‘Xavier Novell, exbisbe de Solsona, nova vida: té nòvia, escriu novel·la eròtica’.
Així titulava el Nacional aquesta notícia. No cal dir que impacta. Fa unes setmanes ja va transcendir que en Xavier deixava el Bisbat per motius personals. No entraré en la seva labor com a sacerdot, tot i que no m’estaré de dir que ha estat força lamentable volent curar ‘gais’, fent exorcismes, tractant l’avortament com un genocidi i traient de l’església noies en minifaldilla. Per tots aquests fets ha rebut sonades crítiques de la gent, de companys sacerdots o de Sor Lucia Caram, que el tracta de desequilibrat mental per les seves derives. Em centraré en el fet que ha deixat l’església. Ja se sospitava per on podien anar els trets. Doncs que és persona abans que res i que s’ha enamorat i vol viure la vida al costat de la seva enamorada. Quin mal hi ha en això? Jo crec que cap. Mentre que al Bisbat es deuen estirar els cabells ja que ha trencat el celibat (viure sense casar-se i viure en la continència sexual) molts l’aplaudim. I seria bo que l’església en prengués bona nota. I és que; quin mal hi ha en defensar el missatge de Jesús i tenir parella i fills? Ell de moment, pel que es diu a les notícies, no ha deixat el sacerdoci. Serà que vol fer uns mesura de pressió perquè l’església rectifiqui i permeti capellans amb parella o casats? L’església està massa propera a l’edat mitjana. Estic segur que el sacerdoci es pot compaginar amb una vida normal i corrent en parella. Ni en tinc cap dubte que tindria més credibilitat i tot, ja que serien persones molt més de carn i ossos i no ‘tants esperits’ ni tants ‘sacrificis’ de la carn. Admirables són les decisions que han pres el Joan Enric Reverté (Padre Jony) o en Xavier Novell (ex bisbe de Solsona). Després de deixar el sacerdoci, viuen en parella i segueixen amb la seva labor d’ajudar als altres i segur que la seva fe en Jesús no s’ha perdut. I una altra cosa dic; potser l’església solventaria dos problemes que l’estan llastant darrerament: els abusos sexuals i el fet que altres persones puguin exercir el sacerdoci. Tombant una mica per esglésies d’arreu de què ens n’adonem? Que són 4 gats i la majoria és gent gran i persones de sexe femení. Quin problema hi hauria per exemple en que una dona del mateix poble o de la mateixa diòcesi pogués oficiar una celebració eucarística? O un home, clar? Doncs, tot i que el Papa Francesc ha fet alguns passos (acceptar 120 sacerdots -casats- al convertir-se al catolicisme) no s’està per la labor I què va passant amb els feligresos? Doncs que dia a dia, entre els missatges cada vegada més confusos, els casos de pederàstia i l’anquilosament ideològic l’església s’està buidant progressivament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada