LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES 2010-2011

CAMPIONAT DE LLIGA
Barça 3 (Villa, Messi 2) - Vil·lareal 1
El millor: Messi
El pitjor: el patiment puntual i l'àrbitre




La crònica __________________________________________________________
Una primera part de somni. L'Equip va sortir endolladíssim i el Vil·lareal quasi que no va passar de mig camp. Nosaltres vam fer una pressió a tot el camp asfixiant i el rival no es veia capaç de superar-la. És més; cada vegada que pujàvem semblava que reculessin més i més, tancant-se al darrere. Vam saber bellugar el rival malgrat que ells poc a poc es van anar assentant en el partit i van demostrar ser un dels equips més ben organitzats de la Lliga. Villa va marcar el primer gol (1-0) i la cosa semblava encarrilada. Vam tenir diverses ocasions més però no vam tansformar-les i com en els darrers partits si no fem el segon gol patim. De fet el vam fer però l'àrbitre no el va donar per un fora de joc inexistent (primera errada). Acte seguit els groguets van empatar (1-1); a patir! Vam ser uns moments una mica desconcertants! Els del submarí grog s'ho van creure i van tocar la pilota com els àngels, avançant la defensa i atacant amb criteri. Hi va haver dues jugades que van anar de poc.
La segona part va ser més light. El Vil'lareal va saber tapar bé les bandes i ens vam estavellar una mica contra la seva defensa, fins que una brutal jugada al primer toc entre Messi i Pedro, va permetre a l'argenti, després de dues parets, marcar el gol per damunt del porter amb la cama dreta (2-1). Un gol que demostra una vegada més qui és el millor jugador del món! Després va ser un voler però no poder dels groguets. No van arribar amb massa claredat però van pressionar molt bé i per moments diria que fins i tot ens van ofegar. Tal com va dir el nou "Gandhi" és un equip que fa patxoca. S'ha de dir també que Max havia de ser expulsat en una jugada a la frontal de l'àrea. Ja a les acaballes Messi va fer el tercer (3-1).
Un partit per recordar. Acabem amb la ratxa d'una de les nostres bèsties negres! Iblama

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES 2010-1011

COPA DEL REI
Barça 5 (Nolito, Milito, Pedrito -Fofito-, Bojan, Messi) - Ceuta 1
El millor del partit: la bona pinta dels jugadors del planter; especialment Nolito i Tiago
El pitjor del partit: la lesió de Milito.



La crònica ________________________________________________________
Un partit sense massa història amb un rival lamentable, però del que en podem treure moltíssimes conclusions. Primera. Fa un goig brutal veure com la pedrera del Barça va donant resultat. Ara estem presenciant una nova fornada de jugadors amb Nolito, Bartra, Muniesa, Tiago, Sergi Roberto... Especialment, semblen estar a un altre nivell en Tiago i en Nolito. Han jugat com si portessin temps fent-ho amb el primer equip. Han trenat jugades amb imaginació, amb màgia, amb força, amb ganes... Ara només manca treball tàctic de primera divisió per no perdre la posició i anar entrant poc a poc al primer equip. Mentre altres es gasten els milions amb els que creuen que són els millors nosaltres invertim en futur. Tal com va dir en Pep ahir quasi que produeix igual plaer guanyar un títol com veure sortir els joves de la pedrera; o més!
Segona. En defensa la cosa avui no ha anat massa bé. Ja fa uns dies que no estem tan fins com altres temps. Tercera. La consolidació de Mascherano, fins i tot comprovant avui que pot ser força polivalent; jugant bé en defensa, tallant, fent passades... Molt bé! Quarta. La baixa forma de Bojan. Haurem de tenir més paciència. Cinquena. Hauríem de pensar en buscar uns substitut a Milito. Crec que ja no podrà tornar a remuntar el gol; espero equivocar-me. Iblama

ESCRIURE UN MICROCONTE DE 50 PARAULES. TUMATEIX LLIBRES

Per participar en aquest concurs de Tumateix llibres (http://tumateix-llibres.blogspot.com/2010/11/joc-de-lletres-de-nadal.html) cal escriure un microconte de com a màxim 50 paraules. Aquest és el relat que jo envio!

TORNA A SER FELIÇ

És hivern! Després de molts anys perdut en una boira espessa, l’escriptor torna a agafar la vella ploma i a la llum de la vella llanterna, com quan era petit, torna a escriure estirat a dins del llit de bocaterrosa i amb els llençols per damunt del cap. Iblama

ANADA A PEÑARROYAS 05-07110

DIVENDRES 051110
A les dues vam emprendre el camí d'anada. Vam aturar-nos a Móra per fer un mos i esperar l'Albert. Feia una bona tarda, llàstima que a les 18h ja és fosc. Després de dinar vam encabir bé tots els paquets al pobre Opel el qual anava ple com un nou. Així fins a Gandesa on vam fer la segona parada per comprar vi a la Cooperativa i visitar l'espectacular edificació modernista. Allà mateix un amable operari ens va fer cinc cèntims del funcionament del sofre dins de les tines. Quina fortor que feia allò, noi!

La següent etapa va ser fins Alcañiz. Calia aturar-nos per comprar quatre cosetes i fer un cafetó!
Ja de nit vam arribar a Montalbán on una amable senyora ens va donar gel per a la nit. Feia força fresca i la temperatura havia baixat en picat dels 20 i escaig del dia a tocar dels 0 a la nit. Abans de sopar vam arribar-nos a Peñarroyas, calia descarregar els equipatges, el menjar, la beguda... i posar-ho tot dins del frigo. Encara vam tenir temps de fer unes rondes cerveseres abans de sopar. Per no faltar la tradició -encetada l'any passat- vam sopar al Bar Milian a peu de carreterra al Montalbán. I què vam sopar? El tradicional entrepà de panceta amb formatge calentet i unes braves i uns xipironets. Mmmm! Impagable!



La vam fer petar amb els propietaris. Allà vam parla de tot: de futbol, "rebollones", de Salou... Fins que a tocar de les 23h van arribar el Javi i l'Isra; ja hi érem tots, doncs! Així que vam fer cap a un dels pubs del poble per seguir fent unes rondes i jugar al futbolí. Per cert! a terres aragoneses el futbolí té unes regles diferents: no pots fer canvis de jugadors al davant ja que les defenses només tenen tres jugadors. Has de xutar tal com bé la pilota! És un futbol més directe i ràpid!



Passada la mitja nit, vam fer cap de nou al poble. Allà vam preparar les espelmes i les vam posar damunt del pastís de xocolata que va preparar l'Albert, en honor a l'aniversari del senyor Martí. Vam encendre-les i sota uns cants una mica estranys li vam cantar l'aniversari feliç, mentre les bufava.


I res! Vam menjar pastís, vam beure crema catalana fresqueta i vam fer unes partidetes fins que el cos va aguantar. Com més va menys!

DISSABTE 061110
Sota les notes del L'home que treballa fent de gos dels Amics de les Arts vaig fer llevar-los a tots. Ens esperava un intens dia.



Vam procedir a esmorzar: de tipus continental. Ens vam posar en camí cap al bosquet del davant a veure si teníem sort amb el rovelló. Vam trobar diferents tipus de bolets però de rovelló cap. Almenys vam donar un tomet i vam ser testimonis d'un paisatge en aquest moment canviant arran del canvi d'estació i per l'arribada de l'hivern.

Al migdia vam baixar, vam agafar el menjar i vam fer cap a l'àrea de lleure. Ens vam posar mans a l'obra per preparar-ho tot. Fer foc, salpebrar la carn, repartir-la. Els dos xefs -l'Albert i Jo- vam anar coient tot el "fato" que el senyor sibarita Martí va comprar. Xifra amunt, xifra avall podíem haver menjat menjat unes 15 persones i érem 6. Quin escàndol!. I es que vam coure pollastre amb os i sense, xistorilla, cansalada-panceta, costella, llangonissa, conill... i encara va sobrar llom; imagina't! I mira que vam omplir tres olles senceres de menjar. Per cert! Què bo que estava el pa! De postres unes castanyates boníssimes de Prades amb les que ens va obsequiar l'Israel.

Després de rondar una estona per l'àrea de lleure i mentre l'Al i el David anaven a caminar fins a Montalban (5 Km, tot havent dinat), vam fer cap a la casa per disposar-nos a "dormir la mona" una estona. Estàvem cansats!
I ens vam llevar com a roses. El primer que vam fer va ser fer unes plays. Dono testimoni que l'Al es va viciar en un joc de zombies. I per tancar el cicle vam anar a escalfar-nos al Bar del Santiaguico. Unes cervesetes i uns futbolins abans de sopar, mentre la gent del poble feia un sopar popular al mateix bar per celebrar les noces d'uns veins.

Fora hi havia encara brases quan vam sortir per prendre una mica la fresca. Així que les vam aprofitar. Vam anar a buscar la carn que ens havia sobrat del migdia i ens la vam escalfar a la vora del foc, mentre anàvem alimentant a una de les atraccions del poble: els "milers" de gats.
Què bé s'estava a la voreta del foc!




Quan ens vam cansar vam anar a fer una excursió nocturna per un sendero dels voltants. La vista del poble des de la part alta era molt bonica.
Finalment, vam retornar a casa i per tancar la nit vam fer uns pro's més. Per cert! la lliga que vam fer la vaig guanyar jo: Isaac! jejeje Vam dormir plans!


DIUMENGE 071110
No podíem marxar sense ensenyar a l'Al la puerta del diablo. Mentre el dia anterior ens va fer un dia de primavera, el diumenge va ser rúfol. El punt final el va marcar la caiguda de les primeres gotes de pluja. L'hivern s'acosta!

I com sempre vam arribar al final. Vam fer les bosses i ho vam recollir tot fins una altra vegada; si és que n'hi ha una altra per estar tots junts; esperem que si!
Vam tirar cap a Montalban i d'allà fins a Gargallo, on vam comprar embotit divers i pernil de la zona. Feia una olor!
A dinar vam aturar-nos a Alcañiz; al mític Senante. La darrera aturada la vam fer a Móra. Allà ens vam acomiadar definitivament fins una altra ocasió des del casal del poble!
Han estat uns dies magnífics!

Quan era més petit els dies més especials els passava amb els meus amics. La ilu que tenia abans contrastava amb la decaiguda quan ens acomiadavem. Ara, com abans, espero amb llum de candeletes que arribi l'hora de marxar i espero que l'hora de tornar s'allargui al màxim per poder compratir més estona amb vosaltres! Gràcies, amics! Iblama

CAMPIONAT DE LLIGA
Getafe 1 - Barça 3 (Messi, Villa i Pedro)
El millor del partit: la primera part de tot l'equip.
El pitjor del partit: l'expulsió injusta de Piqué i no haver sentenciat abans.

La Crònica _______________________________________________________
Una de les millors primeres parts! Després d'una sortida en tromba del madrilenys, el Barça s'ha posat les piles i ha començat a fer bellugar la pilota amb passedetes entre línies en curt per poder habilitar l'entrada dels laterals més en llarg i rematar. En aquest sentit ens hem mostat molt sòlids i els getafencs no han rematat més que una vegada. Messi ha fet el primer gol amb un pel pal curt del porter (0-1); i posteriorment, Villa ha fet el segon amb una jugada similar rematant per la mateixa zona (0-2).
Com era d'esperar la segona part ha estat tediosa. El Barça anava tocant i cada vegeda descolocava més el rival. Hem tingut -així- moltes ocasions i... res! No hi ha hagut manera de plegar amb una golejada! Més endevant el partit s'ha complicat una miqueta. L'àrbitre ha expulsat Piqué - no se sap ben bé per què i ha xiulat penal. Han estat els millors moments del Geta. Maxwel ha tret un remat de sota la porteria. Hauria estat molty just!
Com sempre ha mancat rematar el marcador; en fi! No ens podem queixar! Iblama

FESTA MAJOR DE PORRERA 1869

Festa major de Porrera de 1869

En l’actualitat, la Festa Major de Porrera se celebra al novembre, ja que fou traslladada de data pel fet de la coincidència amb els treballs de la verema. Al darrer terç del segle XIX, se celebrava a començament d’octubre. La de 1869, però, es va fer a mig setembre, per commemorar el primer aniversari de la Gloriosa Revolució de 1868. Ho anunciava així el Diario de Reus: «La fiesta mayor del pueblo de Porrera que se celebraba en los años anteriores el primer domingo de octubre, se celebrará este año el dia 19 del corriente, para commemorar el glorioso alzamiento de Cádiz, verificado en igual día del año próximo pasado». Un canvi de data que no sobta en una població com Porrera, de reconegut caràcter progressista.

Del desenvolupament de la celebració, en dóna compte una carta al Diario de Tarragona del 21 de setembre. Considera el cronista que la festa ha mostrat «la satisfacción que sabe el vecindario que se aviene perfectamente con toda la amplitud de las libertades que nos ha traído la revolución». Explica, per exemple, que les funcions religioses van ser poc lluïdes, «notándose la falta de asistencia del Ayuntamiento que por ser popular se aviene mejor a lo material que a lo espiritual: no obstante, la concurrencia de devotos en ellas fué regular, denotando que la libertad de cultos en nada perjudicará el catolicismo».

En el costumari festiu de Porrera, com tantes altres celebracions del Camp o del Priorat, hi trobem activitats ben comunes: repartiment de coques –una pràctica que ha arribat fins a l’actualitat– i ball de jota a la plaça. També s’organitzaven curses a peu. No hi podien faltar balls a la societat, música, gralles i sortida, segons els anys, de danses populars a càrrec, probablement, del veïnat. A tall d’exemple, esmentem el ball de Gitanes i el de Moros i Cristians, el 1857, o el de Bastons, el de Dames i Vells o el de Serrallonga, el 1863, que –a banda d’aviar escopetades– representà, aquest darrer, els seus parlaments en un entaulat a la plaça. També ens consta la repetida presència del ball de diables a la festa.

El 1869, però, el poble s’empescà un nou ball que el cronista –que escriu en castellà– denomina de Los hijos del pueblo. Per la breu descripció que en fa, ens podem imaginar aquest ball «dels fills del poble» com una colla d’escopeters o trabucaires, «con mantas y gorras encarnadas», esdevenint una mena de quadre plàstic de la Revolució, que avançava pels carrers disparant a tort i a dret. Un ball –no sabem si amb parlaments, encara que podem suposar que no hi mancaren crits en favor de la República Federal– format probablement pels components de la milícia local. Una peça, en tot cas, que no figura en cap dels reculls de folklore que s’ocupen d’aquest tipus de manifestacions de teatre popular.

També hi hagué balls de valencians i de diables, i, com en anys anteriors, s’enlairà un globus aerostàtic. S’organitzà un ball al saló «La Juvenil» i els carrers del poble retronaren amb els trets de les armes de foc i l’esclat de les carretilles dels diables. En definitiva, res d’excepcional, més enllà del canvi de data. «Hasta aquí no hay que notarse nada de estraordinario y la fiesta podría decirse que no salió mucho de los límites de las demás que se usan por este pais», afirma el cronista.

Extret de:

http://cat.bloctum.com/spalomar/2010/04/19/la-festa-major-de-porrera-al-1869/

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES 2010-2011

LLIGA DE CAMPIONS
Copenhague 1 - Barça 1 (Messi)
El millor del partit: Puyol
El pitjor del partit: l'actitud dels danesos provocadora i agressiva.

La crònica _________________________________________________________
En un ambient fred, el Barça ha començat fred. Ens han atacat sense massa ordre però amb força des del primer minut; fins i tot enviant una pilota al pal. Poc a poc hem anat aixecant el cap fent-nos els amos de la pilota i de la possessió. Com sempre, si el Barça marca d'hora el camí s'alleugera sinó s'acaba convertint en una llosa forta. No hem aprofitat les ocasions i per tant el rival s'ho ha cregut i ha tirat endavant. Al final hem aconseguit el gol; amb una mica de sort, Messi (0-1), la llàstima és que ells també han marcat.
Doncs res; amb la medicina de sempre, molta pressió, fer perdre pilotes... els danesos ens han tingut acolarrats -sense massa perill directe- tot i que no han xutat massa. A part que hem tingut poca sort amb els pals; un de Villa i un de Pedro. En definitiva un partit no massa complicat en el que si haguéssim posat una marxa més segur que ens l`hauríem endut. Per cert, el canvi de Pedro massa tard.
Al final, quan el parti s'havia acabat hi ha hagut un incident entre els dos entrenadors. En Pep li ha retret al danés els seus comentaris en contra de Pinto. Entre empentes han entrat als vesturaris. Iblama

CASTANYES I PANALLETS 291010-011110

DIVENDRES 291010

Vam quedar amb els amics de Reus per fer un soparet castanyenc al Julivert! Com no podia ser d'una altra manera la nit la vam acabar al Flap's, fent-la petar intentant arreglar el món!

DISSABTE 301010
Ens vam llevar d'hora i vam fer una de les coses que més m'agrada fer els dissabtes. Anar a fer un cafè amb llet a Cal Jaume, donar un tomet pel mercadillo i perdre'm per la fira d'antiquaris típica dels dissabtes al Passeig Prim. Hi ha tantes coses xules!
Al migdia vam anar fent cap a la Baronia dels Vives-Sanabra -com bé ho indica la torre de guaita que hi ha a l'entrada-. Allà els cosins de Cal Tomàs havíem quedat per dinar plegats i conèixer el "reialme" Vives-sanebrenc. Va ser un dinar mogudet; políticament parlant. Vam estar discutint -de bon rotllo- sobre quines opcions polítiques teníem a les properes eleccions. Va estar molt bé!
Tot plegat mentre degustàvem plats de procedència diversa. La tarda la vàrem matar muntant encampant-nos pels voltants, jugant a pilota, mullant-nos... Un dia excel'lent!



En pic vam arribar a Colldejou ens vam posar a amassar la pesta per enllestir els panellets. Hi vam poasr els pinyons, l'ametlla i en alguns casos excepcionals el cacao i au; al forn! Han quedat força bé! La nit la vam finir veient l'exibició culé contra el Sevilla i tertuliant amb l'Albert i la Marta. Hi havia molts plans de festa però la son va poder més que les ganes!

DIUMENGE 311010
Aprofitant que va fer un dia magnífic, vam anar a buscar llenya, en vistes del fred proper, i encara vam tenir temps d'esgarrapar algun rovelló descuidat!
Havent dinat vam preparar la llar de foc i vam encendre el primer foc de la temporada. Ens vam entafonar al sofà i vam consumir la tarda mirant la cinquena temporada de Lost. Interessant!

A la nit vam anar a fer la Castanyada -res de jaloguins- a The Javaloys House. Vam estar la mar de bé, tu! Primer vam fer foquet que en aquestes èpoques s'agraeix i molt. Després quan la brasa estava a punt vam coure la llangonissa, el pa torrat i els rovellonets; cortesia albertiana. Què bo que estava tot plegat! Vam asseure'ns en una taula al porxo de l'entrada i au; a endrapar! De postres unes castanyetes i uns panallets la mar de bons. I axí, ben calentets i anant fent traguets, i amb la companyia d'uns gatets simpatiquets, vam passar les hores traient de tant en tant el cap a internet per riure i escoltar música.

DILLUNS 011110
I res! Hem entrar al mes de novembre amb una temperatureta força agradable però amb un dia rúfol. Hem pregat una mica pels difunts morts i hem anat cap a Porrera. Pel camí ja es poden observar clarament símptomes tardorencs; canvis de fulla, esmorteïment del dia, xemeneies enceses... A Porrera en aquesta època tot té un to diferent. És un to vermellenc, ataronjat, groguenc... i tot plegat es barreja amb la terra de licorella i dóna al conjunt una lluminositat especial i única. Molt recomanable anar a donar un tomet pels voltants de la vila.



Hem dinat amb el solet que ens tocava a l'esquena i de nou de postres castanyes i panallets, mentre la llum anava caient en el dia. Iblama

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES 2010-2011

CAMPIONAT DE LLIGA

Barça 5 (Messi 2, Villa 2 i Alves) - Sevilla 0
El millor del partit: tot.
El pitjor del partit: la sensació com si els àrbitres ens ajudessin.

La crònica __________________________________________________
El millor partit de la temporada sense cap mena de dubte. El Barça va sortir súper-endollat, no van caler ni tres minuts per marcar el primer gol. Messi després de diversos rebots va batre el dissortat porter sevillista (1-0). Abans d'aquest primer gol ja havíem xutat tres vegades a porteria. El Sevilla no va passar de mig camp. De fet vam fer una pressió tan gran que els jugadors blancs no eren capaços de fer ni tres passades seguides. Una mica més tard, Villa aconseguia el segon a cama canviada; es feia justícia i Villa tornava a marcar (2-0). La gent es va posar dempeus aplaudint el jugador asturià. La primera part es va anar esmorteint, només queda esmentar l'expulsió discutible de Konko, amb la que el Sevilla es quedava amb 10. Molts s'hi ha aferrat per justificar el fracàs sevillista, en un dia ideal perquè uns altres que van de blanc haguessin assolit més diferència al capdavant de la classificació. Però els que vam poder veure el partir tenim clar que el Sevilla encara que hagués jugat amb 20 ahir no hauria guanyat.
La segona part va iniciar amb el gol -no celebrat- d'Alves (3-0), culminant una passada errònia d'un jugador sevillista. El quart el va fer Messi (4-0) i el cinquè de nou Villa (5-0). En podien haver caigut molts més però ja podem donar-nos per satisfets. En aquesta oportunitat va tenir una alta efectivitat i si el Barça està així difícilment serà superat. Felicitats culés!
Com ja hem vist els equips rivals al Camp Nou venen a tancar-se i això suposa que no hi ha espais, de manera que l'equip ha de buscar solucions. Una d'elles és reestructurar les alineacions, resituant els jugadors. Així mentre que vam començar amb un 4-3-3, durant moltes fases del partir vam jugar amb un 3-4-3. Piqué s'obria a la banda i Alves passava ser l'extrem. És una bona manera de crear superioritat a les bandes i fer centrades per poder ser rematades. Un plantejament bo. Ara només falta buscar una solució per quan ens tapin millor les bandes i el centre; una tasca complicada. De totes maneres mentre siguem efectius podem estar tranquils! Iblama

COPA DEL REI
ANADA Ceuta 0 - Barça 2 (Maxwel, Pedro)
El millor del partit: la seriositat de tot l'equip.
El pitjor: la lesió de Jeffren

La Crònica ___________________________________________________



Malgrat que el rival no tenia massa entitat (2ªB) el Barça ha fet un partit molt seriós, amb pressió, força, recuperació... sense deixar respirar el rival. Mira que hem sortit amb molts jugadors dels filial però crec que marxem de Ceuta amb bona nota. Més a la primera part que a la segona. Ha estat molt bona l'aportació dels dos centrals Bartra i Fontàs; quan sents parlar d'Henrique se't posa la pell de gallina. A mig camp Thiago, malgrat ser una mica passota, ha fet circular la pilota amb velocitat. I davant l'etern estancament de Bojan, tot i que avui crec que ha fet un partit molt digne, rematant i fent passades de mèrit sobretot. El primer gol precisament ha arribat després d'una bonica paret amb Max que ha acabat xutant creuat (0-1). Mentre que el segon ha estat producte d'una centrada passada de Max rematada per Pedro (0-2). Després hi ha hagut una xut al travesser de Bojan i poca cosa més a part de la lesió de Jeffren.
Un bon partit per veure els jugadors que tenen més números per ser al primer equip en breu. Jo ja donaria l'alternativa a Thiago i potser en partits a casa posaria Fontàs o Bartra; són boníssims! Iblama

PEBRASSOS, AVELLANA, FESTA MAJOR DE COLLDEJOU I RAL·LI 22-241010

DIVENDRES 221010
Quina aigualera hi havia al mas! Terrible! Semblava com si hagués plogut. Clar per la terra suposo que deu ser una cosa magnífica ja que així sempre està humida. El temps ara si que és plenament tardorenc malgrat que al migdia vaig passar una miqueta de calor fins i tot.
Vaig atacar la zona alta i la zona del Malloll, amb unes avellanes de cul pla magnífiques! Enguany és un plaer plegar avellanes, són maques i n'hi ha força!
Els pobres avellaners ja comencen a perdre la fulla; s'acosta l'hivern! Què guai!
La millor part del dia va coincidir amb la cacera de pebrassos. En vaig trobar de tots els colors: petits, grans... Excel·lent! Sofregidets amb all i julivert són boníssims! Un cabàs titu! Buffff És excintat buscar-ne i trobar-ne clar. Al final vaig acabar de quatre grapes sobre el terra. Així es veuen millor els capets com treuen el cap. És excitant!

A la nit ben dutxat i empolainat vam fer cap al Casal per sopar plegats amb la resta de poble. Es donava el tret de sortida a les Festes de Sant Rafel 2010. Primer de tot vam sopar pa amb tomàquet amb embotit, olivetes, coques amb recapte i d'espinacs, i de postres coc ràpid fet per la Maseta i el Ric a mitges. Jejeje Boníssim! Per acabar un bon cafetó amb licors variats! La gent, que omplia la sala estava ansiosa perquè comencés el Bingo. Així que, al poc temps, es va iniciar el joc. Entre els guanyadors de premis la Noemi, el Ramon, la Maria o la Núria Cantona. Se'n va repartir força!

De matinada va començar la disco-mòbil que es va allargar fins ben entrada la nit -i el matí-.



DISSABTE 231010
L'endemà els llençols es van enganxar una mica massa. Malgrat tot encara vam poder veure la primera passada del ral·li pel poble, la processó i la segona passada al migdia.

La processó, després de la pertinent celebració eucarística, va tornar a permetre veure de nou la nova estructura de fusta per poder treure els sants de l'església. En aquesta oportunitat tocava a Sant Rafel, el qual va ser a dut a les espatlles pels pintorescos carrers del poble.

Del ral·lí comentar diverses coses. Primer que som uns privilegiats de poder veure passar el ral·li ben assegudets des del balcó de casa, mentre que hi ha gent que al poble va venir de Finlàndia. Increïble! Segon el domini aclaparador de Loeb respecte la resta; no té rival! I tercer l'incivisme de molts individus que van ser capaços fins i tot de fer fogueres als peus de la Mola, a part de deixar escampada la merda pel terme i ocupar les finques dels voltants!

Al migdia la Rosita ens va deleitar amb un dinar espectacular amb peix i carn variada i canalons, tu! Insuperable! Bravo! Llàstima que no hagi obert un bar abans!
I res deprés de fer una minsa migdiada vam fer cap al bar per veure el Barça com guanyava al Saragossa per 0-2. Els dels dies que el Bar està que peta. Acte seguit ball de tarda amb l'orquestra Eclipse, la qual ens va omplir el temps fins a l'hora de sopar amb un incansable repertori de música cubana i similars.

Havent sopar, vam tornar a fer cap al Casal per assistir al ball de nit. Les forces no van aguantar massa! Malgrat tot vam poder ballar diversos boleros i ranxeres. A la mitja part es va sortejar el pernil que va tocar al Joan Joglar.

DIUMENGE 241010
Al llarg de tot el dia el frontó és va omplir de canalla excitada i d'inflables. Els jocs van ser inacabables fins ben entrada la tarda. Iblama


Més fotos a

http://blocs.tinet.cat/blog/lo-collet-digital/category/530/general/2010/10/25/festa-major-de-sant-rafel-2010-a-colldejou.-22-241010-i-ral-li-catalunya