SOM UNA NACIÓ! MANIFESTACIÓ A BARCELONA 100710

Davant d'una injustícia més el poble català s'ha llençat al carrers per defensar la nostra terra. No importava el color ni la llengua ni el partit, tots els CATALANS vam voler demostrar el nostre empipament amb un Estat que ens humilia constantment. Ja n'hi ha prou! Reclamem per Catalunya el que ens toca, volem que ens respectin les nostres institucions, la nostra llengua, la nostra manera de fer i ser, les nostres decisions. I des de fa molta anys res d'això fan. A part també la gent està indignada amb la classe dirigent tant d'aquí com d'allà ja que no han estat a l'alçada que els pertoca. Per tot això el dissabte vam demanar la independència més d'un milió de persones, recolzades gran part dels sectors de la societat: empresaris, treballadors, entitats, agrupacions.



Ens vam anar reunint a la Plaça Catalunya cap a les 16:15h. A aquella hora ja veies molta gent que anava amunt. Ningú encara es podia imaginar la repercussió ni la magnitut de la manifestació. Vam anar a parar a l'alçada de la Pedrera i d'allà no ens vam poder bellugar durant 2 hores. Arribava gent, i més gent i més! Miraves endavant, enrere, al costat... només veies banderes catalanes, estelades, globus, mans i caps de gent i més gent, molta gent gran, minusvàlids, nens amb els seus pares, nadons, gent jove... Gent de totes les classes i edats! Impressionant! Crec que mai més veuré una cosa semblant. El cor començava a bategar amb més força! Espontàniament la gent es posava a cantar els Segadors, L'estaca i cançons de la Darhma. Emocionant! Havia de contenir les llàgrimes i la pell es posava de gallina! Però xec la mani no avançava, de manera que vam decidir sortir cap a la Rambla Catalunya, la sorpresa va ser comprovar que la manifestació allà continuava carrer avall. La gent baixava cantant, cridant i fent voleiar les banderes. Vam aturar-nos en un bar per fer una aigua; eren les set tocades. Tenien la televisió posada amb les imatges de la manifestació. La gent omplia des de la Plaça Tetuan fins a Gràcia junt amb els carrers laterals i el Passeig. Insuperable!





Llavors, després d'haver descansat una estoneta vam continuar avall. De sobte ens van aturar un noi i una noia japonesos. Fotien cara d'espantats i de no saber res. Ens vam intentar preguntar amb un anglès acceptable si Espanya havia guanyat el mundial. Es pensaven que la bandera que portava a l'esquena era l'espanyola. Doncs no, li vam fer entendre. Els vam explicar que era una manifestació per defensar la Nostra Nació Catalana amb allò de -<>-. Em vaig sentir molt orgullós de fer-los evident el nostre sentiment.
Per fi vam empalmar amb la manifestació que ja corria i vam arribar fins a Tetuan, on van llegir una mena de manifest molt sentit, en el que es venia a dir que érem una Nació lliure i que teníem el dret de decidir. El moment final va ser el més emotiu de tots. Un cor es va posar a cantar el Cant dels Segadors. La gent a l'Unísson va aixecar els punys i molts amb llàgrimes als ulls vam entonar les lletres del nostre Himne. Possiblement serà un dels moments més emotius de la meva vida. Dono gràcies per haver-ho pogut viure en primera persona!

Ara, la pilota està a la teulada dels governants. El poble ha demostrat quin és el seu sentiment: volem que se'ns respecti i si no és així volem la INDEPENDÈNCIA! Finalment, estrènyer la mà als nostres germans vascos i a tota la gent que al llarg del moment va secundar la manifestació a Tokio, Londres, Berlín!

CATALUNYA ÉS UNA NACIÓ! CATALUNYA ÉS UN SENTIMENT!
Iblama