CONCENTRACIÓ ANC A BARCELONA 191014

Aquest diumenge 19 d’octubre hem anat a Barcelona des de Colldejou (Baix Camp) i hem tornat a viure la història de ben a prop. Hem tornat a escriure una part de la història, assistint a la concentració que havia organitzat l’Assemblea Nacional Catalana a la Plaça de Catalunya.

Hem deixat el cotxe a tocar de la catedral i per anar trencant per carrerons fins a fer cap al portal de l’Àngel. Eren les onze passades i els carrers s’anaven perfilant de groc i d’estelades. Famílies senceres, gent gran, mascotes... tots ben empolainats i en direcció a la plaça. Tot ha acompanyat. De fet, ha fet un sol ben digne del mes de juliol.

Puntualment, a dos quarts d’una, amb més cent mil persones omplint la plaça Catalunya, s’ha iniciat l’acte. En una primera part, en Lluís Llach al piano i la Silvia Bel recitant l’Ara mateix d’en Miquel Martí i Pol amb una energia impressionant, ens han fet posar l’emoció als cors esclatant en forma de llàgrimes. El poema ha anat pujant de to fins arribar al clímax final amb “...tot està per fer i tot és possible i via fora!” Posteriorment, gent com en Cesk Freixas han cantat i han recitat diversos fragments. En Miquel Calzada ha pres la paraula amb uns sentits mots, on ens ha fet veure que no fa tant de temps enrere fins i tot sentíem vergonya de ser catalans.

Finalment, ha arribat el gran moment amb la Muriel Casals (Òmnium) i la Carme Forcadell (ANC), prenent la paraula. La Muriel amb el lema de la concentració UNITAT, URNES I INDEPENDÈNCIA ha marcat el camí a seguir en els temps que venen. De fer la paraula UNITAT ha estat la més cantada al carrer aquesta jornada; més fins i tot que independència. Mentrestant, la Carme ha instat a la classe política (la majoria representada a la fila zero) a participar de les urnes el 9-N, com a pas previ d’unes eleccions plebiscitàries no més lluny de la primavera de 2015.

Amb una gran emoció el Cant dels Segadors ha posat el punt i final a l’acte. Llavors ens hem acostat a la fila zero i em tingut l’oportunitat de veure molta gent important com l’Oriol Jonqueras, l’alcalde Trias, la consellera Rigau, el jutge Vidal... i gent del món cultural com el Quim Masferrer, el Joan Reig, el Llach... A part hem pogut estar ben a la vora de molta gent famosa que dona suport a la causa. Entre ells he saludat al Xavier Pérez Esquerdo de la Segona Hora.

I lentament, la gentada s’ha anat disseminant Rambla avall amb les estelades al coll onejant al vent de la capital de Catalunya. Una vegada més el poble –la pinya del procés- ha tornat a estar a l’alçada de les circumstàncies. Ara manca que la classe política tingui la valentia, la força i el seny d’anar fent pujar el castell amb unitat i serenor.