EXCURSIÓ AL NIU DE L'ÀLIGA 140609

Després de passar per l'Ermita del Remei d'Alcover vam ascendir per una carreterona estreteta fins a un molí d'aigua que han recuperat a la zona. Allà pots deixar el cotxe tranquil'lament en un aparcament gratuit que hi ha. D'allà s'agafa un camí planer que deu durar una mitja hora ben bona, a pas pausat. No en va, el Pep i jo no som massa avesats a grans curses. I mentre veus el paisatge recordes centenars de batalletes de quan érem petits i anàvem al Pirineu amb els de Porrera i el "Guatxi". L'home ens feia caminar com a benèits però el que veiem era impagable. A més! Com més durava l'excursió, més estona podíem estar amb la Laia i la Irene. Quins anys aquells! Ara parlem del futbol, no podem oblidar el gran any 2009 culé i de les històries que passen desagradablement al nostre voltant. Són converses que podrien durar hores i hores; dies. Et sents bé! L'únic que t'adones és que a la nostra edat els problemes i els maldecaps costen molt més de solucionar. La gent veu les coses sota el seu personal prisma i per molt que s'intenta difícilment s'arriba a l'acord.

Doncs bé! al cap d'una estona comença un senderó força estret i empinat. Hi ha moments en que reconec que la dificultat és força elevada perquè hi ha molt pedruscall i costa una mica pujar. Ara les vistes són excepcionals. Si mires al fons veus una vall que es va obrint camí al mar. Plena de pins i algun racó amb alzines. I de sobte la sorpresa. Vas pujant i sents una remor d'aigua. El camí s'hi acosta. Increïble! Veus unes basses excepcionals plenes d'aigua gelada però netament cristal'lina. Meravellós! És un trosset de paradís a la nostra terra. És el riu Glorieta que es va obrint camí vall avall per on pot. Entre roques salts! És meravellós! Tot està posat en una celestial armonia: la molsa, els arbres, les fulles, els saltirons d'aigua, les rames...

Puges una mica més i arribes a una espècie d'esplanada. Allà encara pots observar els antics circuits per recolli aigua pels molins. Pel camí en passes dos de molins. Llàstima que no estiguin mínimament rehabilitats ja que seria el colofó al camí. Finalment, al cap d'una estoneta arribes al Niu de l'àliga. Queda una mica amagat però és brutal! La Xell i el Pep es van banyar. L'aigua estava super gelada. Vam tirar una mica més amunt hi va trobar un lloc excepcional. Primer hi ha un salt espectacular que cau en un toll mitjanet. Després fa com una mena d'olleta més petita i un nou salt el condueix cap a una de més petita. Aquesta aigua va lliscant per un tallant altíssim. A la roca del davant encara es poden veure les restes d'una antiga ermiteta que el pas del temps ha fet perdre's muntanya avall. Aquí vam esmorzar i ens vam banyar tots menys la Xell.




Llavors vam començar el descens. Potser fou més dur que l'ascens i és que fotia una calor asfixiant. Anaves parant a les zones d'ombra no obstant suàvem com a guinos. Així que vam decidir tornar a parar al niu per fer un bany. La sopresa va ser monumental; pitjor que la platja llarga de Salou. Estava ple de gent!




En fi! Vam tirar una miqueta més avall... res uns vint metres i allà vam trobar el nostre paradís particular; un tollet preciós d'uns dos metres amb roques i amb uns bonics saltirons d'aigua. No vam poder resistir la temptació i ens vam banyar tots.


Començava llavors la part més dura; el descens. El primer tram va ser força distret però en pic vam agafar el tram planer sort en vam tenir del Madrid i del Barça perquè es va fer etern. Al final vam arribar al punt de partida a les 14h. Una excursió preciosa! Iblama

MERCAT ANTIC AL MERCADAL 130609

Una altra de les festes que els reusencs hem de tenir marcada al nostre calendari!

Mira que feia una tarda insuportable però el Mercadal es va omplir de les sis endevant.

Es rememora el mercat que s'organitzava abans que hi hagués una ubicació definitiva al Mercat Central, davant de l'hospital. Per tota la plaça s'hi poden veure diferents parades. Hi podem trobar: verduleries, el quiosc -que regalava un número especial de l'any 1934-, la carnisseria, una mena de colmado amb ous, galllines, aus ect una gelateria, un cadirarire, un senyor que venia galetes... I després hi havia tot un seguit de personatges pintorescos: un triler, un llauner, un pintor, un cambrer que repartia vermut, un esmolador -que pel que vaig sentir tenia una llengua molt esmolada, un netejador de sabates, una banda d'havaneros i uns repartidors d'orxata -que per cert estava boníssima-. Després també hi havia famílies que passejaven per la plaça i un cotxe d'època que anava donant voltes fent sonar el seu claxon. Com sempre felicitar els organitzanitzadors i la gent que es capaç de fer que la festa segueixi any rere any. Iblama

FIRA DEL VI DE REUS 120609

Un encert per la nostra ciutat! Poder gaudir dels millors vins de les terres dels voltants en ple centre de Reus ha estat un privilegi. A la plaça Llibertat hi havia el bo i millor repartit en sis denominacions d'origen: DO Catalunya, DO Conca de Barberà, DO Montsant, DOQ Priorat, DO Tarragona i DO Terra Alta. Podies comprar un ticket per 8€ per fer cinc cates o comprar cates individuals per 1,5€. Per mi els millors van ser de negres L'embruix de Vall Llach (DOQ Priorat), negre criança de Mas Vicenç (DO Tarragona), Fill del temps de Covilalba (DO Terra Alta). De rosats el Clos Montblanc (DO Conca de Barberà) i Giné Rosat de Buil & Giné (DO Montsant) . De blancs de Muller (DO Tarragona) i com no, el millor dels millors; el Mas d'en Comte del Celler de Cal Pla (DO Priorat). De caves destaco el cava brut nature gran reserva de Caves Sanstravé (DO Conca de Barberà) i de vermuts el que tota la vida hem begut a casa: el Vermut Miró de Reus.

Algunes de les paradetes tenien coses per picar. No estava de menys ja que així t'anaves traient una mica el gust dels vins i caves per poder fer noves cates. Al final, tot i que ja sabem que el vi de la nostra terra "no et puja al cap sinó que et puja al cor" -tal com diuen els Quico el Celio- , el cert és que vam acabar una miqueta marejadets. Així que vam optar per asseure'ns una estona, mentre el sol es ponia, als magnífics seients-arbres que l'ajuntament, en vista del fracàs de posar-los al Mercadal, ha anat distibuint per tota la ciutat.

Si completaves cinc cates a cada celler et donaven una enganxina que havies de posar en cadascun dels pètals de la rosa de Reus. Així aconseguies un regalet (un tap no vessardor per vi) i entrades en el sorteig d'una estança de cap de setmana.

De tot cor, moltes felicitats! I, tal com deia el senyor Baiges a la conferència que ens va donar a Alforja, dins la jornada de la premsa comarcal, a veure si Reus es converteix en un referent del vi. I és que Reus viu el vi. Iblama

T'ENYORO!

Tot tornant cap a casa

en tu penso i t’enyoro.

Enyoro aquelles paraules;

trobo en falta aquelles converses

aquells dies, aquelles tardes…

Poc o molt tots hem anat morint

en el defugir de les hores,

amb la fugacitat dels dies.

I ara ens veiem adults,

reptant els reptes de la vida.

IBLAMA 11/02/08

ART AMB FORMES

És una manera diferent de fer sortir figures combinant fruites amb formes, ous que fan figures... Ara, en alguna d'elles es pot veure millor el que ens volen suggerir que no pas en altres obres pictòriques més destinades a l'expressió que no pas al missatge. Iblama

CORPUS 2009

Anirem a la plaça Mercadal, veurem els gegants i menjarem coca amb cireres sota el so eixoridor de les campanes de la Prioral. Així ho marca la tradició reusenca des de fa molts anys. És el preludi de la festa major de sant Pere, la porta de l'estiu. Comencen uns dies molt especials per mi. No en va també estic a les portes de fer els 33 anys i l'emoció -i perquè no reconiexe-ho; i la por-, com quan era petit, em corre pel meu interior.

En un dia com avui, molts anys enrere, sentia tocar les campanes de sant Pere de ben aprop. Vivia al carrer de les Galanes i el cert és que les festes assenyalades des d'allà és viuen amb molta més intensitat. A la tarda, quan sortia d'escola, anava amb els meus avis a la plaça. Els gegants treien el cap per la porta de l'Ajuntament. Quina emoció! Els vitxets, els moros, els negres, els japonesos... i els indis. Què grans els veia! El meu avi Paco m'explicava que un any a la plaça Catalunya va caure la india al terra. Ohhhhhhh! L'home ho explicava amb una passió! Es veu que es va trencar bastant i no va poder continuar amb el cercavil'la. Això pels reusencs de l'època debia ser com un cop de puny a la cara.

Diumenge que ve faran la processó. És un dia en el que la gent devota prepara catifes i les posa al carrer amb molta cura perquè hi pugui passar -sota pali- el sagrat cor de Jesucrist. Llavors, en primer terme passaran la mulassa i els gegants; en filera, ben arrenglerats, un darrera de l'altre. Segons Joan Amades aquesta tradició dels gegants ve de molt antic. Sembla ser que una de les primeres vegades que va aparèixer un gegant en una processó de corpus va ser a Barcelona. La figura era la de sant Cristòfol i portava un nen assegut a les seves espatlles.

A la processó de Reus també hi apareixen altre motius festiu. El moment àlgit el trobem quan l'àliga, símbol del paganisme, fa el ball i presenta el seu respecte, davant de la porta de la Prioral, al cos de Crist. És un moment molt emotiu! Iblama

SOPAR ALS VICARIS 060509

I si! entre un augment preocupant dels núvols van sortir de Colldejou. Semblava que els núvols ens perseguissin. Vam fer justet; arribar a Mont-roig i entrar al restaurant. Llavors va fer un bon ram acompanyat d'un bonic espectacle de llamps i trons. Així que vam sopar el menú d'ibèrics dels Vicaris, vam xerrar, vam opinar, vam tafanejar... En definitiva! vam estar junts compartint un nou sopar.

Més tard vam anar a acabar la nit a cal Xelo. L'home estava precupat peruqè l'endemà s'havia de presentar a la mesa electoral per les eleccions europees. Finalment, de camí cap a casa, l'Albert i el Joan ens van deleitar ballant un "paso doble" pels carrers del poble. Iblama