CAP DE SETMANA DE LA PRIMERA PLANTADA ALS HORTS D'EN RIC 01-030411

<!--[if gte mso 9]> Normal 0 21 false false false ES X-NONE X-NONE

DIVENDRES 010411 – TROS: ESPORGADA, LÍQUID I ESBARJO

Quin dia; va fer un dia d’estiu, pràcticament, ideal per començar a posar-se una mica moreno. Vam anar al Maset a Porrera. Tota la setmana espero aquest moment; de veritat que em sento súper realitzat i el cert és que vam fer de tot una mica. D’entrada vam anar a la part alta per acabar de fer una passada de líquid per l’herba. Mentrestant jo em dedicava a treure les males herbes, el problema era que eren les pitjors males herbes: verders i una mena d’herba amb punxes anomenada glaó que no la veus fins que te la claves als dits. Cap a les dotze vam fer una aturada tècnica per reposar una estoneta a l’ombra de les alzines. S’hi estava de conya! Després va arribar el torn del rasclet i finalment el del xurrac per eliminar les rames mes baixes. Amb el sol a l’esqueneta vam dinar i fins i tot vam tenir temps d’estirar-nos una miqueta i poder contemplar els blancs núvols que circulaven per damunt de la serra del Montsant. Únic! La tarda la vam dedicar a esporgar una mica els avellaners més atapeïts i abans de marxar encara vam tenir temps de plantar unes atzavares procedents dels Racons, regar els geranis, treure el cap per veure com els allets i les favetes cada dia són més alts i fins i tot donar un tomet al voltant del riuet per buscat espàrrecs. Un dia complet, complet! Reconec que a la nit, quan vaig arribar a Colldejou, vaig dormir ben pla, pla! Ets d’aquells moments en la vida que et sents àmpliament recompensat!

DISSABTE 020411 – HORTS D’EN RIC: PRIMERA PLANTADA

I no es a acabar aquí la cosa! Ens vam llevar amb els crits de la Festeta la qual és el rellotge més puntual que tenim a casa. Ella en pic veu llum comença a piular fins que la responem. Si no la tapes a ben segur que et desperta quan ella considera que ja és de dia.

Vam pujar amb la furgo del Ric. El dia va iniciar-se una mica malament ja que no se’ns va engegar el motocultor. Sort en vam tenir que la setmana anterior si que es va engegat i vam poder llaurar gran part del terreny. Ens vam dedicar, sense posar-nos massa nerviosos, a fer els crestalls, aprofitant que la terra encara era força tova. Un per cada banda; ell amb la pala i jo amb l’aixada. La calor no era tan forta com la que va fer el dia anterior. Almenys bufava un ventet que t’alliberava de la xafogor. Havent esmorzat vam continuar sense poder engegar el motocultor i fent els crestalls que ens mancaven. Finalment, coincidint amb l’arribada de la Xell, mentre el Ric arreglava el conducte de l’aigua, ens vam dedicar a iniciar la plantada de cebes i enciams de dues classes: normals i vermellets. Quina ilu! Per fi l’aigua va poder baixar fins a l’hort i vam poder regar el que havíem plantat. No vam marxar sense abans collir uns enciamets que encara quedaven.

DIUMENGE 030411 – DINAR A THE GREEN CRISTIN’S HOUSE!

Ens hem reunit al pis verd la família de la Cristina i la del Joan. Hem pogut gaudir d’un bon dinar: d’entrant coses per picar, de primer un pastís de salmó, pernil dolç i tonyina –boníssim- i de segon una bona paella a la Cris & Joan. Reconec que les paelles no són massa “santo de mi devoción” però aquesta m’ha agradat. L’ambient ha anat pujant de to i s’ha vessat dues vegades vi per damunt de la taula. Deu ser una bona senyal; tot plegat quedarà ben beneït! Finalment, els postres com sempre suculents amb maduixes amb gelat i dos braços de gitano un de trufa i un de crema. Ah, i cava, forrrrrrça cava! Què mai en manqui! Iblama

CAMPIONAT DE LLIGA
Vilareal 0 - Barça 1 (Piqué)
El millor: Valdés.
El pitjor: no haver arribat amb claredat a la primera part.

La Crònica __________________________________________________________

Al veure l'alineació, el bon culé ha dit allò del ai, ai, ai! Posem un migcampista de central i un mig camp forçat amb Keita -poc toc- i un noi súper jove i esbojarrat -Tiago-. I per si no fos poc, davant reservàvem Messi i Bojan, posant Afellay de titular. I el cert és que hem començat una mica desconcertats. Els groguets en han agafat dues vegades al contractac; era ben evident que ens esperarien a veure què féiem i ens contraatacarien per agafar-nos amb els pixats al ventre. Sort n'hem tingut de tenir el millor porter pel Barça: en Víctort Valdés. A partir d'allà però ens hem centrat i com a mínim hem dominat la pilota, no el joc. Ja cap al final de la primera part s'ha vist que ens anàvem imposant. La certificació d'això ha arribat a la segona part, especialment amb el canvi de posició de Busi que ha passat de central dret a central esquerre. A la segona part hem continuat dominant, controlant la pilota i cansant el rival, pujant molt bé per les bandes amb Àlves i sobretot Adriano i Afellay, i intentant tocar-la ràpid pel centre -sense massa èxit-. Finalment, ha arribat el gol de Piqué trencant el fora de joc (0-1). El marcador feia justícia al millor joc dels culés. Ha donat la sensació que el Vila-real es veia totalment superat pel Barça, tant en possessió com en toc i arribada finalment. Per tant, resultat totalment just -potser curt- i a viut punts del segon. Al final, sembla que a tots els àmbits el futbol acaba sent just. L'Sporting de Gijon ha guanyat al Bernabeu i el Barça ha superat amb arguments futbolísitcs al Vila-real, un dels millors equips de la Lliga Espanyola. Visca el Barça i Visca el Pep. No marxis sisplau! Iblama

CAP DE SETMANA DEL 25 AL 270311

DIVENDRES 250311

ANADA A BARCELONA – DEL CALVARI DE L’AUTOPISTA AL PALAU ROBERT

Anar a Barcelona sempre és un al·licient i aquesta vegada ho ha estat per partida doble. Per una banda, vam poder comprovar in situ el calvari d’haver de circular a 110 per l’autopista. Vam tardar més d’una hora i mitja quan abans hi podies arribar en una hora més o menys. Ah, i per si fos poc, l’autopista estava plena de radars mòbils; aquelles caixes vermelles. Segons els estudis que han fet la mesura tampoc permetrà estalviar tants diners, ans al contrari; durant el primer cap de setmana dels 110 hi ha hagut més morts. Sembla més una mesura recaudatòria –en forma de multes- que no pas una altra cosa.

Un cop a Barcelona val la pena donar un tomet pels jardins del Palau Robert. Actualment hi ha una exposició itinerant sobre els oficis del camp als països catalans. En una de les fotos hi surten el tiet Ricardo, el tiet Lluís i ma mare plegant avellanes al nostre tros.

REUNIÓ CONSELL DE REDACCIÓ DE LO COLLET

A les 22h, havent sopat, a Colldejou, ens vam reunir a la Biblioteca per tancar la Revista Lo Collet que sortirà el proper més d’abril.

DISSABTE 260311

PRIMER DIA ALS HORTS D'EN RIC

A les 10:30 hores vaig passar a buscar el Ric. Estava eufòric! Era el dia de l’estrena de l’Horts d’en Ric per a mi. Feia un matí esplèndid encara que hi havia una mica de boira. Vam anar pujant pel camí dels horts i encara vam poder comprovar, entre arbres florits, que el barrancó encara baixava i força; i sembla que encara baixarà uns dies més. De fet totes les fonts dels voltants brollen ben maques. Les pluges de la setmana anterior van ser molt agraïdes. I bé vam arribar a l’hort, vam engegar el motocultor i ens vam posar a llaurar els bancalets fets l’any anterior. Reconec que va ser una mica dur ja que jo no havia fet servir mai aquesta màquina. Han de passar uns dies d’adaptació suposo. El fet és que alleugereix molt la feina i no cal que et matis amb l’aixada remenant la terra. Després amb una pala i l’aixada començar a muntar els nous bancals de l’hort. Ens va fer força caloreta.

Vam acabar a l’Hípica fent una cervesa per celebrar el primer dia!

SOPAR A L'HOTELET I GRESCA A LES ESCOLES NOVES

A la nit ens vam trobar al Bar. No hi havia futbol de manera que vam haver de matar els nostres neguits anant a fer unes llesquetes a l’Hotelet. Per cert, els ous estrellats amb botifarra està boníssim. A la tornada volíem anar a fer unes cervesetes al Casal però noi encara no eren les 24h que ja havia tancat. Així que vam idear un nou pla: anar a fer les cervesetes a les Escoles Noves, com als vells temps. Allà vam coincidit amb diferent gent que estava preparant la salsa i els postres per la calçotada de l’endemà. Ens ho vam passar d’allò més bé. Quan van acabar la feina ens va asseure i la vam fer petar fins a les tres de l’hora vella. Vam riure com mai.

DIUMENGE 270311

CALÇOTADA COLLDEJOU

Ens va tornar a fer un dia solejat. Ben d’hora membres de l’Associació de Dones es van mobilitzar per fer els preparatius de la calçotada: parar les taules, tallar els calçots i coure’ls, preparar els plats amb la carn... Cap al migdia la gent va anar arribant al Casal per ocupar lloc. A les 14h es van començar a repartir els calçots i partir de llavors va iniciar-se aquell moment tan especial en el que gent s’emmascara la cara i les mans, es taca el jersei i els pantalons, vessa el vi per damunt de la taula... Fa gràcia veure, igual que en un ritual, s’estira la pell del calçot perquè quedi lliure la ceba en si prima, sobretot en els més menuts, molts dels quals ja comencen a iniciar-se en el ritual del calçot. És autèntic! A mi que em diguin el que vulguin però jo defenso la calçotada al natural, sense guants i embrutant-se, no la dels finolis dels restaurants amb guants i “mono de treball”. Si tot plegat ho acompanyes d’un bon vi ja ho tens tot! Doncs bé a Colldejou no només s’acompanya d’un bon vi sinó que a més et donen postres per partida doble i cafès! Esplèndid! Un dels millors moments però sempre comença a partir de llavors. Quan ja tens el cafetó a les mans i la fas petar amb els amics o amb gent del volant. Sempre hi ha algú que s’encén més del compte sobretot quan es parla de política. Abans la gent s’encenia amb el futbol però darrerament com que no hi ha massa discussió aquest ja ha passat a ser un tema “secundari”; afortunadament! Iblama

ERMESSENDA!

Pels que som amants de la història -i més si és la de la nostra terra- ha estat una bona producció. Felicitar TV3 per haver-nos fet passar una bona estona barrejant ficció i realitat. Queda clar que Catalunya va ser molt forta a l’Edat Mitjana i una bona mostra en són els Governants que han encapçalat els diferents regnats que s’han anat succeint fins Felip V. El Comtat de Barcelona va ser un dels més importants del nostre entorn i d’ell en van sortir diversos personatges entre ells la Comtessa Ermessenda. Aquesta, després de la mort del seu marit Ramon Borrell, ha d’assumir el poder junt amb el seu fill Berenguer Ramon. En tot moment podem veure el poder d’aquesta dona en un entorn dominat per homes. Ella sempre portarà la veu cantant en tots els assumptes vinculats a la casa de Barcelona, deixant aparcat el seu fill. Aquest, indignat, plantarà cara a la seva mare i pactarà amb altres senyors perquè li donin suport i derrocar Ermessenda. L’únic que provoca és una situació d’inestabilitat que acabarà amb la mort del seu propi fill. Ella es farà càrrec del seu nét fins que assolirà la majoria d’edat i es convertirà en comte. De nou la història es repeteix i Ramon Borrell acaba arrabassant el poder a la poderosa Ermessenda.

En el repartiment d’actors s’hi ha lluït. Han escollit la flor i nata dels millors actors catalans: Laia Marull, Francesc Orella, Rosa Renom, Julio Manrique, Lluís Homar, Pau Durà... I la veritat és que una vegada més han demostrat ser molt bons. S’han sabut posar a la pell d’uns personatges i d’un moment històric concret i això demostra la seva professionalitat. Destaco sobretot el paper de la Laia Marull fent d’Ermessenda. És una gran actriu i a més l’han sabuda caracteritzar molt bé en el procés d’envelliment. Ella mateixa a la vegada és forta i dèbil. Forta per assumir el poder –sempre molt ben aconsellada- i dèbil per deixar-se portar per la carn. Rosa Renom també fa un paperàs; és una gran actriu en el paper de cunyada de la comtessa. Al final, tot i les discussions típiques entre cunyades, acaba sent una de les persones més fidels a Ermenssenda. També m’han agradat molt Lluís Homar en el paper de Abat Oliba –sempre la clava aquest actoràs- i Julio Manrique –per mi tot un descobriment a Infidels- en el paper de Guislabert.

Voldria fer una menció especial a dos apartats que he trobat molt ben treballats; bé, tres: el primer l’atrezzo i la decoració; el segon la bona banda sonora que ha acompanyat el film i en tercer lloc els efectes especials per recrear el edificis de l’època. No en va un dels llocs on se solen fer millors efectes especials és Catalunya.

Com he dit al principi felicitar a tv3 i a continuar amb projectes d’aquest estil. Amb aquest tipus de treballs me la torno a sentir més meva! Iblama

CAP DE SETMANA 17-20-0311

DIJOUS 170311 SOPAR-ANIVERSARI ROSITA i CRISTINA

Per molts anys Rosa i Cristina! Per molts més que en pogueu fer i que tots plegats ho poguem celebrar!

DIVENDRES - MAS 180311

Vam poder veure in situ els efectes de les pluges dels darrers dies, primer a Porrera i després al mas. A Porrera el Cortiella baixava amb força. Era especialment bonic el salt del "pantano", el "toll gran" i riu amunt. A l'arribar al camí d'entrada al mas, sorpresa; el riu passava per damunt del camí. Vam poder passar però jo no l'havia vist baixar amb aquesta amplada i amb aquesta intensitat. Davant del mas pel comellà encara hi baixava aigua; en baixava més per l'altre, el del Mallol. Curiosament, en diversos llocs es veia com en sec l'aigua s'amagava i circulava per l'interior de la terra i sortia per entre nmig del marge una mica més avall. Seria molt interessant poder veure els nivells freàtics pels que l'aigua circula.

Mentre mon pare remenava una mica la terra dels ametllerets que vam plantar nous jo em vaig dedicar a esporgar els avellaners del comellà de l'Espatlla. Després vam poder veure com aquesta aigua caiguda havia omplert el safreig. Les faves ja treuen el cap i els alls han crescut una mica més. En definitiva, que la terra respirava d'una altra manera. Quan acaba de ploure se la veu i se la nota diferent. Tot es cobreix d'una capeta d'herba que dóna al conjunt un color molt particular i únic!

A la tarda vaig anar a veure el Pep. Molts ànims amic!

DISSABTE 1190311 - FIDEUÀ A GINESTAR

En honor a la Iolanda, ens vam reunir a Ginestar -a la Baronia Sendra- per celebrar l'aniversari de la Iolanda. Aquesta vegada ens van obsequiar amb una boníssima fideuà feta per la Iolanda i el Manolo. Estava boníssima. Ostres; i l'allioli estava "tremendo"! Ens va fer un dia espèndit de primavera. Ens vam poder posar en màniga curta i gaudir del solet mentre els més menuts jugaven sota el porxo.

Quan vas a Ginestar és imprescindible donar un tomet pels voltants. Sempre que venim ho fem a la mateixa època més o menys. És el moment de l'any en els que arbres fruiters comencen a esclatar en flor amb una catifa verda d'herba, les flors blanques comencen a treure el capet i el riu Ebre baixa ben ple. És d'aquells moments en els que m'agradaria poder aturar el temps. Només lamentar l'absència del Pep a causa del maleït peroné!

Abans d'arribar a casa, baixant pel coll de Fatxes, vam poder veure com la lluna treia el cap damunt del mar. Ens havien volgut vendre que seria una de les millors llunes que mai s'haguessin vist i la veritat tampoc n'hi va haver per tant. La lluna jo crec que simplement emitia més llum i punt. Una excel'lent nit per fer una excursió nocturna per la muntanya. Si es vol veure una bona lluna només cal anar a qualsevol platja coincidint amb la sortida de la mateixa i observar. Veure-la aparèixer per damunt del mar és espectacular.

DIUMENGE 200311 - SANT JOSEP i DIA DEL PARE

Felicitats a totes les Josefines, Joseps ect i un reconeixement als pares -i a les mares igualment- per la paciència que tenen i per tot el que ens han ensenyat en aquesta vida. Sense ells nosaltres no seríem res. Dediquem-los-hi més estones perquè lamentablement hi haurà un dia que no els tindrem i llavors ja no podrem tirar enrere. Iblama