CAMINADA COLLDEJOU-PRATDIP 070509

Tot i que vam anar a dormir una mica tard, puntualment a les 8:00h del matí ens vam llevar amb uns rajos de sol una mica emprenyadors que entraven per la finestra. Ens vam runir al "banc del si no fos" de la plaça de l'església de Colldejou. El temps era una mica fresquet i el sol, en aquell moment, tot i que ens encegava la cara, era més aviat agraït. En total érem catorze persones vinculades a Colldejou. A les nou van arribar 4 persones més de Pratdip. Com sempre les crides que es fan al poble, siguin les que siguin, tenen una bona resposta.

A les 09:15 ens posàvem en camí. En filera, des del carrer de baix vam agafar el camí dels horts per enganxar definitivament el camí dels Bullidors. Ja d'entrada, després de deixar a la nostra dreta un radiants avellaners, la vista que es veu del poble, de la Mola i del tall fins al mar, quedant entremig l'ermita de la Mare de Déu de la Roca és molt maca. El camí va planejant pel marge dret del Barranc del salt de les soques. Quan hi ets al damunt no es veu però quan arribes al final veus l'alçada marejadora de l'indret. En pic travesses el Barranc s'inicia l'ascensió, sempre amb una espessa vegetació o bé de pins o d'alzines. Per aquella zona avui hi ha un bosc molt verd de pins car encara es poden observar vells marges; fet que deix clar que antigament aquella zona era conreada. En molts casos l'única via d'accés era precisament a través d'aquest senderó. Es veu que els pagesos hi accedien amb matxos per poder transportar les càrregues amb més facilitat. Per això els camins abans estaven ben cuidats ja que eren les úniques vies de comunicació entre els pobles. Amb els anys i amb l'adanonament de les terres els camins han anat caient en desús. Tal com diu els Llorenç: -"els camins abans eren vida"-. Avui gràcies a la tasca del Consorci de la Serra de Llaberia s'han contractat diferents persones per poder rehabilitar aquests camins i dignificar les fonts que en ells s'hi troben. L'objectiu és que la gent pugui conèixer aquests raconets del nostre entorn.

La pujada és una mica llarga però no pesada. A peus de la serra arribem a la zona dels Bullidors. Són unes parades força grans on hi destaca la font del bullidor. Es veu que el nom li ve de brotllar-bullir de l'aigua. És curiós! fa com una mena de bassot petit i de la banda de la muntanya hi surt aigua. A la parada de sota han rehabilitat una bassa per tenir aigua recollida. Fins i tot hi han fet una rampa perquè si hi cau alguna bestiola en pugui sortir. El Llorenç ens explica que es veu que en temps de guerra, quan venien militars de fora, ho arrassaven tot. Es menjaven el que es tenia per les cases (gallines, conills...) i s'hi trobaven un hort s'ho emportaven tot. Doncs bé! Colldejou va posar a la zona dels bullidors una plantació mig amagada de fesols. La vegetació espessa feia que a llarga vista no es pogués descobrir. Al mateix temps, l'encarregat del Consorci ens va explicar, mentre esmorzàvem i ens refrescàvem, com funciona aquesta associació. Totes aquestes muntanyes constitueixen un Espai d'interès natural. Això és diferent d'un parc natural. En aquest cas la col'laboració és molt més estreta entre els municipis a base d'ajudesa nivell d'Ajuntament i del Departament de Medi. Els municipis que intergren sle Consorci són: Capçanes, Colldejou, Marça, Pratdip, Tivissa i La Torre. Per cert; impagable la vista de la Mola amb Colldejou al fons i les muntanyes al fons.

L'ascensió va durar una mitja horeta més. La vegetació en aquest tram és molt espessa! Així vam arribar a una mena de collet. La propera parada va ser la font de les Carabasses després de descendre una miqueta. L'encarregat del Consorci va fer un canvi de la senyalització del nom de la font ja que es veu que era erroni. Per cert! vam agraïr poder beure aigua fresqueta. A partir d'allà la davallada va ser constant fins a Pratdip. Destacar que una miqueta més avall de la font hi torna a haver una vista excepcional. Hi ha com una mena de mirador. Si mires avall veus fins al cap Salou. Pots distingir el port Aventura, una part de Salou i Cambrils, Miami... fins i tot es veien les fumeres de la Pobla. Si mires amunt veus els cingles del Mont-redon, que es la cara de la dreta de la Serra de Llaberia. La caminada fins Pratdip és molt maca ja que veus muntanyes i més muntanyes i al fons com treu el cap el poblet de les torres.

Al llarg del trajecte vam poder veure tot tipus de vegetació, de la que en destaquen els pins i les alzines, moltes plantes d'aigua com falgueres, farigoles, romanís, sejolida, arbustos... i en sobresurten un grup d'uns mil teixos estesos per l'espai natural.

Finalment, als voltants de les 13h arribàvem a Pratdip. A l'entrada el poble, a la zona de les Eres, ens vam fer una foto tot el grup de l'excursió. Després ens vam traslladar a la Cooperativa on vam agraïr l'ombreta i una begudeta ben fresqueta. Per acabar els de Colldejou vam ser traslladats fins al poble en autobús.

Havia estat un matí inoblidable, en companyia de la natura, d'animalets, de bona aigua... de bona gent! fent esport i podent gaudir d'un paisatge que la mare terra ens ha regalat excepcional. Reivindico l'entorn del Camp de Tarragona i us convidem a descobrir-lo. Us sorprendrà! Iblama

NO HE ANAT A VOTAR!!!!!

I no ho dic amb orgull sinó amb ràbia i impotència. Ja les darreres eleccions em va costar molt, però hi vaig anar. Ara m'he decicit definitivament a no anar-hi, després de no perdre'm cap votació des dels 18 anys. I pel que he vist amb els resultats, no he estat l'únic. És una manera digna i lícita de donar a entendre als nostres polítics que NO ENS SENTIM REPRESENTATS PER NINGÚ D'ELLS. La gent que ha anat a votar no ha arribat ni al 50%. Això vol dir que hi ha pràcticament un 60% que no comparteix res dels que veu a Europa actualment. Ah! jo no sóc partidista com alguns que voten sense mirar ni tenir en compte que els seus partits han fotut el ridícul. Potser si els castiguessin reaccionarien!
Evidentment passo olímpicament del PP. Dissenteixo de pactes post electorals i tripartits mentiders i falsos. Com pot ser que el senyor Romeva (Iniciativa-Verds)digui que al nostre país no es duen a terme polítiques ecològiques adequades i que ells són l'única alternativa. Però ninots si també vosaltres en formeu part d'aquest govern! Es deuen pensar que som idiotes. Com poden fer campanya per separat els membres del tripartit si estan governant conjuntament Catalunya? Indignant! I ja no entro amb el tot el tema de l'Estatut ect No m'agrada l'actitud en determinats moments de CIU i de la resta crec que aporten idees moltes d'elles bones però només fan que dividir i no sumar. A més m'he llegit els diferents projectes que presetaven cadascun d'ells. Aquesta és l'Europa que volem? Jo no la vull i com més va menys m'hi sento identificat. Compte! Comparteixo la idea d'Europa però l'Europa de les regions no la dels estats. Ens parlen de lliure comerç i ens menteixen. Com pot ser que a Espanya o a Catalunya es comprin productes a fora abans que a els de casa nostra? Passa amb la fruita seca, amb la fruita, amb la carn, amb el peix... Les empreses marxen d'aquí i se'n van a llocs més econòmics. I així podríem anar dient. Ah! I de la crisi què? No dèien que la UE es creava -a part d'evitar guerres i altres motius- per no haver de dependre d'una gran potència com els Yueseis? Doncs noi! Quan ells ploren nosaltres ens suicidem! Aquesta és la Europa que volem? On és el català a Europa? Com diu el Vidal-Quadras, i té tota la rao -per molt que em pesi-, el català serà a Europa si Andorra entra a la UE. I la gran ERC on és? On és la defensa del català i del nostre país i de les nostres tradicions. Ara es veu que, per directiva europea, ja no podrem ni fer correfocs. En canvi arreu es maten "toros" i la gent es vanagloria de grans "faenas", i es venen revistes. Allà no es fa mal! Llàstima pel Jonqueras que em sembla un tio amb idees.
En definitiva! Sí he preferit està al sofà mirant el bàsquet i després donar una passejadeta per Colldejou i anar al bar a fotre'm un gelat abans que anar a Reus a votar a tota aquesta trepa de... O es canvia la política i s'apropen als ciutadans amb mesures que ens poden interessar o la gent anirà passat de totes les mogudes electorals. Tornem-hi! La reflexió ha de ser molt gran: hi ha hagut més gent que no ha anar a votar que gent que si que hi ha anat. Polítics penediu-vos la culpa es vostra. Sigueu humils i reconegueu l'error. No heu arribat a les cases catalanes, espanyoles ni europees! Feu les coses bé! Jo de moment us he perdut tota la confiança! Reivindico el dret a no votar com a senyal de protesta contra tot el que fan els que es consideren els nostres representants! I no posaré cap foto de polítics sinó que posaré una imatge que em dóna molta pau: observar animalons tranquils dormint o jugant en plena explosió de la primvera! Iblama

SOPAR DE LA COLLA DE GEGANTS DE COLLDEJOU 300509

Hi ha feina però el resultat s'ho val! Val la pena preparar el dvd, val la pena preparar el menjar, les begudes, el karaoke... Al final, la satisfacció que et queda veient que sopar és boníssim o que la gent t'aplaudeix després de veure el dvd dels gegants, o que la gent gaudeix amb el karaoke... És gratificant!

Com sempre va venir un munt de gent tot i que per condicions diverses no en va poder venir d'altra. Vam quedar als vosltants de les 20hores a la sala de ball. Allà el mestre Aixalà va fer la seva classe de gralla dels dissabtes. Mentre uns quants vam anar muntant les taules i tot el tinglado dels altaveus, ordinador, pantalla... Al mateix temps que la Carme i la Madalena, amb tota la paciència del món, anaven coient als baixos de cal Rafel el Pollastre amb rovellons.

Cap a les 21hores tocades vam començar a sopar. El menú fou el següent: Amanida, Pollastre amb bolets a la farigola i postres. Evidentment, no hi va faltar vi i cava a dojo.

Després de sopar vam poder veure el dvd amb el resum de totes les trobades i festes relacionades amb la gralla del 2008. Al final del dvd, com no podia ser d'una altra manera, a part de fer un reconeixement a tota la gent que ens ha ajudat, hi havia una cliclada d'ull a la gran temporada que ha fet el Barça. Va aparèixer l'Oriola amb la samarreta del Barça i amb la cara pintada amb la senyera i les barres blaugranes. Malgrat que el dvd el vaig fer una mica depressa per les circumstàncies diverses, la música d'enguany ha estat una de les més enganxoses: amb rumbes, tocs de gralla, tradicionals, i com no; no podia fallar la màgia de l'Elèctrica d'Arhma.

Al final, la gent va reconèixer l'esforç fet i em va aplaudir una estoneta! jeje. Se't posa la pell de gallina. També vam aplaudir el gran sopar amb el que ens van deleitar les cuineres.

Seguidament vam muntar el karaoke. Després d'uns problemes inicials, es van anar animant la Xell, l'Espantall, l'Enric, la Teresa, la Rosita, la Maria del Carme, Jo, el Llorenç... i fins i tot els petits! Què gran és tenir un karaoke.

I així van anar passant les hores! Total que es van fer les quatre. Llavors arriba el més dur; l'hora de la recollida. De fons però et quedava la sensació d'have fet una bona feina i d'haver, per unes hores, distret els cor d'una gent amb la que em sento molt a gust! Gràcies! Iblama

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES

Depor 1 - Barça 1

TEXT: Iblama

FOTOS: Lluís Martí Miró

Tanquem la temporada més gran de la història del Barça amb un somriure a la cara i amb una mica més de felicitat en el nostre cor.

Quan van anunciar que el Guardiola molta gent -entre la que m'incloc- no les tenia totes. La seva experiència com a jugador era ben clara. Ara d'experiència com a entrenador cap. De totes maneres ha sabut administrar bé una plantilla xunga com la del Barça essent conscient de com era el club en tot moment. I així ha aixecat un edifici sòlid, reconegut a tot el món com el millor equip del planeta. Ha tingut en tot moment les idees molt clares i tot i que puntualment l'he criticat m'ha donat una lliçó en el sentit que una persona ha de morir amb les seves idees i defensar-les passi el que passi. A part de mestre en futbol psicòleg, tu! Per tant, donant-me de temps fins nadal, vaig acabar creient definitavament que les coses anirien bé. El colofó ha sigut humilar el Madrid al Bernabeu i ridiculitzar els plantejaments del Sir Fergusson i la patilla fastigosa del CR7. Ja pots anar al Madrid. Ja hi pot anar el Kaka i qui vulguin. Si nosaltres juguem com hem jugat fent aquestes gran rutllanes al camp, ballant nosaltres una sardana i fent correr el rival darrere nostre com si juguéssim a encampar-nos, el Barça no té rival. Ara no caiguem en creure'ns-ho massa perquè ens la fotrem. Jo, a l'equip d'en Pep, l'anomenaria "sardana team".

En fi! que moltes gràcies per tot el que heu fet durant la temporada regular. Heu jugat, heu disfrutat i a nosaltres ens heu fet cauré la baba i les llàgrimes. De cor! Gràcies

VISCA EL BARÇA, VISCA CATALUNYA I VISCA..............................................JO!

P.S: del partit destacar que va marcar infuctuosament l'Eto'o. Res! I l'espectacular passadís que ens van fer! Salut i fins la temporada que ve! COPA, LLIGA I XAMPIONS 2009. Iblama

PRIMERES JORNADES DE PREMSA LOCAL A ALFORJA 300509

Un èxit absolut! Els diferents integrants de les revistes que formem el Col'lectiu vam poder gaudir de tres esplèndides conferències a la sala d'exposicions d'Alforja. Un petit esbós.

Oportunitats de la premsa Local a Internet.

Van concloure que s'ha de reformular la premsa en paper. El futur està en el format digital ja que et permet unes actualitzacions majors; i compta amb la immediatesa. El paper quedarà més en l'àmbit de l'opinió. En realitat el món del paper està començant a viure una certa crisi. Molts diaris estan tancant i sembla que la nova tendència farà que es desitinin més recursos al format digital. I és que hi ha diverses raons per fer-ho, però quedem-nos amb una de cabdal: és molt més econòmic i està a l'abast de molta gent. Precisament, la gent reclamava més protagonisme en forma d'opinions i crítiques. El format digital els ha donat aquesta oportunitat.

Aquí és va fer una aturada en el camí. Vam esmorzar plegats a la mateixa sala i vam xerrar una estoneta de com estava anat la jornada.

Recursos de suport lingüistic per a les revistes locals.

En Josep Maria Fort ens va mostrar quines pàgines web ens poden ajudar a la gent vinculada a les revistes a resoldre dubtes gramaticals, ortogràfics, de vocabulari...

Xerrada de Josep Baiges.

És un pou aquest home. Amb aquella veu cerimoniosa que té, profunda, ens va aportar unes idees molt interessants. D'entrada va dir que "estic enamorat de la premsa local". I se'n va declarar un lector fervent, reconeixent que fins i tot n'ha tret idees moltes vegades. No en va es va fer gran a Riudoms i va poder gaudir de la revista que allà tenen: l'Hom. Va declara-se "fill de la premsa local". Per ell és important fer el que fan les nostres revistes que es donar un paper a gent anònima. I això la gent ho agraeix i molt. Paralel'lament va reconèixer que la premsa local preserva la llengua de cada zona en la que es pública.

Als voltants de les dues ens vam dirigir al Parc on vam dinar conjuntament.

Felicitats per la jornada. Esperem que es mantingui. Sembla que de ganes n'hi h moltes.

Iblama