PARTICIPACIÓ A RELATS CONJUNTS

Relats conjunts http://relatsconjunts.blogspot.com/ ens proposa que ens suggereix aquesta imatge. Aquesta és la meva proposta.

Hola Martina!

Si, l’he tornat a veure.

Te’n recordes de les vacances que vam passar amb la mare a Kork fa cinc anys? El primer dia vam arribar molt cansats del llarg viatge fins a aquell poblet de mala mort. Nosaltres ens pensàvem que l’hotel era a la mateixa ciutat però no, l’hotel era en un petit poblet al nord, Farra.. nosequè. Quan per fi vam arribar ens vam trobar en una casa a les afores en que hi vivia la senyora Ferrman. A tu et va caure el món al damunt. Ja t’havia costat prou venir amb mi i la mare i a més et portàvem a un lloc de mala mort.

Era al vespret i la senyora Ferrman ens va dir que només hi havia un lloc on a aquelles hores ens podien oferir sopar: The Tavern. Estàvem afamats, te’n recordes. Quan vam entrar en aquella taverna tothom ens va mirar alçant els ulls per damunt d’aquelles llargues gerres de cervesa. Tu directament te’n vas anar cap al racó més allunyat de la barra, com hipnotitzada i te’n vas anar a seure, mentre ens deies que volies una hamburguesa;  amb la mirada perduda i perduda en els teus pensaments. L’amo de The Tavern ens va servir el menjar i les corresponents cerveses i tu, mentre menjaves amb desgana, miraves un quadre que hi havia al costat de la taula amb molt de color i amb gent que semblava que ballava o que queia. Més enllà n’hi havia un altre més gran encara, i un altre i un altre. En total hi n’hi havia 7 en tot el local amb diferents mides i de diferents tonalitats, però el mateix dibuix. Quan ho vas descobrir amb la boca plena vas dir: -<>-.

Aquell vespre a prop de Cork, mentre sopàvem et vaig proposar una juguesca. Que si tornàvem a veure la imatge et convidaria a sopar. I tu, amb la teva gràcia de sempre, em vas dir que preferies que et donés els calers per fer el que et donés la gana.

Doncs filla, avui he tornat a veure el famós quadre. L’he vist en una botiga de quadres que hi ha a tocar de sant Francesc, tot remenant buscant per ta mare una imatge que li pogués agradar per emmarcar-la i regalar-li pel seu aniversari. I t’ho dic tot escrivint-te a l’antiga una carta perquè sàpigues que quan ens veiem et pugui donar els diners que et pertoquen i al mateix temps et pugui fer un petó, perquè t’enyoro molt Martina.

                                                                                  Isaac