DIVENDRES 190310

Vam anar al Maset. Mentre jo em dedicava a arreglar algun que altre marge malmès per les remenades dels porcs senglars, mon pare va fer una mica el líquid de l'herba; i és que a mig matí el cel es va anar tapant i al final va acabar plovent. Vam pujar al mas i vam dinar a dalt, ben assegudets a la taula mentre escoltàvem les notícies a la ràdio. A la tarda poca cosa vam fer ja que estava tot mullat.

A la tarda vam tornar a Porrera i vam anar a veure els tiets. Als voltant de les 19 hores arribava a Reus. Una ràpida dutxeta i au! a prendre alguna cosa amb sant Martí! Alguna cosa vol dir tres o quatre cerveses; jejeje.

A les 22:15 hores amb el Javi vam anar a buscar el David i vam anar a sopar al Wok. Increïble!

Per 14 eurets et fots les botes (algun dia en parlaré amb profunditat). Allà mateix la vam fer petar fins que van tancar el local. Després, com als vells temps, vam deambular pels carrers de la ciutat de Reus discutint i amb una llauna a la ma. Ho trovava a faltar!

DIUMENGE 210310

A les 10:00 vam quedar a l'Àrea de Lleure de Colldejou. L'Ajuntament organitzava una nova Festa de l'arbre. Primer de tot vam gaudir d'una bona sardinada i de tot tipus de begudes. Després vam poder comprovar l'efecte de la nova maquinària consistorial: serres, desbrossadores... Van de conya! Així que ens vam dedicar a netejar la parcela de la darrere de la caseta de la barbacoa. Mentrestant membres de l'equip de bitlles arranjava la pista. Finalment, ens vam dedicar a arreglar una mica la barraca de pedra seca i un marge del costat.

Aprofitant les brases vam coure les cebes i les tomaques per la clotxa.

A la una vam encendre les brases davant les escoles. Era l'hora de dinar; l'hora del dinar de la Clotxa que un any més munta en Centre Cultural. Al final vam ser unes 110 persones; tot un èxit! Doncs bé! cap a tres quarts de dues els més "matiners" vam començar a coure la llangonissa i l'arengada a la brasa. El procés de la Clotxa és el següent: primer cous el tall i torres el pa rodó tallat pel mig. Hi refregues la tomaca escalivada i hi escampes la ceba i l'all. Després hi poses trocets de llangonissa i arengada, per finalment ruixar-ho d'oli i tancar el pa. I au! a menjar! De postres una bona tarongeta, cafè i licors.

En pic vam haver recollit vam anar a ca la Rosita a menjar crema catalana que havia fet la Josefina (ma mare) en honor al seu sant. La vam fer petar una bona estona mentre el cava anava fent efecte. Amb la caiguda de la boira vam anar desfilant tot cap a casa. Acabava així un cap de setmana ben completet! Salute! Iblama

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES 2009-2010

LLIGA BBVA
Barça 2 (Messi, Xavi) - Getafe 1

Resum del 3/24 (curt però clar)


Aquests partits són els que donen les lligues. Abans sempre els perdíem; ara sempre els guanyem.
Vam començar molt bé! És evident que el Barça amb 11 és un immens equip i ja als primers minuts Messi amb un golarro espectacular va obrir el marcador (1-0). Vam estar còmodes al camp fins que Piqué va fer una entrada rara a un jugador del Getafe. Vermella directa i al carrer, crec que justament. Clar llavors el Barça es va haver de recomposar i mira que faltava una de les peces clau de l'equip: Puyol. De totes maneres fins i tot vam tenir ocasions clares d'augmentar el marcador. No obstant ni Messi ni Ibra van poder marcar. El Geta va avançar línies, jugant-se-la una mica, per intentar fer un gol. Vam tenir sort i aquesta vegada no ens vam marcar. Una vegada més Valdés va fer un bon partit! A mitjans de la segona part Xavi marcava el gol de la victòria després d'una bona passada d'en Leo (2-0).
En defensa vam estar força bé i mira que es van ajuntar 4 persones que no havien jugat mai juntes. Fins i tot Maxwel canviat de banda ho va fer prou bé. El mig camp crec que és un més es va notar l'expulsió. Davant Messi i Ibra van haver de lluitar molt però malgat tot van seguir fent anar de corcoll la defensa rival.
Al final, a les acaballes del partit, un penal absurd de Màrquez va permetre que el Getafe marqués el gol de l'honor (2-1). L'expulsió també crec que fou justa! De totes maneres vull fer evident que el Barça guanya pels seus mèrits. Els pro-madrid parlen de villarato i altres merdes per l'estil. Queda clar que no tenen més arguments que la mentida i per tant van llençant merda contra el Barça. Mentrestant nosaltres anem fent més gran la llegenda de l'equip d'en Pep, el qual, per cert, ahir va parlar de manera excel'lent i clara del que ha de fer el Barça: passar dels comentaris, dels àrbitres i de les expulsions i anar a pel partit. I punt! Ben cert és! Iblama

LA FONT DEL MOLÍ DE COLLDEJOU 060110

Dissabte feia un dia esplèndit. Ens vam llevar no massa tard i després de comprovar que el pa m'havia quedat ben bé (per cert és el primer que faig sense posar-hi ni oli ni mantega i de conya), vam anar a donar un tomet pels horts dels voltants de Colldejou. És una excursió ben bonica i molt assequible per a qualsevol persona. Puges pel camí de sota de l'Hípica i una miqueta més amunt et trobes una sorpresa recuperada: la Torre de la Font del Molí. Dic recuperada perquè fins ara no es podia veure per la malesa.

El punt és incomparable. És evident que els nostres avantpassats no eren tontos. Aquesta construcció la van fer per recollir aigua i poder regar les terres dels voltants. Resulta però que a més està en un lloc privilegiat ja que des d'allà veus el poble, l'ermita de la Roca, Mont-roig i tota la platja dels voltants fins el cap Salou.

A la part del damunt hi ha una gran bassa per recollir l'aigua. Al costat i a sota s'hi aixecava un edifici en que sembla que a la seva part alta hi havia un habitatge. A sota una volta prefectament conservada serveix com de mina per on l'aigua s'escola i tira muntanya avall. La vista del poble des de dins és bonica.

Una excursioneta molt recomanable! Iblama

AL TROS REPLEGANT I APEDAÇANT 050110

Quan hem arribat al mas la veritat és que m'he desanimat una mica. Feia un mes que no hi anàvem. Des de llavors ha nevat, ha plogut, ha bufat un vent molt fort... i els pobres arbres han anat torçant-se i caient cap al terra. Entre el pes de la neu i la força del vent hem trobat un munt de rames trencades per terra. M'han fet especial llàstima els ametllers! De totes maneres sempre penso que potser aquesta és una manera natural que té la natura de desempellegar-se del que li sobra.

Després ja m'he animat més sobretot en veure les faveres com van traient el cap i en veure com el moc, amb una mena d'art especial, penja dels avellaners. El matí l'hem destinat a recollir les rames mortes i a arreplanar una miqueta el pla del mas.

Al migdia hem dinat a dins del mas com a dos senyors. No feia massa fred perè s'ha girat un fort vent que era molt molest.

Després de dinar, havent fet una becaina, hem anat a la llenca per fer uns forats per plantar-hi ametllerets petits. He acabat esclat! Sort que ara recuperarem forces als Vicaris. Jejejejej!

Salute! I bon cap de setmana! Iblama

EL SUICIDI DE L'ESPERANÇA

Una sortida digna. Josep Maria Tubau ens proposa un altre repte literari des del 26 de gener fins el 14 de febrer. En aquest cas el joc consisteix a fer un poema en el que hi aparegui'n les paraules "una sortida digna". Animeu-vos a participar.

El meu és aquest!

El suicidi de l'esperança

Vivim en un món d'hipocresia,

on la mentida és la guia

i en el seu nom,

ens carreguem la veritat;

la vida.

On s'ocupen països amb falses excuses

per fer més gran el que fort ja és.

I no es tolera el qui ve de fora

perquè et prenen el que teu és.

Lluitem per tenir més, i més, i més...

Vivim per dominar!

Dominem per ser els més forts.

La resta poc importa.

Inventem o destruim;

segons el vent com bufi.

Quan segur que a l'altra banda del món

algú sol plora,

perquè no té menjar o perquè es mora,

o perquè als seus amargs problemes,

malgrat milers de milions de promeses,

no hi troba una sortida digna

que li permeti viure la vida.

Iblama 2010 (Reus, 04/01/10)

LES GUERRES SÓN UN ENGANY PER ASSOLIR NOUS INTERESSOS!

