CAP DE SETMANA DEL 06-081213

DIVENDRES 061213. FIRA DE NADAL DE L’ARGENTERA

L’Argentera és d’aquells raconets de la nostra terra, a cavall entre la muntanya on s’alça el castell monestir d’Escornalbou i les valls que desemboquen al Priorat, pel que val la pena perdre-s’hi. Els seus carrerons, el contrast entre la pedra vermella de Vilanova i la licorella, els raconets, les cases amb encant... I si a més hi afegeixes que aquest cap de setmana hi feien la primera Fira de Nadal, tot guanya! Als peus de l’església les primeres paradetes amb productes de la terra com carabasses de totes les mides i colors, vins, mel. Una paradeta entaforada a l’interior d’una casa vella amb flors era el pas previ a l’arribada a la plaça major. L’església romànica, amb una misteriosa ceba col·locada als peus de la porta, lluïa les seves millors gales amb sant Bartomeu presidint l’altar. En un lateral, podies gaudir amb els diorames que representaven escenes del pessebre. En destacava un d’impressionant que representava l’entrada del recinte de la Mare de Déu de la Roca. Ben a tocar, una paradeta amb aviram i un enorme tió –com els antics- és a dir: un enorme tronc foradat i tapat amb una manta vella. Arribàvem així al centre neuràlgic. 

Aprofitant la mica de recer que feia el porxo de l’ajuntament s’hi van anar succeint diferents espectacles com jocs, màgia o cants de coral. En un raconet, una paradeta amb oli del temps i una altra amb els excel·lents formatges de cabra de Colldejou. Va ser interessant, malgrat el fort vent, vorejar el nucli antic. En els carrerons estrets s’hi escampaven paradetes amb articles de decoració variada i sobretot amb articles relacionats amb el Nadal, amb tions, garlandes, penjolls, estrelles, etc Més enllà productes d’artesania ceràmica, anells, collarets i samarretes. Donant el tomb, a la banda on tocava el sol, podies entrar fins i tot en diferents cases per veure sengles pessebres majestuosos muntats als seus baixos. I abans de tornar a la plaça, parades amb menjar divers com pa i embotits, i una parada molt interessant amb quadres ben macos. 

Aplaudir la iniciativa i encoratjar a la gent de l’Argentera a seguir amb aquesta bonica iniciativa.

La tarda va ser especial. Amb el foquet ben obert, roent, es va fer una brasa excel·lent per fer una mica de llangonissa i pollastre. De postres mató de Colldejou amb mel de la Torre de Fontaubella. 

I després, a treballar. Ens vam posar a fer galetes. Primer, els ingredients barrejats: mantega, sucre... per formar una bola gegant. Repòs a la nevera i compactament. Vam escampar farina damunt del taulell i ens vam posar amb motllos a fer formes damunt la massa aplanada. El millor un motlle petit en forma d’estrella. Ho vam col·locar en una llauna i al forn un quants minuts. El resultat... per llepar-se els dits! Ah, i abans de tancar la jornada vaig tenir temps de cridar una estona amb els primers minuts del Barça a camp del Cartagena en el partit de copa que al final vam guanyar.

DISSABTE 071213. FEM EL PESSEBRE I FIRA D’ARTESANS DE CAPÇANES.

Com mana la tradició vam deixar enllestits tots els guarniments de Nadal i vam fer el pessebre. Enguany el terra l’hem cobert amb fulles tardoranes a punt de canviar el verd pel marró. La cova, unes quantes figuretes centenàries, un riuet i un petit poblet en un racó alçat. Damunt del vell bufet un centre amb fusta i pinyes, escampats per la casa diversos guarniments i als balcons llumets.

A la tarda vam anar fins a Capçanes, el bressol del Carrasclet. Pels carrerons del casc antic del poble s’hi va desenvolupar la quarta Fira d’Artesans. Només arribar, ens vam trobar a l’entrada a tocar del monument a Pere Joan Barceló, una recreació d’una batalla de la Guerra de Successió. A una banda l’exèrcit austricista vestit de blau i a l’altra de negre els borbons. En un primer moment semblava que vencien els austricistes però al final els borbònics s’acaben imposant en un setge ple de baixes.

La fira s’estenia des de l’escultura del Carrasclet fins a la plaça de l’ajuntament. Al llarg de tot el recorregut fins a cinquanta paradetes oferint-te tot tipus de productes, tots ells artesanals: vi, oli, embotits, pans... Moltes parades oferint-nos els seus vins; no en va estàvem en terra de vins. I dues parades que em van cridar la atenció: una dedicada a fer bastonets per caminar de fusta i una altra als peus de l’església dedicada a la recollida de joguines solidària per als més necessitats. Al bell mig de la plaça de l’ajuntament, els més menuts gaudien amb tallers de pintura i dibuix. I de sobte, per entre mig de la gentada veies com pujaven els exèrcits i disparaven o deixaven anar salves amb sengles canons.

Abans de les sis vam anar a fer un cafè amb llet al bar del poble i a les sis vam pujar al pis de dalt on l’historiador i arxiver reusenc Ezequiel Gort ens va oferir una xerrada interessant sobre la guerra de Successió. En aquest conflicte, el camp de Tarragona i el Priorat hi va tenir un protagonisme molt important. I en aquest context el Carrasclet va ser un personatge altament reconegut, encapçalant diverses milícies per combatre els borbònics. Va sobtar descobrir com Reus va obrir les portes als borbònics per exemple o que pel contrari, a la zona de Falset i Porrera hi va haver diverses batalles, poc documentades per diverses raons, i que una de les ciutats que va oferir més resistència fou Valls. També va quedar clar que els catalans no eren massa amics dels francesos, per això la resistència a deixar-se governar per un francès i menys per un personatge que ha passat a la història per no respectar les institucions catalanes. De la mateixa manera va quedar fou evident que els catalans fórem traïts pels anglesos i deixats de la mà de déu pels austríacs. Tot i això, els catalans van optar per la resistència en un dels setges més llargs de la història: el setge de Barcelona.