Després d'una tiradeta suau de 20 minuts ens vam aturar a esmorzar. Havent esmorzat el Josep, que era el guia que venia en nom del Consorci, ens va donar una explicació de quin era el funcionament del Consorci i quines eren les activitats més imporants que duien a terme. Entre elles en destaca la conservació dels camins de la zona i la recuperació d'antigues fonts, així com anar posant diferents punts de recollida d'aigua per poder actuar en cas d'incendi.
Una mica més amunt, quan vam tenir una vista privilegiada de Colldejou, en Josep ens va parlar de la història de la zona i de la toponimia. Pel que sembla els íbers ja estaven intal·lats a la zona. Manca fer unes excacions per corroborar aquest fet. En temps dels romans sembla ser que molts d'ells van triar un lloc on desconectar de la gran Tarraco i pel que sembla el lloc triat era Marça.
De Colldejou ens va comentar les tesis pel que fa a la procedència del seu nom: el coll en forma de jou (dels bous) i el collem jovis (Júpiter) del llatí. Llavors els autòctons de la zona vam comentar una tercera teoria exposada pel Doctor Aiguadé (comentada a Lo Collet), en la que exposa la teoria de la cogulla (elevació per sobre de les muntanyes) i com d'aquest terme la paraula va derivar fins a l'actual Colldejou.
La següent parada la vam fer al coll el Guix, des d'on ens vam situar sobre el mapa per marcar ben bé el terreny. Llavors vam afrontar la part més dura de l'ascens. Primer t'endinses per un bosquet pla però poc a poc et vas fent fonedís per damunt de les roques i per trams de camí molt predregosos amb risc de patinades constants, ja que la pedra està solta. En mig de l'ascenció vam trobar la primera de les plantes que buscàvem: la Porrassa. A partir d'allà vam poder gaudir de l'enorme explosió primaveral que la natura ha fet en aquest indret. Tot estava cobert per un mantell de verdor, amb flors primordialment grogues, liles i blanques i amb l'estesa decomunal de porrasses arreu. Una mica més amunt, passades les alzines, vam trobar la rosa de la Mola i tocar del bassot d'aigua enmig de les roques coixins de monja i cards. Fins i tot vam veure una mena de bolets blancs i una serpeta verda que es va fer fonedissa en veuren's.
En aquest punt, quan has passat el bassot, és quan fas cap a la part més alta de la Mola. El terra es torna més feréstec i notes com la vegetació escasseja. Allà, aguantant el pas dels anys hi trobem les restes de la torre carlina de defensa, des de la que la vista és impressionant. De cara a mas pots veure part de la costa fins al cap Salou. A l'esquerra t'hi queda el Priorat i a la dreta Llaberia, Colldejou i la banda de Pratdip. Sens dubte un gran punt de vigilància.
Vam asseure'ns a tocar de la cinglera per contemplar Colldejou que petitet es veia. Via mòbil ens vam comunicar amb el Joan Gaya per veure si ens veia. I sí, ens va veure! En aquest punt, en Josep ens va fer cinc cèntims del poder energètic dels punts alts, entre els que hi ha la Mola. Segons sembla és interessant anar a aquests llocs alts i passar-hi una bona estona; a poder ser sol, ja que ve a ser una mena de carregador de piles. Pel que sembla, com en molts altres llocs, a la Mola s'hi fan fer cultes a l'energia.
Per aquest ordre: porrasses, rosa de la Mola, card i coixí de monja.
Al cap d'una estoneta de meditació vam anar baixant pel mateix lloc on havíem pujat. La baixada sempre és més ràpida que la pujada però els genolls i les cames se'n ressenteixen molt més ja que has d'estar frenant constantment.
De baixada vam passar per la zona dels horts. La gent que ens acompanyava va quedar admirada pel bonic entorn.
Doncs res! Tal com vam inciar la jornada ens vam acomiadar davant del Bar, ara si obert, esperant poder tornar-nos a veure un altre dia. Molt recomanable! Iblama
Per informació del Consorci i de les sortides que fan podeu entrar a:
http://www.serrallaberia.cat/
