Festa inamovible al calendari.
En el calendari és
una data inamovible; se celebra el 23 d’abril. És una festa en la que s’hi
fonen diversos elements: la primavera, les flors (simbolitzades en la rosa),
l’amor, la pàtria catalana i la cultura (simbolitzades en el llibre). L’Ordre
no importa; el fet està que enamora a qualsevol persona. Fins i tot s’ha
començat a exportar a altre territoris. Pot ser que l’èxit estigui en haver-la
mantingut en dia feiner; pot ser així la gent la viu més intensament.
Procedència
Jordi ve de Georgos que vol dir pagès. El personatge
ja porta amb si mateix una tel de misteri, s’ha dubtat fins i tot de la seva
existència. Sembla ser que fou un soldat romà que morí martiritzar a Palestina.
Al llarg de la història hi hagut diversos testimonis de veneració del
personatge com un màrtir a Occident. I és que si furgues una miqueta trobes que
molts són els pobles que han bastit una llegenda al seu voltant. Va ser invocat
com a patró de l’Imperi bizantí i dels cavallers medieval. Igualment, molts
països i territoris el van agafar com tenir per referent (corona d’Aragó, Geòrgia,
Anglaterra, Gènova, Sèrbia, Grècia, Portugal i Lituània). Les tropes de
Catalunya medievals feien una invocació a l’hora de combatre, deien: “Aragó, sant Jordi” o “Sant Jordi, firam, firam”. Ell 1456 es
van reunir les corts i el declarar patró de Catalunya, dedicant-li la capella
gòtica del palau i posant l’escut de la creu a l’escut. A Catalunya és també el
patró dels enamorats. Al patí del Palau de la Generalitat des del segle XV se
celebra la fira dels enamorats o la fira de les roses.
La Llegenda
És el vencedor del
drac en la llegenda que el fa enfrontar amb la bèstia representadora de tots
els mals. La llegenda se situa a Líbia. Hi havia un llac infestat per un drac
dolent a qui els habitants de la contrada havien d’entregar-li un membre per
ser sacrificat junt amb un bé. Un dia es va entregar una donzella. El pare de
la noia va prometre la seva filla a qui la recuperés de les urpes del drac. Fou
Sant Jordi, cavaller de la Capadòcia que, després de fer batejar i convertir la
gent al cristianisme, va combatre amb el drac fins a degollar-lo. De la sang en
va florir un roser de soses roges, del que el cavaller en va oferir la més
bella de totes a la donzella. S’han concebut també amb un significat de
resistència i patriotisme de Catalunya.
Altres
En moltes contrades
d’Europa s’ha erigit com el protector de les collites (en especial de l’ordi).
A partir de 1926 es va afegir la celebració del dia del llibre ja que coincidia
amb el la mort de Miguel de Cervantes o Shakespeare. Aquest dia els carrers s’engalanen
amb parades de llibres que es venen amb un descompte per potenciar la lectura.
Al mateix hi ha paradetes amb venda de toses perquè l’estimat pugui regalar una
rosa a la seva estimada.
Per Sant Jordi,
Montblanc celebra la Setmana Medieval on
es dramatitza la llegenda de sant Jordi, junt amb una representació de les
Corts Catalanes de 1414.
Alguns poemes de Sant Jordi
EL CAVALLER
Lo cavaller
Jordi guerrer
cuida avançar
per defensar
del rei la filla
on era el drac
tal premi n'hac:
molt poc après
ell ne fou pres
e fort batut;
dins en Barut
fou escorxat
per mig serrat.
Jaume Roig
(1401-1478)
LA FIRA DE SANT JORDI (fragment)
A la fira de les
roses
a firar-me antany
aní,
el roser de què em
firí
en fa enguany de
tan hermoses
que n'he fet parada
aquí.
Hi ha la rosa
alexandrina,
la vera i la
d'esbarzer,
també les de
Palestina,
que floreixen sense
espina
de Jericó en lo
roser.
Jacint Verdaguer
(1845-1902)
LA DIADA DE SANT JORDI
La diada de Sant
Jordi
és diada
assenyalada
per les flors que
hi ha al mercat
i l'olor que en fan
els aires,
i les veus que van
pel vent:
"Sant Jordi
mata l'aranya".
L'aranya que ell va
matar
tenia molt mala
bava,
terenyinava les
flors
i se'n xuclava la
flaire,
i el mes d'abril
era trist i els nens i nenes ploraven.
Quan el Sant hagué
passat
tot jardí se
retornava:
perxò cada any per
Sant Jordi
és diada
assenyalada
per les flors que
hi ha al mercat
i l'olor que en fan
els aires.
Joan Maragall
(1860-1911)
UNA ROSA
Sant Jordi, santa
diada
del passat i
l'avenir,
Fe i Pàtria
nostrada
del meu cor fas
sobreixir.
Oh la bella
matinada!
Quina joia de
collir
una rosa perlejada,
una rosa a mig
obrir!
Maria Antònia Salvà
(1869-1958)
SANT JORDI GLORIÓS
Sant Jordi té una
rosa mig desclosa,
pintada de vermell i
de neguit;
Catalunya és el nom
d'aquesta rosa,
i Sant Jordi la
porta sobre el pit.
La rosa li ha
contat gràcies i penes
i ell se l'estima
fins qui sap a on,
i amb ella té més
sang a dins les venes
per plantar cara a
tots els dracs del món.
Josep Maria de
Segarra (1894-1961)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada