Si, si... ens hem quedat a terra. Al mes d’agost, per commemorar el meu sant, em vaN regalar una estada de tres dies a Bruxelles. Bufff! Aniríem a Bruxelles, Gent, Ambers, Bruixes... portàvem un munt de dies fent plans amb il’lusió i ganes de fer alguna cosa diferent. I mira des d’ahir a la tarda que estàvem amb l’ai al cor veient com les notícies es precipitaven a tot Espanya. Els controladors aeris declaraven una vaga sorpresa encoberta. Començava així un pols contra el govern espanyol. El problema era que aquesta situació esclatava perjudicant una vegada més al comú dels mortals; a la pobra gent que volia tornar a les seves cases per uns dies o es volia prendre uns dies de merescudes vacances.
Hem estat escoltant al llarg de tota la nit els diversos butlletins informatius que la son ens ha permès. Fins que ben entrada la matinada començava a haver-hi rumors que la situació duraria dies i dies. Els controladors s’havien tancat en banda i no baixaven del burro. El primer pas del govern va ser enviar gent de l’exèrcit per fer que els controladors s’hi repensessin. Res, cap resposta! Ens hem llevat i de nou hem posat la ràdio per escoltar ben d`hora com estava la situació. La cosa empitjorava. Els controladors seguien amb el pols contra el govern de Zapatero. Si a migdia no es resolia la situació es declararia l’estat d’alerta. Els controladors han continuat amb la seva postura, de manera que el govern ha decretat l’estat d’alerta. Baixàvem de Colldejou i la veritat és que se’m posava la pell de gallina. Tenia una sensació semblant a l’esclat de la guerra d’Irak o els atemptats de Madrid. De fet des de la transició que no es produïa una situació semblant. Aquesta declaració feia que els militars passessin a ser la màxima autoritat davant els controladors. Aquests havien d’obligar a tornar al lloc de treball els controladors o serien arrestats i podien fins i tot rebre penes de 8 anys de presó. Nosaltres llavors hem descobert que Ryanair, la companyia amb la que havíem de volar, havia suspès tots els vols fins passades 24 hores. Definitivament les nostres il’lusions se n’anaven a la merda! Així que hem anat a l’aeroport de Reus per presentar recurs per veure si ens tornaven els diners. Una altra cosa serà el tema de l’hotel, el qual ja ens havia descomptat els diners de la reserva. Al final hem acabat anant a dinar a casa de ma mare i donant un tomb per Reus.
Quina culpa tenim nosaltres de les vostres reclamacions? Aneu a incendiar el congrés dels diputats però no toqueu els collons de la pobra gent. Imagineu els passatgers que havien de fer vols oceànics? I els que volaven per anar a noces, festes...? Increïble! La pobra gent que s’ha passat hores i hores esperançada als aeroports tirada per terra de qualsevol manera. Les illes aïllades... Què us heu cregut? Cobreu 30000 euros l’any i encara ens veniu a tocar els pebrots d’aquesta manera; no hi teniu dret. La major part de gent que com nosaltres avui estava als aeroports no cobrarem mai ni un quart del que cobreu vosaltres i no ens queixem, cada matí acudim al nostre lloc de treball i ens fem càrrec de la nostra responsabilitat. Ah, i si un dia se’ns acudeix no anar a treballar o plantar-nos ens fotrien fora amb una empenta. Què us heu cregut? Ara, govern d’en Zapatero s’ha cobert de glòria. Amb un any no han estat capaços de donar solució a un conflicte patètic que ha estat capaç de paralitzar Espanya i mig Europa. Imagineu per un moment que els mestres o els metges –que es podrien queixar per moltes més coses- fessin el mateix. De fet als mestres se’ls ha rebaixat un 5% el sou i que jo sàpiga no hi ha cap cas que s’hagi llençat al carrer a demanar res! Vivim en un país lamentable! Iblama
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada