DINARS ESTIUENCS DIVERSOS

DINAR ESTRENA AMB LA FAMÍLIA DE LO CORRAL 180709

Després d'un any d'obres i reformes donem per acabades les obres del Corral. La veritat és que estem molt contents amb el treball que han fet en Josep, el David i el Ramon. No hi ha dubte que per la sang d'algun paleta hi corre l'art; amb ells ha estat una evidència. Doncs bé! Primer hem fet diversos dinars i sopars en solitari per aclimatar-nos-hi, per més tard fer el primer gran finar. Ens vam reunir els meus pares i els pares de la Xell, la Paquita i el Joan i la Cristina. Vam saborejar una fresca amanida de pasta i un exquisit pollastre amb gambes fet per la mestressa del Corral. Per cert! el cava va correr que donava gust! Ah! Me n'oblidava; mons pares ens vam regalar el microones. Dies abans el Joanet ens havia deixat bocabadats amb una tele i la Cris amb un bonic quadres de castells. No puc passar per alt el que ens han ajudat els pares de la Xell. La Rosita té la mà trencada en la restauració de mobles i el Joan és un crack en tot. La Paquita ens ha regalat un sofà i ha participat en la compra de la nevera. En definitiva! que poca cosa ens queda ja! Jeje Bé si; viure-hi! Gràcies a tots!

DINAR INAUGURACIÓ DE L'APARTAMENT DE SALOU 240709

Ple estiu, xec! I el sol ens va deleitar amb un dels dies més calurosos de l'any. Sort que teniem begudes ben fresquetes per fer-nos passar el sufoc. Doncs bé ens vam reunir a la terrassa de l'apartament i vam menjar de primer un entremès variat i de segon conill a la taronja. De postres una mousse de llimona! Ah i cava! Hem fet un bon rentat de cara a l'apartament i la fita s'ho mereixia. Iblama

SOPAR DE VELLS AMICS 180709

Passen els anys i ens anem fent grans i ens distànciem i seguim el nostre camí... i tot el que vulguis però xec, cada vegada que ens veiem, que quedem, ens ho passem d'allò més bé. Sap greu per la gent que ja no ve, tanmateix em sembla que ens hem de quedar amb el que fem i amb el que tenim i amb els que som. Cadascú segur que té les seves raons per venir o no venir! En fi!

Doncs vam quedar el dissabte, vam sopar, vam xerrar, vam a anar a prendre unes copetes i fins i tot vam anar de festa una estoneta. Les "cames" ja no aguanten com abans. El cert és que a mí des de sempre el tema d'anar de festa -i tal- no m'ha apassionat massa. He preferit xerrar o jugar o prendre alguna cosa. I entre xerrameques van sortir drapets, velles glòries, antigues batalletes, somnis, il'lusions, records... I sempre amb aquella alegria que ens ha envoltat.

Com ja vaig dir uns dies em sento molt orgullós de la colla de Reus. Ens veiem és com si el temps ens hagués donat una petita pausa per continuar amb les nostres coses. No hi ha aquella distància que potser et trobes amb altra gent. Com dic ens sentim a gust i ens passen les hores com segons. Gràcies a tots per ser com som! I intentem que la màgia no s'aturi mai. MAI! Iblama

25 ANYS DELS GEGANTS DEL BARRI DE DALT DE MONT-ROIG 120709

La plaça, que la nit anterior havia servit d'escenari i de pista de ball, feia molt goig tota engalanada. Els gegants estaven plantats a la part central i esquerra mentre molta gent s'hi apropava per veure d'on venien i qui eren. L'aconteixement s'ho valia la pena! Celebraven els 25 anys dels gegants del barri de dalt de Mont-roig. Calia doncs fer una bona festassa! Hi havia fins a 15 colles.

El cercavila va inciar-se i va passar per gran part dels principals carrers del barri de dalt. Destacar que molts dels carrers per on vam passar eren força estrets, cosa que dificultava una mica el moviment de les nostres figures, així com la participació de la gent. El moment estelar el vam viure a la plaça. Primer vam fer una passada ballant per agafar un carrer de la zona antiga. Després cada colla ens va obsequiar amb les seves cançons i els seus balls.

De totes les colles presents, a part de la nostra, destaco la bellesa i plasticitat dels de Mont-roig i els de Molins de Rei. Mentre ballaven podies contemplar que la gent es va tirar massivament al carrer per seguir l'acte i participar de les pixarades de l'Espantall o els saltirons dels de Mont-roig. A més els nens -en el cas de l'Espantall- demanaven constantment que els mullessin. No en va dir que feia una calor espantosa. Entrar dins d'un gegant amb les robes dobles que porten i fer-lo ballar és un sacrifici. Sort en tenim dels diferents punts de beguda que estaven repartits al llarg del recorregut. Per acabar vam ballar conjuntament dos balls.
Al final ens vam obsequiar amb un bon pa amb tomàquet al lateral de la gran església que presideix la part alta. Iblama

MALLORCA 30-040709

Sobrevolar la ciutat de Reus, vol barat, trajecte ràpid, comoditat... En fi! un munt de facilitats per agafar un avíó direcció Palma i gaudir d'uns dies de pau, calma, paisatges, mar, caletes precioses, arbres a tocar de mar, bon menjar, postes de sol magnífiques...

Dimecres 010709

La primera nit, com sempre, no dorms massa. A més s'ha d'afegir una calor insuportable. El nostre hotel estava a l'Arenal i hi tocava el sol des de que sortia fins que s'amagava.

Vam travessar Palma per la via Cintura i la primera parada fou a Santa Ponça, passant per la Costa de Palma i aturant-nos a la cala petita Fornells. És plena de pedres i és petiteta però les aigües són pausades i transparents. Evidentment vam fer un bon banyet. Als voltants de la una arribàrem al Port d'Andratx, arribant a Sant Elm on vam poder veure ben a prop l'illa de Sa Dragonera. Vam dinar a Andratx, el mateix dia en que coneixiem la mort de Baltasar Pòrcel, precisament nat en aquest poble.

A la tarda, després d'una migdiada una mica indigent en un banc al bell mig d'un passeig, vam ascendir fins Estellencs. Pots fer diverses parades per poder veure els penya-segats davant del mar blau. Llavors vam fer un banyet a la Cala Estellencs, on encara es poden contemplar els antics embarcadors i magatzems. La platja és extremadament pedregosa i costa una mica entrar-hi! Després vam ascendir de nou cap el poble, hi vam donar un tomet i ens vam prendre unes llaunes assegut en un banc de pedra. Per cert! no es veia ni una ànima! En pic vam haver calmat la nostra set vam continuar carretera amunt. El sol començava a pondre's. Llavors va arribar el millor moment del dia a la Torre de les ànimes. Quin paisatge! La torre, el mar, el sol, les gavines, les oliveres antigues... A quarts de nou vam arribar a l'hotel! Estàvem esgotats! Un bon sopar, un tomet, una dutxeta i a dormir!

Dijous 020709

Vam dormir com a soques. Només em vaig desvetllar quan a les cinc uns ninots al tornar de festa van fotre escàndol a l'escala. S'Arenal és com Salou perquè ens fem una idea. Com no voldria la ex-ministra Tura el turisme de borratxera en la seva majoria.

Ben aviat vam fer cap a Valldemossa. La seva Cartoixa va acollir a George Sand i al pianista Chopin. De fet l'entorn i el poble són una meravella. Suposo que devien trobar el que buscaven. Al sortir del poble vam notar un augment notable de la xafogor fins que vam arribar a Deià, un altre poblet enfilat a la muntanya, on vam poder posar-nos en una bona ombra. Al seu cementeri hi descansen les restes de l'escriptor Robert Graves autor del "Jo Claudi". Precisament des del cementiri tens una vista privilegiada del mar.

Per dinar vam aturar-nos a Sóller, on vam poder visitar la majestuosa catedral i on vam veure el famós carrilet, pel que sembla tant semblant al que anava de Reus a Salou. Aquest enllaça la capital amb Sóller i el Port de Sóller, on després de dinar hi vam anar a parar. A mig camí de Sa Calobra t'espera un poblet poques vegades visitat però que és exemple de poble cuidat típicament mallorquí, on no hi poden accedir cotxes; el poble de les plantes, de les escales, de les pedres al terra: Fornalutx. A partir d'aquí, fins el Llucmajor la carretera ascendeix força. La sensació quan fas el coll és com si de sobte t'haguéssis traslladat al Pirineu. A més hi ha una presa i el Llac Blau. Amics! llavors la festa comença quan agafes la carretera que et porta a Sa Calobra. Són uns 12 quilòmetres de descens. Al final arribes a la desembocadura del barranc de Barenys al mar. Allà s'ha format un entorn a la vegada feréstec i atraient Era ja al capvespre i les postes de sol que s'hi veien eren impagables. Ens vam relaxar amb un banyet ràpid!

Vam fer justet per sopar. Vam arribar a les 21:25 i tancaven a la mitja! Tot i així vam sopar bé, vam anar a donar una volta per Palma, per acabar prenent-nos unes canyes prop de l'hotel.

Divendres 030709

L'endemà vam fer cap al Monestir de Santa Maria de Lluc. Mallorca és incomparable però cm Montserrat no hi ha res al món. Vam passar per la massificada Cala Sant Vicenç per fer cap al Cap de Formentor en un inacabable camí de 18 quilòmetres. Ara! quines vistes, quines vistes! Tot baixant pots veure diferents caletes pràcticament inccessibles però plenes de gent junt amb la roca separada. Després vam baixar fins Pollença on vam dinar peix i ens vam banyar en les calentes aigües de la platja. A l'altra banda del golf vam visitar la ciutat emmurallada d'Alcúdia, una localitat molt ben conservada en tot el seu entorn.

Al ser el darrer dia volíem fer un banyet a la piscina i sopar aviadet. I xec, com al primer torn no hi ha res. Va ser tot un descobriment. A les 20:30 el menjador estava ple i el millor s'esgotava aviat.

Dissabte 040709

El matí, havent fet un tomb rutinari per la platja de S'Arenal, vam fer un rutilla per la part centre i est de l'illa, passant per Manacor -d'on destaca l'esgleésia- i acabant a Porto Pi. Pel camí vam poder veure antics molins de vent.

La resta del dia vam estar passejant per Palma. Una ciutat que realment m'ha deixat impressionat. Els edificis estan molt ben ciudats i de nit les llums l'hi donen un caire d'immensitat comparable a qualsevol gran ciutat mediterrània

De Palma en destaco la Plaça Major, la Catedral, el passeig del port i la vista que hi ha des d'alli, la magnificiència del port, el Castell de Bellver, l'Ajuntament, la Llotja, el Palau de l'Almudaina... Ben bé t'hi has de perdre!

A la nit ens vam dirigir cap a l'aeroport on vam deixar el ford ka que havíem llogat i sense quasi adornar-nos-en vam tornar a fer cap a la nostra terra. Vam sobrevolar a tocar de la Mare de Déu de la Roca, Riudoms... vam veure el meu Reus ben il'luminat i sense masses dificultats vam prendre terra. Es maco viatjar però casa... és casa! Iblama