LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES

Chelsea 1 - Barça 1

http://www.youtube.com/watch?v=q_0aAZQThk0 Resum del partit

S'acabava el partit. Ja ho donàvem per perdut. Estàvem al Casal de Colldejou -un altre nou talismà- i la gent ja estava resignada. Trista! Abatuda! Com podia ser que un equip tant i tant raquitit es fotés a la final de la xampions. Un equip fet a cop de petroli sense massa criteri i que té un entrenador que sap molt i molt bé el que s'havia de fer per aturar el Barça... -"quan! Puja Alves per la banda dreta. Travessa el mig camp; tornarà a centrar i aquesta vegada a la desesperada. Fa una centrada passada. La recull com pot Eto'o que fa un control massa llarg. Essien sembla que la refusa però fa misto. Li pren Messi. Què farà! Xuta! Cullons! Fa dues passes en perpendicular a la porteria i fa una passada igualment perpendicular. A la tele no es veu ningú. On va! I de sobte es veu Don Andrés com amb aquella elegància que el caracteritza enganxa un xut el qual en la seva trajectòria es va obrint cap a fora... Gol! Gol! Gol! Gol! Golllllllllllllllllllllllllllllllllllllllll! Em torno lelo. La gent al bar fot una bramada de cullons. Crido! Aixeco el punys. Empenyo al Martí que tinc a la dreta. Agafo la cadira no se per què. Agafo l'ampolla! El Barça ha marcat al minut 94. Em costa reaccionar. Crido! Quasi no sé ni que ha marcat! Veig a l'esquerra el Ramon extasiat. Brutal! Veig que em tremola el cos, i les mans... fins i tot les ulleres se m'han torçat. El Martí ha sortit a la terrassa. Què li passa! Després em diu que ha marxat perquè tenia por que li fotés un cop a la galta i li acabaven de treure els queixals del seny! Al davanat el Joan, el Ricard, l'Ismael, el Roger, el Papitu... i els altres. Tots semblen com bojos. Criden! Salten! Què gran! Què gran!!"-.

Narració del gol d'Iniesta

http://www.youtube.com/watch?v=4eotaDzvzoc Rac1

La veritat és que el guió va ser molt dolent pel Barça. Li va passar el pitjor. Al minut 10 Essien va enganxar una pilota amb l'esquerra que va acabar al fons de la xarxa per l'escaire. Res a pelar. Al Chelsea li estava sortint tot com havia previst. Empatar fora -que no et marquin- i 1-0 al principi del partit. Ara només quedava se seriós en defensa i aguantar. La feina la tenien feta. I el cert és que la lliçó molt ben apresa. Podrem dir el que vulguem de Hiddink tanmateix tenia molt clar què havia de fer. Tenia molt presents els punts febles del Barça. Va posar un mig del camp potent i en defensa feien constants ajudes de dos jugadors per rival. El Barça semblava aquells Barces de grans possessions que nos servien per res de l'etapa final de Rijkard. Semblava que la història tornava a repetir-se i el Chelsea estva ben tranquil, ja que tenia el rival molt lluny de la porteria. I és que es van notar molt dues coses. L'absència d'Henry; avui vital davant! i a mig cap les ajudes d'Iniesta. En defensa crec que vam estr molt bé. Ah! i tanquem per sempre les discusions del porter. Tot i que de tant en tant erra ens ha salvat molts punts i en concret aquesta eliminatòria. Felicitats Victor! I a intentar millorar en les errades!

A més ahir vam tenir la sort dels campions. L'únic xut a porteria i el fotem dins. L'èxtasi està servida. Una nit més fa goig arribar a casa i mirar tots els canals per veure com tracten la noticia. Molta enveja he notat. Molta enveja! Com a Kaiserslautern l'any 92. Ara només queda que es repeteixi la història d'aquell any. Queda clar que patirem però a Roma estarem! Per cert em penjo UNA MEDALLA: vaig pronosticar que guanyaríem al Bernabeu i que empataríem amb el Chelsea. Jejeje Tinc bon ull! Oe, Oe, oe, ooeeoeoeoeoeoeoeoeoeoeoeoeoeo!!!!!!!!!!!!

Iblama

FESTA MAJOR DE PORRERA. Sant Joan de la cirereta

El divendres vam poder veure un munt de gent per Porrera. El tastet es veu que va ser un èxit, tot i que no hi va tenir accés tothom per tenir les places limitades. Tant el casal com el pub estàven plens. Els uns van optar per anar a prendre alguna cosa al Donato's tranquil'lament. Els altres van escollir anar de ballaruca amb La Gossa Sorda i la Disco mòbil.

Entre el més destacat del dissabte vam tenir la paella, els gegants i el futbol del dissabte; de fet és va convertir, tot i estar una mica ple, en el dia estelar.


DISSABTE 2/05/2009

Qui ho havia de dir que un "2 de mayo" acabaria d'aquesta manera?

El dia va començar d'hora. Vam quedar a la plaça on els jocs per a la canalla eren l'atracció del moment. Al carrer Vidal i Barraquer, cada colla es va anar preparant la seva paella. Vam tallar la seva, el pebrot, vam obrir els pots de tomaca, vam sofregir el tall i en un plis plas vam tenir feta una bona paella (plis plas de dues hores). Feia un dia esplèndit, calurós. Sort que vam muntar les taules a l'ombra. La gent tenia gana. A la taula erem una seixentena de persones. I si! ens vam fumbre dues paelles més o menys, acompanyades de sengles amanides de tomaca, enciam, pebdrot i ceba. Tot acompanyat per vi Empit-Castellet que amablement ens va portar el Xavi-Schustert el celler Castellet. Per cert! que bo! Havent dinat vam tenir una estona per estirar-nos a la plaça i poder prendre el sol tranquil'lament, mentre les orenetes frenètiques anaven fent es seus nius.


Poc a poc van anar arribant les colles geganteres i van anar plantant els gegants a la plaça Catalunya. Als voltants de les 17:30 va començar el cercavila pels costeruts carrers del poble. Jo em vaig posar sota de l'Espantall i ara que té la tita arreglada vaig ruixar a tot quisqui. Sort que feia bo! Més d'un em va maleir! jeje. Vam passar pel pont vell i la Barceloneta, per ascendir fins a la plaça de missa. Allà va tenir lloc la segona plantada per descansar una mica. Llavors cada colla ens va deleitar amb un bll seu per, seguidament, tornar cap a la plaça Carretera, on es va procedir a fer la ballada final, l'entrega de records i el berenar.

Es palpava en l'ambient. La gent estava neguitosa. S'acostava l'hora del partit. Poc a poc tothom va anar desfilant cap al casal, el qual va quedar ple a rebentar. En Bargalló ens va muntar u projector immens a l'escenari. Per cert! fins i tot els música que estaven fent el ball de tarda van decidir plegar més d'hora davant l'insistència de la gent en que volia assabentar-se de tot el que succeïa en el pre-matx. I si! Porrera també passarà a la història meva particular dels grans dies culés. Al 2006 fou Colldejou l'escenari del 0-3 del Ronaldinho. El dissabte Porrera passava a ser màgica amb el Madrir 2 - Barcelona 6. I mira que vam començar malament però poc a poc la gent es va anar animant, extasiant-se cada vegada que l'equip feia alguna cosa. És el que dèiem! si les coses van bé sempre en tindràs un bon record. Si les coses no van bé...

Després vam anar a fer un entrepà al Bar de la Plaça, amb l'Albert i la Marta i vam acabar la nit al ball. Per cert! cridàvem massa aquella gent. La disco-mòbil amb Dj Pepes va estar de conya. Coneix bé la gent del poble i per tant la música que posa s'adequa en cada moment als gustos de la gent.

Arribàvem a casa a les 3h. Encara vaig tenir temps, tot i l'esgotament per esperar les primeres notícies que fessin per recrear-me amb la gran nit futbolera-culé que acabàvem de viure.

DIUMENGE 5/05/2009

Vam llevar-nos a les 10h per mirar el reportatge que fan a la 2 després de la missa per conèixer raconets de Catalunya. Vam esmorzar i vaig poder llegir el diari mentre em queia la baba. quina nit! A les 12h vam anar a missa on vam escoltar la coral de Porrera i l'orfeó d'Ascó cantar. Va estar força bé. Cap a la una vam anar a fer el vermut; i el vam fer al carrer. Feia una dia esplèndit! Així que vam anar a donar un tomb pels voltants del riu. Vam dinar a casa amb mons pares i vam fer una bona becaina. Abans d'anar al concert de corals compartirem una estona amb el Pau. S'està fent molt gran i ja li surten les dents! Encara després del concert va estar xerrrant una bona estona amb la Núria. I així, colorin colorado... vam anar acabant el dia i el llarg pont. Sempre es fa curt!

PETITA CRÍTICA
S'havia d'haver previst un marc més ampli pel tast de vins. Molta gent es va quedar sense entrada. Va semblar una espècie de festa privada.

El dissabte es van fer massa actes i a més comptant que la gent que ho munta havia d'estar pendant de masses coses. Jo sóc partidari de la paella amb catèring i pagant. A la tarda estaria bé posar algun acte a l'aire lliure. Els gegants els hagués posat el matí del diumenge amb un esmorzar popular. I és que el diumenge va quedar pobre!

De totes maneres un reconeixement a tota aquella gent que monta i està en tots els "tinglados", sense vosaltres el poble deixaria de tenir sentit.

Iblama.

OPINIÓ; BERLUSCONI

Cada vegada que sento parlar d'Itàlia se'm posa la pell de gallina. De fet, darrerament o bé es parla de les relliscades vaticanils o de les sortides de to del seu president. I mira que al darrere hi ha el patrimoni més gran de la humanitat junt amb grecs i egipcis, i mira que la gent sembla humil i coherent. Com poden escollir un tipus com el Berlusconi? És una llàstima ja que aquest individu, cada vegada que es belluga o parla, té un elevat nombre de possibilitats de vessar-la. La darrera es veu que el tio ha mantingt relacions amb menors. El tema ara ja és molt més seriós. Però... i els italians que no es manifesten per fer fora aquest impresentable? A Espanya, de la que se'n poden dir moltes coses, el seu poble va mostrar el seu decontentament amb Aznar fins que el va fe fora de la Moncloa. L'Italià deix plantada a mitja europa, parla pel mòvil mentre l'Angela Merkel l'esperava, a l'hora d'afrontar el seu divorci fa veure que la seva dona el deix perquè esta conxorxada amb l'esquerra, se n'ha enfotut de l'Obama, s'ha burlat d'una agent de policia i fins i tot dels propis italians declarant que la gent afectada pel terratrèmol s'ho havia de prendre com un cap de setmana d'acamapada. Fins i tot els inestimables Bush i Aznar, en altres temps en blanc i negre, quan el sentien parlar, deixaven anar una rialla sospitosa i feien moure el cap dient no en moltes ocasions quan Il cavaliere feia algun dels seus discursos.

Semblava que els temps de Mussolini quedaven molt lluny. En el context que li va tocar viure entre guerres es va comportar de forma mesquina contra la seva pròpia gent. Tal era l'odi que sentien per ell i la seva família que quan es va donar per conclosa la seva dictadura feixista van penjar-lo on havia nascut, i es van burlar, mentre els cossos es corrompien, d'ells durant més d'un mes. Doncs bé. Ara en un altre context, evidentment, ara tenim un nou il'luminat com ho fou en aquell temps en Mussolini, salvant les distàncies; tot i que hi ha moltes coincidències. En moltes ocasions sembla que sigui com una mena de semi-déu que t l'autoritat de fer i dir el que li doni la gana.

Itàlia pareu-li els peus!

Alguns reculls en video:

http://www.youtube.com/watch?v=_du8dJceRVs Burla a Obama

http://www.youtube.com/watch?v=KkDp-6t-keA Burla d'una agent de policia

http://www.youtube.com/watch?v=gIS7SF5SGa4 The best of (en italià)

http://www.youtube.com/watch?v=mWgHDPxPf_A Plantada a la Merkel

http://www.youtube.com/watch?v=_LhCMEDZvrM&feature=fvsr Terratrèmol és com un cap de setmana d'acampada

http://www.youtube.com/watch?v=oOmTzBrj-s8 Discurs Mussolini

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES

Madrid 2 - BARÇA, BARÇA BAAAAAAAAAAARÇA! 6

http://www.youtube.com/watch?v=B1zzuE_ojg4 Narració Puyal

http://www.youtube.com/watch?v=fP9hrj5AJsc Narració SER

http://www.youtube.com/watch?v=SpqBQmZdxro Narració RAC1 (espectacular)

He esperat una mica més per fer la crònica per poder tornar a veure el partit. I l'he vist dues vegades més des del dissabte. A part de totes les repeticions "habidas y por haber" en el màxim nombre de canals; premsa esportiva, ràdios... No sé massa com definir-ho! és massa gran! l'alegria que vaig sentir el dissabte és incomparable. Insisteixo que els culés hem de gaudir d'una temporada com aquesta. Als que ens agrada el futbol sabem que costarà poder tornar a saborejar un regal com el que ens estan oferint. I a més ho vam poder veure en una mega-pantalla gegant al Casal de Porrera, gràcies a la feina del Bargalló. Gràcies! Emocions com aquestes resten reservades no sé ben bé a on. I retornen de tant en tant! I quan ho fan les vius amb tanta passió i a més rodejat de gent que estimes; cridant, rient, bramant... Quin desfogodrom!

Equip titular: Valdés, Alves, Piqué, Puyol, Abidal. Touré, Xavi, Iniesta. Henry, Eto'o i Messi.

El partit del Bernabeu, "un 2 de mayo de 2009", hauria de servir perquè la gent sàpiga que és anar a guanyar un partit i destrossar l'equip que més ombra t'ha fet en els darrers temps, amb armes futbolístiques. Pots guanyar però ho vam fer seguint el decàleg del futbol més vistós que es pot fer al continent. Amb una defensa super atenta; tot i quedar el pro dels gols a pilota aturada i de cap. Un Valdés solventant les errades delc companys. Un mig del camp capaç de destruir de bones maneres, corrent més que els rivals. Ah! i tocant la pilota. Si us hi fixeu la màxima cruyffiana de tocar i tocar és infalible. La teoria és ben clara: si tens la pilota i la remenes el rival hi haurà d'anar al darrere i per tant es cansarà. El Barça està fet per tocar i tocar amb criteri, per fer, com va fer l'altre dia durant moltes fases del parit, una immensa sardana a tot el camp. On veus que els nostres ballen i ballen amb la pilota als peus, fent parets, passades, primers tocs, driblings... mentre el rival mira mentre córrer desesperat i desgastant-se darrere de la pilota sense robar-te-la. Ha de fotre una ràbia això! I fixeu-vos que el ritme era tant al de circulació que els madridistes ni arribàven a fer faltes. D'escola! Quin mig del camp! Touré, Iniesta i Xavi. I la davantera! què podem dir! les estadístiques són ben clares; els nostres jugadors, amb la seva pressió, han aconseguit recuperar un munt de pilotes. Fa goig haver recuperat el millor Henry de l'Arsenal. Aquest és el jugador que em va emocionar quan vaig sentir que podria venir al Barça. I l'Eto'o? Ara no marca. No obstant no para! se'l veu una mica ansiós ans segur que contra el Chelsea serà decisiu. I la joia de la corona. Amb la seva classe, qualitat, toc, personalitat... tot és magnífic en el Messi. Va fer dos gols i és que en podia haver signat més, tot i que darrerament semblava una mica perdut.

Doncs bé! el Madrid es va avançar en el marcador després d'una cagada defensiva. Una vegada més Higuain va fumbre un golarró a centrada de Ramos. Les coses agafàven un to gris obscur. La gent a la sala va fer el silenci; crec que no hi havia ni un "mandrilenyu". Quatre minuts més tard el marcador feia justicia. El Messi posava per damunt de Ramos una assistència perfecta a l'Henry perque marqués l'empat per baix (1-1). La diferència era abismal respecta a l'any passat! Ara no deixem raccionar als rivals i els "maxaquem" i no ens ensorrem anímicament, i aquesta tasca és més psicològica que no pas una altra cosa. Després tornàvem la pilota al Madrid. A centrada de Xavi, Puyol de cap feia el segon. Les llàgrimes van ser ofegades per un immens crit de ràbia. El gran capità va petonejar el braçalet amb la senyera; "gallina de piel" (1-2). De sobte Xavi recupera una pilota a Lass, que s'ha de reconèixer que va córrer i lluitar moltíssim, i assiteix a Messi perquè faci el tercer (1-3). L'èxtasi ja quasi m'havia deixat sense veu. Així vam arribar a la mitja part. A l'inici de la segona el Madrid ens va tornar a deleitar amb un dels seus gols a pilota parada. A centrada de Robben, per cert un molt bon jugador, Ramos -bon rematador- va fer el segon i últim gol del Madrid (2-3). Per uns moments la merda -per naltros- de l'esperit de la remuntada madrilenya ens va incomodar els nostres cors. No obstant aquella era la nit del Barça. El Madrid a partir d'aquí és va suïcidar. Va avançar les línies de manera exagerada, de manera que va crear molts espais als davanters culés. Als pocs minuts l'Henry a assistència de Xavi va fer el quart (2-4). Si us hi fixeu els gols del Barça venen ens jugades netes, clares... no en barullos a l'àrea, ni rebots... pilotes llargues, córrer i xut! Ah! i gol!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Al Casal hi havia un rebombori inusual. La gent animava al Barça, corejava els noms, cantava... Semblava que estiguéssis al camp! Finalment, en Messi va fer el 2-5 amb una jugada per la dreta. I Piqué el gol definitiu de l'esclat de la venjança catalana. Venjança de la injustícia dels darrers temps. Per no haver sabut fer les coses bé, per haver perdut títols inútilment, pel tedi dels partits, per la fragiliat, per la "mort" del Ronaldinho, per la caiguda de l'equip de la segona copa d'Europa. L'allargament de la samarreta amb els nostres colors del Piqué significava l'alliberament de la tensió dels darrers temps, el final d'un cicle de "la fuerza, la épica, la constancia..." del Reial Madrid i l'inici del govern d'una altra filosofia; la blaugrana, la culé. El tram final del partit va ser ja la humiliació final de l'etern rival. Veies un Casillas abatut, un Raul impotent, un Ramo xiulat... Era tant gran la sardana que estava ballant el Barça que veies els jugadors del Madrid com demanaven, mentre l'afició xiulava o fotia el camp, que s'acabés el malsón. Mentrestant els culés somniaven que el partit no s'acabava mai.

Aquest futbol no pot quedar sense premi. Ens mereixem títols per corroborar aquesta campanya magnífica. De moment la primera part de la predicció ha anat bé. Ara ens ve, sense respirar, el Chelsea. Jo crec que empatarem! De totes maneres pel bon futbolero ja ningú ens treu, com he dit alguna vegada, el gaudi, l'èxtasi que hem viscut enguany. Gràcies Barça! Iblama