CRÒNIQUES FUTBOLERES. OSASUNA 2 - BARÇA 2

 1. LES DADES DEL PARTIT. 

Lliga. Jornada 16.

OSASUNA 2 - BARÇA 2 (Nico i Ezz).

2. EL TITULAR: ‘Empat i gràcies. On és la nova era?

3. LES CLAUS DEL PARTIT.

BARÇA.

Una primera part marcada per la forta pressió i ben amunt de l’Osasuna que ha posat moltes dificultats l’equip culer. Ens ha costat molt treure la pilota des del darrere, més que res perquè els suposats jugadors de lateral ni tampoc els extrems han ajudat en la feina als centrals. En defensa l’única exigència que hem tingut hem fallat en el marcatge i ens han marcat de cap en jugada d’estratègia. En Luuk lluny d’aportar res a l’equip ni ha rematat ni quasi bé s’ha desmarcat. No entén el joc del Barça. Pels mèrits fet diria que el resultat és just a la mitja part.

A la segona ens hem avançar en el marcador i fins que no han fet els canvis hem estar prou bé. Ens ha faltat marcar el tercer. Llavors ells encerten amb els canvis i nosaltres l’hem cagat amb els nostres, trient Nico, quan la castanya és el Luuk. Hem desequilibrat del tot el mig camp, l’Osasuna s’ha refet i en un nou error de marca d’Ezz ens han fet l’empat. Resultat just i gràcies!

RIVAL.

Bon partit en general de l’equip ‘vermellon’. Han imposat en tot moment el seu ritme i la veritat és que nosaltres hem jugat en les escletxes que ens han deixat. Amb una pressió a tot el camp asfixien el rival. Ens han provocat molta incomoditat i no ens han deixat jugar com nosaltres solem fer: tenint la pilota. Quan les forces els han fallat han tirat de banqueta i han renovat les peces. Ens esperaven uns minuts finals asfixiants. I així ha estat. S’ho han cregut i han fet el gol de l’empat. De la mà d’Arrasate un bon equip del nord, amb aquells ímputs típics dels equips del nord: pressió, centrades, joc aeri i lluita fins al final. M’agrada el porter que tenen: Herrera.

4. LA CARA I LA CREU. La cara és per Gavi i la creu per Luuk DJong.

5. LA MOVIOLA. Martínez Munuera. Desapercebut en la primera part, en la segona ha tingut un protagonisme per decisions complicades. No ha assenyalat unes mans de Busquets dins de l’àrea, encertant en la decisió.  El públic i els locals se li han tirat a sobre però crec que encerta.

6. PER RECORDAR. Primer gol de Nico i Ez amb el Barça. No són els millors moments per l’equip i segur que poden créixer molt més com a jugadors. Debut també de Jotglar.

7. LA VEU DEL SOCI. Lo del futbol és lo de menys després de saber de la notícia dels abusos sexuals de l’Albert Benaiges. Execrable! Tota condeman és poca!

Al matí hem xalat amb l’equip femení que ha vençut en el clàssic contra el Madrid. Potser caldria que comencessin a posar vídeos de com juguen les noies als del primer equip masculí. Que vegin els moviments i les desmarcades, l’estratègia i les ganes.

Ens costarà molt ser quarts. Estem amb un partit menys i a 5 punts que seran eterns. I el més preocupant; a hores d’ara no som millors que l’Atlético, el Sevilla, la Real, el Madrid o el Betis. És un repte descomunal i en aquest moment no hi crec. Per cert; no sé de quina era parla el Xavi. De moment seguim igual i cometent errors infantils.