NOCES NÚRIA LLORENS I JORDI ASSAMÀ 110909

LA NIT ABANS 100909 ............................................................................................................................

........................................................................................................................................................................

Per anar fent boca la nit abans ja vam quedar per prendre unes copetes, anar a veure la mare de la núvia, veure la Núria, entregar-li el regal i compartir una estoneta amb la família. Era evident que eren moments d'impàs i tensa espera mentre no arribava l'hora de la cerimònia. Mentre en Jordi, en Joan Gaya i el Joan Joglar, enllestien certs preparatius a la pista.

DIADA DE CATALUNYA 110909; L'ENLLAÇ .....................................................................................................................................................

.........................................................................................................................................................................

El dia per fi va arribar. Ens va fer molt bon temps tot i certs núvols amenaçadors que de tant en tant tombaven pels nostres caps.

Puntualment, vam anar cap a casa de la Núria, al mateix temps que arribava el germà del Jordi, que era l'encarregat de llegir el vers a la núvia.


L'entrega del ram .....................................................................................................................................

Va ser una entrega del ram diferent. El vers era una cançó que el germà del Jordi havia compost en honor als nuvis. Per tant la vam escoltar més que llegir. Va ser un dels moments més emotius!

Família Cantona .................................................................................................................................

Al sortir de casa ens vam fer unes fotos amb tota la família cantona al complet. Del més gran a la més petita. Feien patxoca!

Baixada i Entrada de la núvia i espera i entrada del nuvi .....................................................................

Llavors tots vam anar desfilant cap a la pista. La Núria i el seu pare anaven agafats i obrien la comitiva que va anar enfilant camí de la font amunt. Arribats a dalt vam fer una petita parada a l'obra esperant el moment assenyalat de l'inici de la cerimònia. Per cert! se'ns va creuar el capellà el qual a correcuita anava a l'església a buscar alguna cosa. Aquest dia també va ser especial per ell ja que era l'últim que oficiava missa al poble.

Mentrestant el Jordi esperava impacient l'arribada de la núvia mentre estava pendent dels darrers retocs musicals. Al final va fer l'entrada triumfal a la pista del bracet de la seva mare per accedir a l'altar. Després acte seguit vam veure com la Núria i el seu pare anaven baixant per la costa de la pista i també entraven per la carpa blava a la pista. Tot va estar amenitzat per músiques ben significatives: la de la xampions, the battle...

La cerimònia .........................................................................................................................................

I bé! així va iniciar-se l'ofici religiós sota l'atenta mirada dels convidats. Se'ls veia ben feliços mentres es deien el "si vull". Aquesta vegada les aliances van ser portats per un cotxe teledirigit. Fins i tot el mossèn es va afegir a la festa amb diversos comentaris dirigits a ells amb un to desenfadat.

Doncs res que després de reafirmar el seu compromís davant de Déu es van posar mútuament les aliances les quals portaven estampades les quatre barres catalanes. La missa va continuar amb una frase al sermó que tota la vida recordaré. El mossèn va dir que el sermó havia de ser com una faldilla curt i agradable. Home entre els sol i la gana que ja començaven a tenir s'agraeix que no ens tingues massa estona enlluernats amb grans discursos.

Ells van ser els encarregats de preparar la copa de vi i aigua com si fessin d'escolans. A l'hoa de convegrar també van tenir una participació directa. És una manera trobo que molt encertada que els nuvis participin més activament de la misa en si. Aquest fet fa que encara hi hagi més complicitat entre el capellà i ells.

Pica-pica i Ball ..............................................................................................................................................

En aquell moment si que estàvem morts de tot. Així que la gent es va dirigir a la banda esquerra de la pista on els encarregats de l'Hotelet van muntar una paradeta amb menjar (xuxi, truita amb patata, entrepanets, patates...) però sobretot beguda. Fins i tot el cava es va acabar.

Ah! a més vam tenir castells! El pare del Jordi i un nen de la família van baixar fent una torre des de la zona de la barraca de pedra seca. Tot d'actes per fer més personal la diada. Ara el moment més màgic i aplaudit va venir després del pica pica. Ens vam posar al mig de la pista i ens vam agafar de les mans per ballar cançons sentides catalanes com la Santa Espina o el meu avi. El cert és que la imatge des de la zona del magatzem l'ADF serà per sempre imborrable. Feia molt goig. Els pares també van ballar els típics balls de noces!

L'Hotelet .....................................................................................................................................................

Vam inicar així el tram final de la festa. Ens vam dirigir a l'hotelet on, més recollits, vam prosseguir amb el pica-pica. Ens van portar tot tipus de canapés. La veritat és que estaven boníssims (lassanya, aletes de pollastres, pinxos de carn i peix i formatge, patés...). I podíes demanar a la barra el que et vingués de gust.

Posteriorment va arribar el pastís el qual simbolitzava la bandera estelada de Catalunya. Van portar uns bunyols de xocolata i una mena de creps impagables. Després van repartir els rams entre i un ninotets nupcials que indiquen els propers per passar per la vicaria. A partir d'aquí la músia va començar a sonar pels altaveus. Era l'hora de festa. Es van fer tot tipus de balls i passis de models. Va ser el moment més desenfadat de la tarda; i també esgotador! Mentrestant a la pista van fer un partit de futbol. Amb les mateixes entrades vam poder anar a consumir a la barra tot tipus combinats.

