VIATGE A SARDENYA 280613 AL 070713

No vull acabar aquest 2013 sense penjar un petit article amb l'experiència que vam tenir a Sardenya aquest passat estiu. 

1 LA RUTA  _________________________________________________

280613 GIRONA, L’ALGUER.

290613 L’ALGUER, CAP CACCIA, GRUTA DE NEPTÚ, PORTOCIOLO, PLATJA PELOSA, CAP FALCONE, STINTINO, PORTO TORRES, L’ALGUER (Concert per la Llibertat)

300613 L’ALGUER, SANT PIETRO DI SORRES, TRINITA DE SACARGIA, CASTELSARDO

010713 CASTELSARDO, ROCCA DI ELEFANTE, ISOLA ROSSA, COSTA PARADISO, SANTA TERESA GALLURA, CAPO TESTA, PALAU, TOMBA DEL GEGANT CODDU VECCHJU, NURAGHE PRISIONA, OLBIA

020713 OLBIA, GOLFO ARANCI, PORTO ROTONDO, POSADA, DORGALI, CALA GONONE, DOLMEN MOTTORRA, OROSEI

030713 OROSEI, CALA GONONE, GRUTA BUE MARINO, CALA LUNA, NURAGHE SU NURAXI, BARUMINI, CAGLIARI

040713 CAGLIARI, NORA-PULA

050713 CAGLIARI, IGLESIAS, MASUAM, PAN DI ZUCCHERO, TEMPLE ANTAS, ORISTANO

060713 ORISTANO, SAN GIOVANI DE SINIS, THARROS, BOSA, L’ALGUER

070713 L’ALGUER, GIRONA

2 IMPRESCINDIBLE  _________________________________________

CIUTATS I POBLES

L’ALGUER.  És com ser a casa. Un paisatge mediterrani, amb un port important, cel clar, una muralla que envolta el casc antic, una església amb un alt campanar, carrerons interminables i laberíntics, bon menjar, bon beure. I per sobre de tot que se senten identificats amb la nostra terra catalana i la nostra llengua. I si; parlen català. Pots parlar en tot moment català que te l’entenen i fan l’esforç de parlar-lo. A més va coincidir amb el Concert de la Llibertat que feien a Barcelona. Van col·locar una pantalla gegant –de la que hi penjava una bandera de l’Alguer i una Estelada catalana- al mig del parc principal i el vam poder seguir en directe. Pell de gallina. Mirant cap a Catalunya ets testimoni d’unes postes de sol inoblidables.

CASTELSARDO. Ve a ser una Morella o un Cardona, tot aixecant-se per sobre del mar damunt d’un turó. És especialment interessant pujar a la ciutat vella emmurallada que es conserva arran del castell, el qual es pot visitar pagant una entrada; és el veritable reialme de les gavines blanques. Si hi vas al capvespre pot quedar enlluernat per la intensitat del sol que es perd per ponent. Els carrerons que serpentegen fins al mar li donen un encant especial. Bona pasta, bona pizza i excel·lents amanides.

POSADA. Un descobriment. El trobes de camí d’Orosei i no surt en cap guia i potser sigui un dels pobles antics més ben conservats. S’aixeca en un turó i s’eleva ben amunt fins a ésser coronat per una torre de defensa a la part més alta. Del poblet en destaquen els estranys colors en blaus de les cases del casc històric i les portalades de les entrades a la muralla. A la dreta el mar i als voltants Il tramonto (la muntanya).

Fragment de sard

CAGLIARI. És la ciutat més important de l’illa, conservant una multiplicitat de sensacions, colors i ambients que entronquen amb el mediterrani i amb la Itàlia pisana. En l’estil de la Catedral és clara la semblança amb l’estil de Pisa. La ciutat va pujant des del mar on hi ha un dels ports més importants del voltants i va aixecant-se tot resseguint l’alta muntanya que tanca la ciutat per darrere. Així doncs podem destacar tres zones: la de l’Ajuntament on als voltants hi ha una infinitat de bars, restaurants i locals d’ambient. Darrere, pot anar ascendint o per unes escales o mitjançant un ascensor que et transporta a la part alta, als peus de les grans torres que encara impressionen al viatger. Arribem al casc antic, molt ben conservat per cert, amb l’essència dels carrerons tombants típics italians llargs, serpentejants i interminables, combinats amb places diàfanes (on encara en alguna d’elles hi pots llegir missatges de Mussolini). En sobresurten el Barri Jueu, la Catedral de santa Maria, la zona del polvorí i en una punta el Bastió de saint Remy (torre d’entrada a la fortificació). Des de dalt la vista de la ciutat als teus peus t’impacta; a l’esquerra les platges com la del Poeto, a la dreta el port. Baixant del Bastió arribes al bonic barri de la Marina; sembla que estiguis al Raval de Barcelona. Per dinar recomanable anar a un lloc típic per conèixer el menjar sard. Nosaltres vam triar amanida sarda (amb cigrons i ruca), gnoccis sards amb salsa de carn i carn de vaca amb olives.

BOSA.  És millor la vista des de dalt de la muntanya o des de l’altra part del riu. Veus com les cases, amb façanes multicolors, s’alcen per damunt  l’únic riu navegable de Sardenya fins a dalt de tot de la muntanya coronada pel castell.

DOS CAPS, DUES PLATGES, DUES CALES I UNA ILLETA

CAPO CACCIA. S’hi arriba per una carreterona que serpenteja fins arribar a la punta més allunyada i que mira cap a França. En aquesta ruta comences a tenir constància que qualsevol raconet es transforma en una cala paradisíaca i solitària. En la ruta també descobreixes que cada punta –i n’hi ha moltes- compta amb una torre de defensa i vigilància per protegir el territori especialment de les incursions pirates d’altres temps. Doncs bé, el Capo Caccia és una zona de penya-segats on l’erosió ha ocasionat infinites obertures. En una d’elles s’hi aixeca la Gruta de Neptú.

CAPO TESTA. La pedra blanca dóna una impressió forta contrastant amb el blau intens i fort del mar embravit, ben a la vora de les costes de Còrsega. Aquest tipus de pedra és fortament erosiva hi ha permès que els segles aixequessin unes formes més pròpies d’un somni que de la realitat. Et pots imaginar les formes que vulguis que allà hi són. A sobre el far testimonieja el pas lent del temps.

COSTA PARADISO. Hi accedeixes per una mena d’urbanització tancada i exclusiva. Arribes al mar i et quedes impressionat ja que un caminoi va serpentejant al costat de l’escarpada costa plena de penya-segats i illetes que el mar ha anat esculpint. Aquí les roques i les pedres són vermelloses. Al final arribes a dalt de tot d’un collet i als teus peus s’obre una caleta no massa gran, magnífica. L’única pega es que esta plena de còdols. Ara; l’aigua és transparentíssima; sembla que et banyis en un rierol del Pirineu.

 PLATJA  PELOSA. És un dels llocs més emblemàtics de l’illa. És una immensa platja flaquejada per una antiga torre de defensa d’origen aragonès. L’arena, com en el Capo Testa, prové de pedra blanca i això fa que vegis una aigua clara i netíssima on no cal estar massa atent per veure com els peixos et tomben per entre les cames. Mirat des de dalt veus el color típic de Sardenya: l’esmeralda. Color que dóna nom a tota la costa que toca amb Còrsega.

CALA GONONE. És una gran cala en la que s’hi aixeca una població amb el mateix nom i un port. S’hi accedeix quasi bé penetrant a l’alta muntanya de Dorgali, tot passant –hi per un llarg túnel. D’allà descendeixes uns quants centenars de metres fins arribar arran de mar. És la zona des d’on parteixen multitud de creuerets per arribar a Cala Luna i la Gruta Bue Marino.

CALA LUNA. S’hi arriba amb un vaixell petit o amb petites embarcacions. És dels llocs més impressionants. És una platja natural blanca i neta a tocar dels penya-segats blanquinosos que s’hi eleven a la vora i en els que la fortíssima erosió del mar ha anat construint-hi unes enormes obertures en forma de cova natural. Pots accedir a les dues primeres a peu, a la resta només s’hi accedeix per mar. La millor és la Gruta de Bue Marino.

PAN DI ZUCCHERO. Es troba a la part sud oest de l’illa, a la zona de la Carbonia (on vivien antigament de les mines).  És una illa en forma de terròs de sucre situada a prop de la costa enmig d’altes i escarpades muntanyes de color blanquinós dels laterals i pelada de vegetació  (com a dalt de la Mola de Colldejou) per sobre. Allà el mar sembla que dormi.

DUES GRUTES

GRUTA DE NEPTÚ. Senzillament és impressionant. Es troba ben a prop de l’Alguer. Arribes al Cap Caccia i s’hi accedeix baixant pel que es coneix com escala de cabirol. Un camí d’escales picat a la roca que baixa fins a la gruta a peu de mar. També s’hi pot anar per mar de la ciutat algueresa. En pic arribes a l’entrada de la gruta ja et quedes impressionat. El mar sol estar fortament embravit en aquesta zona i la veritat fa una mica de respecte. Et fan una visita guiada i val la pena. Entres per un pas ben estret i quedes altament sorprès ja que la gruta va obrint-se i eixamplant-se. Amb aigua al seu interior els segles han bastit un espectacle d’estalagmites i estalactites que per sempre et quedarà guardat a la retina.

GRUTA BUE MARINO. És a pocs quilòmetres de Cala Gonone i a tocar de Cala Luna. S’hi accedeix amb vaixell. Nosaltres vam optar per un de mitjà però potser la gràcia és anar-hi amb un barca més petita ja que pot entrar en coves més petites. El vaixell gran et deix en un embarcador a l’entrada de la cova. És llarguíssima! Fa quilòmetres. Amb un guia en recorres un parell. No és tan espectacular com la de Nettuno però no et deix indiferent tampoc, i més si penses que fins fa un temps era l’hàbitat del Bue Marino (una mena de foca). Hi ha zones amb aigua i sense.

ELS NURAGHES I LES TOMBES.

NURAGHE SU NURAXI  (BARUMINI). És el més ben conservat de tots ja que durant molts anys va estar sepultat sota d’una muntanya. Els pagesos del voltant van anar enterrant-lo amb terra que treien de les seves parcel·les i va acabar adoptant forma de mont. És on vivien les civilitzacions prehistòriques a l’illa i n’hi ha escampades més de 7000. Eren uns poblats fortificats en forma de castell per defensar-se i estar ben protegits. En aquest pots veure perfectament les formes arrodonides de les torres i els passadissos ben estrets per accedir-hi pel seu interior. Hi ha patis interiors, bodegues, estances, habitacions... És increïble veure-ho, passejar-s’hi i assabentar-te que els teus avantpassats foren capaços d’aixecar aquestes fortaleses.

TOMBA DEL GEGANT CODDU VECCHJU. Eren les formes d’enterrament que tenien els prehistòrics. Els hi diuen dels gegants ja que són molts grans i la llegenda diu que s’hi enterraren uns éssers mítics que eren molt grans. La realitat ens diu que s’hi enterraven pobles sencers. A la part del davant hi ha unes lloses clavades al terra i al mig una gran llosa col·locada damunt d’una altra amb forma arrodonida i amb una obertura petitona als peus. Darrere s’hi dipositaven els cadàvers de les persones del poblat que morien.

ESGLÉSIES ROMÀNIQUES.

Hi ha moltes esglesioles escampades per la part nord pertanyents a l’estil romànic, ben semblants a les nostres esglésies de la vall de Boí. En destaco aquestes tres: SAN GABINO DE PORTO TORRES. És a la part alta de la ciutat. Impressiona el seu interior per la cripta i per la gran nau d’estil bizantí adornada amb columnes d’època romana reaprofitades de temples antics. SANT PIETRO DI SORRES. Segueix les directrius de l’estil pisà amb un impressionant interior en el que alternen els colors clar i verdós típic de la Toscana. TRINITA DE SACARGIA. Destaca sobretot la part de fora ja que aquests colors fosc de la pedra i el blanc, es combinen en les columnes i voltes. L’interior és regi i hi ha unes pintures fresques a l’Àbsis semblants a les de Taüll.

Sant Pietro di Sorres

Santa Trinitá de Sacarggia

Sant Simplicio di Cività (Olbia)

San Gabino de Porto Torres

RUÏNES DELS CLÀSSICS

NORA-PULA. És un antic assentament ben a la vora de Cagliari a la part oest, on hi vam alternar vivint tres cultures: fenícia, cartaginesa i romana. I és que el lloc és únic ja que dóna a banda i banda de la punta de Pula i per tant tens accés a l’Àfrica i al Mediterrani. S’hi conserven bé el teatre i un palau de la que en queden en peu quatre columnes que miren cap a la posta del sol. Hi havia termes i diferents cases importants amb bonics mosaics. Les columnes que queden en peu fan de torre de vigia i descans de la gran colònia de gavines que hi habita.

TEMPLE ANTAS. S’aixeca al bell mig de la muntanya, en un petita plana entre Oristano i Iglesias. És un temple d’origen fenici molt ben conservat a dalt d’un turonet. Impressiona el temple i impressiona encara més si segueixes el camí que et condueix a la pedrera d’on van extreure la pedra per fer l’edifici.

THARROS. És al golf d’Oristano i fou una important ciutat romana. Li diuen “Le due colonne” (les dues columnes). En realitat és que queda en peu dues columnes que s’enfilen ben amunt amb el blau mar de fons. Interessants són i molt ben conservats diversos trams de carrers amb unes immenses lloses al terra i a sota la xarxa de clavegueres per evacuar les aigües.

Altres llocs interessants

Nuraghe Prigiona

Il Tramonto des de Orosei

Olbia

Porto Rotondo (on estiuegen els rics)

Dolmen Motorra

Zona Dolmen Motorra

Orosei

Oristano

Porto Torres

Rocca degli Elefante

El menjar. Com a Catalunya a Itàlia es menja molt bé. Les pizzes i la pasta el més típica. Si aprofundeixes en la cuina sarda et quedes parat.

Alfàgima a Castelsardo

Gnoccis d'Olbia

Amanida sarda (cigrons, tomàquet, rúca...)

Estofat de carn amb olives

Gnoccis a Cagliari

Embotit a Antas

Cervesa típica sarda

Amanida de búfala i raviolis de vedures

3 VES EN COMPTE _________________________________________

1.     L’Illa és molt gran per tant cal fer-la en diverses etapes. No facis nit en un sol lloc. Vist ara jo em decantaria per: Alguer, Castelsardo, Cala Gonone, Cagliari i Bosa o Oristano.

2.     L’allotjament. Les estrelles no són iguals que a Catalunya, és menys. Jo em decantaria –fer per fer- per allotjar-me en llocs més particulars i a poder ser amb dret a cuina. D’aquesta manera saps que tens l’opció de menjar allà.

3.     Val la pena llogar un cotxe o fins i tot una moto i dur el banyador posat o ben a prop –si és estiu clar- i atrevir-te a descobrir cales i raconets.

4.     No et guiïs només per les guies. Deixa’t perdre per carreterones secundàries.

5.     No busquis pobles i ciutats molt bonics. Ans al contrari, són comptats. La majoria no tenen encant. Fas molts quilòmetre i acabes decebut. Els citats més amunt estan bé.

6.     Compte a l’hora d’entaular-te. Et compten el coperto (cobert) i les begudes solen ser cares.

7.     No deixis el cotxe en qualsevol lloc. Més val pagar o assegurar-se bé.

8.     De tota la illa la part més bonica és la zona de la costa Esmeralda.

9.     Porto Rotondo i Porto Cervo no valen res.

10.  A Cala Gonone agafar un petita embarcació i anar a les obertures de la roca. Anar-hi ben d’hora.

11.   Compte amb la conducció. Els italians en general van a sac; no respecten res!

12.  A l’estiu la calor i la xafogor és forta.

13.  Em sap greu dir-ho però no busquis grans coses en aquesta illa més que paisatge i poca cosa més. Si ets amant de la història i de la cultura segur que trobes altres al·licients més enllà de les guies de viatge.  Amb una setmana en tens suficient.

14.  Llocs per dormir recomanables: Alguer (Aigua), Cagliari (Fior di Loto), Olbia (Le residenze dei Comte). Llocs no aconsellables: Alguer (Alghero Park Village), Orosei (Residence Marina Palace), Oristano (Mariano IV).

 Xell i Isaac