Ara que comença un nou curs vull recordar el paper heroic que fan els Docents. Durant 9 mesos no només ensenyen als fills dels pares sinó que els aguanten. I a més ho han de fer sovint amb unes condicions que no són les més adequades. Una classe amb més de 15 persones ja comença a ser ‘complicadeta’ de gestionar. Doncs imaginem classes de 30 o més persones; és de manicomi! Normal que no es pugui arribar a tothom! Normal que no es pugui donar una atenció més personalitzada. Però qui pensa amb els Docents? Qui emfatitza amb els Mestres? Entre tots els hem abandonat! Mentre la classe política i la societat giri la cara a l’ensenyament i l’aprenentatge estem perduts. Hem desautoritzat dues figures cabdals de la societat: els Metges i els Docents. Així com abans als pobles junt amb l’alcalde i el capellà eren les dues autoritats inqüestionables, avui en dia tot i tothom és qüestionable. S’ha perdut el respecte i aquí tothom es veu capacitat per dubtar de la professionalitat dels mateixos. I sembla que ens en comencem a adonar que ambdós són vitals. Els Metges salven vides i els Docents t’ajuden a preparar-te per la vida. El tema és que haurien de ser un complement al que els pares i la família ensenyen i acaben sent els que intenten redreçar el que els pares torcen o allà on no arriben. Doncs això; a veure si entre tots donem més suport a Mestres, professores i professors! Bona entrada de curs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada