CONCERT DE ROGER MAS I LA COBLA SANT JORDI AL FORTUNY 141212

Si de per si anar al Fortuny és un gaudi, anar i escoltar en Roger Mas i la Cobla sant Jordi encara ho és més. Al llarg de dues hores i calçat amb unes bones espardenyes catalanes, ens van oferir un repertori musical en el que es va poder comprovar les múltiples facetes que toquen tant en Roger Mas com la resta de músics presents a dalt de l’escenari. En Roger va tocar la guitarra, el piano i fins i tot va ajudar al bateria. A més, va cantar en català, en portuguès-gallec, en castellà... Per si fos poc, també va tocar diversos estils musicals i fins i tot els membres de la cobla van acabar cantant. I entre cançó i cançó unes explicacions amb aquell to que el fan irrepetible i amb referències sentides a la nostra estimada Catalunya. De veritat que és un espectacle molt recomanable!

 

Aquest espectacle s’ha editat en format cd. Certament imprescindibles en són les següents cançons: Caminant, l’home i l’elefant, l’angle noir, Oda a Francesc Pujols, Si el mart tingués baranes i el dolor de la bellesa. 

La darrera vegada que vam veure Roger Mas va ser a la Palma i el cert és que el xicot va quedar una mica parat. Va dir que no s’havia trobat mai en un concert en el que se sentís més la veu de la gent del públic que la seva. En canvi, el divendres va acabar tenint un bon record del Fortuny i de la ciutat, i així en va deixar constància. Pecat recuperat! I per acabar va fer posar la gent en peu tot cantant la Santa Espina i sota el crit final de Visca la terra. Iblama

INAUGURACIÓ LA CASA DEL FORMATGE (Carrer sant Joan, número 28) 141212

A Reus ja tenim una nova botiga on perdre el sentit: la casa del formatge. És una botiga en la que hi pots trobar diversos tipus de productes, tot i que està especialitzada en el formatge. Només entrar hi ha tres grans refrigeradors amb formatges de la terra, formatges de la resta d’Espanya i formatges de fora. Davant mateix hi pots trobar estris i recipients per tractar el formatge, amés de la informació necessària en llibres especialitzats. Si segueixes cap al fons a l’esquerra hi ha diversos estands amb productes ben variats: melmelades, patés, patates etc i al final de tot hi ha dos estands més amb vins sobretot catalans rosats, blancs i negres. 

Molta sort!

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES 2012-2013

 LLIGA ESPANYOLA

Resultat: Barça 4 (Adriano, Busi i Messi 2) – Atl. Madrid 1.

Titular: Tres punts que poden valer mitja lliga.

La màgia l'ha posat: els laterals Adriano i Alba.

Millor que s'hagués quedat a casa: Alexis.

Amb vint paraules. Un dels millors equips que ha passat pel camp Nou. Defensa molt junta, recolzaments per banda de dos a tres jugadors i pocs espais. I sortida fulgurant al contraatac. A la primera part ens hi hem estavellat una vegada i una altra al voler jugar pel mig i amb un ritme lentíssim. La clau l'hem trobat a les bandes. Hem tingut la sort amb els dos gols –sobretot amb el segon perquè el primer és un golarro- d’ensorrar-los una mica i a la segona part s’han desfet progressivament.

El resultat pot ser que sigui massa ampli.

Què dir de l'àrbitre? Correcte.

Què dir als de Punto Pelota? Els números són: 16 partits invictes, Messi 90 gols i a 13 punts a les portes del 2013. Hehehe! I els blancs fent aigües amb el “gran” Espanyol de Barcelona. I que passem per sobre al segon equip de les Espanyes. Iblama

TOT CAMINANT PEL CONGOST DE FRAGUERAU. TOT MENJANT SENGLAR A L'AIXÀVEGA 071212

Tot i sortir ben d´hora de Colldejou, tardes ben bé una hora a arribar a Ulldemolins.  Al nostre pas, des del Coll d’Alforja especialment, la temperatura va caure en picat. En el descens el paisatge del nostre voltant –sobretot a les obagues- estava ben gebrat. A la zona de les Ventes d’en Pubill el termòmetre marcava zero graus. Vam tornar a ascendir fins al Coll d’Albarca (774 metres) i la temperatura es va anar recuperant, tot i que un nou company de viatge no ens va deixar fins ben entrat el matí: el vent. Arribats a Ulldemolins vam anar fins a l’ermita de sant Antoni als peus del Montsant; punt de partida de diferents rutes excursionistes pel parc. Ens vam posar en marxa i realment la sensació de fred era una mica insuportable. No en va, als pocs metres de caminar vam trobar una bassa amb una bona capa de gel a sobre. Pot ser que no haguéssim triat el millor dia per fer aquesta excursió. 

Lentament vas baixant alternant una pista ampla amb caminois més estrets, fins que arribes a la zona del mirador. Als teus peus hi queda el riu Montsant baixant per entremig d’un estret congost esculpit per entre les roques blavoses i grisoses de la serra. Definitivament, a partir d’allà el camí es converteix en un bonic senderó que serpenteja tot seguint el riu i tot travessant boscos sobretot de pi. Aquesta és una bona època per veure com els arbres que s’aixequen a la llera del riu canvien la fulla i omplen l’entorn de marrons, grocs i vermells. El següent canvi el trobem quan hem de travessar el riu per un pont penjat ben pintoresc. Des d’allà s’inicia una lleugera ascensió fins arribar al punt culminant de la nostra excursió: l’Ermita de sant Bartomeu. La zona es coneix pel nom del Congost de Fraguerau. El nom Fra Guerau correspon al d’un monjo Guerau Miquel que va habitar per aquests indrets fent vida eremita. Segons sembla va fundar diverses ermites com la de sant Bartomeu o santa Maria, va rebre la protecció del rei Alfons I i acabà essent abat de la Cartoixa d’Escaladei. Però tornem a l’ermita. Està situada a 550 metres d’alçada i fou alçada al segle XII. Imponent, s’aixeca per damunt de les roques, als peus d’un barranc sinuós. La data que consta en la portalada és el 1799.  Data que es manté intacta enmig de l’escut de l’escala de Déu (símbol de la cartoixa) al damunt de la portalada lateral de l’entrada. L’esglesiola és un petit edifici de planta única, d’estil romànic i que encara conserva una campaneta a la part frontal. Al costat dret de l’entrada, a tocar de la roca forada, s’hi conserven les restes d’una edificació antiga amb algunes estances. Mentre que al costat oposat s’hi pot trobar una inscripció que resa: Silenci profund. En aquesta soledat Déu es troba.  Realment, el silenci que es respira a la zona impressiona. Només sents els moixons i la mica de ventet que bufa. Realment un bon indret per descobrir que és el silenci i el recolliment si no tens la desgràcia de coincidir amb algun individu –que es fa dir “excursionista”- de veu greu que no calla i vol fer-se notar. 

La tornada va ser realment dura, sobretot des del moment en el que deixes el senderó i tornes a circular pel camí més ample fins arribar a sant Antoni. En total són nou quilòmetres i els pots fer en unes tres hores i mitja, anar i tornar i aturant-se per esmorzar i fer fotos. Vam arribar a sant Antoni extasiats. Vam recuperar una mica les forces i ens vam posar camí de l’Aixàvega. Allà ens esperava un estofat de senglar digne dels millors restaurants del món. El Senglar fou caçat per Garci i l’encarregat de cuinar-ho amb verduretes, ben estofat i amb un toc subtil de xocolata va ser el Pep d’Alcover, que ja ens té acostumats a lliçons culinàries variades. És un crac. Vam dinar i vam repetir. I per acabar, amb una bona llar de foc ben a la vora, mentre el dia es perdia, vam endinsar-nos en una festa de pastes i postres impagable. Sempre que es va amb els de l’Aixàvega (Selva, Alcover...) tornes amb uns quilets de més. Gràcies per ser-ne partíceps! 

Iblama