APARTATS

2 de febr. 2009

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES

Racing 1 - Barça 2

Després d'haver vist guanyar el dissabte al Madrid em van entrar certs dubtes, no a pel joc que fa l'equip blanc sinó per l'atac que hauria començat la premsa pro-Madrid. Veient-los jugar conclous que només s'encomanen a Robben i a l'inspiració de Casillas. La resta no val un duro! Bé els centrals no estan malament. I arribàvem així al diumenge, tornant a gaudir d'un partit a les 17h; com els vells temps i havent d'anar al Casal de Colldejou per poder verure'l.

Com ja he apuntat altres vegades la clau d'aquest Barça comença amb la presència indiscutible de Puyol. Quan ell no hi és manca concentració i agressivitat. L'altre dia, en Piqué va dir que no el deixava tranquil al camp; que sempre li estava dient coses per corretgir-lo. Més que en Xavi o un altre jo crec qe és la perllongació d'en Guardiola o del Bakero del Dream Team.


La defensa que va sortir al Sardinero amb Piqué i Márquez de centrals era lenta. Veies que sempre arribaven tard a la pilota. Tampoc es van passar masses angúnies però demostren no estar massa còmodes! Al final van ser expulsats!El mig camp va estar força bé! Potser va falta una mica de rapidesa. En destaco el paper d'en Humprey Bogart-Xavi. És brutal! no li prenen mai la pilota! A vegades li critico que dóna masses tombs sobre si mateix i alenteix una mica el joc. Tanmateix ahir va estar magnífic!

Davant vam veure com Eto'o es va veure impotent. No el van deixar girar en cap moment! Això és mèrit del Racing. Molt bon plantejament defensiu i destructiu! L'Henry va intentar diverses centrades massa rasses i l'Iniesta no va desbordar com altres vegades perquè no hi havia espais.

Una vegada més el partit el va desencallar en Messi. Al sis minuts va empatar el partit (1-O. Zigic) amb un remat oportunista i poc després va marcar el gol 5000 del Barça amb una jugada de les seves. Pescant on ningú hi pescaria ni una pedra! Curiosament els dos gols els va fer amb la dreta, per molt que diguin, la seva cama dolenta.
Ara crec que ja comencem el compte enrere per veure quan ens podem proclamar campions. Estem batent tots els rècords, fins i tot el de remuntades (5). Mai ho havia vist tant clar! A aquest ritme serem campions per Setmana Santa. Temps al temps!
Iblama