Mentre les eminències van optar per parlar del vi jo em quedo amb el sentiment de tot el que suposa Porrera. Si mai em toqués fer un pregó de Porrera faria servir el vi per brindar amb les veïnes i els veïns, amb les amigues i els amics i amb la família. Mentrestant parlaria de les excel•lències d’aquesta preciosa vila i de tot el que sento per ella. I és que Porrera per mi és joventut, amistat, festes, companyonia, primeres experiències, bon veïnatge, futbol, gegants, ‘pantano’, toll gran, excursions, ‘Watchi’, amors, festes majors, balls, il•lusió... estiu, en definitiva (avellana a banda). Podria explicar tantes coses que ni amb 15 fulls en tindria suficient. I no em caldrien gaires llibretes perquè el record és ben viu a la meva ment. Valoro molt la feinada que ha fet la seva gent per recuperar des del 94 una terra malmesa pels aiguats. Avui és un goig veure que la plasticitat de la Toscana res té a envejar a la nostra terra modejada de la licorella. De la terra, les porreranes i els porrerans n’han sabut fer art i ho aplaudeixo però més encara aplaudeixo i admiro la tenacitat i força de la seva gent. I en els dies de festa major és quan més força agafa aquesta visió. El lema dels penons liles de Porrera és ben viu. Porrera fa més latent allò de ‘un poble unit, alegre i combatiu’. Més enllà de l’èxit de la fira del vi i dels grans descobriments d’artistes del Festival Terra i cultura, el gran dia és diumenge amb tres exhibicions de ‘porreranisme’: el repartiment de coques amb els gegants, l’ofrena de les nenes i nens a la missa major i la ballada de jotes. Heus ací una petita crònica de com ho he viscut.DIVENDRES 121121 PREGÓ I NIT JOVE
Passades les 19h, en Pau Roca, president de l’OIV (Organització internacional del vi), després de ser presentat per l’alcalde Joan Carles Garcia, inicià la presentació de l’entitat que presideix. Realment de pregó en va tenir poc, ja que va ser més una aportació tècnica entorn del vi i dels reptes que ens venen a sobre com afrontar millor el canvi climàtic i com tractar millor el medi que ens envolta. L’acte es va acabar mentre la Xaranga BandSonats agafava el protagonisme i en un raconet del Casal preníem un petit refrigeri amb pernil i formatge i vi de cal Pla.
La Xaranga doncs, mentre queien quatre gotes, ens va alegrar la vesprada primer a les portes del Casal i després donant un tomet per la part baixa del poble (voltants Plaça Carretera).
Havent sopat ens vam retrobar al Casal amb una bona fresqueta en l’ambient. Els nostres amics Gerard i Emili de Koeman ens van oferir cançons del seu treball ‘Pop feliç’. És un espectacle sense quasi interrupcions on repassen diferents temes ‘discotequeros’ de tots els temps mentre hi intercalen cançons d’estètica pop ben refrescants com ‘Formentera’, ‘Dimarts’ o ‘Trenta’.
El segon plat de la nit el vam tenir amb els grans ‘Mano’s Rock’. Ens van oferir un reguitzell de versions de tots els temps, de les que voldria destacar les de la música catalana. Realment, desprenen uns força encomanadissa. La nit la van tancar els 'Bonkers' dj.
DISSABTE 131121 FIRA DEL VI, CONCERT JOAN VALDERRAMA I BALLS.
A la plaça de Catalunya i a l’Avinguda Vidal i Barraquer es va desenvolupar. Al primer espai hi havia la botiga, les paradetes de menjar i la zona per menjar. Al segon espai, 22 cellers de Porrera oferien tastos dels seus vins. No cal dir que la qualitat és brutal! Clàssics a banda com el Cal Pla negre 2018 (Celler Cal Pla) i el Vall Por 2017 (Celler Sangenís i Vaqué) enguany em quedo amb aquest pòdium. Pel que fa a blancs Vi de Vila de Porrera 2019 (Celler Cims de Porrera). Respecte als negres n’anomenaré cinc segons els meu criteri: Garnatxa i carinyena 2019 (Giol Porrera), Terrotxa 2018 (Celler Castellet), Terroir X 2017 (Celler Àlvarez Duran), el Cor de pedra 2020 (Fills de la licorella) i Trossets 2015 (Trossets).
Entre les tapes a provar lo millor van ser els cigrons amb callos i el cuscus.
Al vespre la Colla del Drac i els grallers de Porrera es oferien un espectacle de foc i ball la mar de xulo. Un goig veure com el jovent gaudeix amb aquesta figura i tot el que suposa fer-la dansar.
Acte seguit ens vam traslladar als safarejos. Allà assistírem a un gran descobriment: Juan Valderrama. El jurat del premi Miquel Martí Pol va decidir que el músic madrileny era el guanyador del premi per haver musicat un poema de Joana Raspall ‘Podries’. El regal va ser la interpretació de temes del disc ‘Mujeres de carne i verso’, un treball que em comprometo a descobrir amb major profunditat ja que és imponent. Juan Valderrana ha fet visibles poemes de dones com Glòria Fuertes, Rosalia de Castro o Gabriel Mistral entre d’altres amb una sensibilitat corprenedora acompanyat al chelo i la guitarra flamenca. Quan va cantar Joana Raspall la pell esborronada se’ns va posar. Tal com va dir Josep Roca en la presentació posa la pell de gallina sentir com un madrileny de naixement però andalús de sang recita en català! Un gran encert!
La nit la tancarem al Casal amb l’orquestra Tropikana repassant en un concert potent temes de tots els temps, clàssics catalans, castellans i anglesos.
DIUMENGE 141121 COQUES, OFRENA I JOTES
El millor dia de la festa major ha nascut radiant. Passades les 9h del matí els grallers, els gegants i les coques han agafat tot el protagonisme. Les nenes, els nens i els més grans, vestits de catalanetes i catalanets, han anat passant casa per casa per repartir coques de sucre mentre els grallers tocaven i Lo Molló i la Garranxa ballaven. La novetat ha estat que dos matxos duien a les seves esquenes les coques de sucre. La festa s’ha acabat amb una xocolatada per a tothom.
Sense massa temps hem fet cap a dins de l’església. El Mossèn ha oficiat la missa major en honor a sant Francesc. A mitja celebració la canalla ha portat les ofrenes a l’altar amb productes de temporada tardorana tals com magranes, castanyes, pomes, codonys, coques i nous. Acte seguit ha arribat un dels moments més emotius i espectaculars de la festa major: el ball de la Garranxa i Lo Molló al voltant de l’altar.
Acabada la missa ha estat l’hora de les jotes. A la plaça de Missa la Clavellinera ens ha presentat l’espectacle de ball ‘qui la ballarà’. L’objectiu és mantenir l’esperit de la jota, una dansa recuperada a Porrera. Al mig de la plaça, al so del flabiol, un tamborí i una viola les dansaires i els dansaires han ballat en solitari, per parelles i en grup. Entre mig s’han subhastat coques de sucre, a canvi de decidir qui ballaria. En la darrera coca en Lluc ha decidit que volia que els músics i els dansaires baixessin fins a casa seva on han ballat els seus pares i el mateix. Ha estat un moment molt bonic. Qui ho ha volgut ha fet el vermut a la Plaça 1 d’octubre.
Tal com molt bé ha dit el Mossèn, cal agrair tota la gent que ha possible la festa major. Gràcies a totes i a tots els que l’heu feta possible. Ha estat un goig poder-hi participar! Visca Porrera!
