1)ARTICLE: Influeixen els mitjants de comunicació?, AUTOR: Iblama
Aquesta és la Televisió que volem?
Hem arribat a un punt en el que per omplir pàgines no se’ls acudeix res més que buscar les parts més sensacionalistes de les notícies, impactar amb sexe o males paraules, crispar, donar una única alternativa davant situacions... és a dir; implicar-se amb el que suposadament ens informen. Perquè la Tele no es quedi sense res arriba un moment en el que veiem més anuncis que programes. Com diria aquell: -...entre anunci i anunci pots veure una pel´licula-. Això sí! Ara els anuncis estan cronometrats. I si pareu atenció les pauses que es fan també estan estudiades. S’acaba un programa i per posar-te la mel als llavis n’inicien un de nou. Te’n posen cinc minuts o menys i ja et foten una pausa de quaranta segons. Al cap d’una estona una més llarga i al final una que es fa eterna. Fins i tot entre zàpings i avorriment pots arribar a perdre el fil del que estaves veient. Els anuncis a més es repeteixen i molts d’ells fins i tot canvien de llengua. I te’ls has d’empassar, i tornar-los a veure... Portem una bona temporada veient l’avi del fuet Terradellas fotent-nos la tabarra, per exemple. Fins i tot i van fer un anunci amb l’àvia Terradellas. I no només es repeteixen els anuncis sinó que molts dels programes que veiem, en molts casos o són reemesos –i en més d’una oportunitat- (Mister Bean, Afers Exteriors, Porca Misèria, Les Teresines, Plats bruts…) o els allarguen fins assolir el tedi més absolut (Cor de la ciutat, Ventdelplà…). En altres casos, quan alguna cosa no els sembla que funciona, se la carreguen sense cap més contemplació i et quedes penjat si ho seguies: Bombers de Nova York, Zoo, Material Sensible… Centro la crítica en “la Nostra” perquè és la més propera. El bo del cas és que els programes que realment són bons els posen en horaris impossibles per la gent que treballem; habitualment a la matinada o en hores de treball. En canvi, a l’hora de dinar ens hem d’empassar el “magnífic” TVist que no s’aguanta per enlloc. Hi hem pogut veure des d’escenes de pandereta amb el clon del rei i la Vicenteta a fer passar proves als convidats dignes d’un “teatrillo esperperpèntic”. Si això vingués de les Espanyes ho cremaríem però com que es fa aquí... És indignant! Aquesta és la Nostra? ara ja avorreixen fins i tot els presentadors dels telenotícies; tot i que diuen que en són líders (deu ser entre setmana). N’hi ha cada un! Destaquen per sobre de tots el senyor Pellicer; l’únic positiu que té és que la seva existència fa que el puguin imitar al Polònia. I els presentadors del cap de setmana; dels que els comentaris que se’n fan… tela! Després quan fan el temps hi ha una altra cosa que m’indigna. Parlen d’huracans, del temps que farà a les grans capitals europees, del canvi climàtic, dels risc d’incendis, de la mancança d’aigua, posen imatges de molts llocs diversos, passen fotos que envia la gent… això està molt bé! Però tant costa donar el temps que farà mínimament (tenir una idea) a Espanya?
Malgrat tot he de reconèixer que també hi coses que es fan millor a TV3 que a altres cadenes. No obstant fa un temps que no m’hi sento massa identificat! Ah! I una crítica final., ara l’alternativa és el motor. I com que ho segueix moltíssima gent doncs vinga entrenaments el dissabte a l’hora de dinar i grans premis durant el dinar del diumenge. Ah! I per TV3; no pel 33. És just això? Per que totes les retransmissions esportives no les posen al 33? O creen un canal nou? En fi! Siguem crítics raonadament, només així podrem fer les coses millor.
Iblama
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada