APARTATS

23 d’oct. 2013

TEMPORADA 2013-2014



COMPETICIÓ: Lliga de Campions                         
MARCADOR: Milan 1 – Barça 1 (Messi).
EN UNA FRASE. Segon os de la temporada i fregant el suspens.
EN VERD: Busquets.
EN VERMELL: Neymar però sobretot Alexis.
EL DE NEGRE: Horripilant! Que el fotin a la nevera una bona temporada!
LA CONTRA. Primer part digna després de superar la “pàjara” del començament. Mira que ens vam omplir la boca amb que havíem de sortir endollats i tota la pesca i au; ens l’han tornat a fotre i mira que són un equip mediocre. Això sí; tenen dues armes: força i a córrer. A la segona part ens hem perdut amb tocs inútils i el canvi de Cesc –quer era ben evident- ha arribat massa tard. Allarguem el camp i no podem fer bé la pressió. Quan la fem robem la pilota ben amunt i ens fem molt perillosos.
A LA CAVERNA. De moment set puntets i la classificació encarrilada mentre vosaltres us dediqueu a justificar les caigudes dels vostres jugadors a l’àrea i ens acuseu de “piscinerus”. La qüestió: escalfar el clàssic!

LA FOTO DEL MUNDO DEPORTIVO 

21 d’oct. 2013

CAP DE SETMANA DE LA FESTA MAJOR DE COLLDEJOU 18-201013




En plena campanya del rovelló –tot i que enguany em sembla que no en veurem ni de lluny- i amb un temps més típic de començament d’estiu que d’octubre, hem participat de la festa major de tardor de Colldejou en honor a sant Rafel.


La veritat és fa la mar de goig veure la sala del ball com es queda petita en el ball de tarda del dissabte. Queda ben palès que les colldejouenques i els colldejouencs estan bojos pel ball. 


Però bé, tot va començar amb la “paambtomacada”que es va fer el divendres al casal, on no hi cabia ni una agulla. Pa amb tomàquet i embotit amb coques de recapte i espinacs. De postres galetes variades i cafès per a tothom. 


Acte seguit el Bingo va prendre el protagonisme i si, es va repartir força la sort entre línies i bingos. 



En acabar Dj Marilís ens va fer moure l’esquelet fins ben entrada la matinada. Els que vam resistir vam acabar a la Sitjà discutint la jugada i discutint si pujàvem a la Mola o no per veure sortir el sol.




El dissabte es va llevar tapat. Vam anar a l’església per assistir a la Missa i posterior processó que es va fer en honor a sant Rafel (protector dels enamorats). Acabada la Missa uns voluntaris es van carregar el sant a l’esquena i el van passejar per tot el poble mentre la resta d’assistents cantava els Goigs de sant Rafel. De nou a l’església vam adorar-lo abans de tornar a deixar-lo a la seva capella sota aplaudiments i crits de “Visca Sant Rafel”. 






Llavors cada ovella al seu corral. Les cases es van omplir de famílies que juntes van compartir la taula i la sobretaula del dia gran de la festa major.

Passades les 20:00 hores, després que el Madrid guanyés i mentre el Barça empatava contra l’Osasuna, l’Orquestra Firmament va iniciar el ball de tarda amb diversos músics, cantants i ballarines fins i tot. La gran alegria de la tarda va ser poder comprovar con el Papitu tornava a les pistes de ball. Quin goig veure’l! I res que entre pasodobles, boleros, ranxeres i valsos la sala va restar rebotida fins a l’hora de sopar. Una sala que per cert estava plena de joventut: hi havia molts nens ballant i passant-s’ho pipa. 






Entremig una mica de treva per sopar i recuperar les forces compartint taula amb amics i companys. Nosaltres vam sopar plegats a cala Neus per celebrar els aniversaris de la Neus i la Marta. Com sempre –i més a mesura que et fas gran- són els millors moments ja que rius, discuteixes i comentes ja algunes batalletes amb la gent que estimes.





I com no podia ser d’una altra manera vam anar a dormir de matinada assistint a la segona part del ball. A la mitja part, després del ball del fanalet, es va fer el sorteig del pernil i va passar que la persona a qui li va tocar no hi era; una anècdota més d’una festa major efímera que es va tancar el diumenge amb el campionat de botifarra al cafè.

I res amb cel obrint-se i amb una lluna ben blanca ens vam acomiadar fins a l’any vinent!


==== Més fotos a (clic a sobre) locolletdigital
HORTS D'EN RIC: PLANTANT FAVERES I SEMBRANT ESPINACS 191013
Encara vam poder fer una escapadeta a l'hort a mitja tarda del dissabte per fer una primera prova de faves i espinacs, després que en Ric arrangés cinc bancals al llarg de la setmana. A hores d'ara a l'hort ja quasi bé no hi toca el sol i clar, fa una mica de cosa avançar-se massa a l'hora de plantar. Els veïns però tots ja han fet una primera tongada per tenir cultiu primerenc, així que vam decidir fer-ho, tot aprofitant la lluna, per provar a veure com va. Si tot va bé tindrem faves i espinacs primerencs. Abans de marxar encara vam collir tomàquets de la filera més tardana. La resta ja estan rostides, poc temps els hi queda.






20 d’oct. 2013

TEMPORADA 2013-2014



COMPETICIÓ: Lliga Espanyola.
MARCADOR: Osasuna 0 - Barça 0

TÒPIC/TÍPIC. Incapacitat golejadora. Resultat injust.
EN VERD. Neymar i Iniesta.
EN VERMELL. Pedro.
EL DE NEGRE: Correcte.
LA CONTRA. Un partit que podia haver acabar amb tres o quatre gols de diferència a favor nostre i al final no estat capaços de fer-ne ni un. De totes maneres crec que ha estat un dels partits més seriosos del Barça, ja que hem defensat amb la pilota i l’hem sabut remenar amb paciència d’una banda a l’altra. Tot i que quan ha arribat a la banda precisament no s’ha sabut desbordar per centrar i rematar. Només Neymar ho ha fet. No he trobat a faltar gens a Messi i dir dues coses: que quan entra la gent rival es caga i dues; que la seva entrada ha eclipsat Ney i que ha embossat més el centre de la defensa rival. Ja que li dones entrada fote’l a la banda igual que Ney i que desbordi. Doncs no; tornem a caure en els mateixos errors d’altres temps; taponar el centre de l’àrea i això és de molt fàcil defensa pels rivals. I, finalment, una altra tifa: no hi ha manera de xutar. Volem entrar a dins de la porteria amb la pilota als peus.
N’hem molt millor però falta encara consolidar estratègies per augmentar l’efectivitat. Per cert; celebrar la tornada del gran capità Puyi.
A LA CAVERNA.  La veritat és que a l’acabar el partit estava força desanimat ja que pensava que l’Atlètico es posaria líder en solitari i el Madrid es posaria a tres punt. Que els matalassers es posin líders és just però que el Madrid només estigui a hores d’ara a tres punts és totalment injust. Però què hi farem. I la setmana que ve a jugar contra ells; vés que no els traiem del pou.
LA FOTO DEL MUNDO DEPORTIVO

15 d’oct. 2013

PETIT HOMENANTGE A LLUÍS COMPANYS (en el 73è aniversari del seu afusellament)




He estat tocant la pedra del monument a la llibertat aixecat al Coll de la Vajol. Aquella pau, aquell silenci... aquelles paraules sentides d’en Pau Picasso i en Pau Casals que hi romanen escrites. Aquell sentiment lligat a una terra catalana maltractada que molts van haver de deixar enrere per tenir una mica de dignitat a les seves vides. 


Penso en aquella corrua de la injustícia. En el pobre Lluís Companys i com molts altres que acabarien morint en mans dels feixistes. I el món no deia res. Ens va girar l’esquena tothom. Em venen al cap Antonio Machado, Federico Garcia Lorca i tants altres. Sento una enorme impotència. Sento ràbia i penso en l’avi Paco i tots els nostres pobres AVIS. L’Opció va ser marxar o quedar-se i acotxar el cap, restar en silenci i viure -si es que se n’hi pot dir viure a pràcticament ni poder comunicar-te amb els teus en la llengua que t’han ensenyat els pares-. Ja se’n van cuidar de tapar els ànims dels més grans. I així es morí el generalet just poc abans dels meu naixement. Els “constitucionales” o “els padres de la constitución” es van encarregar de construir el que anomenem “Estado de Derecho”. Van fer una constitució a la seva mida. No eren dictadors però sabien ben bé el que havien de fer: no deixar cap fissura per on la nostra terra catalana pogués traspuar. La realitat però ha demostrar que Catalunya sempre ha d’anar un pas endavant que la resta de l’Estat. La maquinària estatal espanyola ha anat teixint un vestit a la seva mida. I nosaltres ho hem anat entomant tot, acatant el que dictaminaven des de la capital del Estado. Hem pagat mes del que ens han tornat i al mateix temps seguim tenint infraestructures obsoletes, ens deixen sense corredor del mediterrani, no ens connecten el port de Barcelona per pocs metres, hem de pagar autopistes, ens volen retallar el català, ens diuen que la llengua que es parla a la franja és el Lapao... i a més encara ens hem de sentir dir lladres i puta Catalunya.



M’agradaria d’aquí un temps poder tornar a la Vajol i recordar tota aquella pobra gent que va haver de patir la humiliació de l’exili i m’agradaria poder dir-los amb alegria que per fi la seva terra catalana estimada ja és lliure i que la primera pedra d’aquest dilatat esforç la van posar tots aquells que foren executats per la barbàrie, per aquells que van haver de deixar casa seva i per tots aquells que van plantar cara al feixisme i han defensat fins ara la terra, la cultura i la pàtria catalana. Visca Catalunya Lliure! Mas Porrera 250913

Avui fa 73 anys que el feixisme franquista va afusellar el president legítim de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys (Tarròs 1882-Barcelona 1939).


"Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar i tornarem a vèncer." Discurs de Lluís Companys el març de 1936, després de ser alliberat de la presó, on hi era després d’haver proclamat l’Estat Català l’octubre de 1934.
França i Alemanya han demanat perdó per haver entregat Companys als feixistes. Espanya encara no ha fet ni un pas per restaurar la memòria del president assassinat.