Al final vam tocar la gralla i tot mentre els de l'Hotelet tornaven a treure un perseguit menjar. A aquelles hores de la nit ja tornavem a tenir gana.

I res! tanta feina que hi ha a muntar-ho tot i quan hi ets passa tant depressa. Vam estar de conya. Va ser una festa diferent, molt arriscada, i en la que moltes coses van ser improvitzades; però admirable per la passió que hi vau posar en que la volieu d'aquella manera. Era la vostra festa perquè era el vostre dia. De manera que moltes felicitats i només desitjar-vos que sigueu molt i molt feliços. Nosaltres us ajudarem en aquest camí. A tots l'enhorabona! Iblama

FESTA DE JAUME I

Del 2 al 5 de setembre Salou s'ha vestit de gala per retre homenatge al Rei Jaume I. Es commemora la partida del monarca cap a terres mallorquines. El rei va rebre tots els honors i després d'una desfilada pels carrers de la localitat, va fer-se a la mar. Però es veu que l'home era una mica faldiller i a mig camí se'n va entornar per poder estar amb dones. La pobra reina Violant d'Hongria era una santa.

Doncs bé avui en dia, tot recordant la gesta de Jaume I, es fa un Mercat medieval en diferents carrers de la vila vella. Allà hi podem trobar de tot; des d'espelmes a incens, sabons, pans, embotits, eines de fusta, jocs medivals, articles de cuir, de fusta, de palla... Després des de la Torre Vella surt el sèquit reial i va baixant fins arribar al port, des d'on el rei va partir. Entre les personalitats hi podem veure els propis reis Jaume I i Violant d'Hongria, representats de l'església, bufons i gent de la Cort.

Una vegada arribats a la platja van celebrar un combat d'armes, van fer un espectacle eqüestre per finalitzar els actes amb un castell de focs. Una festa força recomanable! Iblama

UN VOT DE CONFIANÇA PER L'IBRA!

Amics culés! penjo aquest video perquè comprovem tots plegats que en Ibra no és ni en Kliuvert ni molt menys en Meo Kodro. Aquest paio ha estat capaç de ser el màxim golejador de la lliga italiana i això no és gens fàcil. En aquest video teniu una mostra del que és capaç de fer. Els entesos en futbol diuen que s'assembla molt a en Van Vasten. Bufffff! Si fos veritat! Gent del Camp Nou tinguem paciència. Jo li dono de temps fins Nadal. Llavors crec que podem començar a jutjar si val la pena o no

UNA POLÍTICA QUE NO DEFENSA EN L'ÀMBIT PRIVAT EL QUE SI DEFENSA EL PARTIT QUE REPRESENTA!!!!!

Una imatge més del país en el que estem vivint. La Senyora De Cospedal -que per cert, el seu pare es diu Cospedal no De Cospedal; primer tic aristocràtic-freak- s'ha casat. Fins aquí tot correcte! Ella que des de les poltrones de les orenetes negres peperianes s'ha postulat com una defensora incondicional de l'Església Catòlica, Apostòlica i Romana i de la Celestial "Conferencia Episcopal Española", va i es casa pel civil, ja que no ha obtingut la nulitat del seu anterior matrimoni! Després d'haver criticat i d'haver-se posicionat en contra de les clonacions de medul'la i de la fecundació in vitro -deia que els fills havien de sortir "de manera natural"-, va i resulta que queda embarassada. I sabeu com? Gràcies a la in vitro!

Ja no és per criticar solament al PP, que s'ho mereix. Compte! Em foten igual de fàstic els embarassos radiotelevisats de l'estimada Chacon, o les mendites psoetils. Però com a ciutadà que escullo un partit -sigui quin sigui- em sento enganyat i sento que ens foten el pèl. Què passa! Que als mítings són unes persones i la vida normal unes altres? Doncs jo no hi estic d'acord! I és que nosaltres votem a un partit perquè considerem que compartim unes idees. Cony! Si després del que ens acalenten el cap amb centenars de bajanades, i que sembla que ens convencen, va i veiem que quan baixen de la poltrona i s'equilibren a la resta de persones del carrer, llavors actuen diferent i opinen diferent. És un escàndol! Si fos del PP, cosa que crec que mentre tingui un dit de coneixement no faré, us asseguro que em sentiria estafat. De la mateixa manera que m'hi sento com català a amb Espanya, Europa i el Món; com m'hi sento amb el PSOE-PSC i les seves mentides i canvis de barret; com m'hi sento amb el TRISTPARTIT i com m'hi sento amb CIU. Com més va més apolitic em sento, perquè tristament, ara per ara, no em sento representat al cent per cent per ningú. Ni molt menys amb els que prediquen la independència de postal i després comparteinxen taula amb els venuts del PSOE i els hipòcrites d'Iniciativa. Fem de la Política una activitat més responsable i coherent ja que sinó arribarà un dia que la gent ni es molestarà en anar a escollir els mateixos caps amb diferents barrets, que de tant en tant fins i tot es canvien la jaqueta, que desgraciadament tenim ara. Finalment, i aquesta va pels que són partidistes. Xecs! Doneu un toc d'atenció als vostres caps perquè més que un país sembla que estiguem en un gran circ! Iblama

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES 2009-2010

LLIGA BBVA

Barça 3 - Sporting 0

Els gols del partit

Malgrat que no l'hem pogut veure en condicions (una emisora algeriana) el Barça ha sortit victoriós del seu debut a la Lliga. Em quedo amb l'intens i completissim partit que ha fet en Keita, amb l'aportació de la casa amb el gol de Bojan i el primer gol d'Ibra. La primera part ha estat regular. Hem vist un Sporting ben plantat i que sortia molt bé al contractat. Potser millor que el Shaktar. De totes maneres tampoc han inquietat massa la porteria del Victor. En Piqué i en Puyol han sabut tancar molt bé les escomeses rivals. Al mig del camp, a part de Keita, Sergio i Xavi han fet un paper prou digne, tot i que crec que els ha faltat profunditat i xut des de la segona línia, arran dels espais que podien obrir els de davant. A vegades un xut pot desencallar un partit i un defensa. Els laterals, sobretot Alves, han pujat i baixat per les bandes. En Dani també ha fet molt bon partit. En Maxwel semblava una mica nerviós. Davant en Pedro ha complert amb l'objectiu d'obrir la defensa a l'igual que Bojan, malgrat que aquest tendia més a obrir-se cap al mig. L'Ibra ha fet bons moviment i ha mostrat molts bones intencions però encara li falta aconseguir la forma adequada. Semblava estragat! El gol és un premi per ell! Iblama

TORNEIG FUTBOL SALA, SOPAR MONTADITOS I DISCO MÒBIL A PORRERA 290809

Vam arribar a Porrera a les 20:00 hores. Com sempre no vaig poder ni obrir la porta del meu garatge, tot i que fa un munt d'anys que paguem els nostres impostos i tenim un vado. Impensable entrar el cotxe a l'interior del meu pàrking. Són molts anys de cansament amb aquest tema. I malgrat que hi posem unes torretes no hi ha manera. Fins i tot ens han fotut les més maques, ens les aparten, les tomben o les xafen. No ens respecten el vado de cap manera i l'Ajuntament no fa CAP PAS per posar fi al tema, encara que amistosament se li han presentat diferents propostes. Com per exemple posar una mena de palanca que puja i baixa -com tenen els garatges de Salou-, per indicar que els propietaris hi som. O que ens proporcionin unes torretes amb forma de bota -i hi posaríem flors- per indicar la zona de pas del pàrking. O tampoc estaria malament convertir la plaça de missa i la de la Constitució en PLACES amb bancs per seure-hi i amb accés de càrrega i descàrrega o per entrar als pàrkings personals. Per cert! Allà on ha convingut ja s'han afanyat a posar-hi solució o a buscar les pessigolles tant els de la dreta com els de l'esquerra del senyor!. Tant il'lògiques són les propostes que hem fet i faig de nou? JA N'HI HA PROU!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! SOLUCIÓ JA! Em sap greu per la gent que estimo de Porrera però en aquest poble moltes coses funcionen d'aquesta manera. Quan podríem tenir un poble ben maco -perquè ho és- amb centenars de racons únics al món, ens trobem que el poble es converteix en un mega-aparcament; es permeten grandiossims cellers amb fort impacte visual; s'eliminen elements de fort valor sentimental per la gent -com els rentadors-; es volen posar antenes en llocs emblemàtics del poble, mentre has d'anar esquivant els palets d'ampolles esteses pels carrers o les merdes dels gossos. Ah! i un altre dels "colmos" és que l'únic container que hi ha està a dos quilòmetres del poble, i això que és un poble pilot en la recollida d'escombraries. Altres coses s'han fet bé (arreglar el camí de riu amunt, arreglar la plaça carretera, el pont nou, el mirador, posar algun que altre arbre...) però moltes altres sembla que no es volen solucinar; sobretot aquelles que venen d'un "pixapins" com (no fa massa encara m'ho van dir a la cara). Aquesta és la Porrera que volem? Com sempre marxo amb el cap acotxat i cor encongit, i moltes vegades amb ganes de no tornar mai més!

Doncs bé, malgrat la mala llet inicial, vam anar al camp de futbol. Allà jugaven un interessant torneig a tres. Fou molt disputat. És una bona manera de veure les virtuts de la gent jove que puja al poble i que, per cert, és molt bona.

Després vam anar al Casal on Cal Carlets havia preparat el sopar de Montaditos. Per cinc euros tenies dret a set montaditos i un got de sangria. Em van agradar especialment un d'ensaladilla, el de xistorrilla i el de pollastre. Com sempre la sangria era excel'lent. Una bona estona més tard vam anar al Donato's. Allà, veient com el fred s'anava apoderant de nosaltres, vam xerrar una bona estona. Al final vam acabar de nou al Casal on començava la disco mòbil. Iblama