És la Festa Major petita de
Porrera però els drets carrers, la plaça
de la Carretera, la plaça de l’església o la pista s’omplen amb les paelles i
els gegants. El dissabte és un dels dies amb més encant de l’any, no només per
tots els actes que es fan sinó perquè a més la méteo sempre ens té preparada alguna
sorpresa en forma de ruixat a mitja tarda. Comença a fer caloreta i a la gent
li ve de gust seure al carrer per prendre alguna cosa. És el preludi de l’estiu
que està a tocar de les nostres postres. És l’entrada al bon temps. Per la gent
que ho sentim al calendari hi ha tres solsticis: el que suposa el final de l’any
i l’inici del nou, l’entrada a l’estiu amb sant Joan i la festa major de
Porrera; l’arribada del bon temps.
DIVENDRES 040512 – CARNADA TROS I INICI FESTA MAJOR
Érem conscients que el temps
perillava, no obstant vam anar al maset a passar el dia, i el cert és que va
ser una opció bona. Al matí, fins a l’hora de dinar, vam passar calor, noi. I a
la tarda ens vam haver d’eixoplugar dins del mas ja que va ploure amb ganes una
bona estona.
Ara, el tros, te’l miris per on te’l
miris està ufanós. Els avellaners ja tenen fulles i aquestes ens ensenyen un
verd fort i radiant, nou; prova que estan en l’inici de la nova collita. Les
darreres pluges han estat extraordinàries pel camp. Mentrestant les faveres ja
tenen faves i les pesoleres pèsols. Els alls, que s’han pogut salvar de l’escomesa
del bestioles vàries, sembla que també tiren endavant.
Doncs res que vam aprofitar per fer
foquet, coure la carn i menjar-nos un bon plat de faves mig acalorats, collir la
resta de faves mentre començava a ploure i fer-la petar una bona estona.
A la nit, com es tradició, vam
encomanar unes pizzes a la pizzeria per donar el tret de sortida a la festa
major (per cert: trieu la Prioratina o la Blancaneus, són un escàndol de bones).
Després tocava disco mòbil i acabar al Cafè Antic fent una cerveseta. Ah, i abans d’anar a dormir vam “hissar” la
bandera de Catalunya al balcó que dóna a la plaça de Missa; va quedar ben xula!
DISSABTE 050512 – MATÍ DE JOCS, PAELLES, GEGANTS I
FESTASSA
Després d’un bon esmorzar –de festa
major- vam baixar a la plaça Carretera. Al mig s’havien preparat unes taules
amb cadiretes petites perquè la canalla pogués participar de tallers diversos:
fer titelles, pintar, pintar-se la cara, fer pilotes, papiroflexia... La Bet i
el Roc (gegants de Porreres, Mallorca) i la Garranxa i lo Molló (gegants de
Porrera) van presidir la plaça. Vam estar una bona estoneta veient com el
Martí, el Pau, el Joan, la Judit i molts altres nens s’entretenien en els
tallers.
Arribava l’hora de dinar així que
vam anar cap al camp de futbol. A la pista poliesportiva s’havia preparat una
improvisada carpa-borrassa col·locada damunt de les fileres de taules (on
seuria la gent per dinar) per protegir del sol. A sota, a tocar del riu, les
diferents colles van preparar les paelles. Un patac sobtat d’aigua va fer
plegar abans d’hora la gent i els gegants que ja estaven plantats. Nosaltres
ens vam lliurar de la mullena ja que vam dinar a casa.
I bé, va arribar l’hora de la
trobada. Aquest 2012 la Colla de Porrera amb la Garranxa i Lo Molló està de
celebració ja que fa vint anys que es va iniciar aquesta aventura gegantera.
Corria l’any 1992, quan lo Molló i la Garranxa es van posar en camí i imagineu
ja han passat vint anys. Per tant a tots els que d’alguna manera o altra s’hi
han implicat felicitats i que per molt de temps es pugui tirar endavant!
De nou el sol va treure el cap entre els núvols que es van anar enretirant per deixar una tarda esplèndida. Els gegants els van plantar a tocar de la vorera del Bar i les colles participants van ser: Aleixar, Colldejou, Duesaigües, Plaça de sant Miquel de Tarragona, Ulldecona, Vilaplana, Porrera i Porreres. Quin goig que fan! A les 17 hores tocades es va donar el tret de sortida al cercavila fent el recorregut habitual: passar el pont vell, plaça Guineu i d’allà anar serpentejant fins a la plaça de l’església on es fa una pausa. Pels qui tenim sort i el privilegi de ser-ne veïns el cert és que meravella veure la petita plaça plena de gent, ambient, gegants i geganters, cadascú amb les seves comparses; cadascú amb les seves samarretes de coloraines. Es bonic veure-ho i sentir-ho de baix estant però pujar a casa (cal Magí) i veure-ho des del balcó impressiona ja que tens una millor perspectiva.
Llavors tornes a baixar per on s’ha vingut passant pel magnífic rellotge de sol de Jaume Assens, el cafè Antic (on sempre cau vinet i galetes) i per davant del forn; decantant cap al carrer de la font de dalt (al final amb el carrer en pendent hi ha un vista brutal dels gegants alçant-se per damunt dels caps de la gent), carrer de la font de Baix (amb sant Antoni al fons) per passar pel pont nou i tornar de nou a la plaça Catalunya. Allà les colles ens obsequien amb el seu ball de lluïment i després de descansar una estona es fa la ballada conjunta final.
Enguany de tots els participants
cridaven l’atenció especialment els gegants de Porreres (Mallorca) amb les
seves cames i botes i els seus xeremiers; sense oblidar-nos de la batuca que
també portaven. Els l’Ulldecona, especialment amb el mantó de la geganta
Pietat. La gent també va estar molt pendent del vestit que li queia a la
Cubanita de Duesagües i que en més d’una ocasió va deixar la geganta en una
tessitura una mica –bastant- eròtica amb les sines a l’aire. l’Espantall de
Colldejou va remullar als assistents fossin de l’edat que fossin. Segons s’ha
pogut saber va xalar especialment amb els més menuts però sobretot amb la gent
que estava asseguda a la barana a tocar del riu i la gent que hi havia asseguda
a les portes del bar. El pobre pel que es veu va acabar amb forts mals de cap ja
que en diverses ocasions va topar amb la farola de la plaça i es va enredar el
cabell amb les rames dels plataners. I com no podia ser d’una altra manera amb
l’exhibició de tombs i voltes que lo Molló i la Garranxa ens van obsequiar al
toc de les gralles i els timbals.
Sens dubte, una gran tarda!
Finalment, vam anar fins a la pista poliesportiva on la Colla amfitriona ens va
obsequiar amb el berenar sopar, a base de pa amb tomàquet i embotit i un vi de
la terra excel·lent, per no faltar a la tradició.
En aquesta trobada m’agrada
esperar-me una estona a la plaça de Missa. La gent va marxant i poc a poc el so
de timbals i gralles es va esllanguint perdent-se pels costeruts carrers de
Porrera.
I no es va acabar pas el dia aquí,
no; encara es va allargar unes quantes hores més i en vam tenir diversos plats.
El primer d’ells el vam viure al Cafè Antic, amb la Tere i la Xell, tot veient
els quatre gols del Messi contra l’Espanyol i sobretot amb l’homenatge al Pep
Guardiola el dia del seu comiat. La gent al camp no es va moure però és que al
cafè tampoc, al contrari; hi havia més gent que durant el partit. La cadira que
jo tenia la vaig perdre i em va tocar estar dret a tocar de la màquina de
tabac. La imatge que tinc a la retina no la oblidaré mai. La gent aplaudia quan
tocava però en els moments més emotius posava la pell de gallina veure gent en
edat avançada -i jove- com se’ns humitejaven els ulls. Ufff! Només puc dir que
gràcies Pep!
Ens vam anar a canviar de roba i
au, cap al Casal. Primer van posar boleros i pasos dobles per la gent gran i
després Troins (grup de versions de Porreres) ens va fer un concert amb cançons
versionades de tot tipus de grups. Ho van fer la mar de bé! Així ens vam anar envalentonant!
I va arribar l’hora de la disco mòbil i tot i que va fallar una mica (les
cançons van ser trunyeres) ens ho vam passar de conya amb els Jona’s, Glòrie’s,
Núrie’s, Schuster’s, Tere’s i Xell’s. Certament, vam reviure vells temps. Una
gran nit! Una nit en la que va costar molt arribar a casa, treure’s la roba i
posar-se al llit. Gràcies!
DIUMENGE – SANT JOAN DE LA CIRERETA: MISSA I CORALS
Va costar dormir i va costar
llevar-se. Maaaaaaare Meva! A l’església puntualment es va iniciar la Missa en
honor a sant Joan. La figura del sant va ser col·locada a tocar de l’altar amb
unes cireretes tot penjant-li de la mà esquerra. És temps de cireres: sant Joan
de la cirereta. La celebració és maca, tot i que un pèl llarga; massa llarga
per ser exactes, ah, i repleta d’incens i molts badalls. Sort que en Molló i la
Garranxa –col·locats en un lateral de l’església- entretenen els més menuts.
Va fer un dia preciós, així que amb
el Pau, la Judit, el Joan, el Miquel i tota la troupe vam anar a donar un tomet
pel poble per acabar fent el vermutillo al bar de la plaça. Després dinar a
casa i noi fer una bona migdiada ja que fallaven les forces.
El plat fort va arribar al vespre.
A l’església es va fer la trobada de Corals. Hi van participar les corals
següents: Amics cantors de Marçà, Cantaires de Pradell, Coral vila de Falset i
Coral de Porrera. Un dels moments més emotius va arribar quan la Coral de
Porrera va cantar –posant la pell de gallina- el Que tinguem sort d’en Lluís Llach, dedicant-ho a Joan-Baptiste que
ens va deixar la mateixa nit del dissabte, després de participar activament de
tots el actes de la festa major.
I res! Amb una gran recança vam fer
les maletes i vam tornar a la ciutat i al dia a dia, això si, amb un record
inesborrable de la festa major. Iblama
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada