a la llar de foc! Iblama

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES

Almeria 0 - Barça 2
http://www.youtube.com/watch?v=SUVdy_rEhZs

Amb partits com aquest és on es perden o guanyen lligues. Sempre recordaré una any que anàvem sobrats al camp de l'Hèrcules amb el Ronaldo, Figo... i ens van fer la pell, de manera que vam posar en safata aquella lliga als Mandrils.


Després d'una setmana eufòrica entre "Villans" i exhibicions culés a la Xampions, els més normal és que avui haguéssim punxat. L'entrenador els ha sabut motivar. Sense despentinar-se massa, tot i que el bon culerot ha patit 24 hores, hem fet una partit seriós i pràctic. Cal destacar el partidarro del porter Alves de l'Almeria. Aquesta vegada al Pep li ha sortit bé. Ha posat els suplents i han complert! Felicitats!


L'Almeria quasi bé no ha inquietat en Valdés. El Barça s'ha posat les piles i a la segona part ha fet els dos gols molt seguits, gràcies a l'aportació d'en Bojan (0-2). Clar, no veure al camp ni Eto'o ni Henry fa témer que no ens en sortirem. De fet en més d'una oportunitat no ho hem fet massa bé i han hagut de treure les castanyes del foc els titulars. Prova superada. Pel rival de la capital també ha de ser frustant veure com guanyes al Bilbao i l'endemà et quedes com si res hagués passat. Ah! Alerta! I amb un partit menys! Iblama

AMICS DE LA FACULTAT

I ens vam retrobar en Joan, el Gerard i l'Isaac a la nostra Tarragona. A la Imperial. Com moltes altres vegades ho havíem fet per anar a dinar a algun restaurant xinès, o a cal Boada, o fer algun entrepà en qualsevol lloc. I ens demanàvem la nostra cerveseta. I tornàvem a la facu de lletres a fer alguna classe tediosa amb el "que se sent", o el de Medieval... I ens asseiem junts i almenys ja et senties d'una altra manera. Eren altres temps!

Vam parlar de la BONICA gramàtica històrica, i dels Encuentros de Escritores... Vam recordar! Ens veiem poc. De fet estem en tres llocs molt diferents Valls, Girona i Reus. Tanmateix quan ens veiem entrem en una aurèola màgica. Hem sento molt a gust amb vosaltres. I parlem de temes, mentre en Gerard fuma, i volem arreglar el món, i parlem de música, de llibres, de literatura, dels nostres alumnes, de les nostres ciutats. I ens passaríem hores parlant i rient; a poder ser amb un bon de vi entre les mans; o una cerveseta fresqueta. El més important, per sobre de tot, és que estem junts. Gràcies! Iblama

UNA ALTRA REALITAT

Ara estem en un moment de crisi que a ben segur afecta a molta gent però amb programes com el d'ahir per la nit de "Callejeros" ("Chabola capital") te n'adones, per si a algú no li havia quedat clar, que no cal anar massa lluny per trobar misèria. Van ensenyar el tipus de vida que porta la gent de barris marginals al costat de Madrid, Sevilla, València o Barcelona. Feia fredat! Molta d'aquesta gent viu en barraques fetes de qualsevol manera, sense aigua ni freda ni calenta, sense water on poder fer les seves necessitats (havent d'anar a fer-les al camp), sense sistema de recollida d'escombraries (que per cert llençaven a terra ben a prop de casa), amb molts fills, sense feina, sense diners, amb les rates menjant-se el que poden arreplegar fins i tot dins de les cases... Demencial! I després ens volen vendre la "GRAN ESPAÑA" i "la Europa de los diecisiete" i no sé quines altres collonades de la Unió Europea. Quan la realitat és que hi ha molta més gent que subsisteix com pot, en un entorn més propi de l'edat mitjana. Això si! la guitarra, las palmas, les cançons i la festa no els hi pot privar ningú. En aquesta merda d'entorn ells són feliços a la seva manera. Mentre als centres de negocis, que es veuen des d'aquests barris, "la gent de pro" pren decisions importantíssimes! I clar no els hi queda temps per poder pensar en res més! Iblama

FER-SE GRAN!

Benvinguts !

a la muntanya negra de la juventut

primers blancs que hi arreleu.

Veniu amb ganes de reivindicar;

de fer present l’avançada
d’allunyar-me del punt de partença

i fer més costa amunt el camí de la vida.

Iblama
Porrera 30/10/05

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES

Barça 5 - Olimpique de Lió 2

http://www.youtube.com/watch?v=-8qnZC-QlL0

Grans 48 hores d'alegria i èxtasi culeriana! d'Ahir no cal parlar-ne massa. Tots vam entonar el you'll never walk alone a Stanfield. Tots vam gaudir amb els gols dels diables vermells. Però avui havíem de jugar contra el Lionnais i el cert és que no les teniem totes. Ara vist el que hem vist avui el rival que hi hagués al davant poc importava. El Barça ha fet el millor partit de la temporada. Ha estat quasi bé una hora exitant-nos amb un futbol que poques vegades es veu. La defensa estava molt avançada. El mig camp mossegava i la davantera, a part de fer gols, ajudava el mig camp. Teorema Total. Tot ha funcionat! I a més no hem vist cap tarja! Han marcat Henry (2), Messi, Eto'o i Keita. Rodó! Destaca per sobre de tot l'actuació arsenaliana de Henry. Ha fet 2 gols hi ha assistit en un altre. Magnífic!



Vull afegir dos comentaris. Primer que el primer gol d'ells és una errada garrafal de Márquez i segon, que en pocs minuts ens han fet dos gols en les dues úniques arribades que han tingut. A més també hem pogut veure un equip solidari i ferm! Ara a veure si podem guanyar el diumenge contra l'Almeria i poder seguir l'estela del que faci el Madrid dissabte. Ara, els jugadors ens heu tornat a endollar a la temporada! Gràcies! Iblama

FIDEUADA A LA BARONIA DE SENDRA

Hem aterrat a les Terres de l'Ebre a les 12hores; a la plaça del pou de Ginestar. Feia una dia magnífic; sol i una lleu brisa que ha convidat a treure'ns el jersei. Ens hem acostat a l'Ebre a l'embarcador de Ginestar. El riu baixava tranquil, amb remolins constants, però tranquil. Fa efecte contemplar aquella pau que et dóna observar l'aigua. Hem continuat per la llera del riu veient diferents camps que s'han format amb continuades crescudes dels riu al llarg dels anys. Hem vist els camps conreats d'arbres fruiters i vinya.

Després d'una bonica passejada hem arribat al mas del Marc. Per recuperar forces hem fet una cerveseta fresqueta i hem anat preparant els aperitius, mentre esperavem que l'assaig de Vitruvi acabés. Reconec que alguna que altra cosa hem anat picant. Hem tallat la ceba, hem apartat les gambes i les rodanxes de sépia i hem encès el foc per anar preparant els sofregit i ho hem anat afegint tot! Les mans mestres de la Iolanda, la Nuri, l'Anna, la Mònica, la Cristina i la Xell han estat acompanyades pel "nindundi" aprenent de cuina Manolo. Fins que al final el gran Xef Jaume hi ha donat el toc màgic.

Ja teniem la fideuà completa. El cert és que estava boníssima. Un bon allioli i a menjar! Ah! i no ho podem oblidar! Tot regat amb el vi de Cal Pla de Porrera. Avui blanc i negre.

Per postres hi havia dos pastissos en honor als trenta dos anys de la Iolan. Per molts anys!

Després, els "homens" de la casa, hem optat per fer un rondo futbolero o l'ombra. Més d'un futur pare de família ha acabat esbufegant mentre esquivàvem les escomeses de la Messi-Dakota!

Al vespret, per rematar la festa, hem tornat caminant fins al poble mentre el sol s'anava ponent.

Iblama

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES

Barça 2 - Athlètic de Bilbao 0
http://www.youtube.com/watch?v=pdHXNMDzMK8

I podien haver estat molts més! Sembla que recuperem la normalitat. La gent que va anar al Camp Nou i els que vam veure el partit vam quedar satisfets. I és que les coses es van fer ben fetes, després d'un quart d'hora una mica dubtós! Passada aquesta incertesa, en la que el Bilbao es podria haver avançat en el marcador, Sergio Busquets va rematar un córner al fons de la porteria (1-0). Una mica més tard en Messi feia el segon gol de penal (2-0). La veritat és que era un penal dubtós; tanmateix jo em decantaria per pitar-lo. A partir d'aquí el Barça va atropellar en tot moment al Bilbao. Tres fets puntuals; bé quatre. Les bones jugades però els xuts de canari de l'Henry, la mala punteria de l'Eto'o (incapaç ahir de fer un gol a l'arc de Sant Marti), el decàleg de patades i patadetes dels bilbains i la desafortunada lesió d'en Puyol. Evidentment, aquesta és la notícia més desgraciada de la temporada. Ens quedem sense líder al darrere, sense capità, sense la força que encomana durant tres setmanes. Ja veurem que passa perquè ens la juguem contra el Lió i tenim uns quants partits de lliga. A veure com es comportaran sols Piqué i Márquez. I a veur com reestructura la defensa en Guardiola. Finalment, destacar dues coses: la tornada esperançadora d'Iniesta, el qual crec que junt amb Xavi són els indispensables en el 4-3-3 i que tornem a estar a 6 punts del segon. Iblama

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES

Copa del Rei: Mallorca 1 - Barça 1 Del tedi... a la merda!

http://www.youtube.com/watch?v=pwWFrEcK6Fw

Aquesta setmana als culés ens ha quedat clara una cosa. Tornem a tenir un nou Rijkaard disfressat de Guardiola. La roda de premsa del dilluns ens ho va deixar molt clar. No pensa canviar. Ell té una manera d'entendre el futbol que és anar sempre a guanyar. Molt bé! I que si així arriben els títols, perfecte; el felicitaran! I si no arriben, el criticaran! Pragmatisme pur i dur! No esta malament! Només unes matitzacions. Els rivals que són una mica intel'ligents saben com juga el REAL Barça i és molt fàcil aturar-lo! Les armes per fer-ho les veiem des de que el Barça va jugar amb el Mandril: 1correr més que el Barça, 2retrassar l'equip, 3faltes i patades i pèrdues de temps constants, 4dos contra un als craks, 5tapar la sortida de la pilota, 6deixar que mogui l'equip la defensa del Barça, 7pivotar des de mig camp amb tios alts per abastir les davanteres que saben que tenen que ser devastadores, 8xutar des de qualsevol distància o bé perquè no blocaran la pilota correctament o bé perquè es pot aprofitar un rebot, 9reforçar el mig del camp, 10esbojarrar el partit.

Del partit d'avui poca cosa. La primera part l'he escoltat per la ràdio i els comentaris deien que el motor del Barça no havia arrencat! Imagina't. Clar! jo m'imagino que el rival, en veure que no hi havia cap crack, s'ho han pres més pausadament. Hem arribat a la mitja part amb un gollaro de l'equip vermell. Al poc de començar la segona part, han anul'lat un gol correctament al Mallorca i han xiulat un penal clar de Cáceres. Pinto ha picat Martí que ha tirat el penal per on el porter volia. L'ha aturat magificament bé! Més tard han expulsat a un jugador del Mallorca i l'equip balear s'ha acabat ensorrant! Fins l'estocada definitiva del gol de Messi, que m'ha fet saltar de la cadira del Flap`s per cridar: -a la merda...!-. Em quedo amb les abraçades del final del partit.

Pep! Si us plau! a la final posa L'EQUIP TITULAR. Iblama

CAP DE SETMANA CALÇOTERESC

Programa.

Dissabte 280209 Calçotada amb els del Futbol de la Selva als Burguets (Alcover).

Diumenge 010309 Calçotada de les Dones a Colldejou.

Calçotada amb els del Futbol de la Selva.

El dia va ser ruful però vam poder gaudir d'una bona jornada amb els amics del futbol de la Selva. Només arribar, per no faltar a la tradició, vam fer uns lleugers tocs a l'esplanada magnífica del mas del Robert. Aviat vam fer gana! Així que vam començar a picar patates, olives... mentre feiem el foc i esperàvem que la gent anés arribant. La infraestructura calçotera he de reconèixer que era molt completa. Vam coure calçots, carxofes i patates. Com que tot era ben calentet, després de fer-nos unes boniques fotos, van entrar al mas i en vam menjar els calçots sucant-los en aquella inesborrable salsa. El pap començava a estar ple! La rematada final va venir amb la carn a la brasa. Com diria l'entès; cuit i menjat! Magnífic!

Al final l'Ana Maria ens va obsequiar amb dos pastissos exquisits: un de tiramissú i l'altre de de taronja! Així es va anar fent fosc aseguts a la vora del foc mentre xerràvem i païem l'atip que ens acabàvem de fumbre. La nit va ser durilla!




Calçotada a Colldejou.

De la mà dels magnífics cuiners de sempre a l'àrea de lleure es van anar coïent un munt de tandes de calçots, i es que la participació en aquest acte popular va ser un èxit!
La sala estava pleníssima. Es feia incòmode passar per darrera de les taules. Tanmateix el dinar s'ho valia. Primers ens van servir els calçots i la salsa. I als que els quedaven forces van menjar la llangonissa i la carn. Al final una taronja i les Natilles del Jordi. Boníssimes! Com sempre un dels moments millors d'aquestes jornades són les tertúlies post-dinar. l'Enric, el David i Jo vam estar a punt d'arreglar el món. Per cert! ja estàvem una mica cagadets perquè preveiem que el Barça punxaria. De la nit... no en faré cap comentari! Imagineu-vos-ho! Iblama

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES

Atlético de Madrid 4 - Barça 3
http://www.youtube.com/watch?v=en_2rz_f89Q

S'ha acabat la venjança dels equips eliminats a la Copa del Rei pel Barça. És la teoria a la que m'aferro. Tan l'Espanyol com l'Atlético els vam eliminar a la Copa i per tant ara s'han revenjat de nosaltres!!!!! A partir d'ara ens toca guanyar! Davant la impotència t'aferres al que sigui.

El Nau del Barça, de la ma de Guardiola, va reprendre la bona navegació però ara, el mateix capità ens està enfonsant en una mar de dubtes i bogeries. Com pots sortir davant de dos equips que fan futbol a jugar amb tanta alegria? Ens van estar omplint el cap que ara estudiríem els rivals, i que faríem les alinieacions en funció d'això, i que... i un rave! Anem a Lió amb la feblesa de mig camp de tres que tenim. I per si fos poc, tot i dir que havíem aprés la lliçó, anem a Madrid a sac. Cal? És que el partit d'ahir em va recordar el l'araquiri de Rijkaard al Camp Nou de fa dos anys contra el Madrid quan portaven una avantage considerable. Saps que tens 4 o 5 partits complicats a Espanya, doncs perquè no poses 4 o 5 paios a mig camp. Ahir ens van superar clarament a mig camp. Ens van fotre una pressió digna del Barça, que els permetia recuperar pilotes i generar ocasions cada dos per tres. I la pilota anava a munt i avall; això mai pot afavorir al Barça ja que som febles defensivament. Tenim sort perquè ens en podien haver fotot un cabàs.

El partit pels qui admirem el futbol va ser preciós. El Barça es va posar per davant al marcador amb gols d'Henry i Messi (que crec que no esta massa fi). Una nova errada de col'locació de Valdés va permetre que un xut de Forlan enganxés massa avançat al nostre porter. Agüero s'aprofita que la defensa està massa avançada i després d'una cagada de Márquez, que no arriba a una pilota llençada pel porter, fa l'empat a dos (2-2). De l'1 a 3 (amb errada d'Eto'o clamorosa) passem a l 'empat. Henry fa el 2 -3. Forlan el 3-3 amb un penal més que discutit xiulat pel linier, Agüero fa el 4-3. Crec que el resultat és just! i és que els madrilenys van jugar molt bé les seves armes. Si l'Espanyol ens va guanyar rastrerament avui l'Atlètico ens ha superat en tot; ens ha superat en estratègia, en no fer errades greus, en passió, a córrer moltes vegades...

De totes maneres continuo confiant en aquest equip i en aquest entrenador. Havíem de tenir una mala ratxa i la tenim. El problema és que coincideix amb un bon estat de forma del Madrid, el qual, sense fotre res de l'altre món va guanyant partits. Per cert! s'ha demostrat que l'Espanyol només juga amb ràbia, patades, marrulleria... contra el Barça. Contra el Madrid només faltavaque tots dos haguessin anat de blanc. Lamentable! Ho sento dir però a segona, home!

Iblama

TEMPS DE CALÇOTS! mmmmmmmmmmmmmmmm

Aquell gustet! aquella salsa de romesco! Mmmmmm. Junt amb el pa amb tomaca o torradet, l'all i oli i les faves constitueixen els millors plats de la nostra cuina. Els qui no la coneixen no saben el que es perden! Ah! i reivindico que una bona calçotada, favatada i carnalabrasada, perquè senti millor, s'ha de fer en un mas i a l'aire lliure. Deixem-nos de restaurants; són per altres coses. Ah! i finalment, tot plegat remullat amb un bon vi de Porrera (el millor del món). Iblama

LES ENGRUNES DEL PASSAT

1 2

3 4

5 6

7

8

1 Estiu 1992. A Porrera davant del Bar de la plaça amb els meus amics: els gossos.

2 A Moscou 1992. Estem al patí d'un palau de la capital moscovita.

3 A la Foia, Cabacés 1991. Vam fer una acampada amb tendes aquella setmana santa. Van ser 4 dies xulíssims amb el Tejero, El Xavi de les Borges i naltros.
4 A Caldes d'Estrach 1991. Van conèixer unes noies a la Trobada internacional de Matadepera de Gegants i ens van convidar a la festa major del seu poble. Dos records inesborrables: la festa de l'escuma i el bany a les termes, el concert d'Umpapah per naltros sols i la dormida a la sorra de la platja.

5 Sopant a Cartagena, 1994. Hi va haver uns anys que anàvem per setmana santa a La Manga. Les processons al sud d'Espanya són espectaculars. També destaco les festes que ens fotiem a la zona del Zoco a la Mamga. Tot plegat coincidia amb els moments millors del grup.

6 Carnaval 1997. Aquestes disfresses de mexicans les vam amortitzar llargament durant diversos carnavals. Aquesta foto està feta a la perruqueria de ma mare al carrer Galanes, on s'anavem a vestir.

7 Segon Cap d'any a Porrera amb la colla de Reus. Vam sopar a Cals Macip i després van anar de festa al Casal. Va estar molt bé. Un dels caps d'anys més gèlids de la història.

8 Despedida del Javi Borrell. Vam fer-la a Barcelona al Baja Beach.

OPINIONS; PRESOS DE GUANTÁNAMO A ESPANYA

Era la darrera cosa que podia sentir. Ha entrat al govern el Martin Luter del segle XXI -el yes, we can- i desmantella la presó d'altra seguretat de Guantánamo. Fins aquí molt bé! Lo bo del cas és que ara ens volen fotre la merda als europeus. Per això si que compta Europa i Espanya. I segur que Míster Talante, que ja ha enviat un representant a terre americanes, obrirà les portes a "les nenes de cabaret" que vindran d'allà. És una vergonya. No ens tenen per res i ara volen això! I un rabe! Potser la setmana vinent vindran i ens demanaran que els donem els notres calers por sortir de la crisi. Stttttttttt! Ara és quan demostrarem qui és el fort! Ara és el moment que Europa digui: anem per lliure! Que se'n sortirem dels problemes sense l'ajuda dels grans USA. Sinó el que haurem de desmantellar serà la Gran Europa del principis del XXI. Iblama

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES

Lió 1 - Barça 1

http://www.youtube.com/watch?v=yoccKa6yPWk


Tal com ha dit en Guardiola aquest ha estat un dels partits que se'n poden extreure moltes conclusions. Primer; el plantejament ha estat nefast! Ens està passant el mateix del Cruyff! No podem anar a jugar a Lió amb "l'alegria" que hi ha anat el Barça. Continuem enussodits a posar en Puyol de lateral esquerra i els centrals semblen dos caragols corrent darrere els davanters rivals. El Puyol ha de ser central i al costat posa-hi qui vulguis. Segon; l'equip rival ha plantat un mig camp de brega i lluita i va i em posa un mig camp constructiu. Avui era el dia per Keita i si convenia sacrificar un davanter. Tant costa canviar de sistema. Portem masses anys jugant com màquines cegues al mateix joc. I no ens n'adonem que els rivals bons ens tenen la llicó apresa. Avui l'Olimpique mereixia molt més. Tercer; les línies del Barça han estat massa separades. Això permetia al rival poder jugar entre línies amb espais per crear bones desmarcades. Quart; la torna a "cagar" Valdés. Ara quan mires cap a la banqueta i veus el que hi ha penses; de moment ja està bé. Cinquè; la davantera està massa estàtica. Ja fa dos partits que com que els fan marcatges de dos contra un amb ajudes no es desmarquen amb tanta facilitat. Per tant arriben menys a l'àrea i ho fan més forçats i això fa que perdem efectivitat.

Amb tot el resultat és boníssim! Ens valen dos resultats: l'empat a zero i qualsevol victòria.

Em quedó amb el gol d'en Juninho el qual fa evident una evidència. Una persona que te qualitat no la perd mai aquesta. Els gols que fa són de traca i mocador. I també em quedo amb el gol d'Henry. Ha estat la clau del partit i qui sap si de l'eliminatòria! Iblama