Aquest vídeo narra el testimoni de Mike Prysner en primera persona de l'ocupació de l'Irak. Ell mateix titlla l'arribada dels americans a Irak com ocupació. Ell mateix literalment diu que va haver de fer fora la gent de les seves pròpies cases ja que consideraven que eren perillosos; quan era ben evident que no feien res. Ell mateix parla de les incongruències d'una ocupació que mai s'hauria d'haver fet. Fins i tot diu que no hi havia armes de destrucció massiva. En definitiva, una altra guerra inventada amb uns interessos amagats. No volien anar a desbancar Sadam Hussein. No volien acabar al Al Qaeda. El que volien era quedar-se amb l'explotació del petroli i punt. En aquest sentit ni les persones tenen cap mena de valor. Si cal matar maten, no passa res. El "Gran Tio Sam" té el poder i la impunitat de fer el que li doni la gana. Si us hi fixeu quasi bé no planta cara al gegant americà per una rao ben senzilla: tenen les de perdre. Ja en el seu temps la Guerra del Vietnam no es va entendre massa. Avui en dia l'ocupació de l'Orient Mitjà no té cap més sentit que el de l'explotació.

Compte amb la manera que ens informem perquè ens diuen el que volen. Hem de ser el suficientment crítics per triar diferents versions -i si poden ser indepentdents millor- dels media, ja que habitualment tot es manipula. Tenint accés a pàgines com www.rebelion.org o elproyectomatriz.wordpress.com o reportatges com El final del letargo te n'adones que potser al món s'hi viu una realitat diferent de la que ens volen fer creure. Siguem crítics i denunciem les injustícies.

Per cert; sabeu quin és el darrer rumor? Doncs que a Haiti, amb el moviment dels terratrèmols i el bellugament de la terra, els pous de petroli han pujat cap a la superfície. Sembla ser que ja s'està parlant de qui els explotarà! Us imagineu qui! Demencial! Iblama

CONCERT MIQUEL ABRAS I JOAN MASDÉU AL RACÓ DE LA PALMA DE REUS (AUTÚRIA) 040110

Text: Iblama

Fotos: J.M.Martí, Xell Gaya i Iblama

Autúria és un certàmen de concerts que es fan a la ciutat de Reus, a cavall del Racó de la Palma i la Sala Polivalent, en el que es poden veure tocar cantautors de la nostra terra. Entre ells podrem veure Le petit Ramon, Sanjosex, Miquel Abras, Joan Masdéu o Cesc Freixas. Només cal portar 5€ i ganes de sentir bona música. Per cert, a més tens una consumició de franc!

Avui hem tingut la sort de poder escoltar dos grans cantants: Joan Masdéu i Miquel Abras.

Com es pot comprovar unes cervesetes ens han animat una miqueta més!

Joan Masdéu per mi és una bona veu però lluny de Whiskin's. Com ja he dit altres vegades van fer bé deixar-ho. En solitari és la segona vegada que l'escolto i la veritat és que ha assolit un molt bon nivell. D'ell hem pogut escoltar Ulleres de sol, Reus, París i Londres (llàstima de clip). Durant el concert, en diverses ocasions, ha fet riure els assistents amb la seva simpatia.

De Miquel Abras què dir! Desgràciadament és un desconegut com gran part de la música catalana del moment. Els que hem tingut l'oportunitat d'haver-lo vist en diverses actuacions podem afirmar -i afirmo amb tota rotunitat- que és un dels millors. De totes maneres millora molt més en format normal. Malgrat tot en format acústic no deix de perdre l'enorme força i energia que el caracterizen.

Es veu que es la quarta vegada que toquen plegats. A veure el resultat és molt bo. De la mateixa manera que impressiona sentir plegats Sanjosex i Mazoni o le Petit Ramon, el duet Masdéu-Abras m'ha agradat molt. I no és casualitat. Han tocat: Vidres trecats, Fràgil, Contradiccions, Crida... S'han ajuntat dues veus que es complementen. Una la del Masdéu més aviat fineta i suau i la de l'Abras trencada i agressiva. De debó, una combinació preciosa; en molts moments emocionant fins i tot. Us escoratjo a reflectir-ho en un cd; seria la culminació a un treball ben fet!

Finalment, donar un toc d'atenció tan a les discogràfiques com als mitjans de comunicació catalans. A les discogràfiques per la poca força que donen als cantants de la nostra terra; és depriment, i mira que per treure un cd a la llum es queden calers. Molt poca gent coneix Mazoni, Vitruvi, Dept, Amics de les Arts, Roger Mas, Desembre... I als mitjans de comunicació per donar poca sortida a la música catalana. De la mateixa manera que hi ha un canal latino per què la plataforma catalana de radiotelevisió no crea un canal amb música exclusivament catalana. On són els programes que promouen la música en català? Bé si al migdia a tv3 en fan un, ara en un horari més que dubtós! No en tinc cap dubte, falta promoció!

Miquel i Joan, Joan i Miquel gràcies per expressar en forma de cançó i amb la nostra llengua el que sentiu; el que qualsevol de nosaltres podem sentir! Iblama

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES 2009-2010

LLIGA BBVA

Sporting de Gijon 0 - Barça 1 (Pedro)

El Barça conra l'Sporting va fer un partit molt seriós. Valdés va tornar a matenir la porteria a zero i va camí de rècord. Va situar en defensa Màrquez i Piqué i aquesta vegada s'ha de reconèixer que van funcionar bé. Puyol, davant l'ausència d'Alves, va tapar molts del forats de la defensa. Abidal va fer també un partit molt complert. A mig camp els tres màgics van estar prou bé. En Busi va perdre unes pilotes massa perilloses. Tot s'ha de dir i inicialment Xavi va estar ben tapat. No obstant a mesura que van anar passant els minuts la fluidesa va anar en augment. Davant vam poder veure uns dels partits més bons de Pedro. Aquesta vegada si que va desbordar per banda. Podem dir que va jugar de l'extrem que el Barça demana. Un tio ràpid que s'en va, habilita i fa gols. Completíssim! Si continua així ens haurem de treure el barret. En canvi Ibra se'l veu desganat i fins i tot diria cansat en alguns moments. A veure potser hauríem de donar una oportunitat a Bojan, igual així s'entonaria una mica més (ja sé però que en Pep no ho farà). Per la seva banda Messi va fer de les seves per la banda. Censurar-li una entrada que va fer a les acaballes del partit que li podia haver costat alguna cosa més que la tarja groga.

Vam tenir tot tipus d'ocasions i lamentablement no les vam materialitzar. Fou un partit per acabar-lo tranquil'lament amb tres o quatre gols de renta. Al final vam acabar demanant l'hora.

El gol de la polèmica

Davant de plantejaments més consistents la Caverna Mediàtica Madrilenya ha dit que el gol de Pedro era en fora de joc. Doncs bé diferents teles s'han afanyat a demostrar que és completament legal. Per tant: dos pedres més pel vostre saquet. Iblama

DINAR A LO CORRAL AMB LES NENES DE REUS 300110

Vam quedar a Lo Corral amb les Nenes (i Nens) de Reus. Als voltants de la una van arribar la Mònica i el Pep. Vam poder assaborir unes olivetes arbequines boníssimes preparades per la santa mare dels Vallverdú. No vam poder resistir la temptació. Mentre esperaven l'arribada dels Manolu's and company vam prendre unes cervesetes i vaig preparar un plat que fa parar boig a l'amant del formatge (del que en Pep i jo ens om fervents admiradors). Formatge calent amb virutes de pastanaga fresca per anar sucant. Mmmm! Infernal!

Poc després van arribar l'Anna, el Pol, el Manolo i la Moniqueta. Llàstima que aquesta vegada no van poder venir ni la family Sisteré ni la Blanca. En fi!

Total que vam asseure'ns a taula. Primer vam fer una mica de pica pica i després vam assaborir una bona amanida de pasta amb fruits del mar feta per la Xell. De segon llomillet amb suquet. Diabòlic! Diabòlic! De postres unes taronges de Cal Casalta i Coc Ràpid a la Vives-Sanabra (a veure si ens anem recuperant que et trobem faltar també). Una miqueta de cava i au, a fer-la petar tota la tarda. No va quedar "títere con cabeza". Semblàvem aquelles senyores crepades que passen la tarda de diumenge al Viena amb una sola consumició. Llavors van entregar uns regals -en honor al seu aniversari- a la Xell. De sobte l'hereuet dels Sierra-Isern es va despertar i xec, pobret, ja es va notar que estava afamat. Es va portar la mar de bé! Iblama