27 de gen. 2019

ELS PUNTS SOBRE LES ÍS. SETMANA DEL 21-270119

UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES. La imatge és per la vaga de taxistes. El punt més lamentable s’ha donat a Madrid on han atropellat un taxista. La tensió entre les VTC i el taxi crec que no s’acabaran aquí. Atacs dels uns als altres i dels altres als uns i un fet inqüestionable: els hi va el pa i les inversions fetes per anys. Per tant aniran a per totes.


QUÈ S’HA CELEBRAT O FET? 24 de gener és el dia internacional de l’Educació. Doncs bé encara queden molts països i moltes persones que no poden rebre ensenyança. Aquestes pagarien per poder ser ‘educades’. Mentrestant, als països desenvolupats ens trobem que una gran quantitat de noies i nois opta per deixar els estudis. Massa sovint trobem que molts ja ni esperen a tenir els estudis mínims. I és una pena! Un símbol que el país alguna cosa malament està fent. I és que a més aquestes persones no encaixen enlloc ni tampoc ningú les vol. Al final acaben caient en feies de merda que t’anul·len com a persona. Un dia com avui m’agradaria recordar als polítics que qualsevol inversió i dedicació superior a la que avui es destina a l’educació benvingudíssima seria. I més en el context social en el que vivim, en el que els pares i la família semblen fugir de l’educació bàsica que haurien de donar a casa. Aquesta hauria de ser la primera; doncs en molts casos ni existeix.

EL PERSONATGE. Avui en plural: Leo Messi i Cristiano Ronaldo. Els dos són dues estrelles mundials del futbol, els dos han estat els dos millors jugadors de la Lliga, els dos han estat els màxims golejadors, els dos són els més premiats... Els dos van estafar a Hisenda i és igual com; sabent-ho o sense saber-ho! I els dos personatges han rebut una sanció; l’argentí exemplar i exagerada i el portuguès light i perdonant-li gran part de la multa estipulada. M’agradaria saber quina justícia és aquesta; doncs l’espanyola amic! La que deix en llibertat la Manada 1 i 2, la que empresona gent innocent per deixar votar, la que perdona la casa real, la família Franco o la que tolera que el franquisme campi indemne per Espanya I mentrestant, ve el portuguès a Madrid, havent-se declarat culpable, i la premsa només està preocupada per saber si tornarà al Madrid c.f. En canvi, al Messi el volien veure a la presó i entre reixes! Com volen que creguem en aquesta justícia?

L’EFEMÈRIDE. 22/01/1905 a sant Petersburg la gent que es va concentrar davant del palau d’hivern del tsar per entregar-li un plec de demandes essencialment laborals i socials, va ser brutalment reprimida per l’exèrcit rus atenent les ordres del mateix tsar. Començava la Revolució Russa, ja no hi havia volta enrere. Centenars d’innocents van morir injustament per simplement reclamar més justícia social. El tsar va seguir a la seva i el poble va crear llavors el govern paral·lel, el govern dels soviets; el poble acabava d’agafar el poder. El canvi a Rússia es feia realitat. Un temps després, apresaren el tsar i la seva família i els mataren. Estic segur que el poble mai va perdonar que el seu ‘Pare’ no escoltés les demandes dels seus ‘fills’.

LA METEO/ESPAI TERRA. Nevada, a mitjans de setmana, forta a les cotes altes del Pirineu, pre Pririneu i una miqueta menys als Ports. Benvingudes siguin! Micona de pluja i poca cosa més. Ventades brutals de nou i caiguda de les temperatures; fred de valent, nano! De les previsions fetes una vegada més, més encert des de fora de Catalunya que de dins Catalunya. A més ben dit, nova patinada dels meteos de TV3 ja que a RAC 1 també ho van pintar menor. En canvi, al Cantàbric fins i tot hi ha hagut morts per inundacions i boires espesses. Llocs en els que ja hi plou sovint força però de manera regular i que no estan acostumats als patacs d’aigua com al Mediterrani. Sort en tenim dels embassaments per controlar el creixement de les aigües i és que l’Ebre ha augmentat el seu cabal arran de les pluges del nord de la Península. I per acabar la setmana retorn de les ventoleres a casa nostra, amb atenció per desperfectes de part dels bombers en diferents punts.

Dues brutals imatges aquesta setmana. La primera les de l’eclipsi de lluna de dilluns i la segona les catarates del Niagra totalment gelades per les baixes temperatures.

EL TREMENDING TÒPIC/MEDIA. Ha estat la primera gran notícia d’aquest 2019. La premsa i les xarxes han bullit frenètiques esperant el desenllaç; unes vegades informant i unes altres especulant, convertint el fet en un patètic escenari mediàtic. Per desgràcia s’ha acabat confirmant la notícia que tots pensàvem: el Julen és mort! Algú es podia pensar que un nen amb edat tan prompte es podia salvar caient per un pou de 70 metres? Després de dues setmanes de treballs i dificultats immenses, han aconseguit arribar al cos sense vida d’aquest pobre nen, amb un túnel paral·lel. L’autòpsia ha corroborat que va ser una mort el mateix dia per politraumatismes. Entre cometes diré que ‘menys mal’ pobret sinó allà dins el patiment encara hagués estat més agònic. I ara a depurar responsabilitats!

QUE N’APRENGUIN! ‘Càritas de Barcelona ha atès 1,5 milions persones en els seus 75 anys de vida’ (ElPuntAvui). Un exemple a seguir de solidaritat i altruisme i mira si en fa d’anys. Per aplaudir sempre aquestes iniciatives que vetllen per fer més digna de persones a les que la vida ha tractat amb massa injustícia. Benvinguda sigui tota aquella entitat que més enllà dels governs es presti a ajudar a les persones. Sort que en el si de l’església no està tot perdut! Brindo per aquests 75 anys de bona feina!

 UN TIP I L’OLLA PLENA. No hi manera noi; l’esquerra sempre acaba apunyalant-se i traint-se, quan hauria d’estar més unida que mai per fer front a la dreta de sempre. Ells si que ens saben. Se fan forts, de cara a l’opinió pública almenys, per imposar la seva llei i desbancar l’esquerra. Ja fa dies que observem atònits com els Podems-Comuns, Marees... van desintegrant-se. Des del Dante Fachin, passant pel Domènech. I aquesta setmana passada hem tingut el més fort dels plats. L’Errejon abandona Podem per anar amb la Carmena a Madrid. Si de per si el PSOE està ple de personatges una mica turbulents com poden ser el Borrel i estranys com el Marlasca, ara només falta que es desmembri Podem i acabi de desestabilitzar l’esquerra. I amb això no vull dir que tingui raó l’Iglesias i culpabilitzi l’Errejon. S’haurien d’asseure tots plegats junt amb aquells partits que vulguin combatre la dreta i anar junts perquè els altres no ocupin les administracions i aniquilin lo bo que s’ha fet en democràcia.

ESCLAUS DE LES DADES. Oxfam Intermón ha alerta de l'augment de les desigualtats al món, especialment a Espanya. Ha donat unes dades esgarrifoses. Els rics cada vegada són més i més rics, al mateix temps que cada vegada hi ha més pobres. Aquestes famílies es calcula que tardaran 120 anys en sortir de la pobresa. I per si no n’hi hagués prou, a més l’esperança de vida és més curta en els pobres que en els rics; fins a 11 anys. I si per desgràcia vius al carrer l’esperança de vida pot escurça-se 20 anys. Evidentment, són dades que haurien de fer reflexionar els governants ja que afecta -i negativament- una gran part de la població. El concepte ‘justícia social’ hauria de ser una prioritat per a tothom.

DURUS A QUATRE PESSETES. La pitjor crisi del sector del cítric a Espanya en 25 anys. Amb mandarines i taronges que venen del nord de l’Àfrica a preus baixíssims, la gent les compra i distribueix aquí ja que té més marge de benefici. Això ha fet que el sector d’aquí s’ensorri ja que no es ven el producte. És una vergonya! S’està deixant caure el sector primari des de la fruita seca al cítric i Espanya se’n pot ressentir ja que encara és força agrícola, ramadera, pescadora i explotadora forestal. Una mica seria la tesi que defensava fa un temps el professor Sala i Martin, en el sentit que era millor traspassar diners del primari al secundari. Segons aquesta tesi, als països els hi surt més a compte dur de fora fruita i verdura que no pas fer-la aquí. I que la gent es dediqui a treballar i a fer créixer el sector industrial. La realitat no és altra però que no es genera més feina en el secundari i que pel que fa al primari s’opta abans pel de for que pel d’aquí. Estan ensorrant el primari i a mitjà termini això serà un problema ja que la gent abandonarà el camp i la massa forestal es multiplicarà amb tot el que comporta de mala gestió i riscos.

EL PROCÉS. ‘Puigdemont lleva la Mesa del Parlament al TC por retirarle el voto delegado. El expresidente de la Generalitat denuncia que la decisión vulneró sus derechos fundamentales’ (ElPeriódico). De manera ben diferent s’ha interpretat aquest pas des d’Españistan i des de Catalunya. Des de la cavernada espanyolista es considera que és una traïció dels convergents a ERC ja que la denúncia és contra el president Torrent i la Mesa per haver vulnerat els seus drets. Tot el dia de dimarts han estat fotent la vara amb el tema. El seu objectiu no és altre que trencar l’independentisme. En canvi, des del PDeCat és fer un pas més per esgotar totes les vies nacionals abans d’encetar la via europea. Des d’ERC, s’ha dit que no se’ls va comunicar i que ho respecten. Nova crisi de govern o esgotament de passos? Sigui el que sigui com que no podrem saber-ho del cert més val callar a veure que passa. Confiar per confiar, més m’estimo confiar en els meus que en els de fora tot i la inestabilitat que almenys des de fora demostren.

Reprodueixo les declaracions d’un dels Ministres més malparit del govern de Sànchez: José Borrell. M’estalviaré de dir-li tot el que el sento. ‘Moltes de les imatges que es van propagar aquells dies sobre l'actitud violenta de la policia en realitat eren "fakes", eren imatges que es corresponien a actuacions que s'havien desenvolupat al Xile de Pinochet, o quan es presentava a la policia espanyola qui realment estava actuant era la policia autonòmica reprimint manifestacions de bombers que reclamaven augments de sou. Els famosos 1.000 ferits dels incidents que es van produir durant el referèndum il·legal a Catalunya, que després a l'hora de la veritat només 2 van ingressar a l'hospital".

Neix la Crida per la República, l’anomenada ‘llista del president’. Jo ja la veritat és que parlant amb la gent noto una certa desorientació. Sigles noves, partits que es fonen... Noi, mareja! Em fa l’efecte que tots plegats haurien de fer cas al que la gent reclama que és unitat abans, durant i després de les eleccions que puguin venir.

TIP DELS IUESEIS. Com no podia ser d’una altra manera, allò que toca o allà on posa el nas el Trumf fa pudor a merda i a deliri. Ahir va aixecar-se en sec per donar suport a un cop d’estat en contra de Maduro a Veneçuela, reconeixent com a cap de govern el líder de l’oposició Juan Guiadó. Lentament altres països han anat posicionant-se a favor i en contra. Està clar que les coses no s’han fet el 100% correctes a Veneçuela però abans que creure i posar-me al costat del Tump escolto i veig amb una certa preocupació el que ha denunciat el Maduro; que hi ha una conxorxa ianqui, i no ve d’avui, per tornar a tenir poder a l’Amèrica no americana. Significatives les paraules de l’Evo Morales en aquest sentit; que resistiran a les imposicions ianquis. L’exèrcit també ha dit que no reconeixen la nova situació. A España els hi han faltat cametes al Rivera i el Casado per exigir al Sànchez que el reconeguin. Ai dreta cagona! Al final han optat per una decisió similar a la de la UE. Que convoquin eleccions ja? Com si tinguessin potestat d’imposar res! Ai Trump! Com si no tingués feina a casa seva! Els treballadors públics americans s’han concentrat amb un plat a la mà per reclamar que s’acabi el shutdown mentre que la Nancy Pelosi ha vetat el discurs del president a la Unió fins que no aixequi la paralització del país, que diuen que s’aixecarà en breu, 35 dies després.

REUS DE TOTA LA VIDA/CAMP. Per fi ha transcendit que un grup d’inversió americà ha comprat el Reus Deportiu de futbol. Lo fort és que el l’enredada que els hi ha fotut l’Oliver és de l’alçada del campanar ja que el deute que arrossega l’entitat és el doble del que ell els ha havia dit; frega els 9 milions d’euros. Sona molt bé tot el que s’ha insinuat que volen fer: galeries comercials, ampliar el camp... Molt bonic tot plegat, massa bonic; tant que em costa de creure!

Els nous propietaris americans del Reus han denunciat que el desgraciat -fins i tot per això- Oliver només els va informar del 50% dels mals del club. Vaja, vaja! Quin personatge aquest Oliver. Quins collons! Pel que fa a l’equip es queda amb quadre ja que la majoria de jugadors que quedaven del primer equip han decidit marxar. Gràcies jugadors -ironia-. Trobo que va tenir molt mèrit el que vau aguantar sense cobrar, però nano, ara que les coses estan en camí d’arreglar-se heu demostrar molt poca estima, més que res amb la gent que us ha donat suport cada setmana a casa i a fora. És ara on havíeu d’haver demostrat que éreu d’una pasta diferent. Molt trist!

Aquest divendres el president Torra, que suspèn segons la valoració dels catalans -tot i que aproven la gestió- ha visitat Reus per estar amb les Àvies i Avis que més d’un any després segueixen reunint-se a la Mercadal i s’ha manifestat amb ells.

EL NOSTRE PA DE CADA DIA. Per un article publicat el 2013 per la nova consellera d’igualtat Rocío Ruiz, en el que critica les processons de setmana santa a les que qualifica de ‘rancio populismo’, Vox n’ha demanat el cessament immediat. És una evidència que Andalusia i Espanya són cristianes i que en molts llocs es viuen les processons amb molta intensitat i fervor. Però noi, que no en puguis fer una crítica! Tela! Aquests de Vox el que volen és que es faci la seva com ells ordenin i pensin. La llibertat d’expressió se la passen per allà. On és aquí l’església defensant la llibertat d’expressar-se? Jo sóc creient i hi ha moltes coses del cristianisme que no comparteixo, com per exemple que tu durant l’any puguis ser un fill de puta i perquè vagis a una processó a redimir-te obtinguis el perdó. Això no! Crec en el manteniment d’una coherència d’actuació al llarg de la vida, fent el bé clar! També refuso frontalment tota la riquesa dels alts càrrecs eclesiàstics... Però jo crec que això ja va més enllà. Els de Vox volen debilitar PP i C’s per aglutinar el seu vot i per fer-ho són capaços de tot.