"El veritable
pintor és aquell que és capaç de pintar escenes extraordinàries al mig d'un
desert buit. El veritable pintor és aquell que és capaç de pintar pacientment
una pera envoltat dels tumults de la història." Salvador Dalí.
Avui 23 de gener de
2013, fa 25 anys que va morir en Salvador Dalí. No cal dir que va ser un dels
principals pintors del segle XX i un revolucionari en les posades en escena. Recordo
imatges que em venen al cap d’ell al Castell de Púbol ja vellet amb els cabells
llargs i el bigotet, el dia que es va incendiar el castell. Sempre ha estat un
personatge que m’ha cridat l’atenció. No en va, crear un estil que reflectia el
seu imaginari, els seus somnis, el seu món interior, les seves inquietuds, les
seves fòbies... i això no es senzill. Molta gent intenta interpretar els seves
obres, les formigues, els cubs, les imatges etc sense tenir en compte el que
volia dir l’artista i la veritat és que la vessa. S’ha de conèixer l’univers
dalinià per veure que pretenia representar. Es parla del Gran masturbador i pel
nom ens ruboritzem i no passem d’aquí, i ens equivoquem, o veiem formigues per
tot arreu i no s’entén perquè tenia aquesta obsessió aquesta por.
Fa uns anys van
sortir un grapat de llibres entorn al pintor i la veritat és que ni va haver
molts que ens van acostar la seva obra i altres que ens van explicar alguna de
les anècdotes que els hi va tocar viure al voltant de Dalí. Em van agradar
molts els llibres Dalí de Lluís Llongueras, Grans genis de l’art de Catalunya:
Dalí, Dalí el gran pensador d’Efrem Gordillo... entre molts altres. Hi ha una
interessant entrevista de TV1 de l’any 1977.
Ni ha una altra al youtube una mica més vell; entrevista youtube a Dalí.
Per veure una performance de Dalí: .
No us perdeu el film que va fer amb Luís Buñuel Une chien Andalou. O la col·laboració que va fer amb Walt Disney. .
Tampoc estaria malament, si us voleu aproximar a la seva ideologia llegir el
filòsof català Francesc Pujols.
Tot un referent per Dalí.
Ens va llegar un
Museu que es va encarregar de reconstruir a Figueres: el Teatre-Museu SalvadorDalí.
És de visita obligada anar a Figueres i anar al Museu. Si puges per l’església de
sant Pere, a dalt de tot hi sobresurt el Museu. L’edifici en sí ja és una joia.
Quan ets dins te n’adones de la magnitud del personatge. Aquell era el seu món!
Fet a la seva manera; amb il·lusions, projeccions, imaginari, somni...
Seguint una mica
amb la ruta daliniana no deixeu de passar pels llocs en els que va viure Dalí o
hi va passar algun moment de la seva vida. El primer d’ells és Cadaqués. D’allà
en va prendre molts dels seus referents, junt amb el raconet de Port Lligat i
tota la màgia que agafa aquell racó de l’Empordà, farcit de cales i llocs
idíl·lics i solitaris. I com ja em dit abans el Castell de Púbol. A part de que
al voltant hi ha un munt de poblets interessants el castell es pot visitar.
 |
| Cadaqués |
 |
| Port Lligat |
 |
| Castell de Púbol |
A
les entranyes del castell de Púbol hi ha enterrada Gala i al costat hi havia d’anar Dalí quan
morís, però el pintor va deixar escrit que volia ser enterrat al seu
Teatre-Museu, sota la cúpula de vidre. I així va ser. Fou enterrat sota les notes
de Tristan e Isolda de Wagner.
Als ulls de la
gentada Dalí ha estat considerat un boig però el cert és que si l’estudies una
miqueta en profunditat te n’adones de la màgia i de la immensitat de l’artista,
per bé que també acabes descobrint un munt de detalls que l’humanitzen. Els que
els van conèixer així ho testimonien. Algunes coses que em venen al cap. Que
estava enamorat de la seva germana. Que tenia una obsessió per la vagina. Que
no li agradaven les relacions sexuals amb coit; diuen que amb Gala no va
consumar mai. Que tolerava que la seva dona tingues amants fins i tot a casa.
Que era fetitxista, tenia molta por que el matessin. Que tenia molts complexos.
Que es veu que s’adormia en un sofà amb una cullereta a la ma i quan la
cullereta li queda a terra es despertava i escrivia el que li passava en aquell
moment pel cap.Que es veu que en Garcia Lorca l’estimava i ell el va refusar. Que
en la vida real era una persona normal i corrent i que quan venia algun
desconegut feia de Dalí. Que era generós amb els nens petits quan li demanaven
que els fes un dibuixet... El fet és que mig món el coneix des de París a Nova
York, i que també gràcies a ell Catalunya –dibuixada en l’Emporda- s’ha
exportat al món.
Aquesta és la biografia autoritzada per la Fundació Gala-Salvador Dalí
Salvador Dalí i
Domènech
Figueres, 11 de
maig de 1904 - 23 de gener de 1989
1904
Neix l’11 de
maig a Figueres (Girona), fill del matrimoni format pel notari Salvador Dalí i
Cusí i Felipa Domènech i Ferrés.
1908
Neix la seva
única germana, Anna Maria. El seu pare el matricula a l’Escola Pública de
Pàrvuls de Figueres, amb el mestre Esteve Trayter.
1910
Dos anys més
tard, arran del fracàs d’aquesta opció, el seu pare decideix inscriure’l al
Col·legi Hispanofrancès de la Immaculada Concepció de Figueres, en el qual
aprèn la seva futura llengua de cultura, el francès.
 |
| Film Un Chien Andalou |
1916
Passa una
temporada als afores de Figueres, a la finca del Molí de la Torre —propietat
dels Pichot, una coneguda família d’intel·lectuals i artistes de la ciutat—, en
la qual descobreix l’impressionisme a través de la col·lecció del pintor Ramon
Pichot. Després d’una escolaritat primària mediocre, a la tardor ingressa al
Col·legi dels Germans Maristes per començar l’ensenyament secundari, que continuarà
a l’Institut de Figueres. Simultàniament assisteix a les classes del professor
Juan Núñez, a l’Escola Municipal de Dibuix de Figueres.
1919
Participa en una
exposició col·lectiva que se celebra als salons de la Societat de Concerts, al
Teatre Municipal de Figueres (el futur Teatre-Museu Dalí). Amb un grup d’amics
d’institut funda la revista Studium i hi publica els seus primers escrits, una
sèrie de cròniques d’art en què, en un to acadèmic i escolar, escriu sobre els
artistes que admira (Goya, El Greco, Dürer, Leonardo da Vinci, Miquel Àngel i
Velázquez). Alhora, col·labora amb un altre grup d’amics de Figueres en la
revista humorística El Sanyó Pancraci, inspirada en un personatge imaginari del
qual pinta un retrat. Així mateix, enceta un diari personal, titulat Les meves
impressions i records íntims (publicat en castellà amb el títol Un diario:
1919-1920. Mis impresiones y recuerdos íntimos), que continuarà al llarg de
l’any següent.
1920
El seu pare li
imposa una condició per ser pintor: que vagi a estudiar a Madrid, a l’Escola de
Belles Arts, i que es tregui el títol de professor. Dalí accepta el tracte.
1921
Al febrer mor la
seva mare, i al cap d’un any el seu pare es torna a casar amb Caterina Domènech
Ferrés, germana de la difunta.
1922
Participa en el
Concurs-Exposició d’Obres d’Art Originals d’Estudiants de l’Associació Catalana
d’Estudiants, que té lloc a les Galeries Dalmau de Barcelona i en la qual la
seva obra Mercat rep el premi del rector de la Universitat. A Madrid assisteix
a l’Escuela Especial de Pintura, Escultura y Grabado (Real Academia de Bellas
Artes de San Fernando) i viu a la Residencia de Estudiantes, on fa amistat amb
un grup de joves que, amb el temps, es convertiran en personalitats destacades
dins el panorama intel·lectual i artístic: Luis Buñuel, Federico García Lorca,
Pedro Garfias, Eugenio Montes i Pepín Bello, entre altres.
1923
És expulsat de
l’Academia de San Fernando, acusat d’encapçalar una protesta estudiantil contra
la no-concessió de la càtedra de Pintura de l’escola al pintor Daniel Vázquez
Díaz. Arran d’aquests fets torna a Figueres i reprèn les classes amb Juan
Núñez, que l’instrueix en la modalitat de gravat.
1924
A la tardor,
torna a l’Academia de San Fernando, en la qual haurà de repetir curs.
1925
A Madrid
participa en la Primera Exposición de la Sociedad de Artistas Ibéricos, i les
Galeries Dalmau de Barcelona presenten la seva primera exposició individual. És
la seva època de rebuig de l’avantguarda i de recerca d’una tradició pictòrica
essencialment italiana. Durant aquest curs (1925-1926) ja no tornarà a
l’Academia de San Fernando. Federico García Lorca passa les vacances amb ell a
Cadaqués.
1926
Participa en
diverses exposicions a Madrid i a Barcelona. En companyia de la seva tia i la
seva germana fa el primer viatge a París, ciutat en la qual coneix Picasso i
visita el Museu del Louvre. El mateix any l’expulsen definitivament de
l’Escuela de Bellas Artes de Madrid per haver declarat incompetent el tribunal
que l’havia d’examinar. Torna de nou a Figueres i es dedica febrosament a
pintar.
1927
Presenta la seva
segona exposició individual a les Galeries Dalmau de Barcelona i participa en
el II Saló de Tardor de la Sala Parés. A les obres exhibides s’observen les
primeres influències clares del surrealisme. El mateix any, fa el servei
militar al castell de Sant Ferran de Figueres. Arran de la publicació de
l’article «San Sebastián», dedicat a Lorca, l’artista inicia amb la revista
avantguardista L’Amic de les Arts una col·laboració regular i molt extensa que
seguirà fins al 1929.
1928
Juntament amb
Lluís Montanyà i Sebastià Gasch publica el Manifest Groc (Manifest antiartístic
català), que suposa un atac contundent a l’art convencional. A més, participa
en el III Saló de Tardor de la Sala Parés i en la 27th International Exhibition
of Paintings de Pittsburgh, als Estats Units.
1929
Dalí viatja de
nou a París i, a través de Joan Miró, entra en contacte amb el grup dels
surrealistes encapçalat per André Breton. Durant la seva estada a la capital
francesa, el diari La Publicitat de Barcelona edita, sota el títol «Documental
– París – 1929», els set articles que recullen les impressions de l’artista sobre
la Ciutat de la Llum. Al cinema parisenc Studio des Ursulines es projecta la
pel·lícula Un chien andalou, fruit de la seva col·laboració amb Luis Buñuel.
Dalí passa l’estiu a Cadaqués, on rep la visita del galerista Camille Goemans i
la seva companya, René Magritte i la seva dona, Luis Buñuel, i Paul Éluard amb
Gala i Cécile, la filla d’ambdós. A partir d’aquest moment, Gala ja no se
separarà del pintor. A París té lloc la seva primera exposició individual a la
Galerie Goemans. És l’any de la ruptura familiar.
1930
A l’Studio 28 de
París s’estrena L’âge d’or, segona pel·lícula realitzada en col·laboració amb
Buñuel. Éditions Surréalistes li publica el llibre La femme visible (La dona
visible), un recull de textos apareguts en diverses revistes entre els quals
figura «L’âne pourri» (L’ase podrit), on fixa les bases del seu mètode
paranoicocrític. A principis dels trenta, Dalí troba un estil, un llenguatge i
una forma d’expressió propis, barreja d’avantguarda i tradició, que
l’acompanyaran sempre i que, malgrat que l’artista vagi canviant i
evolucionant, seran els que d’ara endavant el definiran i identificaran. Dalí
ja està completament adscrit al surrealisme i comença la seva consagració com a
pintor.
1931
Realitza la
primera exposició individual a la Galerie Pierre Colle de París, en la qual
exposa l’obra La persistència de la memòria, i participa en la primera mostra
surrealista organitzada als Estats Units, al Wadsworth Atheneum de Hartford
(Connecticut). El mateix any surten a llum el seu llibre L’amour et la mémoire
(L’amor i la memòria).
1932
Participa en
l’exposició Surrealism: Paintings, Drawings and Photographs, a la Julien Levy
Gallery de Nova York, i celebra la seva segona exposició individual a la
Galerie Pierre Colle de París. Publica el llibre Babaouo, en el qual exposa la
seva concepció del cinema. A finals d’any, Dalí anuncia al vescomte de Noailles
la creació del grup del Zodíac, format per diversos amics que s’uneixen amb
l’objectiu d’ajudar econòmicament el pintor encarregant-li obres que
adquireixen amb regularitat.
1933
Al primer número
de la revista Minotaure de París es reprodueix el pròleg del llibre
Interprétation paranoïaque-critique de l’image obsédante «L’Angélus» de Millet
(Interpretació paranoicocrítica de la imatge obsessiva L’Àngelus de Millet),
que romandrà inèdit fins al 1963. Dalí participa en la mostra surrealista
col·lectiva de la Galerie Pierre Colle, en la qual presenta així mateix la seva
tercera exposició individual. La Julien Levy Gallery de Nova York organitza la
primera exposició individual de Dalí.
 |
| La temptació de sant Antoni |
1934
Contrau
matrimoni civil amb Elena Ivanovna Diakonova, anomenada Gala. Exhibeix la seva
obra a l’Exposition du Cinquantenaire, al Salon des Indépendants del Grand
Palais de París, sense tenir en compte l’opinió de la resta dels surrealistes,
que havien decidit no participar-hi; la decisió estarà a punt de costar-li
l’expulsió del grup liderat per Breton. La Zwemmer Gallery de Londres presenta
la seva primera exposició individual. Juntament amb Gala, s’embarca a bord del
Champlain per realitzar el primer viatge als Estats Units. Se celebren dues
exposicions individuals del pintor: l’una a la Julien Levy Gallery i l’altra a
l’Avery Memorial del Wadsworth Atheneum (Connecticut).
1935
Ell i Gala
tornen a Europa a bord del Normandie. Al març, Dalí es trasllada a Figueres, on
té lloc la reconciliació familiar. Éditions Surréalistes publica el seu llibre
La conquête de l’irrationnel (La conquesta de l’irracional).
1936
Al maig presenta
a la Galerie Charles Ratton de París, en el marc de l’Exposition Surréaliste
d’Objets. Al mes de juny participa en la International Surrealist Exhibition
celebrada a les New Burlington Galleries de Londres. El 14 de desembre la
revista Time li dedica la portada, amb fotografia de Man Ray. Al MOMA de Nova
York participa en l’exposició Fantastic Art Dada Surrealism, i la Julien Levy
Gallery presenta la seva tercera exposició individual.
1937
Al febrer coneix
els germans Marx a Hollywood i, juntament amb Harpo, comença a treballar en el
guió de la pel·lícula Giraffes on Horseback Salad (‘Amanida de girafes a
cavall’, coneguda en la seva última versió amb el títol La dona surrealista),
que no s’arribarà a realitzar mai. Dalí i Gala tornen a Europa. A la Galerie
Renou et Colle parisenca, l’artista presenta un retrat de Harpo Marx i els
dissenys que ambdós havien preparat per al film. Éditions Surréalistes li
publica el poema «Métamorphose de Narcisse» (La metamorfosi de Narcís), que el
galerista Julien Levy edita simultàniament en anglès.
1938
El 17 de gener
s’inaugura, a la Galerie des Beaux-Arts de París, l’Exposition Internationale
du Surréalisme, organitzada per André Breton i Paul Éluard; a l’entrada de la
galeria s’exhibeix el Taxi plujós de Salvador Dalí. A Londres, Dalí visita
Sigmund Freud.
1939
Al mes de març,
la Julien Levy Gallery presenta una altra exposició individual seva. Per
participar en l’Exposició Universal de Nova York, dissenya el pavelló que es
presenta a la zona lúdica de la mostra. Al Metropolitan Opera House de Nova
York s’estrena el ballet Bacchanale (Bacanal), amb llibret, vestuari i decorats
de Salvador Dalí i amb coreografia de Léonide Massine. L’article de Breton «Des
tendances les plus récentes de la peinture surréaliste» (Últimes tendències de
la pintura surrealista) suposa l’expulsió de Dalí del grup surrealista. Al mes
de setembre, ell i Gala tornen de nou a Europa.
 |
| Galatea de les esferes |
1940
Arran de
l’entrada de les tropes alemanyes a Bordeus, el matrimoni Dalí es trasllada als
Estats Units, on residirà fins al 1948.
1941
Dalí comença a
manifestar interès envers el disseny de joies, un interès que es mantindrà al
llarg de tota la seva carrera. Inicia la seva relació professional amb el
fotògraf Philippe Halsman, establint-hi un vincle que continuarà fins a la mort
d’aquest darrer, el 1979. Novament, exposa a la Julien Levy Gallery de Nova
York. El 8 d’octubre, els Ballets Russes de Montecarlo estrenen Labyrinth
(Laberint) al Metropolitan Opera House de Nova York, amb llibret, decorats i
vestuari de Dalí, coreografia de Léonide Massine i música de Schubert. El 18 de
novembre, el MOMA de Nova York inaugura una exposició antològica de Dalí i
Miró.
1942
L’editorial Dial
Press de Nova York publica The Secret Life of Salvador Dalí (La vida secreta de
Salvador Dalí) acabada l’any anterior.
1943
A l’abril, el
matrimoni Reynolds Morse compra el seu primer quadre de Dalí, Aranya de nit...
Esperança: l’adquisició serà el principi d’una important col·lecció d’obres del
pintor. Al mes de maig dissenya el ballet El Café de Chinitas, basat en una
història real adaptada per Federico García Lorca, que es representarà a Detroit
i al Metropolitan Opera House de Nova York.
1944
A l’octubre, el
Ballet International presenta, a l’International Theatre de Nova York, l’obra
Sentimental Colloquy (Col·loqui sentimental), amb decorats de Dalí. L’editorial
Dial Press publica Hidden Faces (Rostres ocults), la primera novel·la del
pintor. El 15 de desembre s’estrena a Nova York, amb el títol Mad Tristan
(Tristany foll), el primer ballet paranoic sobre l’etern mite de l’amor en la
mort, produït pel Ballet International; l’argument de Dalí es basa en els temes
musicals del Tristany i Isolda de Wagner.
1945
Es trasllada a
Hollywood per treballar amb Alfred Hitchcock en la pel·lícula Spellbound
(Recorda) i en realitza les seqüències oníriques. A la Bignou Gallery
s’inaugura l’exposició Recent Paintings by Salvador Dalí; amb aquest motiu,
Dalí presenta el primer número de Dali News, publicació que edita ell mateix i
en la qual només es parla de la seva figura i obra.
1946
Realitza les
il·lustracions per a The Autobiography of Benvenuto Cellini i Macbeth, de
Shakespeare, editats per Doubleday, i per a The First Part of the Life and
Achievements of the Renowned don Quixote de la Mancha, de Miguel de Cervantes,
publicat per l’editorial novaiorquesa Random House. Walt Disney contracta
Salvador Dalí perquè l’ajudi en la producció de la pel·lícula Destino.
 | |
| Gala |
1947
Es publiquen els
Essays of Michel de Montaigne escollits i il·lustrats pel pintor.
1948
Dalí publica 50
Secrets of Magic Craftsmanship (50 secrets màgics per pintar) i il·lustra Wine
Women & Words, de Billy Rose. Pel juliol, el matrimoni Dalí torna a Espanya.
1949
En aquest
tombant de dècada, el pintor enceta la seva etapa mística i nuclear —el corpus
teòric de la qual exposa al Manifeste mystique (Manifest místic)—,
caracteritzada per l’aparició de temes religiosos i altres relacionats amb els
avenços científics de l’època, i en la qual Dalí es mostra especialment
interessat pels progressos vinculats a la fusió i la fissió nuclears. Les
creacions que realitzarà durant aquest període es veuran especialment
influenciades pel llançament de la bomba atòmica i els seus efectes.
1950
Escriu articles
per a mitjans tan coneguts com la revista Vogue i Herald American. A l’Ateneu
Barcelonès pronuncia la conferència «Por qué fui sacrílego, por qué soy
místico». Al mes de setembre mor el seu pare.
1951
A París presenta
el Manifeste mystique (Manifest místic), juntament amb diverses obres basades
en els principis que hi enuncia. Pronuncia la conferència «Picasso y yo» al
Teatro María Guerrero de Madrid.
1952-1953
Escriu diversos
articles per a publicacions franceses com Arts, Le Courrier des lettres o
Connaissance des Arts.
 |
| Dama i paisatge |
1954
Exposa, al
Palazzo Pallavicini de Roma, els dibuixos per il·lustrar la Divina Comèdia de
Dant. Il·lustra diversos llibres: La verdadera historia de Lidia de Cadaqués,
d’Eugeni d’Ors, o Balada del sabater d’Ordis, de Carles Fages de Climent (del
qual n’escriu l’epíleg).
1956
Publica el
tractat sobre art modern Les cocus du vieil art moderne (Els cornuts del vell
art modern) i, al parc Güell de Barcelona, pronuncia una conferència-homenatge
a Gaudí en què, davant dels assistents, realitza una obra en directe.
1958
El 8 d’agost
Dalí i Gala contrauen matrimoni religiós al santuari dels Àngels, situat al
municipi de Sant Martí Vell, prop de Girona.
1960
Filma el
documental Chaos and Creation (Caos i creació).
1961
Comença la
gestació del Teatre-Museu Dalí. Al mes d’agost, la seva ciutat natal li ret
homenatge.
1963
Publica el seu
llibre Le mythe tragique de «L’Angélus» de Millet (El mite tràgic de L’Àngelus
de Millet), el manuscrit del qual havia romàs extraviat durant vint-i-dos anys.
1964
Salvador Dalí
rep la Gran Creu d’Isabel la Catòlica, màxima distinció atorgada per l’Estat
espanyol. A Tòquio s’inaugura una gran retrospectiva, organitzada per Mainichi
Newspapers, que viatja a diferents ciutats japoneses. Éditions de la Table
Ronde li publica Journal d’un génie (Diari d’un geni).
1965
S’inaugura la
mostra antològica Salvador Dali 1910-1965, celebrada a la Gallery of Modern Art
de Nova York.
1966
Albin Michel
publica el llibre de Dalí Lettre ouverte à Salvador Dalí (Carta oberta a
Salvador Dalí), amb trenta-tres il·lustracions del mateix artista. També es
publica Entretiens avec Salvador Dalí, llibre d’entrevistes realitzat per Alain
Bosquet.
1968
Participa en
l’exposició Dada-Surrealism and their Heritage, al Museum of Modern Art de Nova
York. Fruit de les converses mantingudes amb Louis Pauwels apareix el llibre
Les passions selon Dalí (Les passions segons Dalí), i el mateix any surt a llum
Dalí de Draeger, realitzat amb la col·laboració del pintor, que també n’escriu
el pròleg.
 |
| Crucificció |
1969
Compra el
castell de Púbol i el decora per a Gala. Durant els seixanta i els setanta
augmenta l’interès del pintor per la ciència i l’holografia, que li obren noves
perspectives en la seva recerca constant per dominar les imatges
tridimensionals. En aquesta època, Dalí estudia i utilitza les possibilitats
associades als nous descobriments científics, sobretot els relacionats amb la
tercera dimensió, i s’interessa per tots els procediments que permeten produir
una impressió de plasticitat i espai en l’espectador; amb la tercera dimensió,
l’artista empordanès aspira a accedir a la quarta, és a dir, a la immortalitat.
1970
Al Musée Gustave
Moreau de París, l’artista celebra una conferència de premsa en la qual anuncia
la creació del Teatre-Museu Dalí de Figueres. El Museum Boijmans van Beuningen
de Rotterdam li dedica una gran retrospectiva que, l’any següent, es podrà contemplar
també a la Staatliche Kunsthalle de Baden-Baden (Alemanya).
1971
S’inaugura a
Cleveland (Ohio) el museu dedicat a Dalí que acull la col·lecció d’A. Reynolds
Morse. Es publica, amb el títol Oui (Sí), una antologia de textos del pintor
pertanyents a diferents èpoques.
1972
La Knoedler
Gallery presenta la primera exposició mundial composta pels hologrames que Dalí
ha creat en col·laboració amb Dennis Gabor.
1973
Al Teatre-Museu
Dalí de Figueres es presenta, un any abans de la seva inauguració, l’exposició
Dalí. Su arte en joyas. Al llarg del 1973 es publiquen dos llibres de
l’artista: Comment on devient Dalí (inclòs en el segon volum de l’Obra Completa
de Dalí amb el títol Confessions inconfessables), amb pròleg i notes d’André
Parinaud, i Les dîners de Gala (Els sopars de Gala), editat per Draeger. El
Louisiana Museum de Humlebæk organitza una retrospectiva de l’artista que,
posteriorment, viatjarà al Moderna Museet d’Estocolm.
 |
| Mae West |
1974
Prologa i
il·lustra Moïse et le monothéisme, de Sigmund Freud. El 28 de setembre
s’inaugura el Teatre-Museu Dalí.
1977
L’editorial
Draeger publica Les vins de Gala (Els vins de Gala).
1978
L’artista
presenta, al Solomon R. Guggenheim Museum de Nova York, la seva primera pintura
hiperestereoscòpica, Dalí aixecant la pell del mar Mediterrani per ensenyar el
naixement de Venus a Gala.
 |
| Persistència de la Memòria |
1979
És nomenat
membre associat estranger de l’Académie des Beaux-Arts de l’Institut de France,
i publica l’article «Últimes conclusions del meu llibre titulat Dimensions i
color de Déu» a la revista Destino. Al Centre Georges-Pompidou de París
s’inaugura una gran retrospectiva de Dalí, així com l’environnement que
l’artista concep especialment per a aquest museu. Al llarg de la dècada dels
vuitanta Dalí pintarà les seves últimes obres, inspirades principalment en
Miquel Àngel i Rafael, a qui sempre ha admirat.
1980
Del 14 de maig
al 29 de juny es presenta, a la Tate Gallery de Londres, una retrospectiva de
Salvador Dalí formada per un total de 251 obres.
1982
S’inaugura el
Salvador Dalí Museum de Saint Petersburg (Florida), propietat del matrimoni
Reynolds Morse. El 10 de juny, Gala mor a Portlligat. El rei Joan Carles I
concedeix el títol de marquès de Púbol a l’artista, que trasllada la seva
residència al castell.
 |
| El gran masturbador |
1983
Madrid,
Barcelona i Figueres acullen la gran exposició antològica 400 obres de Salvador
Dalí, del 1914 al 1983. Les seves últimes obres pictòriques daten d’aquest
període.
1984
Arran d’un
incendi al castell de Púbol, Dalí trasllada definitivament la seva residència a
la Torre Galatea de Figueres, en la qual viurà fins a la seva mort.
1989
Mor el 23 de
gener a Figueres. La Staatsgalerie de Stuttgart organitza una gran
retrospectiva, Salvador Dalí, 1904-1989, que posteriorment s’exhibeix a la
Kunsthaus de Zuric.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada