DIVENDRES 131213. TROS: CREMA I ARRANJAMENT HORT.
A l’alçada del Riudecols veies com la boira estava aparcada damunt de la
serra de Puigcerver i queia lentament vall avall. Era el límit entre el bon
temps i el fred. En pic entraves en la zona emboirada, el fred es notava més. Ja
a Porrera en tot el dia no vam passar dels 6 graus i això que la boira era el
primer dia que no era tan baixa arran de terra. Vam dedicar les hores en primer
moment, a fer diverses pires amb rames seques d’avellaners fruit de l’esporga i
males herbes. El foquet venia la mar de bé per escalfar-se mentre arranjàvem
els voltants dels centenaris avellaners. Sembla estrany com la natura en pic no
la controles avança a una velocitat vertiginosa. La part oest deu fer un 10
anys que no s’arranja i quasi sembla una selva entre verders, alzines i
arbustos diversos. Tot i això, els avellaners tossuts encara han estat capaços
de fer unes avellanes de cul pla excel·lents.
A l’hora de dinar vam baixar a maset i sota un bon foquet vam menjar i ens
vam escalfar.
A la tarda, vam treballar l’hort amb les faves, els alls i els pesols. Les
llavors ja havien germinat. Podies veure com finetes arreletes tiraven avall.
La pluja i el vent però havia remenat la terra i algunes d’elles havien quedat
descobertes. Si furgaves una mica veies com a sota encara hi havia gebre
blanquinós. I és que entre el sol que hi toca lateralment i la boira persistent
costa molt que les plantes es desenvolupin.
DISSABTE 141213. HORTS D’EN RIC: CONTROL. REUNIÓ REVISTA LO COLLET. GALETES.
SOPAR HOTELET.
Em vaig llevar ben d’hora i el cert és que el fred era persistent a
Colldejou. A més es va girar un ventet emprenyador que encara va accentuar més
la sensació de fred. Malgrat tot, vaig poder constatar que l’hortet segueix el
seu curs. Les faveres ja tenen un pam i les pesoleres pugen uns 10 centímetres.
El que sembla més esmorteït són els espinacs i els calçots. Les cols de Brussel·les
van a bon ritme, igual que les escaroles i les bledes.
Hem començat una prova pilot per aturar els cargols escampant cendra al
voltant de les cols.
Havent dinat ens vam reunir els del Consell de Redacció de la Revista Lo
Collet a les Escoles. Sort dels escalfadors que vam dur perquè feia força fred.
Vam estar discutint i debatent sobre diversos aspectes, especialment dels que
van en relació amb el darrer número de la revista de 2013; el número 59. Podrem
tancar un número més amb articles de diferents persones i els dels col·laboradors
habituals. I ja vam anar ampliant la mirada cap el que serà un nou any per a la
revista Lo Collet aquest 2014, amb noves propostes.
Ja de nit ens vam fer galetes. Farina, ou, mantega, sucre i essència de
vainilla són els ingredients que vam posar a dins de la panificadora perquè
quedessin ben remenats. Vam treure la massa i la vam acabar de compactar a mà
afegint-t’hi més farina perquè no s’enganxés. Vam ficar la massa en una bossa i
a la nevera perquè s’endurís. Passada una bona estona vam treure la massa i la vam
estendre damunt del taulell. Vam agafar el motllet petit en forma d’estrella i
a fer estrelletes que anàvem posant damunt de paper. Forn a tot gas i
estrelletes a coure’s. Per rematar-ho en algunes hi vam posar una mica de crocant
i unes pepites de xocolata.
A tocar de les vuit ens vam trobar al Casal per veure el Barça i amb el
partit acabat van anar fins a l’Hotelet on vam sopar plegats uns entrepans
boníssims i els típics ous estrellats, clar, amb braves vi i aigua. Vam rematar
la nit a cal’s Ric assaborint les galetes de la tarda i bevent cava.
DIUMENGE 151213. FESTA MAJOR DE SANTA LLÚCIA A CASTELLÓ (VANDELLÒS)
La descoberta de Castelló (llogarret depenent de Vandellòs) va ser fa uns
anys en el context del Pessebre dels Estels que es fa al poble. S’ha de
reconèixer el mèrit que té la feina de l’Associació Masia de Castelló.
Poc a poc han anat recuperant les cases caigudes del poble que la gent ha anat
cedint i les han anat reconstruint. Cada any s’hi fa el Pessebre dels Estels i
pots veure com les portes de les velles cases de nou s’obren i els carrers del
poble s’omplen de vida. Doncs bé, la patrona del llogarret és santa Llúcia i
aquest diumenge 15 han celebrat la festa major en el seu honor. Els actes van
començar passades les dotze del migdia. La gent, en un dia esplèndid, va
concentrar-se a l’entrada del poble al voltant de la imatge de la santa, ben a
tocar del cartell majestuós que t’indica que ets a punt d’entrar al poblet de
Castelló. El mossèn va donar per iniciada la processó després de la benedicció
i junts vam anar pujant fins a la part central del llogarret cantant. Diferents
persones van anar fent torns per dur la patrona. A banda i banda quedaven les
finestres, els portals, les llars de foc de les vetustes cases de Castelló. La
imatge va fer entrada al recinte més gran del poble, en aquesta ocasió
transformat en esglesiola, col·locant-la en un lloc ben destacat. Llavors el
grup piano Veu amb la Laia Nomen acompanyada al piano per la Marta Nus ens vancomplementar
la celebració amb sentides peces religioses com l’Ave Maria. Era l’hora de la
celebració eucarística, tot just tres setmanes abans del Nadal. Amb la missa
conclosa el duet ens va oferir diverses peces impressionants. El moment cabdal
va arribar amb el Cant de la senyera.
La gent –més aviat gran- es va aixecar de la cadira d’una revolada i és que
aquesta cançó ja és un himne més de la nostra estimada pàtria catalana, tant o
més sentida que els Segadors. Va ser
un moment intens i emotiu!
I sense més dilació ens vam traslladar a un dels carrers laterals on es va
procedir a la cessió a l’Associació Masia de Castelló de la casa del Quico
Serrador de part d’en Lluís i l’Alfred Guirro Saladié. Els dos germans van
descobrir una placa a l’entrada de la mateixa casa que en un futur permetrà que
s’habiliti com a sala gran a la part de baix i a dalt per dormir-hi tipus
alberg. Per cert, el poble també ha recuperat a la part alta un antic bassot d’aigua.
Entre tot havíem fet gana. Així que vam tornar a la plaça major on vam
degustar un bon vermut amb un solet ben agradable.
La celebració va acabar amb una ballada de sardanes al bell mig del poble. En
un raconet hi havia també instal·lada una guardiola per recaptar diners pel
programa de la Marató de TV3.
I res, tot a punt per una nova edició dels Pessebre dels Estels; molt recomanable.
. Petit Àlbum de la festa Major de santa Llúcia a Castelló (interessats: iblama2@gmail.com)
Felicitar a tothom que fa possible que el món rural sobrevisqui i tingui
vida. I un record per totes aquelles persones que anys enrere i sense els
recursos que tenim ara, desafiant el món visquessin i treballessin en aquestes
contrades. Felicitats castellonenques i castellonencs!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada