Relats conjunts http://relatsconjunts.blogspot.com/ ens proposa que ens suggereix aquesta imatge. Aquesta és la meva proposta.
Hola Martina!
Si, l’he tornat a veure.
Te’n recordes de les vacances que vam passar
amb la mare a Kork fa cinc anys? El primer dia vam arribar molt cansats del
llarg viatge fins a aquell poblet de mala mort. Nosaltres ens pensàvem que l’hotel
era a la mateixa ciutat però no, l’hotel era en un petit poblet al nord,
Farra.. nosequè. Quan per fi vam arribar ens vam trobar en una casa a les
afores en que hi vivia la senyora Ferrman. A tu et va caure el món al damunt.
Ja t’havia costat prou venir amb mi i la mare i a més et portàvem a un lloc de
mala mort.
Era al vespret i la senyora Ferrman ens va dir
que només hi havia un lloc on a aquelles hores ens podien oferir sopar: The
Tavern. Estàvem afamats, te’n recordes. Quan vam entrar en aquella taverna
tothom ens va mirar alçant els ulls per damunt d’aquelles llargues gerres de
cervesa. Tu directament te’n vas anar cap al racó més allunyat de la barra, com
hipnotitzada i te’n vas anar a seure, mentre ens deies que volies una hamburguesa;
amb la mirada perduda i perduda en els
teus pensaments. L’amo de The Tavern ens va servir el menjar i les
corresponents cerveses i tu, mentre menjaves amb desgana, miraves un quadre que
hi havia al costat de la taula amb molt de color i amb gent que semblava que
ballava o que queia. Més enllà n’hi havia un altre més gran encara, i un altre
i un altre. En total hi n’hi havia 7 en tot el local amb diferents mides i de
diferents tonalitats, però el mateix dibuix. Quan ho vas descobrir amb la boca
plena vas dir: -<>-.
Aquell vespre a prop de Cork, mentre sopàvem
et vaig proposar una juguesca. Que si tornàvem a veure la imatge et convidaria
a sopar. I tu, amb la teva gràcia de sempre, em vas dir que preferies que et
donés els calers per fer el que et donés la gana.
Doncs filla, avui he tornat a veure el famós
quadre. L’he vist en una botiga de quadres que hi ha a tocar de sant Francesc,
tot remenant buscant per ta mare una imatge que li pogués agradar per
emmarcar-la i regalar-li pel seu aniversari. I t’ho dic tot escrivint-te a l’antiga
una carta perquè sàpigues que quan ens veiem et pugui donar els diners que et
pertoquen i al mateix temps et pugui fer un petó, perquè t’enyoro molt Martina.
Isaac
4 comentaris:
sempre tant nostàlgic tu, tituu!
bon relat!
Molt bon relat!!!
gràcies! celebro que us agradi!
Bon relat, posant colors a la nostàlgia.
Publica un comentari a l'entrada