DIVENDRES 250512 - DE FALSET A PEÑARROYAS PASSANT PER SER CAMPIONS DE LA COPA DEL REI DE FUTBOL
A les 9 en punt vaig passar a recollir el Martí a la plaça Prim. Després de carregar el cotxe ens vam posar en camí. La primera aturada: l'Ermita de sant Gregori de Falset (http://www.turismepriorat.org/ca/que-fer/punts-interes/ermita-de-sant-gregori). Primer vam ascendir fins a l'antic edifici eclesiàstic enfonsat en la vermella roca de l'entorn. Des d'allà estant hi ha una vista privilegiada de Falset que treu el cap entre les roques massisses. A la part baixa hi ha una àrea de lleure amb unes taules de fusta on procedir a fer un esmorzar amb productes gallecs: formatge i xoriços amb pa del forn de la plaça del Castell de Reus.
La següent etapa va allargar-se per un dels pobles més bonics que et trobes tot resseguint la carretera N-420: Calaceit (http://www.calaceite.es/InternetRural/calaceite/home.nsf). Només arribar al poble hi ha un cartell per pujar a la part alta del poble. Fas cap a la part del darrere de l'església de l'Assumpsió, que per cert té un campanar i una entrada-portalada espectacular. Després baixes pel carreró del darrere fins accedir a la plaça major amb l'ajuntament i les cases-palauet del seu entorn. Les arcades sota de les cases són un dels elements característics del nucli i que a l'estiu segur que ajuden a aixoplugar-se de la calor. A la dreta, si tires carrer avall, tens una de les vistes més boniques: la del portal, amb els carrers amb escales dels voltants.
Arribava el migdia i ens vam afanyar a fer els 22 quilòmetres que separen Calaceit de Vallderrobres (http://www.valderrobres.es/). Certament és un dels pobles característics de la riba del Matarranya. Aquesta vegada però vam optar per baixar fins a l'altra banda del riu i asseure'ns una estona a fer unes cervesetes més enllà de l'entrada del portal, en unes porxalades agraïdes. La vista des d'aquest punt de l'entrada al recinte del poble vell coronat amb l'església i el castell és impressionant. Després ens vam fer passar la gana amb un bon plat combinat. Sense massa temps per descansar ens vam dirigir a Calanda passant per poblets pintorescos encaramats en els despullats turons de Terol, enmig de valls planes però altes. Vam passar per: la Portellada, Fornoles i la Codoñera i Torrevilla.
A Calanda ens vam retrobar amb l'amic Jaume que després d'una llarga odissea arribava des de Barcelona. Vam fer un cafetó per recuperar forces i de nou ens vam posar en ruta en direcció a Castellote. El temps, com és típic a la primavera, va anar canviant, amb un augment de núvols que presagiaven tempesta (al final res de res). Vam passar pel mig buit embassament de Calanda i d'allà vam ascendir tot entrant per un llarg túnel a Castellote (http://www.castellote.es/InternetRural/castellote/home.nsf). És una vila situada a tocar del cim d'una alta muntanya on s'hi alça l'antic castell templari. De fet el nucli -la part vella- mereix un tomet per contemplar les seves cases pairals -moltes d'elles en runes-, l'eslgésia de sant Miguel i l'edifici de la torre. També són interessant l'ajuntament amb els seus porxos i la font del costat, així com també els empredrats carrers.
S'acostava el vespre. Va ploure una mica però res important. A tocar de les nou per fi vam arribar a Montalban. Vam aparcar el cotxe i ens vam enfundar les nostres samarretes del Barça. En grup vam anar cap al bar on veuríem la final de la copa del Rei. Realment et senties observat; quatre paios amb la samarreta del Barça a Teruel... No ho sé, no ho sé! Però noi vam trobar diversos còmplices a dins i a fora del mateix. A fora una nena petiteta també duia la samarreta i a l'entrar al bar, uns senyors que tenien un potent veu, ens van donar la benvinguda. Més tard fins altres persones van entrar amb la samarreta posada i fins i tot portaven una bufanda i una bandera. Així que no vam estar del tot sols, tot i que a la barra van deixar ben evident que eren del Madrid. Un dels que servien duia una samarreta de la roja i en algun moment es van sentir discussions en contra del Barça i a favor del Madrid i la roja; que ja em diràs tu a què conduïen. El fet és que nosaltres ens vam asseure a la nostra taula, vam fer passar-nos els nervis com vam poder i vam xalar amb els gols del Barça. Això si, essent celebrats amb ràbia i forts crits. Quin partit més plàcid!
En acabar vam pujar al cotxe i vam posar l'himne del Barça i fins i tot vam pitar una mica per fer notar la nostra alegria. Una gran nit.
I d'allà, passada la mitja nit, ens vam posar en camí de Peñarroyas (http://penarroyas.com/). Vam muntar les nostres habitacions, vam obrir la nevera, vam instal·lar la play i vam fer unes partidetes; lo típic de quan n'hem al poble del David. I a dormir d'hora (3h).
DISSABTE 260512 - DINAR A L'ÀREA DE LLEURE, ANIVERSARI DAVID (35 ANYS), SOPAR ROMERIA SANTA QUITÈRIA, PLAY
Ens vam llevar relativament aviat (10h) i ja d'entrada, per posar-nos a to- vam fer unes partidetes mentre esmorzàvem. Llavors vam anar a comprar a Montalban la carn: llom, pollastre filetejat, cuixes de pollastre, xuleta, salsitxes de pollastre i porc, xistorra i botifarra negra. I sense més dilació vam tornar al poble, vam agafar tots els estris necessaris i vam començar la festa de la parrillada.
Vam fer foc i poc a poc, mentre fèiem el vermut vam anar coent la carn, les patates, els pebrots, la ceba, l'albergínia i les carxofes. Aleshores el temps va canviar. Va bufar vent i el cert ens que ens va fer la guitza ja que els xops de la vora del riu van començar a deixar anar les seves flors en l'aire. Semblava talment una nevada. Malgrat tot la gana va poder i ens ho vam halar tot entre brindis de vi de Gandesa. El millor: el xuleton.
Com que no teníem postres doncs ho vam remullar amb mojitos preparats per en Jaume. Atabalats per la pluja de incessant dels xops vam decidir tornar a casa.
Allà teníem preparada una mini festeta sorpresa a en David que feia 35 anys. A la paret hi vam posar una pancarta commemorativa del seu aniversari i penjat d'un clau el seu regal: un joc per la play. Damunt de la taula un pastís improvisat fet amb una espelma i un donetes. Després de passar una estona malament ja que no el vam deixar entrar a casa seva perquè no ho veiés al final va quedar feliç. La play va tornar a funcionar i poc a poc vam anar caient tots en una agraïda becaina.
En vam llevar cap al vespre; encara s'hi veia.Vam fer de nou unes partidetes i vam anar a donar un tomet. Amb el David i l'Israel vam pujar a la part alta del poble des d'on es descobreix un Peñarroyas diferent amb els vells corrals i el munt d'eres que hi havia antigament. Al fons uns amenaçadors núvols treien el cap per damunt de les pedres vermelles de la vall del Riu Martín. Vam iniciar llavors, mentre descendíem una interessant conversa de la situació que ens toca viure a tot Europa.
Ens vam reunir una estoneta més tard al Bar del poble amb el Martí i el Jaume i la resta del poble. La gent de Peñarroyas aquest 26 de maig celebrava la romeria de santa Quiteria. Al matí van anar caminant fins a l'antiga ermita perduda a la vall del riu Martín i a la nit es van reunir tots els que van voler a l'esplanada de les escoles per sopar plegats carn a la brasa, mirar Eurovisió i fins i tot fer una mica de ballaruca en una improvisada disco-mòbil.
Vam anar a buscar el nostre menjar i gràcies a la gentilesa de la gent del poble vam coure la nostra carn i la nostra verdura aprofitant les brases d'ells. Ens vam coure una cuixa de pollastre brutal. En acabar vam entrar dins del bar i vam fer unes partidetes al futbolí mentre ens bevíem unes cervesetes. La nit la vam acabar xalant amb un divertit joc que es diu Buzz i que consisteix en fer preguntes als concursants i fent uns Pro's. Uns dels moments més intensos de la jornada el vam viure quan abans d'anar a dormir vam anar a contemplar les estrelles; un espectacle realment inigualable.
DIUMENGE 270512 - LA TORNADA
En cinc horetes per cap tornàvem a estar aixecats; la veritat és que no vam dormir massa bé, unes partidetes però ens van tornar a posar al dia (les darreres). Poc a poc ens vam anar aixecant tots i vam procedir a recollir. De sobte, quan estàvem repartint el menjar sobrer, uns crits ens van alertar: ens van dir que es cremaven els cotxes. Ostres, vam sortir esperitats de casa corrent com bojos per veure què passava. S'havia calat foc ben a la vora d'on hi havia els cotxes aparcats. La gent però es va mobilitzar en massa i es va poder evitar que el foc s'escampés. Un bon ensurt! I res vam carregar les maletes i vam enfilar el camí de tornada amb un dia radiant. Ens vam aturar a Gargallo on vam veure la fórmula 1 a Mònaco mentre dinàvem per darrera vegada plegats. El plat bomba va ser el morro fregit; quina tarda. Encara ens vam aturar a Calanda i a Gandesa per fer un cafetó. Allà ens vam separar definitivament posant el punt i final al cap de setmana. A quarts de vuit deixava el Martí al Prim; tornàvem a ser a Reus amb uns quilos de més i amb la tristesa que la bona vida s'havia acabat.
Iblama
Tant de bo trobem fórmules en el anys que venen per poder compartir aquestes estones!
impActe
1 comentari:
Que guapa la foto del gat al balcó!!! Gerard S.
Publica un comentari a l'entrada