Ha estat brutal! Baixàvem del mas de la Xell als Racons. Giro el cap cap a la finca d'un senyor alemà del costat i hem vist un arbre immens arrencat de socarrel. Jo tenia la Xell al costat i pràcticament no la sentia amb la remor del vent. En sec se sentien espetecs i brrrrrommmmmmmm! un altre arbre que ha caigut! per aquella zona potser n'hi havia quinze o vint. La sensació era com si estiguéssin tallant els arbres per destinar-ho a algun ús. Hem tornat a puja al cotxe i noui! hem pogut fer 20 metres escassos. Hi havia un arbre mitjà estès sobre el camí. No podíem passar. I iraves cap dalt i continuaves veient com els arbres es movien violentament. Hem agafat una serra i l'hem anat tallant. Un quilòmetre més avall hi havia braques d'olivera trencades, arbres caiguts sobre valles de finques. Feia fredat!
El plat més fort ha arribat quasi al final del camí. Hi havia molta cua. Doncs bé! acabava de caure un pi de grans dimensions. Entre uns quants veins l'hem serrat i hem apartat la runa per poder passar. Després he pogut contemplar amb els meus ulls com la terra de sota d'uns pins s'aixecava per efecte de l'aire.
Pujant per la carretera de Colldejou n'hem trobat diversos apartats al voral.
Iblama
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada