Les terres de l'Ebre sempre et fan entrar en una òrbita màgica i diferent. Passejar i resseguir ben a prop del riu t’omple de vida.
Aquesta vegada vam començar la ruta al castell templer de Miravet. Primer és imprescindible arribar-te a l’embarcador i contemplar la vista del vell poble a tocar del riu. Tan a tocar està que en més d’una ocasió se n’ha inundat la part baixa. Realment és una estampa de postal. I a dalt de tot del turó hi sobresurt la pedra blanca de la fortalesa de Miravet. Et llegeixes la història del recinte i realment te n’adones que el lloc ha gaudit d’una enorme importància ja des de temps dels ibers. Actualment, en pots visitar gran part destacant-ne les terrasses que donen a damunt mateix de l’aigua, les torres a banda i banda, la sala capitular, l’església, el pati d’armes i si no tens vertigen la terrassa superior; a la qual s’hi accedeix per mitjà d’una enrevessada escala de caragol (http://www.miravet.altanet.org/turisme/castelldemiravet.php).
D’allà vam recular fins a Móra per tornar a agafar la N-420 i resseguir uns dels passatges històrics de la guerra civil espanyola més tristos: la batalla de l’Ebre. Totes aquestes terres vam haver de ser-ne testimonis muts dels enfrontament viscuts entre el 25 de juliol al 17 de novembre de 1938. Avui en dia encara es pot observar com la guerra es va endur per davant el poble vell de Corbera d’Ebre, entre els enfrontaments cos a cos dels dos bàndols a l’atac de l’aviació. Al final la gent va anar abandonant-lo progressivament i es va construir el poble nou una mica més avall, deixant per al record trist les runes del poble vell (http://www.poblevell.cat). Quan passeges pels seus carrers descobreixes la magnitud de la tragèdia!
A dinar vam anar a dinar Gandesa i d’allà després vam descendir fins a la Fontcalda. La veritat és que el paisatge és espectacular. Sembla que estiguis al bell mig del Pirineu. La natura té aquestes sorpreses. Una vegada ets a baix de tot, al recinte, cal pujar una miqueta pel petit congost que hi ha al costat dret i si tens temps baixar pels Estrets. Com no, la visita a la Mare de Déu és obligada! http://www.gandesa.altanet.org/niv4.php?id=12
D’allà vam fer cap a Tortosa i vam anar a veure els nostres amics Fina i Francesc, tot recordant vells temps i gaudint de l’espectacle del Caro i l’Ebre en la posta del vespre.
Amb temps justet per dutxar-se i canviar-se de roba vam fer cap al Tubo, on vam sopar amb el Luis, el Martí, la Xell i el Jaume unes taules d’ibèrics i formatges per llepar-se els dits. Havent sopat va venir el David i vam celebrar conjuntament els seus 35 anyets al Flaps i donant el tradicional tomet per Reus abans de marxar cap a casa.
Un dia ben complert!
DISSABTE 120512 - FESTA DE SANT ISIDRE A COLLDEJOU, SOPAR AIRESC I FESTA DE LES PUBILLES A MONT-ROIG
Després de tot un seguit de trasllats encara vaig ser a temps de veure la processó de sant Isidre de Colldejou. Com cada any es va fer una benedicció dels camps, tot desitjant que les collites siguin favorables. Al mateix temps es celebra el dia de la gent gran. L’Associació de Dones va organitzar una paella per tots aquells que superes ens 65 anys al Casal. I a la tarda l’Ajuntament ens va obsequiar amb l’actuació de la coral de l’Orfeó reusenc. El repertori va tenir moments emotius amb l’Estaca, la Piel canela, la Nit de sant Joan, el Boig per tu, el Que tinguem sort però sobretot amb la darrera de les cançons: el cant de la Senyera que tots els assistents van cantar a la vegada drets. A la mitja part es va repartir coca i vi ranci i dolç per tothom.
A la nit vam anar sopar a l’Hotelet i la veritat és que vam fer una bona elecció en el menjar: graellada de verdures i entrepà compartir cada dos. El vinet ens va permetre “posar solució” a molts dels problemes del nostre entorn. I com que estàvem animats i teníem ganes de festa ens la vam “fotre” a Mont-roig. Allà feien la festa de les pubilles 2012 amb l’orquestra Girasol de fons. Ens ho vam passar bé. Bons moments per xerrar, també i saludar gent coneguda. Mont-roig feia molt de goig!
DIUMENGE 130512 - ANIVERSARI MARIA JAVALOY
Amb poques hores a l’esquena, cosa que tard o d’hora s’acaba pagant, i després d’una regadeta a l’hort, ens hem trobat a casa de la Maria per celebrar el seu 32è aniversari. Ha fet un dia excepcional i per fer els honors hem pogut gaudir del primer bany de la temporada de la caloreta.
Per dinar hem cuit: pebrots, albergínies, cebes i carxofes, ah, i patates; i de tall costella, llangonissa i cansalada. Segons han dit els cuiners ho han fet molt bé!
Ufff! Amb la panxa ben atapeïda ha arribat l’hora de les maduixes, per fer córrer una mica, i dels pastissos: un enorme coc dolcet i uns brioxos de xocolata o de sucre. Mmmm! Com no podia ser diferent la tarda l’hem matat menjant i banyant-nos i relaxant-nos. Tan de bo ho poguéssim fer més sovint això!
Un altre regal de cap de setmana! Com més coses faig més realitzat i feliç em sento. Cansat, també; però ple i feliç també! Gràcies vida! Iblama
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada