Ha estat un pont rar. Pel que es veu hi hagut menys ocupació que altres anys degut a que han estat uns festius partits. Volíem agafar l'avió i anar una mica més enllà però entre que Vueling no parava de cancelar vols o canviar-los d'hora i els dies com dic massa partits, vam decidir anar aquí a la vora i la veritat és que ha estat un encert. Uns dies de reflexió i descans per encarar els dies de Nadal a punt d'arribar. Uns dies apassionants per descobrir una vila preciosa: Peñiscola!
DIMECRES 071222. L’ARRIBADA A PEÑISCOLA
Vam sortir a les 18:00 de la tarda de Reus i en poc més d'una hora i mitja ens vam plantar a les portes de Peñíscola. Vam arribar amb una temperatura força agradable i el mar encalmat. Havíem quedat amb la Laura què és la propietària dels ‘Apartaments Laura’ perquè ens donés la clau i ens indiqués on era l'apartament on passaríem els propers quatre dies. Ella tenia una parada al mercat de Nadal de la plaça dels Bous. Des de allà vam pujar a la parte alta de la Vila just darrera de la plaça de l'església dedicada a la Mare de Déu de l'Ermitana, la patrona. Teníem llogat l'apartament tercer que representa que és el de dalt de tot. Així que ens va tocar pujar escales. És un apartament decorat amb molt bon gust i no és estrany que des de Booking se li hagi donat un 9,8 de puntuació. Té una sala cuina-menjador i dues habitacions amb un lavabo força gran. Tot l'apartament és exterior. Per una banda dónes al mar i per l'altra dones al carrer del darrere.
Com que se'ns havia fet tard vam decidir anar a sopar, així que vam baixar fins a la part baixa de la vila al passeig Marítim. A tocar del port vam sopar al restaurant El Portón, dos plats combinats: un de sèpia i una altre de calamars i sengles gerres de cervesa (38 euros). Els postres els vam fer a l'Avinguda i van consistir en dues creps de xocolata la mar de bones que vam assaborir a la barana de la platja llarga tot contemplant la silueta de la vila vella de Peñiscola com s'aixecava als nostres ulls.
Passada una estona vam demanar permís a través d'un intèrfon per accedir al casc antic amb el cotxe. ÁAixí no ens va caler pujar les maletes al coll. Amb les maletes ja desfetes vaig baixar a la zona el Baluard per donar un tomb abans d'anar a dormir. Val la pena voltar per la Vila quan el gruix de la gent ja ha marxat.
DIJOUS 081222. CASTELL PAPA LLUNA I MERCAT DE NADAL
Les primeres nits sempre són difícils, cert. La veritat és que em va costar dormir per dues raons: situar-me i no ser capaç de desconnectar del tot de la setmana. Total que ens vam llevar i amb gana. El balcó estava mullat i el dia era força gris, així que vam decidir que aniríem a visitar el castell del Papa Lluna (Benet XIII). Darrere d’aquest personatge hi ha una història apassionant i és que va ser uns dels tres papes que van governar alternativament el món llavors convuls del cristianisme, enmig del Cisma que dividiria l’Església. Si la vila de Peñíscola ja és una meravella (i un dels pobles més bonics d’Espanya) el castell no et deix indiferent. Ja només a l’entrada te n’adones de la monumentalitat del recinte. La sala capitular, les cavallerisses o l’església s’emporten la palma però són altament addictives les vistes de les diferents terrasses que hi ha. Per una banda hi pots veure la zona del port amb el far com a referència i a l’altra l’església de l’Ermitanta i al fons l’extensa badia. Vam resseguir les petges dels Templers i la senda del Papa. La pluja no ens va frenar en cap moment. Dia de la Imaculada ben remullat així que vam decidir que dinaríem a casa tranquil•lament i faríem una merescuda migdiada.
Ja al vespret, vam voler descobrir l’altra part de la vila marinera, la que toca més al port. És molt interessant anar sense rumb resseguint els carrers i el llumets que els adornen. Baixant des del castell és interessant desembocar al carrer Major, no sense abans jugar a trobar la Casa de les Conxes i d’allà baixar fins al Bufador (un forat a la roca on xoca i fa soroll l’aigua del mar). Els llocs més interessants foren: la Plaça de Santa Maria ja que era el centre neuràlgic de les llums de Nadal amb un enorme arbre i una bola nadalenca i llumets estesos per tot arreu, per una banda. I la Bateria del Calvari, amb la part alta il·luminada amb la part de l’església l’estrella al fons de l’altra. Al voltant de la plaça de Santa Maria en aquestes dates hi solen posar un Mercat de Nadal. No són com els de Catalunya en els que hi ha paradetes amb temes nadalencs, aquí era més tipus parades de les mateixes botigones de la vila que són agrupades en aquests espais.
Cansats vam pujar fins a casa per sopar en la tranquil·litat de la nit i veure uns episodis de la sèrie ‘L’edat dorada’.
DIVENDRES 091222. EN RUTA: SALSADELLA, SANT MATEU, CATÍ I ALCALÀ DE XIVERT.
El paisatge de camí es ben curiós. Es combinen muntanyes de mitjana alçada sense vegetació (provablement cremat) i zones boscoses de pi.
SALSADELLA. A destacar tres espais emblemàtics: l’Església de la Purificació de Maria, la plaça de Mèxic i el portal de la muralla. És una vila altament relacionada amb l’imperi d’ultramar que tenia Espanya. En la guerra de Filipines, Espanya va enviar un destacament del que van sobreviure 33 persones i van tornar. Entre elles hi havia Emilio Fabregat, natural de la vila. A tots ells se’ls recorda com ‘els últims de Filipines’.
SANT MATEU. És la joia de la Corona i un dels darrers nuclis càtars o sobrevisqué Guillem de Belibasta abans de ser capturat per la Inquisició. Criden l’atenció la plaça Major i la imponent església de Sant Mateu amb la portalada i els capitells i el campanar. Tombant pels carrers hi trobes altres joies arquitectòniques com els palaus Villores, Borrull i la Cort Nova (dels segles XV i XVI). Criden també l’atenció dues fonts per la forma que presenten semblant -però en petit- a la font de Prades: la font de la plaça Major (Font de l’àngel) i la Font de la Mare de Déu.
CATÍ. És interessant voltar pel carrer Major, l’Església amb el campanar i el rellotge de damunt de la portalada. Al costat hi ha l’ajuntament i ara que és temps de Nadal hi ha un bell arbre guarnit.
Per dinar hem escollit magníficament dinar al Restaurant Prigó. Ja d’entrada et porten una amanida per compartir. De primers vam escollir Paella valenciana i carxofes amb pernil salat i de segons Canalons de rostit i formatge gratinat de Catí i pop a la brasa. De potres cuallada de la casa i coulant amb gelat de vainilla. Cafès i begudes tot per 55 euros. Genial!
D’allà vam agafar una pintoresca carretera on s’alternaven camps d’oliveres, ametllers i muntanyes de tota mena força pedregoses, amb barraques i marges fets de pedra seca. És terra de vaques i de bon formatge.
ALCALÀ DE XIVERT. Fou el darrer dels pobles visitats ja amb la pluja tornant a fer acte de presència. Què puc destacar de la vila? Doncs l’església i sobretot l’altíssim campanar octogonal (que van tardar 20 anys a construir) i que és terra de templers.
Amb menys gent vam tornar a voltar una estona per Peníscola abans de tornar a casa per descansar. Aquest vespre, en termes generals, hi ha hagut menys afluència que en dies anteriors, potser perquè era laborable o potser perquè hi havia mundial. Per naltros millor!
DISSABTE 101222. PEÑISCOLA
La tramuntana s’ha deixat notar ja de matinada, fet que ha fet que el dia s’aixequés clar i radiant i amb més fred. Així que després d’esmorzar hem aprofitat el benentès per visitar els jardins del polvorí, a la part més nord de la fortalesa. És un recinte espectacular. És una zona ajardinada amb palmeres i gespa impecablement arreglat aixecant-se entre merlets i murs ben protegits. Hi ha un recinte tancat en el que es pot visualitzar un vídeo de la formació de la fortalesa des d’on la vista de la vila és molt interessant.
D’allà hem pujat fins a l’església de la patrona de Peñíscola, la Verge de la Gràcia, coneguda més popularment com a Verge Ermitana.
Quasi a tocar del migdia, hem donat una volta ben completa pels carrers no tant reslliscosos de la vila closa; de punta a punta, per acabar a la zona del port, per tenir una diferent visió de les muralles i de l’altra part del recinte.
Fer el vermutet al terradet que teníem a casa nostra ha estat un privilegi i tot maridat amb un vi de casa, de Porrera del celler Àlvarez-Duran. Feia solet i s'hi estava la mar de bé.
Hem tingut una mica més de temps per dedicar-lo a investigar més detingudament sobre els films que s’han rodat en aquest entorn. El més important fou l’any 1961, el Cid; amb Charlton Heston i Sofia Loren i que va comptar amb més de 2000 figurants es veu; tot el poble! I les que em sonen més ‘París Tumbuctú’ (1999) i el ‘Chiringuito de Pepe’ (2014). També s’han rodat sèries, de les que destaco ‘Juego de Tronos’
(2015).
Per acabar hem donat un tomet final per la vila vella. Un plaer!
DIUMENGE 111222. LA TORNADA
Ens hem llevat de nou amb pluja i aquesta vegada amb major intensitat fins i tot i vent, de manera que hem fet les maletes i després d’esmorzar hem decidit marxar lentament. De tornada hem passat per la N-340 i la veritat és que el viatge ha estat molt més plàcid que tornar per l’AP-7.
Marxem amb un gran record d’aquest cap de setmana!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada