APARTATS

6 d’abr. 2010

NOSTÀLGIA I RECORD AL FINAL DE LA SETMANA SANTA!

Com cada any la setmana santa és un dels períodes de l'any més intensament viscut i que passa més ràpid. I jo, afortunadament, encara tinc la sort de poder parlar de "setmana", i és que hi ha molta gent que parla de cap de setmana llarg.
Com cada any arribo a casa esgotat. No hi ha hagut tregua. Hem tingut poc temps per poder descansar explaiadament. Cap aquí, cap allà... dinars, sopars, concerts, copes, caminar, processons, Mones, nens... La nit del dilluns al dimarts i el propi dimarts són dos moments durs, ja no només per l'hipotètic cansament sinó perquè la ment va fent-se càrrec que torna al dia a dia. Aprofitant el silenci de la nit, penses i et venen al cap les mateixes sensacions de solitud d'anys enrere. Em sento sol mirant per la finestra o la balconada de casa. Per molt que pugui llegir llibres o em pugui entrenir amb programes esportius, el silenci tard o d'hora torna i torna; i poc a poc em menja i m'entristeix. Ni amb 33 anys a l'esquena ho he pogut superar. De més petit quan enfilaven la recta que deixava enrere Porrera ja em dequeia l'ànim. Ara en un dia com avui clar i nèt, m'he passat el matí recordant vells temps i sentit-me que dins de les quatre parets en les que visc, sol, res tindria sentit. La meva vida té sentit gràcies al que m'aporta la gent que m'envolta. I per molt que em puguin dir mai deixaré d'oblidar tota aquella gent que m'han aportat vida, malgrat que ara no hi pugui compartir més que un correu o un record Gràcies! Iblama

1 comentari:

JJMiracle ha dit...

El silenci convida a la solitud, a estar amb un mateix, però el millor és saber que no estàs sol.