Aquell 1999 jo anava cap al Camp del Barça amb el bus de la Penya de Reus quan de sobte van interrompre el que estaven fent en aquell moment per anunciar la tràgica notícia. Encara avui hi dono tombs! I em pregunto, per què? I és que la música i les lletres de SAU van omplir molts buits a la nostra vida. I fins i tot puc dir que moltes vegades he posat música a situacions de la meva vida i les cançons eren de SAU. 
Els escrits feien referència a molts aspectes de la vida: l'amor, la superació, la partida, l'enamorament, l'amistat, defensa la terra, la natura, estar deprimit... uns valors que per un adolescent encara estaven més a flor de pell. El fet és que ens van deixar un grapat de cançons per si algun dia ens fan falta! I si! almenys a mi més d'una i dues vegades m'han fet falta! Fins i tot hi ha una cançó que des de la mort del meu avi no puc escoltar i que s'ha convertit en un dels lemes del meu dia a dia: els dies passen, no hi ha res etern. A part d'altres himnes com el Boig per tu, No he nascut per militar, Foc al cos, Quatre barres, Me'n torno a Sau, El Tren de Mitjanit, Percentatges, Laia, Envia'm un àngel, Perestroika... 
Per tenir-ne una bona idea escolteu Un grapat de cançons per si un dia et fan falta. Per molt que el gran compositor fos en Pep Sala la imatge de SAU sempre estarà estretament lligada al Carles. Aquells directes, aquelles actuacions... Quin munt de records! Penso amb el Rock and Reus, on van actuar tots els grups del moment (Sopa, Sangtait, Lax, Pets, Tancat per Defunció...); i el Concert del Pavelló Olímpic. Aquest va acabar amb una pluja final sota els piano de Cercles mentre en Carles i en Pep marxaven de l'escenari.
Moltes vegades fins i tot em sentia identificat amb el fet que eren amics. Ho lligava amb la semblança amb el meu amic Pep. Jo m'assemblava més a Pep Sala i ell -fins i tot té el cabell arrissat- al Carles Sabater. En fi! Sort en tenim que podem gaudir de la seva música com als vells temps!
Quan el sol surt després del pluja
i deixa a la terra olor d'humitat
i l'herba brilla plena d'espurnes
aixeco el cap al cel i et trobo a faltar.
Fa molt temps que no se res de tu!
SAU
Iblama
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada