NADAL 2013

NADAL 2013

181213 SOPAR ZARA

Vaig encetar la tanda de sopars nadalencs amb el Pere i el David del Zara al Viena. Ja és típic: uns flautins, frankfurts...

201213 TROS I SOPAR NADAL ISRAEL’S

Vam anar al maset baixant per Mas d’en Mestres. Veure aquella vall que va des de Puigcerver i descendeix suaument fins a Porrera és una excursió molt bonica. A més pots anar veient els colors de la natura com van canviant.

Ja al tros vam arranjar una mica la zona del Mallol més perduda, vam encendre alguna pira i vam repassar que tot estigues correcte al voltant de les faveres i les pesoleres.

Ens vam trobar al Flaps amb els amics de Reus. Quan fa temps que no et veus amb una persona la veritat és que ho vius amb més passió; i així va ser. Vam passar una estona divertida i agradable. Després de fer unes cervesetes vam arribar-nos al restaurant Xinès del carrer Ample, on vam degustar plats com l’arròs tres delícies, verdures saltejades, pollastre, vedella... Realment s’hi menja molt bé. La baixada fins al Flaps pel carrer Monterols es va allargassar entre bromes i tonteries variades. Com he dit altres vegades, són moments en els que m’agradaria poder aturar el temps; solem passar-nos-ho molt bé! Ja al Flaps ens van fer unes copes amb combinats i fruites extraordinaris. Notícia: no vam parlar de política!

211213 SOPAR CALS ILIE’S

Per rematar la feina abans de Nadal vam sopar plegats a the Ilie’s House amb els amics de Collejou. Una bona “paambtomacada” amb embotit variat i els primers torrons i bombons de postre. Els pessebres ja estaven ben col·locats a les cases i a casa de l’Ilie i la Sandra no n’era una excepció. Notícia: no vam parlar de política, massa!

231213 SORTEIG DE NADAL

Cada dos anys el Centre Cultural de Colldejou reparteix sort i aquest any no en va ser l’excepció. De nou van tocar 12 euros per participació. Oidà!

241213 SOPAR DE LA NIT DE NADAL A COLLDEJOU

Com ja es tradició fa molts anys ens vam trobar els tiets, els cosins i els nebots de la família de cal Tomàs a casa de la Lourdes i l’Anton. Ja a mitja tarda el tió havia començat el descens des de dalt de tot de la gorfa. Els més petits en veure’l es tornaven bojos! A tocar de les nou ens vam anar asseient a taula i vam procedir a degustar les diferents menges de pica pica: gambes, patés, pernil salat, embotit, olives, llesquetes... una infinitat de golosies! I com no podia ser d’una altra manera, si que vam parlar de política, lliurement i mentre omplíem i buidàvem les copes amb lambrusco. Una mica de torrons i neules i llavors van anar arribant els moments inoblidables. Primer la recitació del poema de Nadal a viva veu, de part de l’Abril, la Júlia, l’Ilai i el Jan i finalment l’actuació musical de l’Aitziber a la guitarra i la Júlia a la flauta travessera. De sobte va semblar sentir que trucaven a la porta. En obrir vam veure que era el tió; estava a punt de cagar. Els més menuts se’n van anar a escalfar els bastonets i el pobre tió es va preparar per la sessió. Fins a sis vegades va anar cagant regals del seu interior. És un moment màgic! Amb el tió esprimatxat vam procedir a obrir els regals personalitzats amb el nom de cadascú amb aquella emoció dels més menuts ben present en forma d’estrips de paper i crits d’emoció. La nit de Nadal vols que passi ràpid per l’endemà poder jugar àmpliament fins fer-se de nit.

251213 DINAR DE NADAL

Ens vam llevar amb els primers rajos de sol que entraven pel balcó de l’habitació. Vam posar nadales i vam esmorzar plegats desitjant-nos un bon Nadal. La sorpresa va ser veure que el tió de casa nostra també havia cagat uns presents. Quina il·lusió! Al migdia vam baixar cap a Reus i vam anar a dinar a casa de mons pares, els quals ens van rebre amb el volum de les nadales a tot drap. La taula ja estava vestida amb les millors gales: les tovalles de Nadal, les copes, els gots, els plats i l’aperitiu que a crits demanava ser cruspit. I de menú dos plats que ja formen part del Nadal de casa de mons pares: de primers sopa de galets amb pilotes i de segon pollastre de corral al forn. I vi i cava, torrons, neules... Acabes embafat! Aquesta és d’aquelles tardes que t’agrada estirar-te al sofà i deixar passar les hores mirant les típiques pelis americanes amb les teulades plenes de neu i on els protagonistes de la història sempre acaben immersos en un final feliç. Un bon Nadal!

261213 SANT ESTEVE

Vam ser a casa nostra. De nou ens vam llevar amb les nadales als altaveus i ens vam posar mans a l’obra. Mentre la Xell preparava el menú, jo em vaig dedicar a parar la taula tot posant-hi els gots, els plats, les copes, els tovallons i els coberts... junt amb una felicitació exclusiva de Nadal i una estrella de trapillo made in Xell. A tocar de les dues de la tarda van anar arribant tots. Primer vam passar pel Photocall preparat per a l’ocasió per fer-nos la foto de família i després vam anar prenent posicions a la taula per començar una nova menja. El menú fou de categoria: de primer crema de marisc i de segon sarsuela de peix (amb rap, lluç, escamarlans, gambons...). I vins blancs i negres i sobretot molt i variat cava. A la part final torrons i neules i moltes ganes de fer una becaina al sofà i descansar una mica. I és que sembla que no però al menjar i tant seguit i tant carregat el cos sembla que entri en una mena de letàrgia post menjada. La nit la vam acabar amb el concert de sant Esteve del Palau, que té per moment àlgid i emocionant el cant de la Senyera per part del cor.

Per si no n’haguéssim tingut prou, després d’anar al Zara a treballar, a la nit ens vam trobar amb els amics de Reus i vam anar a fer uns frankfurts al Viena. Vam riure molt aquella nit!

271213 BARCELONA: DE LA SAGRADA FAMÍLIA I AL BOIG PER TU

Ens vam llevar de nit encara per agafar el primer de tren i fer cap a Barcelona. Calia aprofitar bé aquests dos dies. Després de deixar les maletes a l’apartament que havíem llogat a tocar de l’Hospital de sant Pau vam baixar a peu fins a la Sagrada Família. Fou la primera mostra que a Barcelona les distàncies canvien. D’allà vam agafar un metro per deplaçar-nos fins a les Rambles i la plaça de sant Jaume per veure els pessebres de fora (amb escenes de la vida quotidiana mediterrània simulava un pessebre) i de dins de l’Ajuntament (amb figures renaixentistes). Dues anècdotes: una que ens van desallotjar de l’estació de metro Jaume I i dos que ens vam trobar al tiet Lluís i el Joan comprant en una botiga. A tocar de les dues arribàvem a les portes de la Sagrada Família. Un consell: treure les entrades per internet; no fas cues i entres directe. I així va ser; vam entrar per la portalada més nova i vam sortir pel portal del naixement. A l’entrar allà ens vam quedar al·lucinats. Mira que hem vist catedrals i esglésies majestuoses però res semblant a l’interior de la Sagrada Família. Gaudí va voler representar molts elements de la natura mediterrània que l’envoltaven i realment ho va aconseguir. Entres a la catedral i sembla que entris en un immens bosc blanc; és realment impressionant. A part la llum del migdia que entrava pels vitralls de ponent de colors encara donava un toc més màgic a l’interior. Val la pena seure en uns dels bancs laterals que hi ha i deixar que la ment es perdi en la immensitat dels acabats.

Al sortir vam anar als Apartaments Àtica i ens vam preparar una mica de dinar i vam fer una bona becaina. Llevats de nou, vam arreglar-nos una mica i se’n vam anar cap al teatre Barts al Paral·lel on teníem entrades per veure el Boig per tu. Un musical dedicat a Sau en els seus 25 anys. Et presenten una historieta adolescent on la gràcia es veure com en cada escena hi saben col·locar una cançó de Sau per ambientar la situació. És música i veu en directe. El final, que és un clar homenatge al Carles Sabater i el Pep Sala és el moment més emotiu. En tot moment recordes instants de la teva adolescència. Quint temps aquells!

281213 BARCELONA: DEL MNAC AL BORN

Ens vam llevar d’hora i vam anar directes al Mnac. Pujar des de la plaça Espanya a Monjuic val molt la pena. Abans d’entrar al Museu tens una vista de Barcelona als teus peus impressionant! I del Museu què dir; doncs que em quedo amb l’apartat del romànic català. Allà hi pots trobar les principals pintures murals de les esglesioles de la vall de Boí. També hi ha una secció amb obres de Fortuny amb la Vicaria i la Batalla de Tetuan i tota la secció d’art modern interessants.

A tocar del migdia vam baixar a Fontana, on esperava el Ric i l’Adela. Vam anar a buscar el Manel, el Joan i l’Eva i plegats vam anar a fer el vermut a la plaça.

I sense massa temps vam dinar a la vora de santa Maria del Mar un arròs negre (encara em trec la tinta de les mans) i sèpia a la planxa. Vam donar un tomet pel Picasso, vam entrar a dues impressionants esglésies com són la Catedral i santa Maria del Mar (em quedo amb aquesta) i vam fer cap al remodelat Mercat del Born, així se’ns feia ben present com era la ciutat de 1714. Pots veure els carrers i les conduccions d’aigua i les bases de les estructures de les cases de l’època. Tot està acompanyat d’uns panells explicatius ben clars.

Xino xano vam anar pujant pel centre de la ciutat tot travessant el Portal de l’Àngel, plaça Catalunya, part alta de les Rambles i passeig de Gràcia, per finalment entrar amb el temps just a l’estació de Gràcia i agafar el tren de tornada; un “borreguero” impossible que es va aturar a totes les estacions del món (una vergonya). A l’arribar el cert és que no vam tardar massa a anar a dormir; estàvem morts!

291213 DINAR A LA VILELLA BAIXA I 19e PESSEBRE VIVENT DE PORRERA

I un nou dia va ser a les nostres portes. Vam agafar el cotxe i junt amb mons pares vam anar fins a la Vilella Baixa (la Nova York del Priorat). Vam donar un tomet pels seus carrerons estrets i empinats fins arribar als peus de l’esglesiola, tot passant per damunt dels ulls dels dos ponts vells. El que només té un ull és calcat al pont vell de Porrera. Abans de marxar al vespre vam poder contemplar l’sky line des de l’altra banda del poble, amb les cases alçant-se impossibles per damunt del rierol. És un poble impressionant! I a l'hora de dinar vam fer-ho al Racó del Priorat: canalons i carns a la brasa o bacallà. Boníssim!

I d’allà, mentre el sol es ponia i esquivant com vam poder els tombs de la carretera vam arribar a Porrera. La gent del poble ens va obsequiar amb el 19è Pessebre Vivent. Aquesta ocasió es va ser als peus dels olivers i la sortida era pel carrer de la Font de dalt. L’entrada era pel carrer d’en Miquel Martí i Pol. Els Beneficis que se’n van treure amb els diferents punt de venda que hi havia en les botigues, el mercadet i el bar van ser destinats a la Fundació Lluís Llach. Doncs bé, els quadres principals s’estenien a banda i banda del carrer d’en Pol. Una gran pancarta a l’entrada amb la cara del poeta en recordava els deu anys de la seva mort. Poc a poc, i entre una gentada impacient, vam poder anar contemplant els diversos quadres: el forn, la família, les cosidores, l’infern, els reis... Ja a dalt hi van situar a l’esquerra els mercadet i a la dreta els pastors; i a dalt de tot l’àngel que anunciava la bona nova en blanc. A l’altra part hi havia especialment la taverna i la serradora. El plat fort venia al final amb el naixement, una botigona i el ferrer, tots ells situats a la part del darrere de la casa d’en Lluís Llach en diferents nivells als quals hi havies d’anar accedint per una escala no gens fàcil.

Un any més felicitar tota la gent que ho fa possible!

311213 CAP D’ANY

Al matí vaig anar a l’hortet per acomiadar l’any. Especialment per arranjar la tanca.

Amb gran emoció vam assistir al primer sorteig de la Grossa de Cap d’any, i mira; encara hem rascat alguna coseta.

I bé; va arribar el final del 2013 a Colldejou. Ens vam reunir a casa del Ric i la Lu i vam sopar plegats. De primer pica-pica extens i variat amb tot tipus de menges: patés, truites, formatges, llesquetes... De primer amanida amb formatge de cabra i de segon rodó de seitan amb verduretes i patates al forn. Boníssim! I mooooolt vi i cava!

A tocar de les dotze vam anar cap a la plaça de l’església. Ja hi havia gent. Faltaven escassos minuts per tocar l’hora i els assistents ja tenien el raïm i el cava. Van tocar les dotze i ens vam anar engolint els dotze grans amb ganes d’acabar aquest 2013 i començar una nova senda amb el 2014. En el nou any ens vam anar felicitant el nou any amb un vent força molest de fons.

De nou vam tornar a casa i ens vam acabar la nit ballant la conga al voltant de la taula, posant música lamentable a tot drap i picant a les parets dels veïns cantons.

010114 PRIMER DINAR DEL 2014

Vam anar a dinar a casa de mons pares a Reus. Com ja es tradició, ens trobem amb els de Barcelona. Per menjar: sopar de galets amb pilotes i pollastre al forn. Però els més petits el que esperaven era l’arribada de l’ésser màgic que tranquil s’esperava a la voreta del pessebre de la ma mare: el tió. Li van donar tot tipus de menjar i tot tipus de beuratges i misteriosament el tió s’ho va anar engolint tot; segons deien els més menuts havia de cagar moooolt! I si; després de la turronada i la neulada –ens vam oblidar de fer cafès- de sobte el tió va començar a treure el cap pel passadís per fer l’entrada triomfal al menjador. Es tornaven bojos! Ràpidament van anar a escalfar els bastons a la vora de l’estufa i, quan el tió ja estava a punt, au: a picar! Fins i tot l’Adeleta –mira que és petitona- picava amb unes ganeeees!

Enguany el tió fins i tot va demanar que fos cagat pels més grans. Els hi va cagar una calçotada-estada a la Casa Miret de Sarral. Pobre tió va acabar esgotat!

Vam poder gaudir llavors de dos dies de pau a Colldejou amb temps per menjar, anar de casa en casa, anar a la botiga, fer galetes i magdalenes i veure Homeland. Ah i anar a l’hort.  El dia 02, hi vaig anar per plantar uns enciamets i unes cebes. Vaig aprofitar per remenar una mica la terra. Dos dies més tard hi vam tornar per veure l’efecte de les fortes ventades. Vam haver de treure les canyes que es recolzaven a la tanca davant del perill que la tanca acabés cedint amb el pes.

050114 NIT DE REIS

És la nit més màgica de l’any. Potser comparable a l’emoció que sents la nit abans del teu aniversari.

Vam baixar a Reus i al carrer de sant Joan vam presenciar la Cavalcada de ses Majestats que baixaven des de l’estació. La rua en general no va estar malament. Lamentar massa sovint el deliri que té la gent gran per agafar caramels encara que sigui fotent-te alguna coça. Em quedo amb la generositat del rei negre, com sempre. Enguany destacar que els reis duien or, encens i mirra!

Per cert, un punt a favor de la rua  de Reus. Des de fa molt temps al voltant de les carrosses hi sol anar un seguit de gent amb cordes perquè la gent no pugui ficar-se massa al mig del carrer i evitar tragèdies com les de Màlaga.

Després d’anar a prendre un refresc, encara ens vam trobar ses majestats al balcó de la Mercadal on l’alcalde Pellicer els hi feia entrega de les claus de la ciutat per poder entrar a les cases de les reusenques i els reusencs.

En acabat, vam anar al Batan on al cap d’una estona els reis havien dit que passarien. Primer però calia sopar. De primer crema de carabassó i de segon entremesos variats. De postres tortell de Reis. Per variar em va tocar la fava a mi. I sense molt temps per respirar, en un sospir en el que vam aprofitar per anar al wc, els reis van dipositar els nostres regals a la vora del gran arbre de casa de mons pares. Poc a poc, vam anar llegint els noms. Hi havia de tot: una escala, trapillo, llibres, llaunes per fer galetes, un disc dur, un pernilaco pata negra, unes entrades pel Sonrisas i Lágrimas... i sobretot molts ànims per afrontar aquest 2014 i que ens puguem retrobar el proper Nadal.

 060114 DIA DE REIS. ANIVERSARI JOAN GAYA LORAS

Un dia més especial. Ens vam llevar i als peus del nostre arbre hi havia dos regals. Unes sabatilles per anar a córrer per a mi i unes instruccions amb una mini gimcana per la Xell. Dels llocs més inversemblants la Xell va obtenir sengles sobrets per anar a gastar a les rebaixes.

I al migdia, vam anar a buscar els reis del Sardà. Allà vam passar i van deixar els regals a la vora del balcó. El Cesc va anar obrint els regals sempre amb un Ohhhh a la boca! I més coses: un lot de productes, unes botes d’aigua i unes sabatilles. Complert! I mentrestant l’avi Joan feia l’aniversari, concretament 67 anys; per molts anys. 

Allà a les dues van arribar mons pares i que encara van recollir un petit regalet pel Cesc que havia quedat en un raconet del seu arbre. Ens vam fer la foto de família al renovat menjador i vam procedir a menjar: vermutet, caldo amb galets i pilotetes i fricandó de vedella. De postres tortellaco de Reis (de nou em va tocar la fava a mi) i una llarga tarda per explicar batalletes i anècdotes variades, en el que va ser la darrera menjada de Nadal.

070114 REIS DEL PAU I REBAIXES

I a casa nostra els reis també havien deixat uns regalets per al Pau, els quals foren recollit el matí del dia per jugar. Mentrestant, la vam fer petar una bona estona al voltant de la taula.

I a la tarda, per tancar les vacances de Nadal a donar un tomet per les rebaixes. Quina gentada!

I com a final de festes, vam estrenar el pernil i ens vam fer un pa amb i oli i pernil per llepar-se els dits mentre quedàvem astorats amb el final de Homeland.